dilluns, 17 de gener de 2011

El Catllar

Nom del castell: El Catllar
Data de construcció: segle XI
Municipi: El Catllar
Comarca: Tarragonès
Altitud: 74 m
Coordenades: E 359531.5, N 4559803.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 19' 27.22'' Latitud: 41º 10' 32.01'' (GPS)
Com arribar-hi: es troba al cantó oest de la població del Catllar.

Un document del Llibre Blanc de Santes Creus ha fet suposar a l’historiador Morera i, de retruc, a l’escriptor Josep Iglésies que el castell del Catllar ja estava edificat l’any 1069.
El castell del Catllar s'alça damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. 
L'estructura que s'observa actualment és el resultat del seu creixement a partir d'una muralla i torre primigènies a les que s'hi van afegint dependències principament entre els segles XIII i XVI, és en aquest darrer segle quan el castell experimentà el seu creixement més notable, quedant configurat com una edificació amb fossat, de planta triangular, perímetre murallat amb dues torres a la façana principal i l'interior articulat per un pati central.

El 10 de juny de 1344 fou signada al Catllar –Castlario, el 1279– una escriptura per la qual els procuradors del monestir de Poblet adquirien de Pere de Requesens els drets de senyoriu sobre Butsènit i altres llocs del comtat d’Urgell, i amb els diners que rebé el venedor, comprà a la vegada, en nova escriptura, els drets de l’esmentat Humbert de Montoliu sobre la vila del Catllar i les de Vilallonga i Puigdelfí, passant aquell senyoriu a poder de la casa de Requesens. Val a dir que una altra versió de la introducció del llinatge Requesens estima que, el 1330, Berenguer de Requesens casà amb Blanca de Montoliu, senyora del Catllar i Puigdelfí.
El feu del Catllar era enterament reial i lliure de tota altra jurisdicció, gaudint el senyor dels mer i mixt imperis i del domini sobre el terme i el poblat. Aquest castell fou tingut en compte durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II. 
La localitat del Catllar, que es manifestava contraria a Joan II, estigué assetjada pel comte de Prades durant uns dies d’agost de 1464. Quan, el 30 d’aqueixos mes i any, fou lliurada, pel prior de Navarra, Vilafranca del Penedès als joanistes, la conseqüència immediata fou el lliurament del Catllar, castell que havia estat defensat pel navarrès Menaut de Beaumont.
L’any 1641, resultà d’importància el combat del Catllar, en el qual restaren malparades les forces de Frederic Colona, conestable de Nàpols i príncep de Butera. 
«La vila de Catllar —comenta Morera— assolí cert desenvolupament industrial, i semblant riquesa pot assegurar-se que és deguda al senyoriu que va gaudir abans de la supressió de tot dret feudal, puix pertanyent
dit senyoriu als comtes de Santa Coloma, els últims posseïdors muntaren un gran establiment amb aigua del Gaià, per a la fabricació de paper en gran escala, convertida en el segle passat en fàbrica de teixits, i actualment en l’elaboració de paper comú i de peces de drap per a sacs, borrasses, civaders i altres atuells d’envàs».
L’any 1842 , el comte de Santa Coloma va vendre a Josep Safont diversos immobles, entre els quals els del
Catllar, «y de consiguiente el castillo ó casa antigua enteramente inhabitable y destruido con una hera y pajar y una porción de tierra inculta de cabida un jornal poco mas ó menos». Entre els individus que són esmentats com propietaris de terrenys contigus, hi ha Josep Gatell, d’Altafulla. Al cap dels anys, propietari del malmès castell del Catllar, que conserva dues torres de planta rectangular, trossos de la paret mitgera i el pou del glaç.
L'any 2002 l'ajuntament adquirí la propietat de l'edifici, fins aleshores de propietat privada, i va iniciar els treballs d'excavació arqueològica del seu interior i posteriorment els de la seva de recuperació i consolidació. D'aquesta manera s'ha pogut recuperar un edifici històric emblemàtic per a la població i alhora ha permès que el castell sigui la seu del Centre d'interpretació dels castells del Baix Gaià. 
Així mateix, el castell forma part de la Ruta dels castells de frontera promoguda des de la Direcció Gral. de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Gironès i Vilardebò / gener de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Catllar
+ Informació en PDF : Catllar