dimecres, 3 de desembre del 2008

Torre Ramona (Alt Penedés)


A mitjan segle passat, el Diccionario Madoz-XIV, (Madrid-1849) enregistrava l’existència, en el terme de Subirats, d’«un antiguo castillo derruido, con grandes subterráneos y cisternas». S’hi continuava amb la indicació de «varias sepulturas del tiempo de los árabes; un edificio denominado Torre de Ramona, con 8 ó 10 casas contiguas; por medio de dos pequeños montes pasa un profundo torrente, en el fondo del cual se ven las ruinas de una capilla llamada de la Font Santa; al pie de ésta había una fuente de aguas calientes, etc.»
A la llinda del portal de l’església parroquial de Sant Pere —la capella que fou del castell - campeja la data «1807», moment sens dubte d’alguna reforma. L’església és de factura romànica de transició, car les seves voltes de coberta assenyalen el punt d’ametlla. A la nau del costat de l’Evangeli, en cambril practicable i espaiós, és venerada la imatge de la Verge de la Font Santa duta, en romiatge i devoció, per murcians atrets per l’homonímia amb llur patrona la Verge de la Fuensanta. La imatge antiga desaparegué en el saqueig del 1936, quan també fou destruïda la rectoria.
Al costat del clos de la Torre Ramona existeix la capella de Sant Joan, de molt antiga tradició. Aquest lloc és conegut per Subirats de Baix. La parroquialitat de Sant Pere de Subirats fou traslladada a la capella de Sant Joan, de la Torre Ramona el 1930. Cal afegir que la construcció de la Torre Ramona obeeix a la clàssica etapa de la transformació dels castells en palaus. A l’esmentada mansió, l’escut dels Gralla indica pla bé que es tracta d’una edificació del segle XVI. El palau, amb les pertinences, fou venut per Gastó de Montcada i Gralla, el gener del 1611, a Josep de Milsocós, per 37.000 llíures, i passà anys després, a ésser propietat de Ramon de Ramona. La família Ramona o, més ben dit, Ramon, fou defensora de la causa de Carles d’Àustria i, per això, el rei Felip V va segrestarne transitòriament els béns.

L’excursionista Artur Osona va escriure, el 1893: «La Torre Ramona és un antic edifici de planta quadrada, ara renovat, amb visibles indicis d’haver estat voltat per un mur emmerletat. En lo pati crida l’atenció l’escala i la galeria d’estil gòtic (del segle XVI). En lo celler hi ha la boca d’una mina que comunicava amb lo castell. Avui pertany a D. Àlvar de Fortuny, que posseeix un ben ordenat arxiu que conté interessants notícies referents al Senyoriu de Subirats. Prop de la mateixa casa hi ha la capella de Sant Joan, petita església sufragània que conserva traces de sa
primitiva fàbrica romànica».

Nota: per fer aquest escrit he extret la informació històrica del Volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1992.

Jordi Gironès i Vilardebò / desembre de 2007

mes fotografies: CastellCatalans/TorreRamona
+ informació al PDF: Torre Ramona

Torre Llopart ( Alt Penedés )

Nom del castell: Torrota de can Llopart
Data de construcció: segle XII
Municipi: els Casots - Subirats
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 332 m
Coordenades: E 399816, N 4584958.5 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 48' 0.843'' Latitud: 41º 24' 29.10'' (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de la N-340, procedents de L’Ordal. A l’arribar al llogaret d’El Pago, a la dreta hi ha una desviació per anar a Sant Sadurní d' Anoia

Torre de guaita medieval que depenia del Castell de Subirats per ser-ne el punt de comunicació o vigilància entre la depressió penedesenca i la conca del Baix Anoia.
Aquesta estructura forma part d'una línia defensiva que connecta edificacions medievals que inclou els castells de Gelida, Olèrdola, Subirats i altres construccions estratègiques.
Sembla ser obra del primer terç del segle XII. És de base circular d’uns 10 metres d'alçada. Interiorment té un diàmetre de 2,1 metres i el gruix dels murs és de 1.25 metres, La seva estructura original es troba pràcticament intacta. L'entrada primitiva a la torre es trobava a uns 3.5 metres del sòl exterior, estava orientada a ponent i donava accés directament al pis superior. Fou habitada fins a l'època contemporània.

És un dels exemplars penedesencs més interessants que es conserven. En l'actualitat es propietat de Caves Freixenet. Esta ben conservada. Rehabilitada. No visitable l’interior.

Jordi Gironès Vilardebò /Desembre de 2008

mes fotografies: CastellsCatalans/Torrota Llopart

Cervelló ( Baix Llobregat )

Nom del castell: Cervelló
Data de construcció: segle X
Municipi: Cervelló
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 270 m
Coordenades: E 413099.5, N 4582532 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 57' 34.14'' Latitud: 41º 23' 15.99'' (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: des de Cervelló, i després de la gran rotonda de sortida de la autovia, girar a la dreta, entrant a la població. Tornar a girar a la segona travessia a la dreta, en una curva molt pronunciada, amb baixada. Passar per sota del pont de la autopista, i a continuació girar a l’esquerra. Ara, la carretera, asfaltada, té al costat esquerra tot un petit passeig peatonal i per bicicletes, separat de la via per un vallat de fusta.
Aviat, a la dreta veurem un trencall amb la indicació ”Església de Santa Maria de Cervelló”. Agafem-lo. De seguida, a l’esquerra trobem un altre trencall, amb una petita esplanada al davant on s’inicia una pista de muntanya, barrat el pas per una cadena. Hi ha lloc per deixar-hi el vehicle, continuant a peu, a cent metres i escaig trobarem l’església de Santa Maria.
Tornem a la carretera. De seguit a la dreta un altre trencall on neix una altra pista de muntanya. Cal aparcar aquí el vehicle i continuar a peu, per la carretera, en direcció amunt, pel voral esquerra, amb precaució, donat que hi ha molt poc espai entre els cotxes que circulen i nosaltres, que ara tenim un barranc a l’esquerra. Al cap de molt poc, entre una curva i contracurva, a l’ esquerra veurem una elevació del terreny, un turó. Aquí, a sota del voral, neix un petit caminet, que ens portarà al cap de 10 metres a les ruïnes del castell, força amagat entre la vegetació.

L’origen del terme cal cercar-lo en el seu castell, documentat des de l’any 904, quan el comte Guifre Borrell va organitzar el repoblament de la zona. Des del castell es controlaven i defensaven totes les terres dels voltants.
A partir d’aquest moment, la relació entre el castell i el monestir de Sant Cugat del Vallès fou estreta, ja que el monestir era l’encarregat de controlar totes les possessions eclesiàstiques de la vall.
L’any 992, els comtes Ramon i Ermengol, actuant conjuntament, van vendre el castell amb els seus termes i esglésies, i totes les possessions que en depenien, a Ènnec Bonfill.
Els límits del seu terme eren Eramprunyà, Olèrdola, Subirats, Gelida i Corbera fins al Llobregat.
Durant els segles XI i XII, la fidelitat dels Cervelló als comtes barcelonins fou constant. Al s. XIII, però, el seu comportament va canviar radicalment i a partir de llavors es van dedicar a lluitar contra el rei. Les guerres que es van succeir, com la revolta nobiliària contra Jaume I (1259), van afectar les terres del Llobregat i sobretot les de la baronia de Cervelló.
Les guerres contra el rei van continuar fins que el 1297 Guerau II va vendre la baronia de Cervelló al rei Jaume II. Al començament del s. XIV, el castell passava a mans dels comtes de Pallars i tornava a poder del rei el 1374. Va canviar diverses vegades de propietat, i encara es va veure involucrat en la guerra de Successió (s.VIII).

El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals.
Una muralla romànica (segles XI-XII) tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció força malmesa que cal datar al s. XIII. Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial (s. XIII), construïda amb carreus similars als de la capella.
Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge. Aquest recinte, que era l’albacar del castell, quedava tancat per una muralla del s. XI reformada al s. XIII. Les diverses estances que s’hi identifiquen —una d’aquestes, la sala coneguda com de Baix, encara conserva una part de la volta que la cobria— corresponen a construccions dels segles XI-XII, amb reformes dels segles XIII i XIV.

Nota: extret del volum Baix Llobregat de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, abril de 2002

Jordi Gironès Vilardebò / Desembre de 2008

mes fotografies: CastellsCatalans/Cervelló