dimarts, 12 d’abril de 2016

Cornil

Nom del castell: Cornil o Puig de la Força
Data de construcció: X
Municipi: Vilanova de Sau
Comarca: Osona
Altitud: 739 m
Coordenades: E 2.389995 N 41.981500 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: les restes del castell estan situades a ponent de Tavertet en una illa de terra que queda separada dels cingles de Tavertet. El seu accés és difícil i perillós, i només es pot realitzar des del sud-oest del Pla del Castell, agafant un grau que està senyalitzat.
El Castell de Cornil és un castell catalogat com a monument del municipi de Vilanova de Sau (Osona) declarat bé cultural d’interès nacional. 
Segons l’historiador Mn. Antoni Pladevall i Font, les restes de la fortalesa o castell termenat atribuït popularment a la família Tavertet, corresponen en realitat al castell «Cornile». Aquestes restes es troben arrapades a l’espadat, en el petit istme que separa el Puig de la Força de la cinglera de Tavertet. Des del lloc es domina la vall del Ter i el sot de Balà.
Documentat en l’Arxiu Capitular de Vic, per primera vegada l’any 917 quan Adal i la seva muller Gisclavara vengueren una peça de terra que tenien al castell de Cornil («Cornile» o «Corneli»). Al segle XIII trobem el nom de roca de Sau o de Buoll Bisuldumo »). El domini eminent del castell i del terme era en mans dels comtes de Barcelona però això consta només en època molt reculada. El principal feudatari fou la família dels castlans de Cabrera. El 1287 s’esmenta Arnau de Cabrera en un plet sobre «Bisuldumo» iniciat per Gastó de Bearn, dels Montcada. 
L’any 1336 Isabel de Cabrera comprà al rei l’omnímoda jurisdicció de la vall de Sau. El 1352, Artal de Cabrera vengué al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies per set mil sous. La roca de Sau fou unida el 1356 al comtat d’Osona que el rei Pere el Cerimoniós creà pel vescomte Bernat III de Cabrera. La roca i la vall de Sau no eixiren dels dominis dels Cabrera i tingueren les mateixes vicissituds familiars que el castell de Cabrera.
Els castlans d’aquest castell i del terme foren la família Sau, perfectament documentada a partir dels anys 1120-1130. Posseïen la roca de Sau i la domus de Cascabous o del Pi de Sau i anaren augmentant els seus drets amb l’administració d’altres béns i drets aliens a la castlania. A principis del segle XV la família canvià el nom originari pel de Vilafreser arran d’un enllaç matrimonial. Vers l’any 1443 continuaren els Vilanova, que eren castlans feudataris de Savassona; aquesta família continuà en el domini seguint les mateixes vicissituds familiars que el castell de Savassona. 
L’any 1472 encara estava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. El castell ha de correspondre a la roca de Sau que ha anat canviant l’apel·latiu. Roca = força = castell i altre cop roca.
Les restes són minses però es poden distingir elements ben diferenciats. Un situat just a l’istme, únic indret vulnerable i que seria la zona fortificada. S’hi veuen diversos murs que formen un basament de muralla com també terres que engrandeixen la plataforma habitable. Al lloc més prominent hi ha les restes d’una peça de planta quadrada, d’uns 3 m de costat interior, que podria ser una torre, als costats de la qual continua la muralla però no se sap on acabava. A la banda de tramuntana del Puig de la Força hi ha una cisterna cavada a la roca i coberta amb una volta de carreus. Enmig del cingle, damunt d’una lleixa plana, hi ha les restes de dos habitatges que n’aprofiten les balmes. Només és visible el mur i restes del foc que amb el temps tenyí la roca de color negre. Un d’ells, el millor conservat, es troba al vessant de migjorn i l’altre a llevant del Puig. L’aparell dels murs és el mateix a totes aquestes construccions. És de pedres molt ben encarades, de forma quasi parallelepipèdica, de mides mitjanes, molt ben posades formant filades. El morter és de poca duresa, fet amb sorra, calç i argila.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cornil
Elena Fàbregas &  Jordi Gironès / Abril 2016