dimarts, 10 de desembre del 2013

Palau Reial de Vilafranca

 Nom del castell: Palau Reial de Vilafranca
Data de construcció: XIII
Municipi: Vilafranca del Penedès
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 221 m
Coordenades: E 1.696185 N 41.346689(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Vilafranca del Penedès

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del segle XIII amb vestigis del segle XII, d’estil gòtic. Es troba a la plaça de Jaume I de Vilafranca del Penedès i actualment és la principal seu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM).
En ser Vilafranca de domini reial, no és estrany que el palau fos una de les residències dels reis del Casal de Barcelona durant el segle XIII. La primera referència de l’existència d’un palau a Vilafranca és del 1209, tot i que aquesta referència no situa de manera concreta el lloc on es troba.
El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau, el seu Castlà, el palau reial amb l’obligació de donar allotjament al rei i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas.
Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran (dit també Pere III d’Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó), l’11 de novembre de l’any 1285, segons explica el cronista Ramon Muntaner. Aquesta efemèride és recordada en una làpida de marbre col·locada en la façana per Josep Torras i Bages, el 1907, que diu: «A la nit del dia XI de novembre de l’any MCCLXXXV morí assí lo rei en Pere III d’Aragó gran per sa gloriosa historia militar y per la llibertat política que ell assentà en la terra catalana».
El 1303, el rei Jaume va encarregar al sotsveguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau i que amb el preu de la seva venda en construïssin un altre a la mateixa població.
El palau fou adquirit el 1308 pel monestir de Santes Creus, que el convertí en procuradoria de l'ordre Cistercenc a Vilafranca i el posseí fins a la desamortització del 1836. Després va tenir diversos usos, fins que passà el 1936 al patronat del Museu de Vilafranca.
El palau nou, que es bastí al segle XIV, és possible que fos situat al palau dels Babau, ara conegut per palau Baltà.
La façana principal està formada per dos paraments de pedra de diferents alçades, un en forma de torre amb coronament llis i l’altre, amb una barbacana de fusta, té més l’aparença de palau.
Conserva els tres portals adovellats originals. Destaquen també els finestrals geminats de la façana, suportats per una o dues columnes, que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals.
L’interior presenta l’estructura característica de les cases senyorials de l’època, organitzada a través d’un pati central amb escala descoberta i galeria superior d’arcades ogivals, des d’on es distribueixen les principals dependències de la casa. És remarcable el portal renaixentista de 1565, procedent de la Casa Marianna, que dóna accés a l’actual auditori.
En les mateixes dependències del Museu es troba la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1334 i que formava part del primer hospital de l' ordre dels trinitaris a Vilafranca.

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès - L’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 41
Jordi Gironès i Vilardebò / Desembre de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/PalauReialVilafranca
+ informació en PDF: CastellsCatalans/PalauReialVilafranca
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Moja

 Nom del castell: Torre de Moja
Data de construcció: X
Municipi: Olèrdola
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 226 m
Coordenades: E 1.689984 N 41.326271 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Moja, pertanyent al municipi d’Olèrdola.
El lloc de Moja s’esmenta l’any 981 en una venda de terra i vinya feta a Guilamany. El 1010 Adalbert, fill del vescomte de Barcelona dóna en testament l’alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. El germà d’Adalbert, Geribert de Subirats, no acceptà la donació i això motivà la intervenció del comte de Barcelona el qual reconegué els drets del monestir l’any 1013. El 1109, el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir la farga i la ferreria que posseïa a Moja.
El 1114 l’abat Rotllan de Sant Cugat encomanà a Bernat Arnau i a la seva muller Sicarda els feus d’Arnau (pare de Bernat) i la batllia de Moja amb la torre, que havien de reconstruir, perquè segurament la torre havia estat malmesa en les ràtzies almoràvits de principis del segle XII.
El 1234, el rei Jaume I confirma tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre elles la «dominicaturam de Modia». Al segle XVII, la familia Copons tenia el domini útil de la quadra de Moja. Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja rebé l’any 1702 el títol de marquès de Moja.
És una torre de planta circular. Té un diàmetre intern de 515 cm. L’alçada és de 14 m des del sòl exterior fins al terrat. L’interior resta dividit en dos compartiments, l’inferior d’uns 7,5 m, i un altre de superior acabat amb una cúpula. L’espai superior estaria dividit per dos trespols de fusta. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. A l’exterior, els murs eren arrebossats. Pel que fa a la datació, la torre, que ens ha arribat en un estat de conservació molt bo, pot establir-se en el segle X si bé seria molt refeta el segle XII.

Extret de Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 153-154.
Jordi Gironès i Vilardebò / Desembre de 2013

+ informació en PDF: CastellsCatalans/TorreMoja
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Canyelles

Nom del castell: Canyelles
Data de construcció: XV
Municipi: Canyelles
Comarca: Garraf
Altitud: 140 m
Coordenades: E 1.722814 N 41.287126 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el nucli urbà de Canyelles. El castell de Canyelles és una edificació del segle XV que presideix la garrafenca vila de Canyelles.
Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca.
Es tracta d’una construcció documentada del 1478, però basada possiblement en una torre de defensa més antiga (documentada ja al 976) vinculada al castell d’Olèrdola. La importància d’aquesta fortificació al llarg de la història ha estat com a protecció auxiliar del castell d’Olèrdola, alhora que contribuïa a defensar la ruta natural entre Vilafranca del Penedès i el mar (Vilanova i la Geltrú).
Fins a principi del segle XII, el castell de Canyelles, sota Olèrdola, se situa entre el món carolingi del nord i l’islàmic del sud. Però aquesta terra independent dels uns i els altres cau en mans dels almoràvits, que, el 1107 deixaren despoblada tota la província i envaïren el castell d’Olèrdola que ja no se’n va aixecar més. Canyelles va reforçar la seva funció de clau de pas entre la costa i l’interior. El poder del castell s’exercia, en temps de pau, cobrant el dret de pontatge per damunt de la riera.
El castell ha estat històricament propietat dels barons de Canyelles, els quals tingueren un gran prestigi sobretot al segle XIII. Posteriorment, ha passat per molts propietaris, com els Marquet, Terré, etc. fins arribá als Bouffard. En Ferran de Bouffard i Dagués va heretar el castell de Canyelles l’any 1855 en morir el seu pare, Ramon Josep.
Com a fet important, Ferran va continuar les obres de restauració que el seu pare havia iniciat l’any 1852. També va ampliar la sagristia de la capella i va rematar la muralla davantera, obres que va acabar l’any 1858. L’any 1889, va obtenir oficialment el títol de baró de Canyelles, quan era rei d’Espanya Alfons XIII. L’any 1920 la propietat va passar a Josep Escuder i Ferrer, procurador del baró. A mitjan 1930, castell i terres foren comprats per la família Reguera, que les va continuar explotant com a finca agrícola. Miquel Salinas i Bofill el comprà el 1982 i hi va fer importants reformes per adequar-lo per a residència familiar.
De la construcció existent al 1478 es conserva una torre de planta circular força alta. Té un diàmetre intern de poc més de 2 m i els murs tenen un gruix d’uns 135 cm a peu pla. A la part alta les parets són d’uns 80 cm. A la zona alta hi ha unespetites espitlleres. La porta principal es devia trobar a nivell del primer pis. A l’est de la torre hi ha un mur corbat , que podria pertànyer a la fortalesa medieval. Totes les sales i construccions modernes edificades al voltant de la torre són tancades per una muralla, també moderna que corresponen a les obres esmentades, dutes a terme fins l’1858 per Ramon de Bouffard.

Extret de Catalunya Romànica, vol. XX El Penedès, L’Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p.265
Jordi Gironès i Vilardebò / Desembre de 2013

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Canyelles
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat