dimarts, 10 de novembre del 2015

Llagostera

Nom del castell: Llagostera
Data de construcció: XII
Municipi: Llagostera
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.891944 N 41.828889 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del  nucli antic del municipi.
El castell de Llagostera, al Gironès, se situa al casc antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i al costat de l’Ajuntament. El temple, el castell i l’antic poble estarien protegits amb una doble muralla concèntrica. Es conserven restes del castell i part de les muralles.
El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan el rei francès Carles el Calb confirma un «Sancti Felicis de Locustaria» entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa. 
Pel que fa al castell, la primera notícia documentada data del 1288, quan el rei Alfons el Franc el vengué a carta de gràcia per 32.480 sous al vescomte Dalmau VI de Rocabertí. Uns quants anys més tard el tenia Guerau de Rocabertí, a violari (pensió vitalícia) pel rei Jaume II; segons consta en una llista que es féu el 1315 de les rendes del patrimoni reial es diu que «les rendes del castell de Llagostera amb los esdeveniments poden valer cascu VI millia D solidos». Mort Guerau el 1323, la Corona va tornar a recuperar les rendes tot i que un any més tard el rei Jaume II donà Llagostera a Ot de Montcada i de Pinós, que es casà amb la filla de Roger de Llúria i fou padrí de bateig de Pere el Cerimoniós. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, primer baró de Llagostera. Va succeir-lo Roger de Montcada, governador de Mallorca, que morí sense fills i les seves baronies de Llagostera, Caldes i Caçà passaren a Joan Bernat de Cruïlles. Al segle XV, en la guerra dels remences entre la Generalitat i el rei, el castell de Llagostera estigué al bàndol de la Generalitat i la noblesa, i lluità contra el seu propi baró que era del bàndol reialista. El castell fou dels Cruïlles fins al 1512 quan el baró Francesc de Cruïlles fou assassinat. Després passà als Lanuza.
Llagostera té dos recintes emmurallats que es conserven parcialment. El primer, un recinte interior, pentagonal d’uns 57 per 40 metres, englobava la part més enlairada del turó, on hi havia l’església, el cementiri, el castell i, probablement diversos habitatges. Se’n conserva actualment el sector oest i nord-oest, compost per tres llenços de mur de 5, 16 i 14 metres i dues torres, l’anomenada torre de la Presó i la torre situada en l’actual edifici de l’Ajuntament. La primera, situada al nord-oest, és de planta circular, d’uns 10 metres d’alçada conservada. En origen es tractava probablement d’una bestorre. La segona torre, també d’uns 10 metres, és de planta semicircular i podria incloure’s al recinte pròpiament del castell. El castell-palau corresponia un edifici de planta rectangular d’uns 19 per 9 metres, a l’interior del llenç occidental de la muralla interior. En el segle XIX va ser reformat i actualment és seu de l’Ajuntament. És probable l’existència d’altres edificacions del castell anteriors a aquest palau. El recinte tindria altres torres. Documentalment, es coneix l’anomenada torre del Cementiri.
El segon recinte, discorria a una cota més baixa i protegia les cases, els carrers, els patis i els horts que s’estenien als peus i a l’exterior de la primera muralla. Tindria un perímetre d’uns 400 m. i es conserva una llarga tramada al costat nord i quasi íntegra tot el seu perímetre oest i sud-oest. Dels costats est i sud-est, tenim testimoniada la muralla gràcies a la documentació escrita. Diversos trams conservats assoleixen pràcticament els 10 metres d’alçada, amb una factura en tots ells pràcticament homogènia. Aquesta muralla disposava també de diverses torres, de les que se’n coneixen l’anomenada torre de la Central, de planta circular de 5,90 de diàmetre i 10 metres d’alçada, i la torre Gemma, de planta quadrada, d’uns 4 metres de costat, 6 metres d’alçada i amb tres espitlleres. També existien diversos portals, dos d’ells ben coneguts: el d’en Saura, al sud, que estava flanquejat per dues torres, una enderrocada al segle XVII i l’altra a mitjan segle XIX, i el d’en Pi o d’en Nicolau, a l’est, també amb dues torres.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llagostera
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Llagostera
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de l’Esparra

Nom del castell: Torre de l’Esparra
Data de construcció: XII
Municipi: Riudarenes
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.660191 N 41.828194
(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situada a ponent i a 6 km de Riudarenes, en el Raval de l’Esparra que forma part del municipi.La torre de l’Esparra és una domus o casa forta situada al cim d’un turó prop del raval de ’Esparra,
petit nucli de població del municipi de Riudarenes. 
Coneguda també com força de la Roqueta (i popularment Torre de les Bruixes). Hi ha poques notícies documentades sobre la torre de l’Esparra, però està clar que es tracta d’una domus o casa forta, construïda a finals del s.XII principis del XIII, i esmentada al s.XIV com a castell o força de la Roqueta.
Santiago Sobrequés i Vidal recull una notícia sobre el lloc: «En 1294, el monarca (Jaume II) obligà a Ponç Hug IV d’Empúries a aixecar el setge del castell de l’Esparra en el vescomtat de Cabrera, on el comte combatia un altre vassall rebel».
La Roqueta ha pertangut a diverses famílies. Potser els primers propietaris foren els Xammar (dits inicialment Xetmar) que, el 1317, van vendre la força a Guillem Escarrer (família anomenada posteriorment Cassà). A partir de 1433, la Roqueta passà a ampliar el patrimoni de la família Farners i romangué en el seu poder fins al 1758, l’última Farners, es casà amb Felip de Cruïlles, primer marquès de Castell de Torrent. A partir de llavors ha pertangut a la família Cruïlles. 
Es tracta d’una casa forta amb forma de torre quadrada de grans proporcions. La planta central és però, lleugerament trapezial. Està envoltada per un recinte fortificat del qual queden poques restes. Fa uns 10 metres d’alçada, per 8,9 metres als costats curts, 11,45 m i 10,35 m els costats llargs. El gruix dels murs és de 2,10 metres. L’edifici té dues plantes. A la inferior només es podia accedir des de dalt. Actualment, i segurament des d’una època força antiga, hi ha porta al nivell principal i una altra de semblant al nivell inferior. La superior està lleugerament descentrada, és més petita i és acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles. Sota la porta superior hi ha dos forats destinats segurament a aguantar les bigues de suport d’una plataforma per pujar a la torre. Aquesta construcció de fusta és una de les raons que fan sospitar que la porta situada a peu pla és construí posteriorment. A la planta baixa rodegen el mur disset espitlleres que de dins mesuren uns 85 cm d’alt per només uns 35 cm d’ample. A l’interior s’aprecia la volta apuntada amb restes d’encanyissat que separa les plantes. La part més alta de la volta és a 5,4 m del terra actual. Al pis superior hi ha també espitlleres; dues a cada banda de la porta de ponent, cinc a les façanes nord i sud i quatre a la façana est. Els murs estan formats per carreus de pedra granítica mal tallats i irregulars, units per morter de calç, mentre que els cantons són reforçats per carreus ben tallats de pedra calcària.
A l’exterior de la torre hi ha unes minses restes d’un clos de muralles. Cap al sud-oest sembla que hi havia l’entrada al recinte de muralles i s’hi ha conservat una part de l’edifici que la protegia. Un fragment d’1,7 m de longitud amb tres espitlleres. A 6 m de la torre cap a tramuntana, hi ha un altre pany de mur. Dintre del clos hi ha una construcció que segurament era una cisterna. En destaca un considerable gruix dels murs, de 2,7m. Cal destacar la presència d’elements defensius com són les espitlleres i del recinte exterior i tot i ésser una casa forta, és possible que es pogués arribar a considerar com a castell. Pel que fa a la datació, per les seves característiques seria una construcció del segle XII o potser ja del segle XIII. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_l’Esparra
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Esparra
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Esparra
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat