dijous, 20 de maig de 2010

Peníscola

Nom del castell: Peníscola
Data de construcció: segle XIII
Municipi: Peníscola
Comarca: Baix Maestrat del País Valencià
Altitud: 67 m
Coordenades: Latitud 40° 21'' 31.83'' i longitud 0º 24' 29.02''
Com arribar-hi: situat al costat de la mateixa vila de Peníscola.
El castell està situat en el punt més elevat del penyal de Peníscola sobre el  qual s’assenta la localitat de Peníscola (Baix Maestrat), que envolta la fortalesa.
L’espai que ocupa l’actual fortalesa correspon a l’anterior castell o alcassaba andalusina, que probablement ja havia estat construïda sobre fortificacions anteriors. La fama d’inexpugnable d’aquest castell quedà confirmada amb el fracàs de Jaume I davant dels seus murs el 1225. Durant la conquesta de València, Jaume I simplement evità la fortalesa, que se li acabà rendint amb un pacte de capitulació el 1233.
El castell de Peníscola respon a un model de fortalesa–convent creat a Terra Santa i difós als països de l’antiga Corona d’Aragó per l’ordre del Temple, que ja l’havia assajat al castell de Miravet a mitjan segle XII.

El castell de Peníscola té planta heptagonal, inscrita en un quadrat imperfecte per l’E, i reforçada amb torres quadrangulars en cinc dels seus costats, més amples i fortes les que donen al N. Està construït en un estil romànic de transició, amb els espais coberts amb volta de canó sovint lleugerament apuntada, i amb carreus molt ben tallats. La porta d’accés està situada al S, entre dues torres; sobre la porta hi ha un fris amb els escuts heràldics de l’ordre del Temple i dels seus dirigents que n’iniciaren la construcció (que es repeteix sobre la porta de la capella). Davant la porta original del castell hi ha un petit baluard construït en el segle XVI.
El conjunt interior està repartit en dues plantes. La planta inferior té diferents estances d’ús militar distribuïdes al voltant d’un espai central cobert (el pati d’armes és al pis superior):
dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitacles, magatzem (conegut com sala del Conclave), presó i sala d’armes. La planta noble, modificada en temps del Papa Luna per convertir el conjunt en un castell–palau residencial, conté el palau pontifici, la sala dita del Comanador, la capella dels templers i les cuines o banys, construccions arrenglerades al N i a l’O dels murs de la fortalesa i al voltant d’un ampli pati d’armes que actualment s’obre cap a l’E amb una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitatges i dormitori dels templers com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar. El palau pontifici pròpiament dit està situat a l’extrem SO del pati i conserva diferents estances, entre les quals la que suposadament allotjà l’estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual hi ha l’escut del pontífex. Al pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia hagut una galeria coberta, segurament de fusta, de la que només resten els permòdols de les bigues en els murs. A l’exterior del mur oriental, una escala tallada a la roca del penyal permetia embarcar i desembarcar.
Pertany al patrimoni de l’estat, que el declarà Monument Historicoartístic Nacional el 1931. Des de 1957 és administrat per la Diputació Provincial de Castelló, que l’ha restaurat i netejat, eliminant les construccions que hi havien estat afegides en èpoques més recents i reconstruint els merlets de la terrassa superior. Es conserva en molt bon estat, fins al punt de constituir un dels millors exemples supervivents d’arquitectura militar medieval al País Valencià i el castell templer més ben conservat dels Països Catalans i, sens dubte, un dels més ben conservats d’Occident. Es destina a usos turístics i culturals.

Text extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Peníscola
Jordi Gironès i Vilardebò / Maig de 2010








+ informació en PDF: castell de Peniscola