dimarts, 14 de març de 2017

CARTELLÀ

Nom del castell: Cartellà
Data de construcció: XIII
Municipi: Sant Gregori
Comarca: Gironès
Altitud: 133 m
Coordenades: E 2.763300  N 42.011842 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 2 km al nord del nucli urbà de Sant Gregori.
El castell de Cartellà és un castell catalogat com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d’interès nacional. Es tracta d’un castell termenat documentat el 1238.
El castell és col·locat sobre la plataforma triangular situada a la confluència dels torrents de Gàrrep i Pedrola, que li servien de fossars. Sobrecada un d’ells hi havia un pont de pedra per accedir al recinte exterior del Castell i on hi ha situada la Capella. 
Els Cartellà són esmentats en diferents documents del segle XII. L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F. Montsalvatge, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de Besalú i la filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. 
La primera referència al castell, però, no la trobem fins al 1238, data en la qual es produí la institució d’un sacerdot a la capella de Santa Maria del castell de Cartellà, realitzada per Galceran de Cartellà i la seva muller Agnès. L’any 1305, Jaume II assignà els castells d’Hostoles, Puig-alder, Colltort i Rocacorba sota la competència i la jurisdicció criminal de Guillem Galceran de Cartellà el qual, en morir el 1306, els deixà a la seva neta Beatriu de Cabrenys. El 1321, el castell de Cartellà fou comprat per Ramon de Xetmar. Més tard, passà als Milany pel matrimoni entre Pere de Milany i Ermessenda de Xetmar. La senyoria del castell restà documentada en mans dels Milany fins al 1430, data en la qual és esmentat Ramon Galceran de Pinós i Milany com a senyor dels castells de Cartellà i de Tudela. El 1448 n’era senyor Francesc Galceran de Pinós. La fortalesa de Cartellà fou escenari de lluites que es produïren durant la guerra civil catalana del segle XV (1462-1472).
Fou un castell residencial, ara utilitzat com a masia, que recentmente ha començat unes obres de restauració per a possar-lo en valor i convertir-lo en la residencia dels seus propietaris i en un allotjament de turisme rural
Té sencera la torre mestra, unida al conjunt per una prolongació del mur nord, un pati central i sectors emmerletats. És un edifici amb planta en forma de U, desenvolupat en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de maçoneria, amb carreus a les cantonades i emmarcant les obertures. La part superior de la façana principal és rematada per merlets, l’accés al pati interior es realitza per aquesta façana a través d’una porta dovellada i al nivell del primer pis hi ha una finestra biforada amb arquets trilobulats. La resta d’obertures dels paraments exteriors són emmarcades amb carreus. El pati interior és de planta rectangular, amb dues escalinates laterals de pedra per accedir a una terrassa situada al primer pis que és suportada per arcs carpanells molt rebaixats, construïts amb pedra.
Les finestres del segon pis són gòtiques amb motllures. Un dels braços de la U és més llarg i s’estructura en forma de torre, la planta baixa és oberta per permetre l’accés al recinte, al primer pis té una finestra en angle. L. Monreal i M. de Riquer daten part dels murs d’aquest edifici als segles XII i XIII i una bona part de la construcció del castell i les finestres al segle XIV. A més, hi ha afegits d’època moderna com l’escalinata interior. L’aparell constructiu dels murs perimetrals del castell és de tipus força irregular; només al mur est, on hi ha la porta principal, hi ha fragments d’«opus spicatum». Malgrat això, per les seves característiques formals, el castell correspon més aviat al típic castell palau d’època gòtica.
L'ermita de la Mare de Déu de l’Esperança, es troba a l'entrada del castell. La seva capella és de planta rectangular, capçada a llevant per un absis poligonal. La coberta és de teula àrab a dues vessants. L’obra original s’avé amb les formes de l’arquitecturadel segle XII avançat i probablement es construí ja en el segle XIII.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cartellà
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Març 2017

+ fotografies: CastellsCatalans/Cartellà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat