SUBIRATS ( Alt Penedés)

El castell de Subirats s’alça a 330 metres d’altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica vigilant el pas per la depressió penedesenca. Per altra banda, es troba alineat amb el proper castell de Gelida, que queda més al N.E.
A l’igual que ocorre amb Olèrdola, el nom del municipi —ara Subirats— no correspon a cap nucli de població, però sí al castell. La capitalitat de Subirats és Sant Pau d’Ordal, i altres pobles i veïnats són: Lavern, Ordal, les Cases d’en Batista, etc.
No hi ha dubte que el castell té una antigor que va més enllà dels deu segles, car ja en data tan remota com és l’any 917 compareix la concessió feta al monestir de Sant Cugat del Vallès pels germans Ermenard i Udalard, fills del difunt Udalard.
En un testament de Mir Geribert, del 1060, consta una donació a «sanctum Petrum de castro Subiradz» i clarament s’informa sobre aquesta possessió, junt amb la meitat del castell de Lavit, etc.
El 10 de març de 1368, el rei Pere el Cerimoniós donà a l’infant Martí (el futur Martí l’Humà), entre altres pertinences, la vila de Piera i els castells i llocs de Subirats i Sant Martí Sarroca), amb la condició que si arribava a ésser rei tornessin al sobirà, però no pas que pervinguessin a dona.
El noble en Ramon Alamany de Cervelló obtingué aquest castell el 1377.
Amb dates 27 de desembre del 1553 (essent príncep d’Astúries i de Girona) i 13 de juliol de 1559 (essent rei), Felip (II d’Espanya) confirmà el privilegi del 10 de desembre de 1493.
El 26 d’octubre de 1568, la comtessa d’Aitona, hereva del seu pare Francesc Gralla i Desplà, féu fer lluïció, per compte de la universitat de Subirats i parròquies, de determinada quantitat monetària que li lliuraren els habitants; de manera que continuaren aquests absolutament subjectes a la jurisdicció reial.
El castell fou enderrocat en la guerra de Separació, pel marquès de los Vélez. Per reial sentència del 27 de novembre de 1699, va declarar-se que no hi havia més delmador universal de la universitat i les parròquies de Subirats que la Corona.

Jordi Gironés /2007

Veure més fotografies al Web Album
`informació al PDF: castell de Subirats

ROCAFORT ( Baix Llobregat )

El castell de Rocafort s’alça damunt un turó a una altitud de 180 metres al pas del camí que procedent de Martorell s’adreça vers Gelida seguint la línia castellera penedesenca que hi havia en temps medieval.
El castell de Rocafort (roca forta), també conegut com a Sant Genís de Rocafort, es troba a curta distància de l’ermita de Santa Margarida, situada a l’altra banda de l’autopista i propera al riu Anoia.
Aquesta ermita s’assenta on hi hagué una vil·la romana, damunt la qual s’edificà una primitiva església romànica (segle IX o X) que serví de parròquia rural i que esdevingué després priorat de Sant Genís. En el segle XVIII, l’antic edifici passà a ser ermita sota l’advocació de Santa Margarida.
Durant l’edat mitjana és construí una línia de fortaleses i torres paral·leles al riu Anoia per defensar-se de les incursions sarraïnes.
D’entre les primeres cal destacar els castells de Subirats i Gelida, i de les segones la Torrassa, la torre de Miralles i el castell-convent de Sant Genís de Rocafort. A l’antic priorat de Sant Genís (actual ermita de Santa Margarida) han aparegut els únics vestigis romans i àrabs de Martorell, i l’existència del pas de la via Augusta feia necessari la defensa d’aquest indret tan estratègic.
El 1110, Guillem Ramon de Castellvell ordenà testament a Sant Genís assignant a aquesta església l’alou del castell de Voltrera (Abrera) i un altre dit de Pruneres (al terme de Castellbisbal).
L’orde del Temple s’establí al monestir de Sant Genís i probablement a ella es deu la construcció del castell de Rocafort (segle XII) i en ell s’hi edificà una església romànica dedicada a Sant Jaume, l’absis de la qual es va malmetre definitivament l’any 1928.
Amb l’eliminació de l’orde del Temple hom afirma que Sant Genís passà a dir-se «de
Rocafort» pel que el castell prengué el nom de castell de Sant Genís de Rocafort.
L’any 1474, Sant Genís de Rocafort formà part de la venda de la baronia de Castellvell
per part de Joan II a Lluís de Requesens, junt amb la vila de Martorell, el castell de Rosanes i tots els dominis de Castellvell.
El 1646, l’administració de les rendes del priorat de Sant Genís fou concedida a Josep Ferrer i, finalment, el 19 de juliol de 1713 l’exèrcit filipista, dirigit pel duc de Pópuli, passà per Martorell camí de Barcelona i enderrocà de pas el castell llevat de l’església que fou conservada.

Jordi Gironès

Veure més fotografies al Web Album

Informació en PDF: Rocafort (Baix Llobregat)