Data de construcció: segle XI
Municipi: Altafulla
Comarca: Tarragonès
Altitud: 90 m
Coordenades: E 363450.0, N 4556635.0 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 22' 17.88'' Latitud: 41º 8' 51.71'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell es troba situat al capdamunt de la mateixa vila d’Altafulla.
L’etimologia d’Altafulla prové, segons alguns filòlegs de l’aràbic al-tahuila, «el camp». Si realment aquesta és l’etimologia de l’indret —on hi ha pedreres explotades en temps reculats—, es desprèn la circumstància que els sarraïns batejaren o rebatejaren el lloc, així com que el paratge era reputat forani, per ells.
L’existència d’Altafulla pot assenyalar-se ja en la primera dècada de la segona meitat del segle XI. «A la part final del riu Gaià , tocant a la costa, precisament damunt la ratlla de la via Augusta, es consignen alguns establiments en aquest període. Tamarit és concedit el 1050, però l’ocupació no es va fer efectiva fins una mica més tard. El 1056 es dóna Clarà. El 1058 o 1059 Ullastrell, vora Tamarit, i en els límits s’indica el castell d’Altafulla, a més del de Tamarit». EIs donadors eren els comtes de Barcelona i estimem que el Puig d’Ullastrell, que llavors era concedit a Bernat Amat, té relació amb el topònim Bonastre, força veí.
Al Llibre Blanch de Santes Creus trobem consignades diverses al·lusions a Altafulla, com a límit del castell de Montornès el 1173.
La vila i castell d’Altafulla formaven part de la baronia d’Entença, i, en retornar dita baronia al rei Jaume II, cedint-la a son fill, en Ramon Berenguer, el 6 de Maig de 1324, l’esmentada vila va incorporar-se al comtat de Prades, que mitjançant la corresponent permuta passà al seu germà l’infant Pere.
En els fogatjaments de 1358 i 1370 se situa com senyor d’Altafulla i la Nou, Berenguer de Requesens.
Lluís de Requesens, fill de Bernat de Requesens i de Caterina de Cardona, va vendre els feus d’Altafulla i la Nou a un parent, Pere de Castellet i de Requesens. Pere de Requesens, ja senyor d’Altafulla el gener del 1474 expedí, el 6 de setembre del 1484, un privilegi afavoridor per als vassalls. Violant de Castellet, pubilla, casà, el 1538, amb Riambau de Corbera-Santcliment.
El 1562 era senyor d’Altafulla Pere de Castellet i entrat el segle XVII, «Altafulla y Lanou» eren possessió dels hereus de Don Guillem de Sent Climent, i sabem que Lluís de Corbera–Santcliment (mort el 1637) fou baró d’Altafulla i senyor de la Nou. Anys després, Josep de Corbera-Santcliment, baró de Llinars, va vendre Altafulla i la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell; aquest darrer ja ho posseïa quan, el 13 de febrer del 1681, el rei CarIes II li concedí el títol de marquès de Tamarit.
En el Diccionario... Madoz manifesta sobre Altafulla: «Fuera de la villa, en la cima del cerro en que está colocada, hay un antiguo castillo bastante bien conservado, y que da indicios por la solidez de su fábrica, torres y aspilléras que le rodean, haber sido en otro tiempo una fortificación de alguna consideración: también en el recinto de la población se conservan tres torreones construidos con mucha solidez en tiempo de la dominación árabe».
El Castell-palau d'Altafulla o dels Montserrat té forma poligonal, amb torres angulars i el conjunt es troba en bon estat, producte de diverses modificacions a l'interior durant el segle XVII.
Nota: escrit extret del Volum IV dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1993.
Jordi Gironès i Vilardebò /gener de 2011+ fotografies: CastellsCatalans/Altafulla
+ Informació en PDF : Altafulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada