dimarts, 10 de març del 2020

Ametlla de Segarra

Nom del castell: Ametlla de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 703 m
Coordenades: E 353265.2 N 4604187.3 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al lloc de l’Ametlla de Segarra on s’hi arriba des de Cervera per la L-214 ultrapassat el km.16
El castell de l’Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l’Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional. Les ruïnes del castell es troben a la part alta del poble de l’Ametlla de Segarra prop de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble.
El seu origen es remunta al segle XI quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest sector extrem del comtat de Manresa-Osona. L’any 1077, els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència perquè hi acabessin la fortalesa del lloc. Ecard Miró fou el primer senyor de Solsona. Els Torroja, descendents directes d’Ecard Miró, mantingueren la senyoria de l’indret fins a començaments del segle XIII, quan, l’any 1215, Agnès de Torroja, senyora de Solsona i d’Arbeca, d’acord amb els castlans Arnau de Concabella i la seva muller Albespina, donà el castell a l’orde de l’Hospital. L’Ametlla passà a formar part de la comanda hospitalera de Cervera que en tenia tota la jurisdicció civil i criminal. Els hospitalers l’infeudaren als Jorba que en foren castlans fins a 1272.
La fortalesa tingué un paper estratègic rellevant durant la guerra civil (1462-1472) contra Joan II. Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, l’orde de l’Hospital deixà de posseir l’alt domini del castell de l’Ametlla. Fins al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, aquesta orde es va fer càrrec del castell de l’Ametlla. En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s’obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s’arrebossés algun espai. 
Construcció situada a la part més alta del poble, vora de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble. Les restes de la torre del castell, són l’única resta conservada de l’antiga fortalesa, i aquesta se’ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris.
El pis inferior està coberta per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d’accés es troba oberta cap a l’est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l’arc de mig punt. L’obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, collocats en filades i amb rejunt de morter de calç. Destaquem però una clara diferenciació entre la mida dels carreus de les primeres filades de la torre que són notablement més grans que les pedres situades en un nivell superior, que són més petites.
La datació es dataria a mitjan segle XI. En època moderna s’utilitzà com habitatge, cosa que provocà algunes reformes. Fou espoliada d’algunes pedres i la cúpula superior s’ensorrà. L’any 2011 es va portar a terme la restauració amb molt bons resultats.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l%27Ametlla_de_Segarra
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Guàrdia Lada

Nom del castell: La Guàrdia Lada
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 784 m
Coordenades: E 1.292806 N 41.589869 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, seguint la carretera que uneix aquesta població amb Cervera. 
El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll. Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
L’any 1026, en el «Liber feudorum maior», s’esmenta «Guardiam Grossam» en una delimitació del terme de Cervera que segurament correspon al de la Guàrdia Lada, ben documentat des de 1059. L’any 1075, Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalen, encomanen el castell de Guàrdia Lada a Guifré Bonfill i a la seva muller Sicarda, primers castlans coneguts.
Des de bon començament, el domini eminent del terme fou dels comtes de Barcelona que l’infeudaren als Cervera. L’any 1076 apareix entre les possessions de Ramon Berenguer I, el llegà als seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. La fortificació va anar passant per diferents famílies de castlans. Segurament per aquesta raó, el castell donà lloc a un llinatge (Guàrdia o Guàrdia Lada), descendents dels Cervera. El 1223 la família Guàrdia torna a emparentar-se amb els Cervera en casar-se Marquesa, filla de Ramon de Cervera, amb Guillem de Guàrdia Lada. Quan Marquesa enviudà, es féu monja de l’Hospital i ingressà a la comanda de Cervera. Marquesa va cedir el castell a l’orde de l’Hospital, cessió que fou confirmada pel rei Pere el Gran l’any 1261. L’orde cedí el castell a diversos castlans com Ramon de Viure (1305), Jaume de Guanalor (1318) o a fra Ponç de Benviure (1318). Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, el castell deixà de ser propietat de l’orde de l’Hospital.
És una de les fortificacions més notables de la comarca, tant per la seva situació com per la seva tipologia. És de planta pentagonal, formar per un mur perimetral sense presència de cap torre integrada que en trenqui la regularitat. Hi ha dues portes d’accés, la principal oberta al mur sud de llevant, i una més petita, al nord del mur de ponent. A l’interior hi ha estructures semi-subterrànies, com ara una estança rectangular coberta amb volta de canó però el que més destaca és el fossat que voreja els costats nord i oest. L’obra presenta un parament format per carreus regulars de pedra del país, units amb morter. 
La major part de l’estructura conservada és baix-medieval però el fonament d’una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d’1,80 m es pot identificar clarament com a primitiva construcció alt-medieval, que es dataria al segle XI. La resta de l’actual castell, que aprofità com a pedrera o basament dels murs la construcció primitiva, es pot datar el segle XV. Consta, però, que el 1660 ja només se’n mantenien les muralles.

Extret de: h t t p s : / / c a . w i k i p e d i a . o rg / w i k i / C a s t e l l _ d e _ l a _Gu%C3%A0rdia_Lada
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març de 2020


tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Montoliu de Segarra

Nom del castell: Montoliu de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 705 m
Coordenades: E 1.269499 N 41.590304 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, en un trencall de la carretera que uneix aquesta població amb Cervera.
Les restes del castell de Montoliu de Segarra es troben a la part alta del poble de Montoliu de Segarra. Aïllat de qualsevol edificació i molt alterat per la construcció del dipòsit de l’aigua.
La primera notícia del terme de Montoliu data de 1077, any en què apareix entre les afrontacions del castell de l’Ametlla com a Monte Olio. El 1079 el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, la seva esposa Ingílsia i el seu fill Guerau Ponç cediren la propietat a Guillem Miró per un cavall òptim valorat en cent unces. El 1112, Guillem Miró el vengué a Guillem Dalmau de Cervera i a la seva muller Solastèn. 
El castell de Montoliu apareix  com propietat dels Cervera tant en el testament sacramental de Guillem Dalmau del 1133 com en el testament de Guillem de Cervera del 1173. Els Cervera posseïren la senyoria fins al 1227 quan Guillem de Cervera va donar el castell al monestir de Santes Creus, reservant-se el seu usdefruit fins a la seva mort, el 1229. Santes Creus va aconseguir el ple domini sobre Montoliu, excepte el mer imperi, gràcies a la compra de les castlanies que hi tenien Berenguer de Gelida, Gombau d’Oluja i Guerau d’Agulló. En el fogatjament general de Catalunya de 1378 Montoliu de Segarra consta amb 28 focs eclesiàstics. Fou domini del monestir de Santes Creus fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.
El castell, de planta quadrada, conserva bona part de les seves estructures, la major part construïdes en època baixmedieval. Són molt visibles dues grans arcades ogivals d’època gòtica, i alguna més de tapiades o mig enderrocades. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. Més modernament va patir importants problemes d’estabilitat que obligaren a la construcció d’uns grans contraforts en la paret de llevant, que modificaren l’aparença de l’accés. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. La construcció del dipòsit a la part més alta en va alterar encara més la part alta doncs en obrir la pista d’accés es tallaren alguns murs que encara són visibles en el pendent septentrional i que poden correspondre a la primitiva fase de la fortificació. A la zona nord-est, vora l’actual mur d’època gòtica i sota una petita porta adovellada hi ha restes d’un mur que, tant pel tipus de morter com per l’acabat dels carreus podria correspondre a l’època alt-medieval.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montoliu_de_Segarra
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2017
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat