Casal de Blancafort

Nom del castell: Casal de Blancafort
Data de construcció: XII
Municipi: La Garriga
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 261 m

Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.283416 N 41.700042

Com arribar-hi: situat a la vora esquerra del riu Congost, just després del Km. 31 de l’autovia C-17. S’hi accedeix prenent l’entrada nord de la Garriga i en lloc d’entrar-hi retornar a la C-17 sense acabar de fer-ho acostant-se al curs del riu.

El Casal de Blancafort o Molí de Blancafort és un monument del municipi de la Garriga protegit com a Bé cultural d’interès local. Es troba al peu del riu Congost, al nord de la població.

Originàriament era una torre o fortalesa de control de pas del riu Congost. L’actual casal va reemplaçar l’antiga «fortitudo de Blancafort», documentadades del 1183 i que es trobava sota l’alt domini de la família Centelles. El 1242, Bernat III de Centelles va encomanar al seu castlà Pere de Santa Eugènia el castell de Centelles i altres fortaleses, entre elles la de Blancafort junt amb «ipsum militem de Blancafort ...».

Des de 1320 no s’ha trobat cap més noticia sobre la força o «domus» de Blancafort. En canvi, se n’han trobat sobre el molí i els hereus del mas que, des de 1297, fan actes de reconeixença del domini a la família Centelles que es continuen fins a èpoques modernes.

La casa nova va ser cremada pels francesos i en l’actualitat està habitada. La capella fou beneïda l’any 1676. A la llinda del portal hi ha l’escut dels Blancafort i la inscripció: «Any 1674 Pau Joan Blancafort».

El conformen un conjunt d’edificacions que mostren la complexitat de les propietats medievals. Al voltant de l’era hi ha quatre edificis: la torre de defensa, coberta per una teulada piramidal, la masia, el molí i la casa nova. La casa vella, construïda amb pedra, consta de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants. El portal d’entrada és d’arc de mig punt adovellat. Damunt hi ha una finestra d’arc conopial i les obertures dels costats són quadrades i amb marc de pedra. La casa nova consta de planta baixa i dos pisos, situada a la façana de ponent de la casa vella. Unit per un porxo i situat a llevant de l’edifici principal  hi ha el molí. Es tracta d’un molí de dues moles mogut per l’aigua del Congost, desviada a través d’un rec. Després de moure les rodes que fan anar les moles, l’aigua transcorre per tot el terme de la Garriga a través d’un rec d’uns 3 quilòmetres de longitud, és l’anomenat Rec Monar.

La torre de defensa és del segle XII-XIII, la masia del segle XVI, i el molí fariner, la casa nova i la capella, daten del segle XVII. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Molí_de_Blancafort

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre de 2014

+ fotografies: CastellsCatalans/CasalBlancafort

+ informació en PDF: CastellsCatalans/CasalBlancafort

 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Casal de Rosanes

Nom del castell: Casal de Rosanes
Data de construcció: XII
Municipi: La Garriga
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 212 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 2.281389 N 41.663056

Com arribar-hi: s’hi accedeix des de l’autovia C-17 just abans del Km.27 on hi ha el Centre Comercial Sant Jordi, des d’on cal anar en direcció est fins al Club de Golf La Garriga.

El casal fortificat de Rosanes queda a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga ben a prop d’un antic camp d’aviació. Fou considerada la domus més important de la Garriga a l’edat mitjana, tant pel nivell social dels seus propietaris com per la seva construcció.

La família Rosanes apareix documentada ja la segle X entre els conqueridors de la regió montserratina. El 1123 surt anomenat el castell a l’acta de consagració de la parròquia de l’Ametlla. El 1189, Ramon de Rosanes i Sança, la seva esposa, fan oblació del seu fill a la catedral de Barcelona per tal que fos clergue o canonge. 

A partir del segle XIV, les notícies estan referides a la família Torruella («Turricella»), entroncada amb el llinatge dels Rosanes. El 1357 el castell de Rosanes va ser declarat Carrer de Barcelona. El 1404, un Huc de Rosanes va ser governador de Sardenya. Galceran de Rosanes (1410), fou senyor del castell de Rosanes, de Sant Boi i algutzir del rei Martí I. Va ser un dels 24 parlamentaris catalans que a Tortosa van defensar la legitimitat de Jaume d’Urgell com a nou monarca català (Compromís de Casp). Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor del castell de La Roca es va casar amb Elionor, filla de Galceran de Rosanes. Les històries d’ambdós castells van estar  lligades durant temps.

El 1463, Roger de Rosanes, amb Pere de Bell-lloc i Pere de Torrelles van dirigir l’exèrcit de la Generalitat assetjant el castell de La Roca, pres per les forces reialistes durant la segona guerra remença. El 1594 amb Elisabet de Rosanes s’extingí el llinatge dels Rosanes i el castell de Rosanes passà als Masdovelles, antecessors del marquesos d’Alfarràs. A partir de principis del segle XX els masovers són la família Girbau. L’actual propietari és Josep Girbau Marquès.

Les domus tendien a situar-se a prop dels camins, són entitats agràries formades per un conjunt de dependències per tal de mantenir autosuficiència (habitacles, graners, corrals, molins, ferreries, etc) tot tancat per un mur formant un barri. Rosanes és una antiga domus o quadra medieval que estava formada per un conjunt d’edificis fortificats, amb mur perimetral i tancats per una porta. Al passar la porta es trobava un pati, al voltant del qual se situaven totes les dependències. 

Les construccions que corresponen a l’època romànica consten d’un cos central, de planta quadrada, de tres pisos d’alçada amb terrat coronat amb merlets i amb la torre de l’homenatge adossada a llevant per on s’accedeix a l’edifici noble. S’alcen murs de muralla als costats de ponent i tramuntana, romanents del primer recinte emmurallat, que formava un quadrat d’uns 30 metres de costat, amb torres de defensa de base circular en els vèrtexs, d’uns 4 metres de diàmetre, de les quals solament se’n conserven tres. La quarta fou arrasada a finals de l’època romànica (s XIV) per a construir-hi la capella. Els murs, tant de les muralles com del casal, presenten espitlleres i merlets. El portal, de l’entrada única, era sota la torre situada a llevant on encara hi ha els encaixos de la porta que s’accionava verticalment. És d’arc lleugerament apuntat. L’aparell és de carreus molt regulars, disposats en filades horitzontals amb cantoneres de petits carreus, tot molt ben construït. Les sageteres estan molt ben treballades amb pedres de gres de diferents tons. Sobre la clau de volta d’una arcada en la façana de migjorn hi ha un escut esculpit en la pedra que conté una mitja lluna i una creu de Malta. La datació de la construcció se situaria al segle XII. 

Extret del web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosanes

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre de 2014

+ fotografies: CastellsCatalans/CasalRosanes

+ informació en PDF: CastellsCatalans/CasalRosanes

 i tota la informació a: www.castellsCatalans.cat