dimarts, 13 de març del 2018

Alcover

Nom del castell: torres de la muralla d’Alcover
Data de construcció: XIII
Municipi: Alcover
Comarca: Alt Camp
Altitud: 379 m
Coordenades: E 1.254594 N 41.340976  (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: Les torres de l’antiga muralla es troben dins del nucli urbà d’Alcover i són un monument del municipi declarat bé cultural d’interès nacional.
Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic. L’any 1060, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’Ullastrell a Bernat Amat i, en una de les confrontacions, és esmentada Santa Maria d’Alcover. A l’any 1245 es té la primera notícia de l’existència d’un recinte emmurallat a Alcover al qual s’accedia a través dels portals de Sant Miquel, la Saura i d’Amunt. La vila era closa i, fora de muralla, hi havia l’hospital i, probablement, l’església de Sant Miquel, propera al portal del mateix nom. Durant el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar la fortificació de la població i la nova muralla va ser reforçada amb 18 torres i, al menys, 3 portals.
En la construcció del segon recinte emmurallat (s.XVII) es va voler incloure les noves edificacions del sector sud-oest del poble fins a arribar a  l’Església Nova amb la finalitat de protegir-les. Així doncs, la muralla es va ampliar. Durant el 1633 es discuteix en quins punts situar els nous portals i s’acorda fer un nou portal vora del de la Saura. Aquest està datat a l’any 1634. 
A primers de setembre del 2010 es van encetar les obres de restauració de la torre de Ca Tatxó, edifici de propietat municipal catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Situat dins del nucli antic del poble, la torre és una construcció del s.XVII. De les divuit torres que conformaven l’antiga muralla d’Alcover, construïda el S. XIV, en romanen quatre que són: les dues que es troben als costats del Portal de Sant Miquel, una de les quals rebia el nom de «Torre d’en Girona», la torre de Ca Ballester, antigament coneguda amb el nom de «Torre dels Tins», i la torre de Ca Tatxó, que tenia abans el nom de «Torre del Rec». Pel que fa als portals se’n conserven dos: el de «Sant Miquel» (situat a l’extrem nord-est del recinte) i el de la «Saura» (situat a l’extrem sud). La resta de torres i de portals va desaparèixer com a conseqüència de la configuració i desenvolupament dels ravals, i de l’aprofitament de la muralla per a la construcció d’habitatges. 
Les torres són totes de planta quadrada, construïdes amb tàpia i amb uns murs d’aproximadament un metre de gruix. De la funció defensiva d’aquestes torres encara es conserven en una d’elles dues pedres buidades de manera que es pogués tirar la caldera d’aigua i d’oli bullents. En l’actualitat, la morfologia de les torres és molt diferent de la que presentarien en el seu origen, ja que han estat adaptades a les necessitats d’habitatge dels veïns.
El portal de la Saura, és d’arc de mig punt a l’exterior, fet amb pedra de sauló vermell, i d’arc apuntat a l’interior, aquest darrer construït amb pedra de sauló groga. A l’interior del portal es conserva una torre circular amb una espitllera i una font amb dues canelles, a més de dues espitlleres als baixos del portal. Al seu costat es construí un altre portal en l’ampliació de la muralla l’any 1634. Aquest segon portal també és de mig punt, i dóna accés al Raval del Carme. El portal de Sant Miquel, és d’arc de mig punt a l’exterior i d’arc apuntat a l’interior. Està emmarcat per dues torres de defensa de l’antiga muralla. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/ Torres_de_l%27antiga_muralla_d%27Alcover
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Alcover
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Alcover
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Mont-ravà

Nom del castell: Mont-ravà
Data de construcció: XII-XIII
Municipi: Alcover
Comarca: Alt Camp
Altitud: 318 m
Coordenades: E 1.130048 N 41.265359 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: El Mas-ravà està situat a uns 4 km a l’oest  d’Alcover i s’hi accedeix des de dins del poble passant pel Remei.
El Mas de Mont-ravà, o Monravà és el més important i conegut dels de l’antic terme de Samuntà. El mas és inventariat, així com la capella adjacent a aquest. Prop del mas es situen les torres de defensa del Mas Mont-ravà, monument protegit com a bé cultural d’interès nacional.
La història d’aquesta fortificació s’ha de posar en relació amb la del mas de Mont-ravà, anomenat a l’edat mitjana mas Voltor del qual, sens dubte, és el precedent. La notícia més antiga del lloc és de l’any 1157 en què Joan, ardiaca de Tarragona, va donar a Pere Voltor i la seva dona Marència «tota aquella terra erma i inhabitable que està en lo terme de Siurana o en lo pendent de Mont-ral» en lliure i franc alou. Els Voltor deurien ocupar seguidament aquell indret, al peu de la serra del Pou, on bastiren una casa forta o reocuparen una fortificació ja existent. El 1163, Alfons I els va concedir aquest casal, un molí proper i les terres que comprenia, en franc alou, exceptuant els delmes i les primícies «per lo bon servei que me haveu fet i fidelitat me haveu tingut a mi i els meus». Els Voltor foren membres importants de la societat alcoverenca medieval. El 1623 la pubilla dels Voltor es va casar amb un fill de la casa Mont-ravà, per la qual cosa el casal passà a aquest darrer llinatge i per això el mas és conegut amb el nom de mas de Mont-ravà.
Hi ha diverses teories quant a la datació de les torres de defensa del mas de Monravà. Barbarà i Camafort creu que segurament van ser construïdes en temps del comtat de Prades, per defensar-se dels homes de la jurisdicció de l’Arquebisbe. La tradició atribueix les torres als moros, opinió compartida per Iglésies, Santasusagna i Amigó, així com per Català Roca que les atribueix als sarraïns, en el procés històric de la Reconquesta. Hi ha diversos paral·lels i coincidències amb altres construccions que permeten suposar que aquest edifici fou construït en època musulmana, relacionat amb la defensa de la vall. Des de les torres, es podien fer senyals visibles des del castell de l’Albiol i el de Mont-ral al mateix temps.
La construcció principal d’aquesta fortificació és formada per una torre, feta amb tàpia, de planta lleugerament rectangular i un cos annex, allargat, situat a la seva banda nord-oest. És possible que aquestes dues construccions fossin fetes en un mateix moment. Sota la torre de tàpia, a tocar de la masia, hi ha una torreta feta en un moment posterior. La torre principal té a l’interior una amplada de quasi 6 m i un llargada de 6,5 m. El gruix de les parets és de 75 a 90 cm. La paret nord-oest és ensorrada en bona part. La part interior de les parets, uns 2 m. als tres murs conservats, és feta amb carreus; la part superior és feta amb tàpia. L’alçada actual dels murs és d’uns 8 m que es reparteixen entre els 2 m del fonament de pedra i uns 6,3 m que corresponen a unes 7 tapieres que s’aprecien sobretot a la paret nord-est, potser la més antiga. La part baixa del mur, de pedra, és feta amb carreus ben escairats i col·locats en filades. Al mig de la part baixa de la paret del sud-oest hi ha dues mènsules, situades a uns 2 m de terra. L’angle meridional de la torre és fet amb pedres més treballades. A la part feta amb tàpia, la paret nord-est és feta amb blocs de 90 cm d’alt i una longitud de poc més de 2 m. La paret sud-oest és feta amb tapieres que fan uns 120 cm d’alt. La porta era segurament situada a la paret ensorrada del nord-oest. A les restants parets hi ha diverses espitlleres. Són acabades amb 3 lloses al damunt. No s’han de confondre amb els forats que hi ha al final de cada filada de tàpia. Al nord-oest de la torre s’adossava un edifici de 13 m de llarg i 5,5 m d’ample. El gruix de les parets és de 110 cm. La part inferior és feta amb carreus. A partir del 1,5 m comença, en lloc de la tàpia, un encofrat d’una alçada màxima de 2 m. Les parets més ben conservades són les de la banda nord. Entre aquestes construccions i la masia de Mont-Ravà hi ha un torreta de planta quasi quadrada (3,8 m de costat) i una alçada de més de 9 m. Les parets són fetes amb carreus col·locats en filades i els caires són de pedres de color rogenc ben treballades. Hi ha una petita obertura a peu pla i diverses mènsules als costats sud-est i nord-est. Segurament, aquesta torre fou feta al segle XIII. L’edifici més interessant és el fet amb tàpia. Hi ha diversos paral·lels i coincidències amb altres construccions que permeten suposar que aquest edifici fou construït en època musulmana, relacionat amb la defensa de la vall. 

Extret : https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Montrav%C3%A0#Torres_de_defensa_del_Mas_Mont-rav%C3%A0
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mont-ravà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Torre de la Mixarda

Nom del castell: Torre de la Mixarda
Data de construcció: XII-XVII
Municipi: Figuerola del Camp
Comarca: Alt Camp
Altitud: 379 m
Coordenades: E 1.254594 N 41.340976 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al sud del nucli de Figuerola del Camp.
La Torre de la Mixarda és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp).
No s’ha trobat cap referència documental que avali la reiterada repetició a la bibliografia de ser una torre dels segles XII-XIII, amb modificacions al segle XIV o XV. Aquesta datació es remet a "Notes Històriques"  de Figuerola (1980, 30) que es recolza, per la seva banda, en el manuscrit de J.Ruy-Fernández, avui perdut. No havent-hi documents, la datació es basaria principalment en l’aspecte formal de la torre. Sembla, per tant, que es tracta d’una torre moderna. És de titularitat municipal des del 2006, quan l’Ajuntament la va comprar per 24.000 euros.
L’any 2007 es va fer una intervenció arqueològica consistent en l’excavació del sòl de la torre i en el buidatge de l’enderroc que amortitzava el soterrani, corroborant estratigràficament que tota la torre havia estat construïda en un mateix moment. Va ser en aquesta mateixa intervenció quan es va trobar la inscripció inèdita amb la data de 1615 al soterrani. Des de 2009, la torre està restaurada i oberta a la visita, i el seu entorn ha estat arranjat.
Torre de guaita i de defensa moderna, de planta circular de 6’5 m de diàmetre exterior i uns 10 m d’alçada, des de la base fins al coronament. L’obra és de maçoneria, amb murs de 0’80 m de gruix, mantingut igual a totes les plantes. L’accés a la torre (de 115 cm d’amplada i 180 cm d’alçada), situat a la planta baixa, està orientat a llevant i presenta una llinda de pedra i brancals de pedra picada. A més, també s’observen diverses espitlleres i tres finestres quadrades a la part superior. L’estructura està rematada per un conjunt de tres gàrgoles per desaigua i, a la part més alta, tres mènsules, que devien sostenir tres matacans, actualment reconstruïts. A l’interior de la torre s’ha conservat un pis soterrani cobert amb volta de pedra lligada amb morter de calç, al qual s’hi accedeix per una petita obertura rectangular d’uns 60 x 70 cm. situada al sòl de l’exterior, i que tenia la funció de cisterna. No queda res dels tres sostres que hi havia: els de la planta baixa i els dos pisos superiors. A la paret d’aquest soterrani hi ha una inscripció grafiada de l’any 1615. La tècnica emprada en la construcció és la maçoneria ordinària, revocada a l’exterior, d’aspecte molt uniforme a tot el volum.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Mixarda
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès

+ fotografies: CastellsCatalans/Mixarda
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mixarda
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de Montferri

Nom del castell: Torre de Montferri
Data de construcció: XI
Municipi: Montferri
Comarca: Alt Camp
Altitud: 376 m
Coordenades: E 1.367334 N 41.251535 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al sud del poble de Montferri, al cim de la carena de la Torre Grossa, i a 376 metres d’altitud. S’hi accedeix primer per una pista paral·lela a la riba esquerra del Gaià fins situar-se sota la carena on hi la torre. El tram final s’ha de fer a peu i la torre és ben visible per a accedir-hi.
La torre de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Montferri (Alt Camp). Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica del sector oriental de l’Alt Camp, travessat de nord a sud pel riu Gaià.
La denominació de torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de torre de Montferri. Segons Emma Liaño Martínez (URV), el seu origen i el d’altres torres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Potser fou una torre de guaita del castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès). La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Del «Munt Ferriolum» hi ha esment l’any 1010, i posteriorment, l’any 1059, anomenant-lo «Monte Ferreo».
El topònim Montferri va passar a denominar, a partir del 1917, el poble de Puigtinyós. En el domini de Puigtinyós, s’observa el llinatge dels Castellvell-Montcada, i després del 1233 i per donació de la vídua Garsenda i del fill Gastó de Montcada a favor del monestir de Santes Creus, la presència d’aquest monestir. El 1594 Montferri era de Francesc Joan de Tamarit, senyor de Rodonyà. Actualment es troba esquerdada pels efectes d’un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruïnós. A principis dels anys 90 s'hi realitzaren treballs de restauració consistents en la reconstrucció de les parets de la part meridional i la transformació de la coberta en un terrat. Fou consolidada l’any 1991 gràcies a un conveni per a la seva restauració en el que hi van participar l’Ajuntament de Montferri, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
És de planta ovalada a la part exterior i circular a la interior. Té 15,66 m. de diàmetre i 8 m. d’alçada. El gruix dels murs és d’1,30 m. Actualment, és d’un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó i es troba ornamentada amb un dibuix d’encofrat de canya. Hi ha una petita obertura que comunica amb el terrat, i que hauria donat accés al segon pis, del que només se’n conserven uns 2 m. d’alçada. En aquesta planta superior s’hi poden veure diverses troneres i les restes del que podia haver estat una porta original per on s’accedia a la torre. Actualment la porta d’accés es troba a la planta baixa, encarada al nord, però es tractaria d’una reforma posterior. A la base hi ha dues grans obertures.
Les dues cares de les parets, l’exterior i la interior, són fetes amb pedres molt poc treballades, col·locades en filades i unides amb morter de calç dur. Els carreus fan unes mides d’uns 20 cm d’alt per 45 cm de llarg. A la cara exterior hi ha unes ratlles paral·leles, separades uns 20 cm que sembla que vulguin imitar carreus més escairats. A la cara nord-oest hi ha diversos forats, en dos nivells diferents, potser destinats a suportar les bigues d’algun edifici adossat. Ha estat restaurada i s’han reconstruït alguns fragments del mur, sobretot del costat meridional.
Encara que no es pugui assegurar, la torre es dataria en un moment proper a l’any 1000, relacionant-la amb altres construccions que tenen la mateixa planta oblonga amb extrems arrodonits com la torre de Can Pascol o el castell de Font-rubí, totes del Penedès. Quan fou construïda segurament era ben bé uns 2 m més alta.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Montferri
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès 


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Montferri
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Rocamora

 Nom del castell: Rocamora
Data de construcció: XI
Municipi: Montferri
Comarca: Alt Camp
Altitud: 239 m
Coordenades: E 1.366290 N 41.262600 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del nucli de Montferri, essent actualment un restaurant.
El castell de Rocamora està situat a Montferri (Alt Camp) i antigament fou conegut com a castell de Montferri o de Puigtinyós. L’edifici va ser construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural.
Les notícies documentals sobre aquest castell són escasses. Alguns documents el daten de l’any 1010, quan depenia del terme de Castellví de la Marca i es pensa en la possibilitat que el seu origen fos àrab. L’any 1072, surt esmentat en la carta de població que Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda, atorgaren a Guillem Isarn. Degué ésser en un primer moment un castell subsidiari del castell de Castellví de la Marca. Com aquest, fou una fortalesa dels Castellvell. A l’inici del segle XIII la senyorejava Guillema de Castellvell, que es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn. Un fill d’ambdós, Guillem II de Montcada, en fer testament el 1229, poc abans d’anar a la conquesta de Mallorca, llegà el castell de Puigtinyós al monestir de Santes Creus. La seva muller, la comtessa Garsenda, filla del comte Alfons de Provença, el 1230 féu donació al mateix cenobi de tots aquells drets que ella tenia per raó del seu esponsalici sobre el castell. Dos anys més tard, Garsenda confirmà de nou el llegat de Guillem II de Montcada. No obstant això sorgiren diverses controvèrsies entre els marmessors del testament de l’esmentat Guillem i el monestir arran dels límits jurisdiccionals del llegat. Aquesta disputa s’acabà a favor del monestir segons consta en un document datat el 8 d’octubre de 1233. Vers l’any 1284, però, tornaren a iniciar-se els desacords entre Gastó VII, vescomte de Bearn, senyor de Montcada i de Castellvell, i el monestir de Santes Creus per qüestions de jurisdicció. Finalment, signaren un pacte pel qual el mer imperi seria exercit pel vescomte, metre que el mixt imperi i la jurisdicció civil ho serien pel monestir. Aquesta sentència fou confirmada el 1402 pel rei Martí I. Posteriorment, el mer imperi passà a mans del rei, tal com consta en una sentència promulgada el 1562. Al segle XIV, el monestir de Santes Creus vengué el castell a Arnau de Llobets, senyor del terme de La Figuerola. El 1499, Joan de Figueroa el vengué a Guillem Bembell de Puigtinyós, el qual a l’inici del segle XVI emparentà amb la família Rocamora, una rica família provinent de Valls. Els Rocamora van ser propietaris durant un període molt llarg i el seu nom lligat al castell, s’ha mantingut fins els nostres dies. Des de 1844 els seus propietaris són els Pagès, que encara el conserven, i hi han fet diverses obres de restauració. 
En l’actualitat, el castell es presenta com un casal senyorial tardà (segles XVII-XVIII) i no conserva vestigis del castell romànic. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.
La seva planta és irregular i té coberta de teula a dos vessants, a diferent nivell. La construcció consta de planta baixa, pis i golfes. És un edifici molt modificat en la seva façana principal, que actualment està arrebossada i pintada curosament, i on es disposen les obertures, totes elles d’arc escarser. La resta de l’edifici disposa d’obertures distribuïdes irregularment i el material bàsic de construcció és la pedra vista. Al costat del castell hi ha altres dependències utilitzades com a serveis, i també una construcció de planta circular amb forma de torre. El conjunt queda protegit per una tanca.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocamora_(Montferri)
Març de 2018 / Elena Fàbregas i Jordi Gironès 


+ fotografies: CastellsCatalans/Rocamora
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rocamora
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat