dimarts, 14 de març de 2017

CERVIÀ

Nom del castell: Cervià
Data de construcció: X
Municipi: Cervià de Ter
Comarca: Gironès
Altitud: 78 m
Coordenades: E 2.908600 N 42.067639 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat just damunt del nucli urbà El  castell de Cervià de Ter és un castell del municipi de Cervià de Ter, a la comarca del Gironès. 
Està situat en un turó que domina el poble, i només en resta un gros mur i els fonaments. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
És un castell termenat, del que es té constància documental des de l’any 922. En les últimes dècades del segle X, Sunyer Llobet i la seva dona Avierna varen comprar al comte Borrell l’alou de les «viles» de Cervià de Ter i Raset, juntament amb el territori d’Espiells, per la quantitat de cinc «penses» de plata. Tot i que, segurament, aquesta família devia tenir residència a Cervià de Ter abans de l’any mil, no trobem cap referència explícita al castell fins a l’any 1024. En aquest moment, està documentat que Sunyer va dictar el testament des del seu llit al castell de Cervià.
Així doncs, a partir del segle XI trobem un llinatge de senyors de Cervià que té el castell com a centre del seu poder. Silvi Llobet era, a mitjans de segle XI, feudatari del castell de Cervià, pels comtes Ramon Berenguer I i la seva muller. Silvi el va llegar a un nebot anomenat Gausfred Bastó, que fou el primer en començar a utilitzar el cognom de Cervià. Posteriorment, a mitjan segle XII, aprofitant la mort sense descendència de Guillem Gausfred de Cervià, el comte de Barcelona va cedir el castell a la família dels Llers.
Els senyors de Cervià varen exercir com a estrets col·laboradors dels reis i varen participar en algunes de les seves principals expedicions militars. Els senyors del castell de Cervià, Silvi i Adelaida, foren els fundadors del monestir benedictí de Santa Maria de Cervià, que varen convertir en un priorat de S. Michele Della Chiussa, abadia situada als passos alpins que connecten la Provença amb el Piemont. Les donacions al priorat dels successius senyors de Cervià i d’altres famílies del seu entorn foren considerables. El priorat era el lloc on s’enterraven els membres més destacats de la família dels Cervià. Actualment, només és visible a l’església la tomba de Beatriu, esposa de Guerau de Cervià. Aquest castell tenia un valor militar per la seva posició estratègica a la frontera entre el comtat de Girona i Empúries, a menys d’un dia de camí de la ciutat de Girona. Des del castell també es podia controlar la via que anava cap a Peralada i el Roselló. 
Durant la guerra contra el rei Joan II, la reina confià el fort i el poble a Esteve d’Agramunt. L’any 1467 hi establí el seu campament el duc de Lorena, quan marxava contra Girona per posar-hi setge. El mateix duc, primogènit del rei Renat, va concedir el castell a «Joan de Sancto Gilagio». En absència d’aquest se’n féu càrrec el capità Pere Alfons, el 1469. Posteriorment, el rei Joan II concedí la jurisdicció de Cervià i Bordils a Juan de Vilapando per 5000 florins. No gaire més tard, la propietat va passar a la família Xetmar.
No es coneix si l’estructura del castell es va veure afectada pels conflictes bèl·lics de la segona meitat del segle XV, però a partir d’aquest moment els documents fan referència al domini o poble de Cervià sense esmentar el castell. Tampoc s’han trobat, fins al moment, materials posteriors a l’inici del segle XVI. En un document de l’any 1657, Narcís Camós explicava que a la vila hi havia hagut un castell, del qual en restaven vestigis, però que feia llarg temps que estava destruït. Així doncs, a mitjan segle XVII el castell feia temps que estava abandonat i en ruïnes.
L’any 2013 la finca que acull les restes del castell passa a titularitat municipal, després de diversos segles de constituir un condomini familiar privat, amb la donació d’una part dels terrenys per part de la família Fonsdevila i l’adquisició de la resta per part de l’Ajuntament de Cervià de Ter.
L’any 2014, la Universitat de Girona redacta un Projecte d’investigació, consolidació i posada en valor del castell de Cervià de Ter, que compta amb el finançament del Programa de l’u per cent cultural i de la Diputació de Girona.
L’excavació arqueològica realitzada ha posat al descobert el següent: El castell fou construït directament en un subsòl de conglomerat argilós resseguint la topografia natural i adaptant-se als desnivells preexistents, per la qual cosa, el problema principal que va partir va ser d’estabilitat amb l’esllavissament d’estructures. Es va estructurar en tres terrasses, aprofitant el conglomerat del subsòl, retallat i regularitzat, per crear els diversos nivells de circulació i va ser objecte de diferents remodelacions. 
Cronològicament, els materials més antics se situen vers als segles IX-X, una segona fase on es detecta una important reforma, probablement ja dins el segle XIII, i una segona transformació de finals del segle XIV o inicis del XV, finalment, l’abandonament, que sembla no anar més enllà de mitjans del segle XVI. Pel que fa a les defenses exteriors, no es conserva la totalitat del circuit emmurallat. Tot i això es distingeixen clarament almenys dos circuits de muralles. Del més antic es conserva essencialment part de la muralla nord, amb espitlleres i el mur de llevant, que acaba de forma abrupte, marcant el que probablement constituïa la porta d’accés al recinte, però de la qual no es conserva la continuació. A la zona sud ha aparegut un mur que podria haver format també part del recinte original.

Actualment, l’Ajuntament de Cervià ha acabat una important obra de consolidació endreçant tot el perímetre del castell i realitzat un projecte de museïtzació del castell. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cervià_de_Ter
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Març 2017

+ fotografies: CastellsCatalans/Cervià
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat