dimarts, 11 d’octubre del 2016

Biosca

Nom del castell: Biosca
Data de construcció: XI
Municipi: Biosca
Comarca: Segarra
Altitud: 500 m
Coordenades: E 1.359453 N 41.843072 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt mateix del nucli de Biosca
El castell de Biosca o castell roquer de Biosca és una obra del municipi de Biosca (Segarra) declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Perviuen restes de murs amb torricons d’angles i una torre rodona central, és emplaçat al capdamunt del poble, construït sobre la roca vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca. Indret molt estratègic, essent accés natural al Solsonès i al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians. També, via de comunicació entre la vall del Segre i la Catalunya central.
El terme de Biosca es troba documentat des de 1031 en les afrontacions del castell de Fontanet a la marca. Entre els castells que la comtessa Sança d’Aragó, mare del comte Ermengol IV, tenia al Comtat d’Urgell cap al 1067, figura el de Biosca, que formava part del terme del castell del Llor i que estaria sota l’alt domini dels comtes d’Urgell. 
El 1167 el comte Ermengol VII donà en testament el castell de Biosca al seu fill Ermengol. La castlania requeria el 1172 en Ramon Bernat de Seró, essent el castell propietat del Comte d’Urgell. El 1172 era castlà Ramon Bernat de Seró, casat amb Ermessenda de Biosca, i que ingressà a l’orde de l’Hospital el 1192. La família emparentà amb els Camporrells (1200), que conservaren la senyoria del lloc fins al 1709, quan passà als Delpàs. També fou dels Sacirera i dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Al segle XIX pervingué als Iglésias.
Actualment, les fortificacions que romanen són bàsicament les que alçaren els liberals l’any 1839 durant la primera guerra carlina. També la capçalera fou sobrealçada al segle XIX i va esdevenir una autèntica torre semicircular integrada a la moderna fortificació.
L’actual castell de Biosca és una gran fortificació de planta rectangular, situada en el pendent meridional de l’elevació on es va edificar. Ben conservats, destaquen els murs de tramuntana i llevant, reforçats amb torres rectangulars. No es conserva res del tancament meridional i hi ha alguns vestigis del tancament de ponent on hi ha el punt més alt de la fortalesa amb un rocam de pedra sorrenca, segurament el basament d’una primera torre. Avui solament hi ha encaixos dels fonaments d’estructures de fusta en els quals s’observa encara el picat de l’excavació que no semblen de factura gaire antiga. Algun tram de parament d’aquest sector, part del mur que separa interiorment el castell en dos nivells i algunes filades de la muralla sud-oest podrien ser medievals però la major part del que encara és visible correspon al moment en què es va bastir la darrera fortificació durant la primera guerra Carlina. Les defenses septentrionals són les més modernes, per la tècnica i pel reaprofitament dels carreus. En el nivell inferior, on les restes són escasses, s’hi troba l’antic temple parroquial, corresponent al període alt medieval. La muralla que per l’est tanca la fortalesa és antiga però difícil de datar. La capçalera de l’església fou sobrealçada al segle XIX i esdevingué una torre semicircular, integrada a la moderna fortificació.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Biosca
Elena Fàbregas & Jordi Gironès /Octubre 2016

+fotografies : CastellCatalans/Biosca
tota la informació a: www.castellscatalans.cat

Enfesta

Nom del castell: Enfesta
Data de construcció: XIV
Municipi: La Molsosa
Comarca: Solsonès
Altitud: 531 m
Coordenades: E 1.476313 N 41.777902 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: es troba equidistant entre Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós, en uns 2 a 3 km, i s’hi accedeix des de qualsevol dels dos indrets.
El castell d’Enfesta és un castell situat a l’enclavament d’Enfesta, al municipi de la Molsosa, comarca del Solsonès. S’aixeca dalt d’un turó situat a la banda sud-est del pla d’Enfesta i que assoleix els 531 metres d’altitud amb una  prominència respecte al dit pla d’uns 35 metres. 
El conjunt va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional mitjançant decret publicat al BOE en data del 5 de maig de 1949. Actualment està en procés de restauració. 
És un castell termenat d’estil gòtic (segles XIV-XV), la primera notícia documental que se’n té, data de l’any 1081. Era la residència dels senyors d’Enfesta, castlans que administraven el lloc en nom dels vescomtes de Cardona.. Apareix esmentat també el 1314. Dins el vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, formà part de l’administració cardonina de la batllia de Torà. 
Edifici de planta quadrangular obrat amb carreus amb la façana, d’una llargada d’uns 15 metres, orientada a l’oest i d’una alçada similar, actualment, i pel bé de la zona, es troba en fase de restauració. 
Dins del mateix cos de l’edifici hi ha l’església de Santa Maria que va ser l’església de culte del poble fins a l’any 1975 en què l’estat ruïnós de l’obra va aconsellar de suspendre’n el seu ús com a lloc de culte. La façana presenta dos portals d’arc de mig punt adovellats. El central és el portal d’accés al castell i fa 80 cm de fletxa, 310 cm d’alçada, 70 cm de llum i 11 dovelles de 95 cm de llargada, 42 cm d’amplada màxima i 9 cm d’amplada.El portal de l’esquerra, més petit, és el portal d’accés a l’esmentada església de Santa Maria. Fa 51 cm de fletxa, 20 cm d’alt, 61 cm de llum i té 10 dovelles de 62 cm de llargada i d’amplades desiguals. La clau de volta porta un relleu d’una creu celta emmarcada en dos cercles concètrics en lloc d’un de sol com és habitual. 
Des del castell es domina tot el pla d’Enfesta situat a l’oest distingint-se perfectament i completa la torre del Ballester del castell de Castellfollit de Riubregós, situada a 2,4 km cap a l’esmentada direcció. Per contra, no s’albira gens ni mica la torre del castell de Calonge de Segarra situat a tan sols 1,3 km en línia recta.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Enfesta
Elena Fàbregas & Jordi Gironès/ Octubre 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Enfesta
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Calonge de Segarra

Nom del castell: Calonge de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Calonge de Segarra
Comarca: Anoia
Altitud: 636 m
Coordenades: E 1.48076 N 41.76419 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat damunt del nucli de Calonge de Segarra. S’hi arriba des de la carretera C-412a, que va de Calaf a Ponts, prenent un trencall situat entre els km 37 i 36.
Les ruïnes del castell de Calonge de Segarra estan situades en un petit turó al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de Santa Fe de Calonge, en una zona dominada per l’altiplà de Calaf en contacte amb el Bages. 
Les primeres notícies documentals són de l’any 1010 en què el bisbe de Vic Arnulf, germà del vescomte d’Osona-Cardona, hi morí com a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. Des d’aquest moment, el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. 
L’any 1042, el bisbe Eribau d’Urgell, germà del vescomte Folc, deixa en el seu testament el castell al seu nebot Folc. La castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. L’any 1156 n’era senyor Ramon de Cardona el qual, en testar, deixa aquesta fortalesa i la de Fals a la seva germana Dolça. A finals del segle XII restava en poder de la família Torroja (o Tarroja), però la propietat retornarà al patrimoni dels Cardona quan Agnès, néta de Ramon de Torroja, es casarà amb Ramon Folc. El 1220, Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner la quarta part i el delme del castell de Calonge. La fortalesa passà a formar part del comtat de Cardona, quan es creà, l’any 1375. Vers 1391 n’era castlà Ramon de Fontanet.
Del castell queden un seguit de construccions molt malmeses. Es distingeix una estança força sencera en contacte amb una cisterna o tina i les restes d’una torre circular aixecada al sector oest al voltant de la qual s’articularia el castell. L’únic element que resta dreçat és una sala de 8 x 4 m, coberta amb una perfecta volta de canó de mig punt que obre la seva gran arcada vers el costat sud-oriental i està unida a les parets laterals les quals arrenquen d’un ampit poc pronunciat.
Al mur de ponent hi ha una porta coberta a l’interior amb un arc de mig punt adovellat i a l’exterior amb una llinda horitzontal. Al cantó nord hi ha una altra porta coronada amb lloses disposades irregularment on s’inicia una graonada molt malmesa que descendeix sota terreny. En aquesta sala s’obren dues finestres espitllerades acabades a l’exterior amb una llosa disposada horitzontalment. Els paraments exteriors són en general arrebossats i a l’interior l’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats, de mida mitjana, ben afilerats. De la torre en resten fragments corresponents al primer nivell fins a l’arrencada del primer sostre, resolt segurament en forma de falsa cúpula. Les resten fan pensar que la torre s’adaptava a la tipologia d’altres torres castelleres. L’aparell constructiu d’aquesta construcció és format per blocs de pedra mal escantonats, de mida desigual i disposats, sense gaire rigor, en  filades horitzontals.
La part més antiga seria la torre circular que podria correspondre a una edificació del segle XI. L’estança rectangular coberta amb volta podria haver estat bastida a final del segle XII o principis del XIII. Les parts restants s’adaptarien a remodelacions posteriors.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Calonge_de_Segarra
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre 2016

tota la informació a: www.castellscatalans.cat