dimecres, 10 de novembre de 2010

Les Sitges

Nom del castell: Les Sitges
Data de construcció: segle XI
Municipi: Torrefeta i Florejacs
Comarca: Segarra
Altitud: 528 m
Coordenades: E 352921.3, N 4631088.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 13' 40.99'' Latitud: 41º 48' 58.25'' (GPS)
Com arribar-hi: retornant des del castell de Florejacs a la carretera L-313 (que va de Guissona a Ponts), i només a mig quilòmetre, surt una una pista que ens acosta al de les Sitges. També s’hi pot anar des de la LV-3133 just quan deixa la L-313 camí de Florejacs.

Situat al punt on es troben les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera, s’alça el Castell de Les Sitges. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el féu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana i li deixà una aparença batalladora que encara conserva.
Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d’ Urgell. Des d’aleshores, el castell s’ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, en una història mil·lenària que ha transcorregut en paral·lel al seu veí de Florejacs.
Tot i que l'origen de l'edifici es situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d'un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.
Exteriorment, tots els seus elements ens diuen que estem davant d’una fortalesa de l’època de conquesta. La seva magnífica torre mestra, feta de carreus rectangulars i polits, rematada per merlets i encara amb unes grans mènsules que sostenien el cadafal que l’envoltava. La muralla atalussada tanca el recinte interior i conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d’ un matacà sobre la porta principal. Els seus finestrals, seguint models renaixentistes dels segles XIV i XV, no varen ocultat del tot els arquets apuntats d’uns de gòtics que foren substituïts pel canvi de modes de fa més de cinc segles.

Un cop a l’ interior, descobrim com front l’aparença bel·licosa de l’exterior, un seguit d’àmbits senyorials el converteixen en una residència aristocràtica, conformant en una dualitat típica dels castell-palaus del gòtic català.
La organització gira en torn un pati central, el qual ha anat empetitint-se al llarg dels segles concedint espais a les diferents cambres adaptades a les noves necessitats de les èpoques.
A la planta baixa hi trobem els cellers i el rebost, cercant la frescor al costat nord, així com les cavallerisses i el forn. Menció especial mereix la tàvega, o masmorra, emplaçada la base de la torre, en un espai claustrofòbic que rememora la prerrogativa de maltractar que tenien els senyors feudals sobre els seus súbdits des del segle XII.
Al primer pis hi ha la sala noble, amb tots els elements que ens parlen del prestigi del senyor: la gran llar de foc amb el blasó familiar, els finestrals amb festejadors i les portes motllurades.
Al segon pis de la torre mestra, eix de tota la distribució, trobem encara la porta primitiva d’accés, de factura romànica. Conserva una estructura de doble porta i els golfos originals per les tres contraportes de fusta successives.
Sobre la muralla, on hi havia l’antic pas de ronda, s’hi emplaça una terrassa oberta a migdia, des d’on podem examinar detalladament els merlets i el matacà del mur exterior.

El castell de les Sitges és visitable al públic el primer diumenge de mes i s’obre a grups prèvia concertació.
Contacte: 600 53 79 70 / 973.552.416 - Sr. Jaume Moya

Nota: escrit extret de l'informació facilitada pel propi castell i documentació del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010

+ informació : www.castelldelessitges.com
+ Informacio en PDF : 1) Les Sitges i 2) Les sitges 
   Video: castell les Sitges

1 comentari:

Giliet de Florejacs ha dit...

La descripció no està del tot actualitzada. Durant els darrers trenta anys (des de que Martí de Riquer va escriure el seu article per a Rafael Dalmau) el castell s'ha reformat i restaurat i, actualment, resta obert al públic.