dijous, 18 de febrer del 2010

Calders

Nom del castell: Calders
Data de construcció: segle X
Municipi: Calders
Comarca: Bages
Altitud: 472 m
Coordenades: E 416406.5, N 4626094 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1° 59' 34.7" Latitud: 41° 46' 49.6" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: se surt de Calders per la carretera B-124 en direcció a Monistrol de Calders, i entre els Km 37 i 36 cal prendre una pista que surt a la dreta vers l’oest. Travessa el torrent de les Fonts i una vegada sota el vessant nord del turó del castell cal prendre el corriol que s’enfila fins dalt.

La seva història va lligada a la del seu castell, que comprenia també el terme veí de Monistrol de Calders. Els Calders van tenir el domini del castell i el terme fins al 1336, quan va passar als Talamanca, i després, per aliança, als Planella. 
Els primers documents que esmenten aquest castell daten de l'any 956. El terme de defensa del castell de Calders comprenia els actuals municipis de Calders, Monistrol de Calders i la part dreta del marge del riu Calders, del municipi de Navarcles. 
De l’antic castell del s. XI que dominava la vall del riu Calders només ens queden les ruïnes. L’alçada dels murs que formaven el perímetre emmurallat és molt variable. El seu gruix varia entre 75 i 80 cm. Dos brancals de mur a l’interior tenen un gruix de 180 cm. Aquests murs es van fer aixecar amb blocs de pedra de mides irregulars, mal treballats i disposats sense cap mena d’ordre, amb l’excepció d’algunes filades de blocs inclinats. Aquests blocs de pedra s’uneixen amb un morter fet amb una barreja de calç i sorra. La torre mestra tenia forma cilíndrica. Només en resta un fragment de mur que forma una mitja circumferència. El gruix d’aquesta paret és de 155 cm, i s’enlaira fins als 7 m. L’aparell no és gaire més bo que l’utilitzat als murs exteriors del castell.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010


fitxa de Calders en pdf


+ fotografies : CastellsCatalans/Calders

Balsareny

Nom del castell: Balsareny
Data de construcció: segle X
Municipi: Balsareny
Comarca: Bages
Altitud: 422 m
Coordenades: E 407256.5, N 4636243 (ED50 UTM 31N) Longitud: 01° 52' 52.6" Latitud: 41° 52' 15.0" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: accés des del mateix poble de Balsareny situat a només un quilòmetre del nucli urbà.

Les primeres notícies documentals del castell són d’època carolíngia. El 1045 passava al seu fill Guillem, bisbe de Vic. Ramon Berenguer I’infeudà l’any 1063 als germans Bernat i Miró Riculf, però posteriorment apareix una altra família anomenada Balsareny, quan Ramon de Peguera comprà el terme del castell. Al llarg dels segles, passà per diverses famílies i actualment és possessió dels barons de Balsareny, senyors d’Alós i de Llió.

El castell de Balsareny és una construcció que respon al tipus de palau fortificat. El constitueix un gran edifici de planta rectangular, coronat amb merlets i amb un pati central.
Malgrat que aquest castell ja apareix en la documentació del s. X, l’edifici actual correspon a una fortalesa gòtica del s. XIV.
Tanmateix, prestigiosos autors han destacat la possibilitat que una part d’aquesta obra fos romànica. Per exemple, alguns fragments de la muralla, especialment on hi ha la porta del castell, i de la barbacana semblen d’aquesta època.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010


+ Fotografies: CastellsCatalans/Balsareny


Visites al castell : 93.839.6100

Sallent

Nom del castell: Sallent
Data de construcció: segle X
Municipi: Sallent
Comarca: Bages
Altitud: 357 m
Coordenades: E 408981.5, N 4630366 (ED50 UTM 31N). Longitud: 01° 54' 10.7" Latitud: 41° 49' 05.2" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: accés per una pista sense asfaltar que surt des del fons del recinte de  l’empresa Iberpotash, situada al sud de Sallent.

La població i el terme reberen el nom del saltant o sallent del Llobregat que passava pel mig del poble. Les primeres notícies són del 955. El seu terme fou del s. XIII endavant una baronia de la mitra de Vic. El seu territori era dominat pel castell de Sallent. El municipi comprèn els nuclis de Sallent de Llobregat i Cabrianes, les caseries de Serra-sanç, Serraïma, Cornet, Sant Martí i Fucimanya i Cellers de la Serra, el llogarret de Sant Ponç i el barri de la Botjosa.

L’església de Sant Sebastià es troba dins el recinte del castell. La seva advocació inicial era la de Sant  Esteve, que passà a la de Sant Sebastià cap al s. XVI. Fou donada a la canònica de Santa Maria de l’Estany, com consta en l’acta de consagració del monestir. El 1260 passà al bisbat de Vic, juntament amb altres esglésies del terme, mitjançant una permuta amb la canònica. Al principi del s. XIX fou transformada i l’any 1936 va ser profanada i cremada. L’any 1985 s’hi dugueren a terme tasques de restauració i neteja, i una intervenció arqueològica d’urgència que posà al descobert una petita necròpolis altmedieval.

Del castell es conserven abundants ruïnes, d’època medieval indefinida, pertanyents a les muralles, a les torres de flanqueig i a diverses estances. En un dels fragments de les muralles es fa ben patent el camí de ronda que tenia la fortalesa. Les restes d’una construcció força gran, que hi havia al costat de l’església, són de factura moderna.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010