Nom del castell: Verdera o de Sant SalvadorData de construcció: segle IX
Municipi: El Port de la Selva
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 682 m
Coordenades: E 3.167865, N 42.319960º(Geog. - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del monestir de Sant Pere de Rodes des d’on s’hi accedeix ens uns 20 minuts a peu per un corriol força dret.
El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l’any 904, com a possessió dels comtes d’Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l’arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d’època remota. El 974 el comte dotà el monestir de amb importants propietats situades al seu voltant, entre les quals el castell de Verdera, donació que fou confirmada per sengles butlles papals els anys 974 i i per un precepte del rei franc Lotari el 982. Aviat, però, el fill i successor de Gausfred a Empúries, Hug I, discutí aquesta minva del seu patrimoni i ocupà béns del monestir, entre els quals aquest castell. El papa Benet VIII el comminà, amb amenaça de les màximes penes espirituals, a esmenar aquest fet, i sembla que finalment el comte retornà aquests dominis al monestir, amb el qual ja s’havia reconciliat el 1022, en què assistí personalment a la consagració de la nova basílica, i així ho ratificà amb noves donacions en els anys posteriors.
A finals del segle XIII ressorgiren les disputes entre el comte i l’abat per la possessió de la fortalesa. La imminent guerra amb França, derivada de la qüestió siciliana, motivaria que, pel juliol d’aquell any, el comte decidís reconstruir el vell castell i renovar-ne les defenses. A aquesta iniciativa correspon el potent clos murallat i la torrre de l’homenatge, situada al costat de l’antiga església. Tot i que no n’hi ha constància, sembla que els acords de 1283 i els esdeveniments immediats establiren de facto un condomini del castell, que quedà permanentment ocupat pels comtes, si bé sota la jurisdicció del monestir.
El 1402, amb l’extinció de la segona dinastia dels comtes d’Empúries, el comtat passà a la corona, que poc després l’empenyorà a la Diputació del General. És possible que aquestes circumstàncies, més l’Interregne i el canvi de dinastia que poc després seguiren afavorissin que el castell retornés a mans efectives del monestir, ja que pel consta com a possessió seva. A finals del , però, la documentació indica que tornava a estar en mans dels titulars del comtat d’Empúries, llavors els ducs de Medinaceli. En aquesta època el castell servia de guaita contra els pirates barbarescos.
Se suposa que el castell fou inutilitzat militarment, destruint bona part de les seves construccions, durant l’expedició de rapinya a Sant Pere de Rodes que el 1708, enes produir en plena Guerra de Successió.
Ja inhabitable i inútil per a usos militars, el que quedava del castell degué retornar de seguida a mans del monestir, que el posseïa en el moment de l’exclaustració (1835). Amb la desamortització fou reclamat pels Medinaceli, als quals fou reconegut i que l’han posseït fins a data recent.
El castell ocupa l’espai, relativament reduït i estret, del pic de la muntanya i s’adapta a les fortes irregularitats rocalloses del terreny. La planta és aproximadament rectangular, amb orientació NO-SE. La fortificació és important per tots els costats mínimament accessibles Dels edificis actualment reconeixibles, encara que tots molt enrunats, l’església de Sant Salvador de Verdera correspon a la primera meitat del segle XI, la resta de les edificacions semblen correspondre a la reconstrucció de 1283.
El portal d’entrada al castell està situat al N, en un entrant de la muralla protegit per una gran torre quadrada i a l’O per altres torres més elevades de planta semicircular i triangular, adaptades al terreny i adossades a la muralla. El portal conserva la doble arcada per al rastell.
A l’E, el castell era protegit per una muralla, encara avui imponent, amb tres bestorres semicirculars atalussades i tres de rectangulars imperfectes alternades, més una altra de rectangular a l’extrem SE. Després de la segona bestorre rectangular hi ha una poterna. Tant el mur com les torres tenen llargues espitlleres. L’alçada regular d’aquesta muralla fa sospitar una destrucció intencionada del conjunt .
Un sector de muralla pràcticament desaparegut unia aquest sector amb la torre de l’homenatge, situada a l’extrem SO del castell, al caire del cingle, i adossada al frontis de l’església. Se’n conserven només murs de poca alçada. L’interior del recinte fortificat és ampli però afectat per la gran irregularitat del terreny; hi ha restes constructives molt escasses i imprecises.
A l’exterior del recinte, al NE del portal d’entrada, hi ha una gran cisterna coberta amb volta apuntada. Igualment, al S del castell, sobre el puig de Sant Genís o de l’Àliga, hi ha restes d’una torre barrana rodona.
Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Verdera
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2012+ fotografies: CastellsCatalans/Verdera
+ informació en PDF: castell de Verdera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada