dimarts, 8 d’octubre del 2019

Cinc Claus

Nom del castell: Cinc Claus
Data de construcció: XIV
Municipi: L’Escala
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 5 m
Coordenades: E 3.100758 N 42.137363 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins el petit nucli de Cinc Claus molt proper a Sant Martí d’Empúries.
Castell de Cinc Claus és un castell del municipi de l’Escala declarat bé cultural d’interès nacional.
El primer esment de Cinclaus es documenta l’any 958 amb el text de Centum claves a les proves de jurisdicció, domini i successió en què el comte Gausfred reconeix aquest lloc com una de les nombroses propietats del latifundista Riculf.
L’origen etimològic de centum deriva de la centuriarització o parcel·lació del camp d’Empúries. Posteriorment, l’any 1402 apareix amb la forma Sinch claus en un registre dels pobles del comtat d’Empúries incorporats a la Corona pel rei Martí l’Humà. El 1633, en un document de l’arxiu municipal de l’Escala, es registra com Quinque clavibus. Respecte al castell, aquest es bastí al segle XIV sobre les restes d’una antiga vil·la romana, i havia estat possessió de la família Pau. Posteriorment, vers el segle XVI, passà a domini dels Margarit fruit de la unió de Pere de Margarit i Jerònima des Gallart, senyora dels castells de Sant Feliu de la Garriga, Empúries, Pelacalç, Cinc Claus i d’altres de la rodalia. L’any 1640, el castell va ser saquejat i cremat per les tropes de Felip IV de Castella a la Guerra dels Segadors (o de Secessió) com tots els llocs que posseïa Josep Margarit i de Biure, cap de les milícies de la Generalitat i figura molt important de la resistència catalana. Posteriorment, al segle XVII, a banda i banda del portal, es bastiren els masos Concas i Bassedes, i al mateix període, la torre defensiva queda integrada a la construcció del mas Piferrer.
Situat al nord-oest de la població de l’Escala i a uns dos quilòmetres d’Empúries, al veïnat de Cinc Claus. S’hi accedeix pel camí de Cinclaus a Empúries, força proper a la GI-623. Es tracta de les restes de l’antic castell de Cinc Claus formades per un portal i una torre de l’antiga muralla. El portal donava accés a l’interior del recinte des del sud, i actualment es troba adossat a les façanes de llevant i ponent dels masos Concas i Bassedes. És d’arc de mig punt bastit amb grans dovelles i carreus ben escairats als brancals. Per la cara interior, l’arc és de mides més grans, rebaixat i bastit amb dovelles més petites.
La torre està situada al sector est del veïnat, a poca distància del portal i integrada actualment al mas Piferrer o del castell. És de planta quadrada, distribuïda en tres pisos i amb la coberta a dues aigües de teula, restituïda en el moment d’integrar-se al mas. La façana de llevant presenta espitlleres a la planta baixa i, al pis, una finestra coronella gòtica formada per dos arcs apuntats, amb columneta i capitell decorat i cornisament a la part superior. L’obertura es repeteix a la façana nord. A l’interior, la planta baixa presenta volta de pedruscall. El parament és de carreuons perfectament escairats, disposats en filades regulars i amb les cantoneres ben delimitades. L’element ha experimentat diverses modificacions al llarg del temps.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cinc_Claus
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Octubre 2019


tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Empúries


Nom del castell: Empúries
Data de construcció: XIII-XIV
Municipi: L’Escala
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 14 m
Coordenades: E 3.118341 N 42.139623 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Situat dins del nucli urbà de Sant Martí d’Empúries, al nord-oest de la població de l’Escala. Les restes estan situades al costat sud de la plaça Major.
Castell d’Empúries és un castell del municipi de l’Escala inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El castell d’Empúries data, segurament, dels segles XIII-XIV. Apareix documentat en diversos moments: en 1285 hi feu calar foc l’almirall francès Guillem de Lodeva, en el context de lluita dels francesos contra Pere el Gran; el 1328 consta l’esment del “castro de Impuriis”, i el segle XV es troba documentat en relació a la guerra civil catalana. El 1467 fou pres per les forces de Joana Enríquez, però l’any següent va haver de rendir-se al duc de Lorena. Després d’acabada la guerra, el rei Joan II va fer donació del castell a Pere de Torroella. El 1640 fou saquejat per les tropes de Felip IV amb altres possessions de la família Margarit, que s’havia enfrontat al rei castellà. Es tracta, possiblement, de les restes del castell d’Empúries. Un petit castell, al cim del turó del poble de Sant Martí, es pot veure en un gravat francès del segle XIX, que publicà Jaubert de Passa l’any 1823.
El portal i el mur són els únics elements conservats de l’antic castell d’Empúries, situat prop de l’església. Les restes corresponen a un dels angles de l’edifici. El portal, elevat aproximadament un metre respecte del nivell del carrer, està format per tres arcs adossats: dos de punt rodó adovellats, de diferents dimensions (l’interior més petit) i separats per l’espai buit on es desplaçava el rastell, i un altre d’arc escarser també adovellat, situat a la part més interior. El mur, que hauria format part d’un edifici de planta rectangular, mesura aproximadament 1,5 metres de gruix, i està bastit amb carreus de pedra ben regulars a les cares interna i externa, amb la part interior omplerta de pedres sense desbastar lligades amb morter de calç.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Emp%C3%BAries
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Octubre 2019


+ fotografies: CastellsCatalans/Empuries
informació en PDF: CastellsCatalans/Empuries
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Sant Andreu

Nom del castell: Sant Andreu
Data de construcció: IX
Municipi: Ullastret
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 54 m
Coordenades: E 3.079809 N 42.005888 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de l’actual jaciment ibèric d’Ullastret.
Castell de Sant Andreu és una obra del municipi d’Ullastret (Baix Empordà) declarada bé cultural d’interès nacional. És situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic. El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències; en el mateix punt hi ha els vestigis del castell.
El «Castellum Uellosos» és un dels pocs testimonis de l’arquitectura militar d’època carolíngia ben documentats a Catalunya. Les ruïnes del castell, però, passen desapercebudes entre els visitants del jaciment, perquè estan integrades entre els vestigis d’època ibèrica i l’edifici on hi ha el museu monogràfic.
Pel que fa al moment precís en què fou creat Vellosos hi ha diverses possibilitats, entre el 761 i el 785. El vilar i el «Castellum Uellosos» amb el seu castellar apareixen documentats en diferents preceptes carolingis des de la primera meitat fins al final del segle IX. L’any 834 s’esmenten juntament amb el vilar de Celsà, que hom considerava antic, mentre que Vellosos es qualifica de petita vila nova. En aquest, i en els altres diplomes reials dels anys 844, 881, 886 i 899, Vellosos amb
el seu castell i el castellar són confirmats a la seu de Girona, mentre que en un altre diploma de l’any 899 apareixen relacionats amb propietats d’uns particulars. Pierre Bonnassie, (historiador, universitat de Tolosa) «destaca que la recuperació dels emplaçaments preromans fou una de les constants de la història del poblament català en els segles IX-X».
La construcció de «Castellum Uellosos» es pot deure a la reocupació, durant la consolidació del domini franc, d’antics establiments i «oppida» ibèrics, abandonats des de feia molts segles, disposats,
sempre, en llocs alterosos, fàcils de defensar, amb excel·lent domini visual. Aquest castell era punt avançat de vigilància i control d’un territori determinat i, sobretot, d’una via antiga i molt important, el camí d’Empúries, que posava en contacte una part considerable de l’actual comarca del Baix Empordà, la Selva i els territoris immediats de Girona, amb Empúries i l’Alt Empordà. Descompost l’imperi carolingi, després d’haver fet arribar la frontera a la Tordera i fins a Hostalric, un «castellum» d’aquestes característiques tenia una funció molt secundària que acabà perdent del tot quan, després de la conquesta de Barcelona, la frontera s’aturà al Llobregat. El castell es va desmantellar i fou abandonat al segle XI. Al segle XV les restes del castell es van convertir en el santuari de Sant Andreu de l’Estany fent referència a l’antic estany d’Ullastret Les restes visibles al cim del puig evidencien, malgrat que no són gaire importants, que el petit castell —poc més de 500 metres quadrats—, tenia una planta trapezoïdal amb quatre torres als angles. Les torres, unides per llenços espitllerats, eren cilíndriques o bé de planta semicircular.
L’actual museu, al sector que havia estat capella de Sant Andreu, presenta restes incorporades del costat septentrional del castell, amb el llenç més important que s’ha conservat de la fortalesa. El seu parament és visible des de l’exterior, en una alçada d’uns 5 m i una llargada de 12 m. És, però, més llarg, ja que al seu extrem de ponent no es pot veure perquè té afegides unes dependències de la nova construcció. Hi ha una rastellera de cinc espitlleres, emmarcades amb lloses estretes, bastament tallades. Per aquest motiu, no totes les sageteres són visibles a l’exterior. A l’interior de la sala del museu, antiga capella, hom les hi ha deixades remarcades, mentre que la resta del parament és remolinada. També a l’interior, sota el nivell de les espitlleres, hi havia una marcada banqueta longitudinal de sosteniment d’un trespol que fou eliminada rebaixant el mur en fer les obres del museu.
Han quedat testimonis de les quatre torres angulars; els vestigis de les dues de tramuntana formen part de l’edifici esmentat; les altres dues torres són fora, vers migdia. Les restes de la torre del nord-oest són les més minses. Es troben encastades a la façana de migdia de la casa del guarda —afegida a ponent del museu dins el conjunt de l’edificació—. Hi sobresurten uns rastres, pocs, del seu basament. El mur, corbat, té 1 m d’alçada. El castell tenia una porta i una portella. L’obertura principal se situava sobre el mur occidental, protegida per la gran torre de l’angle sud-oest. es pot veure encara unes poques filades del basament.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Andreu
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Octubre 2019