dilluns, 14 de febrer del 2011

Vulpellac

Nom del castell: Vulpellac
Data de construcció: segle XIII
Municipi: Forallac
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 48 m
Coordenades: E 504670.0, N 4645599.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 3' 18.81'' Latitud: 41º 57' 37.88'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Vulpellac.

El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l’arquitectura civil gòticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.
Documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa. 
El 1287 el senyor de Vulpellac era Guillem de Palol, feudatari dels Peratallada, i el 1319 hi ha documentació dels drets que el bisbe de Girona tenia sobre la parròquia. El 1322 el domini del castell pertanyia als Sant Sadurní i passà a Guillem Sarriera pel seu matrimoni amb Sibil·la de Sant Sadurní. L’any 1358 Guillem comprà les jurisdiccions del lloc al comte d’Empúries.
Està documentat que Antoni Sarriera era el senyor de Vulpellac el 1523. Amb el seu fill, Miquel Sarriera, senyor de Vulpellac a la primera meitat del segle XVI, arriba l’època daurada d’aquesta fortalesa, transformant el castell en un magnífic palau senyorial. 
Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.
És un edifici de dues plantes, que junt amb l’església, emmarquen un petit pati interior central de planta trapezial. Al centre hi ha un pou de pedra i l’accés a la part alta de l’edifici es fa mitjançant una escala adossada als murs.
La torre mestra, a ponent, és del segle XIV, de planta rectangular amb poques obertures gòtiques, espitlleres, merlets i pisos de fusta, però va ser aixecada sobre les restes d’una torre més antiga, amb aparell d’espiga a la seva base.
A l’entorn del palau hi ha restes del recinte emmurallat amb obertures de defensa en forma d’espitllera, encara que alguns vestigis han quedat enmig de les cases del poble que s’hi han adossat. La torre de planta quadrada amb el portal adovellat al nord-est, és l’element més ben conservat. S’alça una altra torre, cilíndrica, al sud-oest del poble, també encaixada entre les cases.
A l’interior destaca la sala major, amb arcs de diafragma apuntats, les dependències baixes amb voltes i les diverses estances de la planta principal. Després d’enderrocar una construcció rural posterior, ha aparegut un
emmerlat superior ben conservat. També es conserven algunes rajoles decorades.

Informació extreta de Wikipèdia:   
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Vulpellac
+ informació en PDF: Vulpellac

La Bisbal

Nom del castell: La Bisbal
Data de construcció: segle XII
Municipi: La Bisbal d’Empordà
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 36 m
Coordenades: E 503244.5, N 4645481.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 2' 16.88'' Latitud: 41º 57' 34.06'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de la Bisbal.
L’edifici apareix documentat des de l’any 1180. Era possessió, fins i tot lloc de residència, dels 9 bisbes de Girona, els quals gràcies a Jaume I tenien la jurisdicció civil i criminal de la població de la Bisbal; per això al castell també hi van aixecar forques. Servia, així mateix, de presó per als condemnats a perpetuïtat, segons documents de l’època, era gairebé impossible sobreviure-hi.
Va ser reformat en època moderna, tal com podem llegir a la llinda de la porta principal, on figura la data de 1604 i l’escut d’armes del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que la va fer construir. 

El castell palau, una important mostra de l’arquitectura romànica civil empordanesa, és de planta lleugerament rectangular, amb dos nivells organitzats entorn d’un pati central de dimensions petites, el pati d’armes, on hi ha l’escala que comunica la planta baixa i el primer pis. Damunt del primer pis s’alça el que externament sembla una torre però que, en realitat, és la capella, coronada per una torreta.
Al s. XVI s’hi va afegir una estructura nnexa al costat sud-oest, que l’allargà de més de 4 m. També es feren modificacions a la façana principal, on es van reformar la porta principal i els quatre finestrals del primer pis. En aquesta façana destaquen un matacà, amb rc de mig punt i sostingut per dues mènsules volades, i una finestra romànica de doble esqueixada que pertany a l’absis de la capella.
L’acabament dels murs i de la torreta consisteix en merlets sota els quals hi ha espitlleres. La façana nord-est conserva les finestres romàniques, mentre que a la nord-oest hi ha un basament amb algunes lloses inclinades, que formen una mena d’opus spicatum o parament en espina de peix, i dues finestres romàniques situades al nivell inferior.
A la planta baixa, el pati central queda envoltat per tres sales rectangulars, paral·leles a les façanes de l’edifici, excepte pel costat de la façana principal, on, passada la porta d’entrada, hi ha el corredor, cobert amb volta
de quart de cercle, i l’arrencament de l’escala; sota I’arc d’aquesta s’inicia una altra escala que porta a la presó del castell, un espai rectangular cobert amb volta de mig punt. Les sales d’aquesta planta es comuniquen mitjançant portes rectangulars, amb llindes pentagonals i descarregades, gairebé en tots els casos, per un arc de mig punt. Totes les estances s’han cobert amb voltes apuntades.
A la sala oest, destaquen tres finestres de punt rodó i doble esqueixada, que abans donaven a l’exterior, però que van quedar a l’interior amb l’afegitó del cos d’edifici del s. XVI.
Al primer pis hi ha cinc sales: tres coincideixen amb les tres finestres de la façana principal i dues es troben a la part posterior.
Veiem la capella, que com la resta de l’edifici és del s. XII, coronada per una terrassa on hi ha una torreta emmerletada de planta quadrada i coberta amb volta de canó. El temple és una construcció de planta rectangular que amaga a l’interior un absis semicircular amb dues finestres de doble esqueixada. Al costat sud-oest té la porta d’entrada, amb dos arcs en gradació, per damunt de la qual passa l’escala que porta al terrat i a la torreta superior.
A l’interior, una volta de canó una mica apuntada cobreix la nau, mentre que l’absis en té una de quart d’esfera. Dues columnes, amb capitells esculpits molt mal conservats, sostenen l’arc triomfal de l’absis.

Nota: extret del volum Baix Empordà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2000.
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/LaBisbal
+ informació en PDF: La Bisbal
+ informació de la història de la vila: La Bisbal

Peratallada

Nom del castell: Peratallada
Data de construcció: segle XI
Municipi: Forallac
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 37 m
Coordenades: E 507544.8, N 4647492.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 5' 23.78'' Latitud: 41º 58' 39.18'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Peratallada.

Surt citat des de l’any 1065 com un dels límits del castell de Pals. Des del s. XII, el castell va ser centre d’una baronia que portava el seu nom.
Amb la mort de Ponç de Peratallada, l’any 1250, sense descendents, el patrimoni passà a la seva germana Guilleuma, que es casà amb Gilabert de Cruïlles. Els nous senyors de Cruïlles i Peratallada tenien en el castell de Peratallada la residència predilecta, lloc on també s’allotjaren diverses vegades els reis de la corona catalanoaragonesa. Durant la guerra civil catalana del s. XV, el príncep Ferran va ocupar la vila i el castell (1476).
El 1916 fou subhastat pels darrers hereus dels Cruïlles. L’any 1964 el van adquirir els marquesos de Torroella de Montgrí.

S’aixeca damunt un basament de roca que s’enlaira uns 4 o 5 m per damunt del nivell del terreny que l’envolta. Destaca la gran torre mestra, protegida per un mur que l’encercla, i al costat seu, el palau.
La torre, emmerletada, té planta rectangular, amb unes dimensions de gairebé 8 per 4 m, i un gruix de parets d’1,75 m. La porta, coberta amb un arc adovellat, s’enlaira a 7 m del nivell del sòl; coincideix així amb el terra del pis superior, que probablement estava separat de l’inferior per un trespol de fusta.
La muralla que protegeix la torre segueix la forma del tossal i té l’accés pel costat sud, prop del qual veiem una mena de bestorre angular coronada amb merlets quadrats acabats en forma prismàtica.
Entre el palau, situat al sud de la torre mestra, i aquesta, destaca una sala de planta rectangular identificada com l’aula major del palau. Conserva la porta de mig punt i diverses finestres, una d’un sol biaix i d’altres de doble esqueixada en forma de creu.
Al palau, gòtic, amb un fragment de paret en opus spicatum, s’hi han localitzat restes del basament d’una torre circular; i entre el palau i l’espai on hi ha la torre mestra s’han identificat restes més antigues, com ara els
fonaments d’un edifici de planta quadrada i forats excavats a la roca. Tots aquests elements poden abraçar una cronologia, com a mínim, des d’època visigòtica fins al s. XII.

Nota: extret del volum Baix Empordà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2000.
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ informació en  PDF: Peratallada

Pals

Nom del castell: Pals
Data de construcció: segle IX
Municipi: Pals
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 53 m
Coordenades: E 512053.0, N 4646872.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 8' 39.63'' Latitud: 41º 58' 18.87'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Pals.

Documentat des de l’any 889 en un precepte del rei carolingi Odó, relacionat amb el monestir de Sant Pau de Fontclara, on s’esmenta amb el nom de castell de Mont Aspre. L’any 994 els comtes de Barcelona i Girona, Ramon BorrelI i Ermessenda, van donar-lo, amb I’església de Sant Pere, al bisbat de Girona. 
El 1190, per donació d’Alfons el Cast, el castell passava a Ramon de Vilademuls i posteriorment al vescomte Ramon de Turena, per concessió del rei Pere I, fins que en època de Jaume I, el 1230, la senyoria de Pals passava al senyor de Torroella de Montgrí, Bernat de Santaeugènia. Sembla que a partir d’aquest moment va seguir els mateixos canvis de propietat que la baronia de Torroella fins que tornà a la corona. Més tard el va comprar el bisbat de Girona, però poc després el rei Jaume II en va recuperar el domini, que va cedir, per a tota la vida, a la seva muller Elisenda de Montcada. L’any 1380 Pere III va cedir temporalment la vila i el castell al senyor de Cruïlles, ja que set anys més tard tornava a figurar com a possessió reial.
Durant la guerra contra Joan II, al s. XV, el castell va quedar en molt mal estat. Per això, l’any 1478, el rei Joan II va donar permís de reaprofitar-ne les pedres per a refer les muralles i I’església de Sant Pere, respectant la torre mestra, que ens ha arribat fins avui i es coneix popularment com a torre de les Hores.
La torre mestra del castell, datada del s.XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural. Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m. A l’interior es divideix en dos pisos: l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula.
A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada. Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’una plataforma de fusta que permetia l’accés a la porta mitjançant una escala de fusta o una corda.
El petit campanar que corona la torre es va afegir al s. XV i és el que li dóna el nom, ja que s’hi col·loca un rellotge. A la part inferior dels murs d’algunes cases situades a l’extrem sud del carrer de la Torre, es poden distingir filades de carreus de l’antic castell. Així mateix, en una casa situada a l’oest de la torre es van trobar elements del castell, el més destacat dels quals és una cambra coberta amb volta de canó.

Nota: extret del volum Baix Empordà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2000.
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Pals
+ informació en PDF: Pals

Cruïlles

Nom del castell: Cruïlles
Data de construcció: segle XII
Municipi: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 75 m
Coordenades: E 501021.5, N 4645107.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 0' 40.30'' Latitud: 41º 57' 21.96'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Cruïlles.
El castell formava part del centre de la vila medieval, envoltada de muralles (encara se’n conserven alguns trams) i ja hi devia ser l’any 1136, quan apareix esmentat Humbert de Cruïlles, el qual probablement era el senyor del lloc.
A partir del casament, que es va celebrar a l’inici del s. XIII, entre Gilabert de Cruïlles i Guilleuma de Peratallada, quedaven unides les dues senyories més importants d’aquesta zona amb extensos territoris a I’Empordà.
Amb les tensions socials i polítiques del s.XV, les jurisdiccions dels pobles que depenien de la baronia van ser comprades al rei pels habitants d’aquests nuclis, alhora que alguns llocs passaren a ser carrers de Barcelona i obtingueren així els mateixos privilegis que tenia l’esmentada ciutat.
Del castell ens ha arribat la torre de l’homenatge, coneguda també com a torre de Santa Eulàlia. És una torre esvelta del final del s. XII o l’inici del XIII, de planta circular, d’uns 26 m d’alçada i una amplada interior que no arriba a 3 m. Els murs tenen un gruix de 2,40 m i, si n’observem el parament, podem distingir diferents tipus d’aparell.
A la base hi ha un sòcol, fet amb pedres sense treballar, a 7 m del qual se situa l’antiga porta adovellada, si bé modernament es va obrir una nova porta a la part inferior de la torre. La porta actual dóna accés a un espai d’uns 5 m d’alçada cobert amb una falsa cúpula, damunt de la qual hi ha una arcada que probablement sostenia un trespol de fusta, i més amunt, una altra falsa cúpula.
A l’exterior, crida l’atenció l’arrencada d’un arc que, juntament amb els vestigis d’una coberta de doble vessant feta de lloses, devien formar part d’alguna construcció adossada posteriorment. Dalt de tot de la torre hi ha una altra porta, molt semblant a la inferior, que potser servia per a passar a una galeria volada que devia recórrer tot el voltant i de la qual han quedat els quinze encaixos fets a la pedra, on hi devia haver els permòdols de fusta que la sostenien.
En altres indrets de la població s’han conservat diversos elements de fortificació. Destaquen, a l’angle nord-oest, la part inferior d’una torre de planta rectangular i, al sudest, una esvelta torre de planta quadrada.

Nota: extret del volum Baix Empordà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2000.
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Cruïlles
+ informació en PDF: Cruïlles