dijous, 18 de març del 2010

Banyoles

Nom del castell: Banyoles
Data de construcció: segle XII
Municipi: Tivissa
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 131m
Coordenades: E 303946.5, N 4548439 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 39' 56.3" Latitud: 41° 03' 42.2" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: al conjunt del Castellet de Banyoles s’hi accedeix des de la carretera C-44 que va de Tivissa a Móra d’Ebre. Passat el Km 23 cal prendre un trencall a l’esquerra on hi ha un rètol indicant «Castellet de Banyoles».

El Castellet de Banyoles es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d’on es domina l’anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d’unes 4,4 Ha i s’hi bastí un petit castell medieval. 
D’aquest antic castell, anomenat popularment el Castellet de Banyoles, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències documentals directes d’època medieval. Això no obstant, l’indret, dit caput de Bannoles, s’esmenta el 1153 com una afrontació territorial de l’ampli terme del castell de Miravet.
Se sap que, des del seu origen, la fortificació era inclosa dins la jurisdicció del castell de Tivissa. Al costat de les seves ruïnes hi ha l’important poblat ibèric de Banyoles. El Castellet de Banyoles de Tivissa és un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya on es va trobar l’anomenat Tresor de Tivissa.

El castell consta d’una torre de base quadrada que centra un clos murat o recinte, del qual es conserven alguns vestigis del vall que l’envoltava. El sector més ben conservat de la torre és la façana

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò /març de 2010


veure document sencer Castellet de Banyoles

+ fotografies : CastellsCatalans/Banyoles

Miravet

Nom del castell: Miravet
Data de construcció: segle XII
Municipi: Miravet
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 116 m
Coordenades: E 297843, N 4545700 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 35' 38.2" Latitud: 41° 02' 08.1" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: al castell s’hi accedeix des del mateix poble de Miravet.

Aquesta fortalesa d’origen andalusí fou conquerida pels exèrcits feudals el 1153, i aquell mateix any, segons les cròniques, va ser donada a l’orde del Temple pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. En la carta de donació es descriuen de manera precisa els límits del terme del castell, que abraçaven les fortaleses de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera.
A causa de la importància estratègica del castell i de la potencial perillositat de l’indret, els frares templers hi crearen tot seguit una comanda, la qual consta ja ben organitzada i en ple funcionament l’any 1164. La fundació de la comanda anà paral·lela a la incorporació de nous territoris i a la construcció d’una esplèndida fortalesa, d’acord amb la supremacia que Miravet havia de tenir com a cap administratiu dels senyorius de l’orde del Temple a les terres de l’Ebre. Es creà una estructura territorial intermèdia entre la província i la comanda, dita districte, regida des del 1196 per un «comanador de Ribera», el qual era també titular de la plaça de Miravet. D’aquest cap depenien les cases de Tortosa, Horta i Ascó, i les sotspreceptories de Prat, Gandesa, Algars, Nonasp, Torres i Riba-roja.

Aquesta imposant fortalesa sobre l’Ebre té dues característiques que la fan única entre les conservades d’època medieval dins el territori català. D’una banda, és, sens dubte, una de les fortificacions andalusines més ben preservades i, de l’altra, constitueix una de les fortaleses templeres més importants. La seva complexa estructura respon, en gran part, a l’adaptació del castell templer a la fortificació islàmica que l’havia precedit, incorporant i transformant els elements necessaris per a la defensa militar i adequant-lo a la tipologia de l’arquitectura pròpia de l’orde del Temple.
Les excavacions arqueològiques realitzades durant els anys 1992 i 1993 dins el recinte del castell, prèvies a la consolidació del cos principal, sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el patrocini de l’Associació Nuclear d’Ascó (ANA), van permetre posar de manifest que en el turó on s’assenta hi havia hagut un poblat ibèric.
També es va poder determinar que durant l’època andalusina s’edificaren dues fortaleses, una en el període califal i l’altra al s. XI.
D’acord amb els treballs arqueològics, se sap que el castell andalusí de l’onzena centúria era format per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l’est de la fortificació sobirana. Així doncs, gran part dels murs oest i sud de la construcció principal del recinte sobirà, organitzat al voltant d’un pati, són d’època andalusina, si bé presenten refaccions de l’etapa posterior a la conquesta.
La transformació d’una fortalesa andalusina en un castell templer, després de la conquesta, comportà la seva adaptació a les noves necessitats, per això es van bastir nous edificis i dependències. El recinte sobirà, però, continuava essent, com en època andalusina, el centre de la fortalesa templera, organitzada, com ja hem dit, entorn d’un gran patí. Al nord i a l’oest d’aquest clos o recinte s’alcen les muralles més altes, ja que són els dos costats menys protegits pel relleu.
L’extensió del recinte ocupava uns 25.000 m2. A l’interior de l’edifici principal del clos sobirà s’hi bastí, a la planta baixa, una gran sala al fons, utilitzada com a celler, i dues sales més petites al davant, prop del pati, que
feien la funció de rebost; veiem les tres estances cobertes amb volta de canó, i la porta que les comunica amb el pati es va restaurar amb un arc de mig punt, com devia tenir originàriament. Al primer pis de l’ala nord hi ha la capella de Santa Maria, i al seu extrem sud-oest hi trobem una escala de cargol que porta al terrat. Just a l’oest d’aquesta ala nord hi havia la torre mestra, i a l’est, l’anomenada torre del tresor, formada per tres pisos coberts amb volta. Al pati, de 24 m d’ample per 32 m de llarg, s’obre una galeria, on hi ha quatre finestrals fets amb arcs de mig punt que recolzen sobre grans pilars. Aquest pati es tanca, per la banda est, amb una nau allargassada coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que a l’edat mitjana havia estat el refetor dels frares; la sala disposa de quatre finestres d’arc de mig punt, una mica transformades en època moderna.

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2010


veure document sencer Castell de Miravet

+ fotografies : CastellsCatalans/Miravet

Mora

Nom del castell: Móra
Data de construcció: segle XII
Municipi: Móra
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 54 m
Coordenades: E 301978.75, N 4552074.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 38' 27.8" Latitud: 41° 05' 38.3" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: el castell està situat al mateix nucli urbà de Móra d’Ebre.

El primer esment documental d’aquest castell d’origen andalusí és del 1174, quan el rei Alfons I el donà en feu a Guillem de Castellvell i als seus successors juntament amb les fortaleses de Tivissa, Garcia i Marçà, reservant-se per a ell el domini eminent.
Al s. XV, el castell fou fortificat de bell nou a causa de la guerra civil contra Joan II, i més tard va patir les conseqüències de la guerra dels Segadors, la del Francès, la primera guerra Carlina i, finalment, la guerra civil de 1936-39.
Actualment, a causa de les nombroses reformes i modificacions practicades en època moderna, és molt difícil fer-se una idea exacta de com era aquest castell en època medieval.
Tanmateix, és possible que l’actual recinte coincideixi, amb més o menys exactitud, amb el primitiu castell d’origen andalusí. Les construccions que han pervingut, entre les quals destaquen dues torres i un recinte murat, es van bastir en època tardana. Només revela una possible datació més antiga, d’època romànica, el sector est del castell, on es veu un pany de mur fet de pedres disposades en filades.

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2010

veure document sencer Castell de Mòra

+ fotografies : CastellsCatalans/Mòra