dimarts, 14 d’abril del 2015

Claret

Nom del castell: Claret
Data de construcció: XI
Municipi: Torà
Comarca: Segarra
Altitud: 646 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.464784 N 41.820245
Com arribar-hi: situat al lloc de Claret on s’hi accedeix des de la carretera que va de Torà a Ardèvol.
El poble de Claret, conegut també per Claret de Figuerola o Claret de Pagesos, és un petit nucli situat a la part oriental de la vila de Torà, a la serra de Sant Donat —al vessant esquerre de Figuerola—, nascut en l’època alt medieval a redós de l’antic castell, situat a la part alta del poble, i de l’església romànica de Santa Maria.
El lloc fou poblat des dels primers temps de la conquesta d’aquest sector i ja el 1026 és esmentat el castell de Claret, on s’establí una família que portà aquest cognom. El 1139 Bernat de Claret donà la meitat del castell, la meitat dels homes que hi habitaven, la meitat de la dominicatura que hi tenien els antics senyors del lloc, la meitat del terme del castell, tant dels camps conreats com dels erms i l’església de Claret a Santa Maria de Solsona. Un fill de Bernat de Claret es casà amb Ermessenda, filla d’Arnau de Cardona. El llinatge Claret contribuí molt activament en la lluita contra els àrabs, que dominaren la Segarra i l’Urgell vers els segles X i XI. Hom en troba alguns membres al segle XIII a Granyena i a altres llocs. Al principi del segle XVI eren senyors de Claret, Cellers i Figuerola.
Del castell avui només en resten alguns trams de mur i l’antiga portalada adovellada, avui dia tapiada.
Extret d’Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066451.xml
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/ Claret
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Claret
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Lloberola

Nom del castell: Lloberola
Data de construcció: XII
Municipi: Biosca
Comarca: Segarra
Altitud: 621 m
Coordenades: E 1.362588 N 41.889084 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: cal seguir la carretera que va de Biosca a Solsona, prenent un trencall que hi ha a l’esquerra entre els Km 32 i 33, i arribareme en uns 3 Km.
El castell de Lloberola es troba a Lloberola, una entitat de població de Biosca (la Segarra). S’alça al cim d’un turó al costat de la riera de Lloberola, afluent de la riera de Sallent. Proper al castell de Vallferosa, s’emplaça a mig camí de les planes del Solsonès i la vall de Llobregós. Té comunicació visual amb el castell de Ribelles. 
El primer document que fa referència a Lloberola és el testament del comte d’Urgell Ermengol I, datat el 1007 (1009). La notícia més antiga del castell és del 1041, per una venda d’un hort. El 1046 es documenta el qui podria ser un castlà, Ramon Guillem de Lloberola. L’alt domini del castell devia restar, però, en mans del comte d’Urgell i per això, el 1167, el comte Ermengol VII d’Urgell llegà el castell al seu fill Ermengol VIII. L’any 1172 posseïa el castell Pere Sanç de Llobera, a qui pervingué de la seva esposa Dolça, que el tenia pel vescomte Ramon Folc de Cardona. El domini els Cardona continua documentat el segle XIV. El 1736 la senyoria del lloc pertanyia a Miquel d’Agulló-Pinós marquès de Gironella, que residia a Barcelona.
El castell de Lloberola és un castell preromànic en el que perviu el món musulmà que es concreta en una fortificació orientada al nord, amb la finalitat de defensar la banda més dèbil d’aquesta esplanada fortificada. Després, dues fortificacions, fetes successivament de tal manera que una folra a l’altre. Al llarg de l’any 1000 es troben altres mostres de folrament: Vallferosa, Ardèvol, Ponts, Orenga, etc...
És situada al cim d’un turó d’uns 30 m de llarg per uns 13 m d’ample. Segons revelen les seves ruïnes, es va bastir en diverses fases constructives. L’edificació més antiga, és la muralla que tancava el sector nord-oest del turó, de la qual es conserven diversos trams, formats per grans carreus de pedra units amb morter de calç. En una segona fase es va bastir a la banda sud una torre de planta lleugerament trapezial, que actualment fa un alçada d’uns 6 metres, si bé en origen devia ser força més alta i un mur perimetral encara visible per exemple a la banda oest. En una tercera fase es va folrar exteriorment la torre per fer-la més alta i reforçar-ne els murs i una paret corba a l’extrem sud que recobria l’antiga muralla. Les parets d’aquesta segona torre s’adossen a les cares sud, est i oest de la primera.
La torre interior i el primer recinte es poden relacionar amb un primer moment de fortificació cristiana (segle XI). La torre primitiva era molt petita i, en un moment posterior es va recobrir exteriorment per a reforçar-la i fer-la més alta. També es reforçà el mur perimetral per la banda exterior. 
Les torres de Lloberola pertànyen a una fortificació refeta dues vegades —segons les necessitats defensives del moment— en dates properes a l’any 1000. Les dues obertures que travessen el mur sud de la torre i també els permòdols que hi ha a fora en un nivell inferior, és possible que fossin fets o encastats a la baixa edat mitjana o fins i tot ja en època moderna.
Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lloberola
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2015    


