Nom del castell: QuermançóData de construcció: segle IX
Municipi: Vilajuïga
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 121 m
Coordenades: E 507679.1, N 4687735.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 5' 31.52'' Latitud: 42º 20' 23.99'' (GPS)
Com arribar-hi: ben visible des de lluny, és ben a prop de la carretera N-260 que va de Figueres a Llançà, entre els Km. 24 i 25. En aquest punt cal deixar els cotxes i arribar-hi per un corriol.
Es troba a menys de dos quilòmetres al nord de Vilajuïga, a la comarca de l’Alt Empordà. És una roca sola, ben destacada del sòl, d’alçada uns 30 metres, tallada verticalment d’una part sobre un barranc inaccessible a tota escomesa; i per l’altra, defensada per dues torres albarranes, deslligades del conjunt.
El castell fou possessió dels comtes d’Empúries i apareix per primer cop documentat l’any 1078 com a castellum Chermanço en el testament de Ponç I, el qual deixà en herència aquest castell i altres fortificacions als seus fills Hug i Berenguer.
Tot i això, en les excavacions arqueològiques realitzades l’estiu del 2003 es va poder confirmar que el castell data ja del segle X. Així mateix, la troballa de diverses peces de ceràmica demostra l’existència d’un poblat indígena, que posteriorment fou romanitzat. També s’han trobat restes iberes i romanes al seu voltant.
Fou el mateix comte Ponç I qui creà el primer arxiu diplomàtic del comtat d’Empúries i l’instal·là al castell de Quermançó.
L’any 1085 s’esmenta el castro Karmanzono en un acord signat entre el comte Hug II d’Empúries i el comte Guislabert II de Rosselló, a propòsit dels comtats d’Empúries, Peralada i del Rosselló.
De Dalmau Berenguer de Quermançó, que possiblement era nét de Ponç I d’Empúries, arrencà el llinatge dels vescomtes de Rocabertí. Aquest Dalmau Berenguer s’ha situat com a vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i Quermançó. Sembla que l’herència de Berenguer comprenia la vila i el terme de Peralada, Quermançó, la resta de la vall de «Leocarcaris» i Rocabertí, tot en feu d’Empúries.
El 1128, el comte d’Empúries Ponç Hug I havent usurpat drets i cometent altres abusos contra els seus veïns (el bisbe de Girona, els senyors de les terres frontereres del comtat de Besalú, el comte de Rosselló i el senyor de Peralada), sofrí l’atac del comte de Barcelona Ramon Berenguer III qui, per tal de protegir els damnificats, envià les seves hosts, les quals acorralaren el geniüt comte al castell de Quermançó i el venceren. Deu anys més tard, el 1138 Ponç Hug I, gens amant d’acceptar les condicions de vençut que li havien estat imposades, arremeté de nou contra el comte de Barcelona, ara Ramon Berenguer IV. Però, vençut de nou, el comte emporità hagué de comprometre’s a enderrocar el castell de Quermançó. Al seu torn, Ramon Berenguer IV es comprometé a fer igual amb el castell de Rocabertí. Aquesta demolició no fou gaire efectiva ja que el 1154 es torna a parlar del castro Carmazone.
El 1285, durant l’anomenada croada contra Catalunya, el castell fou atacat i ocupat pels croats francesos de Felip III l’Ardit després de repetits setges, ja que els seus defensors i el comte emporità estaven a favor del rei Pere II, comte de Barcelona i rei d’Aragó i València. Tres anys després els francesos el prengueren de nou; aquest cop el saquejaren i el destruïren en part. Malgrat l’estat del castell, el 1292 el rei Jaume II manà mantenir-hi una guarnició de 12 homes.
Al final de la guerra civil catalana del segle XV, l’any 1472, el castell fou ocupat per forces lleials a Joan II. En aquesta època la fortalesa ja havia estat incorporada a la Corona Reial i passà a dependre del duc de Cardona com a comte d’ Empúries.
El castell de Quermançó restà abandonat en ruïna fins a la Guerra de la Independència.
Gràcies a la seva posició estratègica -proper a la costa, però alhora protegit dels canons de la marina anglesa- el 1808 fou restaurat i fortificat per les tropes napoleòniques que l’utilitzaren com a magatzem d’armes i municions. En la seva retirada del 1814, però, el mariscal Suchet el féu explosionar i així ha restat fins als nostres dies.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2012
+ fotografies: CastellsCatalans/Quermançó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada