Nom del castell: Palau Reial de VilafrancaData de construcció: XIII
Municipi: Vilafranca del Penedès
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 221 m
Coordenades: E 1.696185 N 41.346689(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Vilafranca del Penedès
El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del segle XIII amb vestigis del segle XII, d’estil gòtic. Es troba a la plaça de Jaume I de Vilafranca del Penedès i actualment és la principal seu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM).
En ser Vilafranca de domini reial, no és estrany que el palau fos una de les residències dels reis del Casal de Barcelona durant el segle XIII. La primera referència de l’existència d’un palau a Vilafranca és del 1209, tot i que aquesta referència no situa de manera concreta el lloc on es troba.
El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau, el seu Castlà, el palau reial amb l’obligació de donar allotjament al rei i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas.
Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran (dit també Pere III d’Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó), l’11 de novembre de l’any 1285, segons explica el cronista Ramon Muntaner. Aquesta efemèride és recordada en una làpida de marbre col·locada en la façana per Josep Torras i Bages, el 1907, que diu: «A la nit del dia XI de novembre de l’any MCCLXXXV morí assí lo rei en Pere III d’Aragó gran per sa gloriosa historia militar y per la llibertat política que ell assentà en la terra catalana».
El 1303, el rei Jaume va encarregar al sotsveguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau i que amb el preu de la seva venda en construïssin un altre a la mateixa població.
El palau fou adquirit el 1308 pel monestir de Santes Creus, que el convertí en procuradoria de l'ordre Cistercenc a Vilafranca i el posseí fins a la desamortització del 1836. Després va tenir diversos usos, fins que passà el 1936 al patronat del Museu de Vilafranca.
El palau nou, que es bastí al segle XIV, és possible que fos situat al palau dels Babau, ara conegut per palau Baltà.
El palau nou, que es bastí al segle XIV, és possible que fos situat al palau dels Babau, ara conegut per palau Baltà.
La façana principal està formada per dos paraments de pedra de diferents alçades, un en forma de torre amb coronament llis i l’altre, amb una barbacana de fusta, té més l’aparença de palau.
Conserva els tres portals adovellats originals. Destaquen també els finestrals geminats de la façana, suportats per una o dues columnes, que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals.
L’interior presenta l’estructura característica de les cases senyorials de l’època, organitzada a través d’un pati central amb escala descoberta i galeria superior d’arcades ogivals, des d’on es distribueixen les principals dependències de la casa. És remarcable el portal renaixentista de 1565, procedent de la Casa Marianna, que dóna accés a l’actual auditori.
En les mateixes dependències del Museu es troba la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1334 i que formava part del primer hospital de l' ordre dels trinitaris a Vilafranca.
En les mateixes dependències del Museu es troba la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1334 i que formava part del primer hospital de l' ordre dels trinitaris a Vilafranca.
Extret de Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès - L’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 41
Jordi Gironès i Vilardebò / Desembre de 2013
+ fotografies: CastellsCatalans/PalauReialVilafranca
+ informació en PDF: CastellsCatalans/PalauReialVilafranca
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