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Lloberola
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
                                                                              

Calaf

Nom del castell: Calaf
Data de construcció: XII
Municipi: Calaf
Comarca: Anoia
Altitud: 716 m
Coordenades: E 376135 N 4621543 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a l’extrem oest del nucli urbà de Calaf.
Aquest castell ja el vàrem visitar fa 6 anys, exactament el 15 d'abril del 2009, si mireu les nostres fotografies de l'època, veureu l'estat en que es trobava llavors, just abans de començar les importants obres de restauració i recuperació del castell, que podreu constatar comparant-les amb les fetes enguany.
El Castell de Calaf és a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó. Està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven dues vies de comunicació importants: l’una de nord a sud que comunicava el nord de Catalunya (Alt Urgell i Solsonès) amb un ramal de la via Augusta, passant pel municipi romà de «Sigarra» (actual Els Prats de Rei) i l’altra d’est a oest, comunicant la Segarra i les terres de Lleida amb la Catalunya central. Se’l considera una de les fortificacions més importants de la comarca i que caldria relacionar amb altres edificis de planta poligonal com el proper castell de Mirambell.
És una fortificació de planta poligonal amb cinc costats de longituds lleugerament diferents i amplada i longitud de 28 m. Els murs tenen un gruix de 270 a 300 cm. Actualment es conserva en una alçària variable; en alguns trams de mur supera els 10 m. Per damunt de la paret més antiga, original, hi ha una franja més moderna amb espitlleres. La major part dels angles d’aquesta muralla eren corbs; el més oriental fa una forta curvatura vers l’exterior que fa que, des de fora, sembli una bestorre semicircular. A l’angle nord-est hi hagué una planta circular, ara totalment ensorrada. Les parets perimetrals són fetes amb carreus grossos (30 x 35 cm), ben escairats i col·locats a trencajunts. La porta és situada a la banda meridional que dóna a la població en un entrant de la muralla que fa que el portal sobresurti de la resta. Per fora hi manquen les dovelles; per dins és acabat amb un arc rebaixat i té una amplada de 220 cm i una alçària d’uns 275 cm.
A l’interior de l’ample recinte clos per aquest murs perimetrals, hi ha un mur transversal que va d’oest a est i és situat a uns 4,8 m de la paret  sud. A la banda est, cara interior del mur hi ha una cornisa de pedra que es pot relacionar amb l’existència d’un trespol.
Pel que fa a la datació, tot i que les característiques dels murs perimetrals podrien fer pensar en un origen força remot, es considera que aquesta notable fortificació fou construïda força unitàriament cap al segle XII o més aviat al XIII.
El març de 2011 van acabar-se les tasques de restauració del castell de Calaf, iniciades el juliol del 2009, i que han permès recuperar l’estructura exterior del monument, així com fer-ne visitable l’interior. Les obres han estat finançades entre el Ministeri de Foment, l’Incasòl i l’Ajuntament de Calaf, a través del programa de l’1% Cultural.
Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Calaf
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2015
.
+ fotografies: CastellsCatalans/ Calaf
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Calaf
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat