Torredembarra

Nom del castell: Torredembarra
Data de construcció: segle XVI
Municipi: Torredembarra
Comarca: Tarragonès
Altitud: 25 m

Coordenades: 41.146383 N. 1.396929 E.(ETRS89 Grogràfiques)

Com arribar-hi: dins el nucli urbà, actualment esdevé l’Ajuntament de Torredembarra.

És difícil que un castell es conservi per si mateix, sense dotar-lo d’un ús i havent perdut la funció militar pel qual es va construir. Alguns castells han sobreviscut perquè s’han convertit en l’habitatge dels seus propietaris, altres són hotels o restaurants... i el de Torredembarra acull la seu consistorial i diferents equipaments culturals del municipi. És una gran sort per al castell i també per a Torredembarra.

Als voltants de l’any 1206 els primers senyors del lloc anomenat després Torredembarra, van ser els Tamarit, i va passar després als Vernet que el van regentar fins al 1342 i que, més tard, fruit d’una venda, va passar a Bernat d’Olzinelles. Els Olzinelles van vendre els drets dominicals que tenien de Torredembarra a Pere d’Icart l’any 1391 i va començar, així, el senyoriu dels Icart que va perdurar fins a finals del segle XVII.

El castell nou té poc a veure amb l’antiga torre dels començaments. Lluís d’Icart, l’abril del 1523 va completar el domini sobre Torre que formava part del primer de l’originari primer castell de Clarà. Actualment dins el nucli urbà.

El castell, concebut com a residència i fortalesa de la població –de planta quadrada i flanquejat per quatre torres als cantons– es va fer d’acord amb la tradició mediterrània de l’època, i va situar les seves dependències al voltant d’un pati porticat amb arcades. Al cap de cinc anys de la mort del darrer Icart (el 1658), el senyoriu de Torredembarra i la seva baronia van quedar supeditats als comtes de Santa Coloma de Queralt.

Gràcies a la reconstrucció i habilitació que se’n va fer el 1998 com a seu de l’ajuntament, es pot  gaudir de l’interior de l’únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya i un dels millors exemples renaixentistes de la comarca del Tarragonès.

Text extret del web: www.castellsdelleida.com/pagesetter_docs/21x49x1xfitxer_pdf.dat
Jordi Gironès / Gener de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Torredembarra
+ informació en PDF: Torredembarra
Tota la informació a : castellscatalans.cat

Pobla de Montornès

Nom del castell: La Pobla de Montornès
Data de construcció: segle XI-XIII
Municipi: La Pobla de Montornès
Comarca: Tarragonès
Altitud: 93 m
Coordenades: N 41º 10’ 14.00’’, E 1º 24’13.00’’ (ETRS89 Geogràfiques)

Com arribar-hi: Al castell s’hi arriba des de la vila de La Pobla de Montornès seguint una pista la qual, amb una mica més d’un quilòmetre, duu a l’església de la Mare de Déu de Montornès on hi ha el castell damunt del petit turó.

El lloc de Puigperdiguers fou concedit en feu l’any 1066 pel comte Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis, a Ramon Transunari i la seva muller Rotlendi, amb la finalitat de construir-hi un castell on ja hi havia l’ermita de Montornès.

Pocs anys després, el 1099, els donataris van vendre el castell i les possessions a Berenguer de Rajadell, moment en el qual el turó ja prenia el nom de Montetornesio.

L’any 1173, però, un descendent del nou propietari, Ponç de Rajadell, va cedir els drets al monestir de Santes Creus.En el fogatge de 1365-1370 el castell de Muntornès comptava amb 37 focs i consta com a pertanyent al monestir de Santes Creus. D’ençà d’aquest segle XV el castell anà entrant en declivi fins al segle XIX en què va restar del tot abandonat, quedant destruït durant les guerres carlines.

Actualment resten molt pocs vestigis del que va ser el castell de Montornès, si bé es pot distingir un perímetre emmurallat, fet amb filades de pedra sense treballar, i una torre quadrada situada en un dels angles, que ha estat consolidada.

Nota: per fer aquest escrit he tret la informació del volum IV dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau en la segona edició de desembre de 1993.
Jordi Gironès Vilardebò / Gener de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Pobla Montornès
+ informació en PDF: Pobla Montornès
Tota la informació a : www.castellscatalans.cat

Creixell

Nom del castell: Creixell
Data de construcció: segle XII-XVII
Municipi: Creixell
Comarca: Tarragonès
Altitud: 49 m
Coordenades: N 41.168271 E 1.441221 (ETRS89 Geogràfiques)
Com arribar-hi: El castell es troba dins del mateix del nucli urbà de Creixell.

Les primeres notícies documentades que ens parlen d’aquest terme daten del 4 de desembre de 1173 amb motiu de la venda que Ponç de Rajadell i la seva muller fan del castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus on es precisa el límit «ab oriente in termine de Crexello»

A partir de 1277, la documentació existent ens confirma que la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona. Es tracta d’una acta de visita feta per dos delegats de la casa matriu de Cluny on consta que aquest monestir posseïa els castells de Creixell (Crexello), Berà i Roda a l’arquebisbat de Tarragona.

L’any 1358 consten 28 focs a «Crexell», entre d’altres, com a part del priorat de Casserres. Aquest priorat, però, acabà essent secularitzat l’any 1572 i els seu béns van passar a mans del Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona.

L’any 1767 els jesuïtes van ser expulsats d’Espanya i la vila i el castell van passar a mans de la corona, i després a Salvador de Marc de Reus.

Es tracta d’un castell de forma poligonal, al centre del qual hi ha un pati. La seva base és probablement d’origen medieval, si bé l’obra actual ja data del segle XVII.

Avui en dia és de propietat privada, i es troba en bon estat.

Nota: per fer aquest escrit he tret majorment la informació del volum IV dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau en la segona edició de desembre de 1993.
També s’ha consultat el web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Creixell
Jordi Gironès Vilardebò / Gener de 2012

+ fotografies : CastellsCatalans/Creixell
+ informació en PDF : Creixell
Tota l'informació a : www.castellscatalans.cat

Castellnou de Llinars

Nom del castell: Castellnou de Llinars
Data de construcció: segle XVI
Municipi: Llinars
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 193 m
Coordenades: Geogràfica - ETRS89 E 2.403385 N 41.640320.
Com arribar-hi: emplaçat dins del mateix nucli urbà de Llinars.
El Castellnou, fou construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1.548-58, després de l’ensorrament del Castellvell (el Far) pel terratrèmol de 1.448.

És una casa forta de planta quadrada, d’uns 27 m. de costat. A cada angle hi havia un petit baluard i un torricó de planta triangular, dels quals només queden els dos de la part nord. Durant les guerres civils del segle XVIII els van desmuntar per evitar l’aspecte militar del castell.

Encara que es diu que és un dels millors palaus renaixentistes conservats del país, no es pot comprovar perquè es de propietat particular, no es pot  visitar, ni tant sols veure’l de prop, doncs una gran tanca i la vegetació que l´envolta ho impedeix .

Extret del web: http://www.llinarsdelvalles.cat
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellnou de Llinars
document PDF: Castellnou de Llinars
video de Castellnou de Llinars

El Far

Nom del castell: El Far o Castellvell de Llinars
Data de construcció: segle X
Municipi: Llinars del Vallès
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 389 m
Coordenades: N 41º37’36" / E 02º24’26".

Com arribar-hi: procedents de Llinars del Vallès, prenem la carretera B-510, en sentit Dosrius. Passat el PK 8 trobarem una desviació a l’esquerra, indicant per anar al Parc del Montnegre i Santuari del Corredor. Continuem en aquesta direcció i molt aviat, a la dreta, veurem un petit indicador: castell de Llinars. Tot seguit, i ara a l’esquerra, veurem un trencall, barrat l’accés per una cadena. De manera una mica precària, hem aparcat aquí mateix. Distància des de la cruïlla anteriorment citada, fins aquí, 500 metres. A continuació, en un plàcid passeig a peu, d’uns 5 minuts de durada, arribem a la restes de l’edificació. 

El castell del Far, fou un castell que es va edificar als voltants del poblat ibèric del Far. Tot i no aparèixer documentat fins al segle X, s’han pogut identificar construccions del segle VI, període en què es va construir el fossar excavat a la roca i algunes sitges. Quan  s’adreçava  a Girona, durant  la campanya contra Catalunya del 982, Almansor va conquerir el castell de Munt Fariq, que s’ha identificat amb el castell del Far. Aquesta és la primera referència documental del castell. 

El 24 de maig de 1448 el castell es va ensorrar a causa d’un terratrèmol, arrel d’aquest fet, els seus propietaris la família Corbera van decidir la construcció del Castellnou de Llinars on s’hi traslladaren, perdent el castell del Far qualsevol valor defensiu i residencial.
El castell està situat dins el Parc del Montnegre, mal indicat i al costat d’una casa de colònies. Els seus restes avui estan consolidats, encara que emprant uns materials que considerem poc adients.   

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Far
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/El Far
document PDF : castell  El Far
vídeo Castell El Far

La Roca

Nom del castell: La Roca
Data de construcció: segle XI
Municipi: La Roca
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 174 m

Coordenades: Geogràfica - ETRS89 E 2.328398 N 41.591529

Com arribar-hi: es troba situat al mateix del nucli urbà de La Roca.

Les primeres referències sobre el mot Roca les trobem en l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de la Roca, als entorns de l’any 932, sota la denominació de Rocha, i tot seguit com a «in villa Rocha». És citat per primera vegada a la documentació conservada l’any 1030.

El darrer senyor de la Roca fou Ramon Àngel de Torrelles (finals del segle XVI), començant la seva decadència física, tot i que fou ocupat per tropes franceses durant la Guerra de Separació (o dels Segadors) que sotragà la contrada entre 1640 i 1652.

Notícia del ruïnós castell ens la dóna Carreras Candi el 1895, i a partir d’aquí ja ens hem de situar en el darrer segle XX quan el seu propietari, Antoni Rivière Manén, el reconstrueix totalment fins a donar-li l’aspecte actual. Avui, es un castell que no té possibilitat de visita, només es pot observar des de lluny, doncs l'accés al seu voltant es troba tancat per un ballat de la propietat actual.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum II de l’obra Els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.

Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/La Roca
document PDF : castell de La Roca
vídeo castell de La Roca

Montornés o de Sant Miquel

Nom del castell: castell de Sant Miquel
Data de construcció: segle XII
Municipi: Vallromanes
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 436 m
Coordenades: N 41º31’39" / E 02º16’19".

Com arribar-hi: S’hi pot anar seguint un itinerari recomanat per l’Ajuntament de Montornès en un temps d’una hora de camí efectiu. Cal, però, documentar-se bé a través del web d’aquest ajuntament i d’un mapa adequat. L’altra manera d’anar-hi és des de la urbanització situada al  costat del golf de Vallromanes. S’hi accedeix a través del coll de Can Corbera. En ambdós casos cal fer una pujada forta mitjançant corriols.

El castell de Sant Miquel es una fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi de Montornès del Vallès a 436 metres d’altitud. La primera notícia escrita del castell de Montornès data del 1108 amb motiu d’un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l’altar de sant Sadurní màrtir(patró de la parròquia de Montornès).

El 1718 el comte de Darnius reedificà l’antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell (vessant est), que es convertiria en residència dels senyors del castell de Montornès. Posteriorment la propietat era dels Fiveller, que van heretar el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho era dels Martorell. Finalment, al final del segle XX la propietat del castell i de la Torre Tavernera va passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d’Alba de Liste.

Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge i trossos de murs.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum II de l’obra Els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.

Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Montornès
* document PDF : castell de Montornès
Video del castell de Montornès

Podeu consultar tota aquesta informació i la d'altres castells al web de   castellscatalans.cat