Data de construcció: segle X
Municipi: Sanaüja
Comarca: Segarra
Altitud: 478 m
Coordenades: E 359847.0, N 4637804.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 18' 35.32'' Latitud: 41º 52' 0.43'' (GPS)
Com arribar-hi: les restes del castell estan situades en el turó situat al nord de la seva població.La vila de Sanaüja, a la dreta del riu Llobregós, està situada al peu del serrat on hi hagué el castell, del qual subsisteixen ruïnes.
Llegim que Sanaüja va ésser presa pel comte d’Urgell l’any 951. Una referència primerenca al·ludeix que el «castrum quoque Sanaugia cum finibus suis» va ésser confirmat, el maig del 1001, pel papa Silvestre II en favor del bisbat d’Urgell. Trobem, en efecte, consignat el nom de «Sanauia» entre els llegats que apareixen en el testament de (sant) Eriball, bisbe d’Urgell, finat, a parer de l’historiador Serra i Vilaró, l’any 1042.
Poc temps després, s’establí un conveni entre «Guilielmum episcopum» d’Urgell i «Raimundum Fulconis vicecomitem (et) Willa mater et vicecomitissa» després de la mort violenta del vescomte Folc I. En aquest conveni es fa esment a les possessions de «Reimundum » sobre el «kastrum de Sanauga» i els seus termes.
L’historiador Corredera manifesta que Sanaüja, a l’igual de Guissona, fou pres després de la caiguda de Balaguer.
L’any 1116, el bisbe d’Urgell (sant) Ot va dirimir un plet en el pla de Santa Maria, davant del castell de Sanaüja.
Quan, l’1 de febrer del 1571, testà el bisbe d’Urgell Pere de Castellet, declarà que, entre les diverses reparacions i reedificacions que havia ordenat durant el seu mandat, hi havia les del castell de Sanaüja; en el testament, disposà una deixa de 12 ducats per a la reparació de les muralles de la vila de Torredembarra.
L’any 1580, el bisbe urgellenc, Hug Ambròs de Montcada, celebrà sínode a Sanaüja.
Durant el segle XVII, «Sanahuja», «del Bisbe d’Urgell», constituïa «una ballia» amb «Granolles» i «Salvanera».
Encara el 1831, el senyoriu del bisbe dela Seu constava per a Sanaüja. Fora de la vila hi havia hagut un palau temporalment habitat pel bisbe i al castell hi havia estat venerada una imatge de la Verge; una llegenda recollida per Joan Amades, refereix un miracle atribuït a la Mare de Déu del Castell i que té com a motiu principal la innocència de la dama calumniada pel germà del senyor del castell.
Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada