dimarts, 5 d’abril de 2022

Torre del Baró

Nom del castell: Torre del Baró
Data de construcció: s. XI  
Municipi: Viladecans
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 12 m
Coordenades: E 2.020361 N 41.316211 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr. Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent. 
Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà. El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal. El 1148, per sufragar les despeses ocasionades per la conquesta de Tortosa, Ramon Berenguer IV va hipotecar la senyoria de Viladecans al bisbe de Barcelona Guillem de Torroja, tot i que retornà més tard al domini reial.
L’any 1265 el rei Jaume I va concedir el terme de Viladecans a Guillem Burgués. Aquesta família va mantenir la jurisdicció del terme al segle següent —tot i els conflictes termenals haguts amb els March, senyors d’Eramprunyà, el 1324— ja que segons els fogatges de 1365-70 eren senyors de Viladecans els hereus de Francesc Burgués. A partir de mitjan segle XVI la quadra de Viladecans va pertànyer als Agullana, als Fiveller, i més tard, des del 1625, als barons de Sant Vicenç, als Torrelles i als marquesos de la Manresana. La casa fou habitada fins que els anys setanta esdevingué propietat municipal. Des d’aleshores patí un estat de semiabandó que va fer que l’estructura perdés la consolidació que la mantingué durant tants segles. 
Aquesta casa senyorial havia estat un enclau de la línia defensiva del marge sud del Llobregat. Posteriorment, es transformà en mansió. La primera construcció (dues torres, planta baixa i pis) data del segle XV. S’hi realitzà una excavació per recollir dades de cara a la seva restauració. S’ha descobert que el pati original fou recobert cap al segle XVIII. En el reompliment s’ha trobat fins i tot alguna resta de sigil•lada africana A i comuna romana. En el moment de fer el nou pati es construeix un altre pis. Els fonaments de la façana apareixien 1,90 m per sota del nivell de terra actual. Són de morter i pedres amb una banqueta de 10 cm, fets sobre graves. La paret era de llicorella a manera de sòcol fins als fonaments, segurament d’obra vista.
Actualment, està formada per dos cossos ben diferenciats: la Torre o edifici principal, que correspon a la construcció antiga, i un cos annex adossat a la façana nord. L’edifici principal és un prisma de planta quadrangular format per quatre ales de tres plantes d’alçada que s’organitzen al voltant d’un pati interior. A les cantonades sud-est i sud-oest es diferencien dos cossos que tenen l’aspecte de torres angulars coronades amb merlets. L’edifici annex és un cos prismàtic, massís, cobert per una claraboia. Les façanes reflecteixen les diferents transformacions que ha experimentat l’edifici al llarg dels segles.

El caràcter municipal de l’edifici va ser determinant perquè les institucions comencessin el procés de consolidació i restauració. Entre el 1980 i el 1981 el Ministeri de Cultura endegà la reparació dels paraments interiors del pati, i entre el 1983 i el 1984 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona practicà obres de consolidació a la coberta i la façana septentrional de l’edifici. La restauració sistemàtica de la resta de l’edifici s’inicià el 1985 amb una fase d’excavació arqueològica que finalitzà el 1987, dirigida per V. Niño. Des d’aleshores es porten a terme les obres sota la direcció dels arquitectes Antoni González i Moreno-Navarro i Francesc Balañà.

Bibliografia sobre la torre:. Els castells catalans, vol. I, 1967, pàg. 485
Extret de: Enciclopèdia Catalana/Catalunya Romànica (https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2041901.xml)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2022

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre del Baró
+imatges : Torre del Baró

Torre Roja

Nom del castell: Torre Roja
Data de construcció: s. XII
Municipi: Viladecans
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 22 m
Coordenades: E 2.022219 N 41.320296(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada al costat del Parc de la Torre Roja del nucli urbà de Viladecans.
La Torre Roja és una fortificació medieval situada a Viladecans i que originàriament s’anomenava Torre Burguesa perquè era on es controlava la Quadra Burguesa, que era al territori sota la jurisdicció del castell d’Eramprunyà.
Deu el seu nom al color roig característic de les roques del territori de l’Eramprunyà amb les que està construïda. Aquesta fortificació tenia una doble funció: talaia i torre de defensa. La torre fortificada de planta quadrada amb quatre pisos és del segle XIII. Els pisos són coberts amb volta de canó rebaixada, amb l’eix igual al dels seus arcs. La porta principal, del mateix tipus que el d’un recinte emmurallat, és d’arc de mig punt i dovelles de pedra, amb pas cobert i arc també a l’interior. Les edificacions annexes laterals són de començament del segle XIX, fetes per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot per encàrrec de Mercè Pratsmarsó, propietària de l’edifici a l’època.
L’edifici és documentat des del 1148. L’any 1265 la família dels Burguès, ciutadans de Barcelona, adquiriren unes possessions al municipi, a les quals integrarien la Quadra Burguesa, centrada en l’antiga torre d’aquest nom i avui anomenada Torre-roja. El 1327 es documenten dues jurisdiccions diferents a Viladecans, però dins els termes del castell d’Eramprunyà, arrel d’un litigi de límits entre Pere Marc (senyor d’Eramprunyà) d’una banda, i Francesc Burguès (senyor de Viladecans), Guillem de la Torre (del mateix lloc) i Antiga (vídua de Pere Burguès) de l’altra. Sembla que és Guillem de la Torre qui s’hauria d’identificar amb el senyor de la quadra de la Torre Roja o Torre Burguesa, com també és anomenada.
El 1562 Enric d’Agullana vengué el lloc de Viladecans i la torre Burguesa als Fiveller, que aleshores posseïen la baronia d’Eramprunyà, a la qual els llocs esmentats restaren integrats fins al 1625 que pervingueren als barons de Sant Vicenç. Al segle XVIII n’era senyor Miquel de Torrelles, que hi tenia a l’indret una casa i un fortí amb dues peces d’artilleria. 
L’edifici fou molt restaurat el primer quart del segle XX. A finals de la dècada dels 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col·legi públic Doctor Trueta al costat. Va servir també com a seu de la Policia Nacional. L’edifici i el jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80. Actualment presideix una plaça a la qual dona nom, i a l’interior està ubicada la seu de l’Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l’Ajuntament de Viladecans.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Roja_de_Viladecans
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2022

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Roja
+Imatges: Torre Roja

dimarts, 10 de març de 2020

Ametlla de Segarra

Nom del castell: Ametlla de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 703 m
Coordenades: E 353265.2 N 4604187.3 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al lloc de l’Ametlla de Segarra on s’hi arriba des de Cervera per la L-214 ultrapassat el km.16
El castell de l’Ametlla de Segarra és un edifici del poble de l’Ametlla de Segarra, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra) declarat bé cultural d’interès nacional. Les ruïnes del castell es troben a la part alta del poble de l’Ametlla de Segarra prop de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble.
El seu origen es remunta al segle XI quan els comtes de Barcelona organitzaven aquest sector extrem del comtat de Manresa-Osona. L’any 1077, els bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II infeudaren el castell a Ecard Miró i la seva dona Magència perquè hi acabessin la fortalesa del lloc. Ecard Miró fou el primer senyor de Solsona. Els Torroja, descendents directes d’Ecard Miró, mantingueren la senyoria de l’indret fins a començaments del segle XIII, quan, l’any 1215, Agnès de Torroja, senyora de Solsona i d’Arbeca, d’acord amb els castlans Arnau de Concabella i la seva muller Albespina, donà el castell a l’orde de l’Hospital. L’Ametlla passà a formar part de la comanda hospitalera de Cervera que en tenia tota la jurisdicció civil i criminal. Els hospitalers l’infeudaren als Jorba que en foren castlans fins a 1272.
La fortalesa tingué un paper estratègic rellevant durant la guerra civil (1462-1472) contra Joan II. Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, l’orde de l’Hospital deixà de posseir l’alt domini del castell de l’Ametlla. Fins al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, aquesta orde es va fer càrrec del castell de l’Ametlla. En època moderna la fortificació fou aprofitada com a habitatge, fet que va fer que s’obrís una obertura a nivell inferior, es tapiés el forat que comunicava la cambra inferior amb la cambra principal i s’arrebossés algun espai. 
Construcció situada a la part més alta del poble, vora de l’actual dipòsit d’aigües i fora de l’estructura urbana del poble. Les restes de la torre del castell, són l’única resta conservada de l’antiga fortalesa, i aquesta se’ns presenta de planta rodona i conserva dos dels tres pisos originaris.
El pis inferior està coberta per una falsa cúpula que alhora fa de terra del primer pis. La porta d’accés es troba oberta cap a l’est, i presenta actualment una estructura molt malmesa amb una part de l’arc de mig punt. L’obra està realitzada amb un parament de carreus rectangulars, collocats en filades i amb rejunt de morter de calç. Destaquem però una clara diferenciació entre la mida dels carreus de les primeres filades de la torre que són notablement més grans que les pedres situades en un nivell superior, que són més petites.
La datació es dataria a mitjan segle XI. En època moderna s’utilitzà com habitatge, cosa que provocà algunes reformes. Fou espoliada d’algunes pedres i la cúpula superior s’ensorrà. L’any 2011 es va portar a terme la restauració amb molt bons resultats.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_l%27Ametlla_de_Segarra
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

La Guàrdia Lada

Nom del castell: La Guàrdia Lada
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 784 m
Coordenades: E 1.292806 N 41.589869 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, seguint la carretera que uneix aquesta població amb Cervera. 
El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll. Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.
L’any 1026, en el «Liber feudorum maior», s’esmenta «Guardiam Grossam» en una delimitació del terme de Cervera que segurament correspon al de la Guàrdia Lada, ben documentat des de 1059. L’any 1075, Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalen, encomanen el castell de Guàrdia Lada a Guifré Bonfill i a la seva muller Sicarda, primers castlans coneguts.
Des de bon començament, el domini eminent del terme fou dels comtes de Barcelona que l’infeudaren als Cervera. L’any 1076 apareix entre les possessions de Ramon Berenguer I, el llegà als seus fills bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. La fortificació va anar passant per diferents famílies de castlans. Segurament per aquesta raó, el castell donà lloc a un llinatge (Guàrdia o Guàrdia Lada), descendents dels Cervera. El 1223 la família Guàrdia torna a emparentar-se amb els Cervera en casar-se Marquesa, filla de Ramon de Cervera, amb Guillem de Guàrdia Lada. Quan Marquesa enviudà, es féu monja de l’Hospital i ingressà a la comanda de Cervera. Marquesa va cedir el castell a l’orde de l’Hospital, cessió que fou confirmada pel rei Pere el Gran l’any 1261. L’orde cedí el castell a diversos castlans com Ramon de Viure (1305), Jaume de Guanalor (1318) o a fra Ponç de Benviure (1318). Al segle XIX, amb l’abolició de les senyories, el castell deixà de ser propietat de l’orde de l’Hospital.
És una de les fortificacions més notables de la comarca, tant per la seva situació com per la seva tipologia. És de planta pentagonal, formar per un mur perimetral sense presència de cap torre integrada que en trenqui la regularitat. Hi ha dues portes d’accés, la principal oberta al mur sud de llevant, i una més petita, al nord del mur de ponent. A l’interior hi ha estructures semi-subterrànies, com ara una estança rectangular coberta amb volta de canó però el que més destaca és el fossat que voreja els costats nord i oest. L’obra presenta un parament format per carreus regulars de pedra del país, units amb morter. 
La major part de l’estructura conservada és baix-medieval però el fonament d’una torre circular de 6,25 m de diàmetre i un gruix de mur d’1,80 m es pot identificar clarament com a primitiva construcció alt-medieval, que es dataria al segle XI. La resta de l’actual castell, que aprofità com a pedrera o basament dels murs la construcció primitiva, es pot datar el segle XV. Consta, però, que el 1660 ja només se’n mantenien les muralles.

Extret de: h t t p s : / / c a . w i k i p e d i a . o rg / w i k i / C a s t e l l _ d e _ l a _Gu%C3%A0rdia_Lada
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Març de 2020


tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Montoliu de Segarra

Nom del castell: Montoliu de Segarra
Data de construcció: XI
Municipi: Montoliu de Segarra
Comarca: Segarra
Altitud: 705 m
Coordenades: E 1.269499 N 41.590304 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a 11 km de Vallfogona de Riucorb, en un trencall de la carretera que uneix aquesta població amb Cervera.
Les restes del castell de Montoliu de Segarra es troben a la part alta del poble de Montoliu de Segarra. Aïllat de qualsevol edificació i molt alterat per la construcció del dipòsit de l’aigua.
La primera notícia del terme de Montoliu data de 1077, any en què apareix entre les afrontacions del castell de l’Ametlla com a Monte Olio. El 1079 el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, la seva esposa Ingílsia i el seu fill Guerau Ponç cediren la propietat a Guillem Miró per un cavall òptim valorat en cent unces. El 1112, Guillem Miró el vengué a Guillem Dalmau de Cervera i a la seva muller Solastèn. 
El castell de Montoliu apareix  com propietat dels Cervera tant en el testament sacramental de Guillem Dalmau del 1133 com en el testament de Guillem de Cervera del 1173. Els Cervera posseïren la senyoria fins al 1227 quan Guillem de Cervera va donar el castell al monestir de Santes Creus, reservant-se el seu usdefruit fins a la seva mort, el 1229. Santes Creus va aconseguir el ple domini sobre Montoliu, excepte el mer imperi, gràcies a la compra de les castlanies que hi tenien Berenguer de Gelida, Gombau d’Oluja i Guerau d’Agulló. En el fogatjament general de Catalunya de 1378 Montoliu de Segarra consta amb 28 focs eclesiàstics. Fou domini del monestir de Santes Creus fins a l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX.
El castell, de planta quadrada, conserva bona part de les seves estructures, la major part construïdes en època baixmedieval. Són molt visibles dues grans arcades ogivals d’època gòtica, i alguna més de tapiades o mig enderrocades. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. Més modernament va patir importants problemes d’estabilitat que obligaren a la construcció d’uns grans contraforts en la paret de llevant, que modificaren l’aparença de l’accés. Hi ha també la base d’una torre de planta circular. La construcció del dipòsit a la part més alta en va alterar encara més la part alta doncs en obrir la pista d’accés es tallaren alguns murs que encara són visibles en el pendent septentrional i que poden correspondre a la primitiva fase de la fortificació. A la zona nord-est, vora l’actual mur d’època gòtica i sota una petita porta adovellada hi ha restes d’un mur que, tant pel tipus de morter com per l’acabat dels carreus podria correspondre a l’època alt-medieval.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montoliu_de_Segarra
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Maig de 2017
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

dimarts, 11 de febrer de 2020

Torre Cal Xamanet

Nom del castell: Torre Cal Xamanet
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 769 m
Coordenades: E 374513 N 4586625 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11 torcem a la dreta i ben aviat a l’esquerra de la pista hi ha un trencall que ens du de seguida a aquesta torre/masia. Cal Xamanet és una obra de Pontons (Alt Penedès) declarada bé cultural d’interès nacional.
Cal Xamanet forma part d’un conjunt de masies organitzades al voltant d’una torre de defensa medieval. D’aquesta casa forta, igual que de Can Guixó i la Torre de Cal Rei, no han pervingut als nostres dies notícies històriques documentals; cal dir, però, que com en el cas de les cases fortes que acabem d’esmentar, es trobava inclosa dins el terme del castell de Pontons i que probablement formà part de les possessions del monestir de Santes Creus.
Cal Xamanet està situada a sota de la serra d’Ancosa, al veïnat de Campdàsens, a la part alta del terme i a prop de la carretera que va a Valldossera. Fou construïda entre les torres de Cal Rei i de  Can Guixó. És una masia adossada a una torre de defensa i té una planta també gairebé quadrada. Sembla que les seves mides són molt semblants a les de Cal Rei. És formada per tres plantes i coberta amb una teulada de doble vessant. La porta d’entrada és situada a la façana orientada cap al migjorn. Aquesta porta devia ésser acabada amb un arc format per dovelles, tot i que ara siguin difícils de veure a causa d’ésser tot calcinat. Hi ha contraforts i espitlleres. L’aparell constructiu dels murs perimetrals és gairebé igual al que trobem a la propera torre de Cal Rei. Als angles hi ha carreus de pedra grans i ben tallats. Tot l’edifici, actualment, és molt transformat i continua essent habitat.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Xamanet
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Cal Rei

Nom del castell: Torre de Cal Rei
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Pontons
Comarca: Alt Penedès
Altitud: 683 m
Coordenades: E 374709 N 4586654 (UTM31N - ETRS89)
Com arribar-hi: sortim de Pontons per la BV-2122 en direcció ponent i passant el km. 11, torcem a la dreta i ben aviat fem cap a la torre situada arran de carretera.
La Torre de Cal Rei és una masia fortificada o casa forta situada enmig d’un bosc al veïnat de Campdàsens (Camp d’Ases), en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, sota la serra d’Ancosa. La torre de Cal Reis és d’origen medieval, aproximadament dels segles XII o XIII. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Malauradament no es disposa de notícies històriques sobre els orígens d’aquesta fortalesa. Tanmateix, cal dir que estava inclosa dins el terme del castell de Pontons, documentat des del segle X. Per les restes conservades, sembla que l’edifici, abans de convertir-se en masia, fou residència de cavallers. Aquesta construcció sembla que pot ésser datada cap al final del segle XII o al segle XIII. En principi, cal pensar que és un edifici destinat a membres de la petita noblesa o d’una pagesia molt rica. L’existència de nombroses espitlleres, de tres portes amb dovelles ben escairades, de finestretes, de murs fets amb carreus i, en especial, el fet que hi hagi tres plantes fa que aquest edifici sigui molt més proper a les cases fortes o, fins i tot, als castells de l’època que no pas a les cases pageses. Establint comparacions, les característiques d’una casa forta («hospitium») d’un cavaller del Perigord occità, formada per una sala, dues cambres, una cuina, un celler, un rebost i un estable a peu pla, no eren pas gaire diferents de les que devia tenir la torre de Cal Rei de Pontons.
Cal pensar que, de bell antuvi, aquesta torre i les altres que hi ha prop seu, eren habitatges de cavallers; no degué ésser fins cap al segle XV que foren habitades per pagesos. Es prou sabut que al final del segle XV s’estingiren en bona part de l’Europa occidental nombrosos llinatges de cavallers. La torre està situada al mig d’un petit bosquet a la part alta de Pontons, sota la serra d’Ancosa. És de planta quadrangular, de 8,05 m x 8,53 m., una alçada actual d’uns 10 a 11 m. i un gruix de mur de 0,92 m, dividida en tres crugies per una paret i una arcada diafragma. Hi ha restes dels pisos, amb portes adovellades i finestres de llinda. Té accés únic per una porta adovellada. Als angles de la torre hi ha carreus de pedra grans i regulars. Hi ha altres construccions similars a prop, però de menor qualitat constructiva. Està dividida en dos cossos per un mur interior en el qual s’obren tres portes una a cada planta. Les dues superiors adovellades en arc de mig punt.
La porta principal, situada a la façana oriental, és acabada en arc de mig punt format per vuit dovelles. Aquest mur transversal defineix dos àmbits. Un de septentrional, amb una amplada de 2,19 m i un de meridional, amb una amplada de 3,75 m. Ran de terra, diverses espitlleres que són més nombroses al pis principal, a 3,30 m del sòl i al pis superior, a 5 m del sòl. A la façana est, sobre la porta principal, hi havia una finestra acabada amb un arc apuntat format per una llinda monolítica (que actualment ha estat arrencada).  

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Cal_Rei
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Febrer 2020

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat