dissabte, 27 d’abril del 2013

Nom del castell: Santa Florentina (Domus de Canet)
Data de construcció: XI
Municipi: Canet de Mar
Comarca: Maresme
Altitud: 83 m
Coordenades: E2.577028 N41.600863 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al nord de la població de Canet de Mar.
Edificat sobre la planta d’una antiga fortificació romana, des del segle XI apareix documentat com a Domus de Canet, amb els documents de 1024 on es registra el nom de Gaudamir de Canet, i de 1041 amb el nom de Gilabert de Canet, cavaller noble i majordom de Pere el Cerimoniós. Aquest darrer serà qui deixaria la més notòria traça arquitectònica de la Domus medieval: les torres del seu portal fortificat.
A la fi del segle XVI passa a ser propietat del llinatge dels Montaner, descendència que es manté com a propietària fins a l’actualitat. Va ser a la fi del segle XIX quan Ramon de Montaner i Vila, propietari de la Domus i important empresari editorial barceloní (l'edifici de l’Editorial Montaner i Simón, es avui seu de la Fundació Antoni Tàpies) qui encarregà al seu nebot, l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, la restauració de la Domus i la seva ampliació. El projecte final es defineix com una residència palau amb tocs medievalizants i romànics de castell.
La denominació de Castell Santa Florentina reuneix l’herència de la relíquia portada des de Roma per Ferrer de Canet com a present i protecció lliurada pel Papa Benet XII i el record de l’esposa de Ramon de Montaner, Florentina Malatto. El programa arquitectònic dels espais de nova planta el formen un bellíssim pati d’armes envoltat d’artístics elements com la galeria-claustre procedent de l’antic monestir del Priorat del Tallat, a la província de Tarragona; una monumental escala que des del pati ens condueix fins a la planta noble on es troba el gran saló i el menjador. Entre 1900 i 1910 l’arquitecte Domènech i Montaner va inscriure un ampli i estètic programa d’eclosió modernista: vidrieres, ceràmiques, ferro forjat, escultures que harmonitzen un equilibrat espai ple de color, llum, formes i volums. També va construir la cripta on va ser enterrada Florentina Malatto.
De les efemèrides viscudes al castell recordem la presència i estada del rei Alfonso XIII en 1908, qui va atorgar a Ramon de Montaner el títol de comte de la Vall de Canet; també la presència i amistat de Mossèn Cinto Verdaguer a través d’uns versos dedicats al castell i a l’esposa de Ramon Montaner.
El 1921 mor Ramon de Montaner i hereta el castell la seva filla Júlia, casada amb Ricardo de Capmany, pares del pintor Ramon de Capmany i de Montaner.
Actualment la part anomenada «casa nova», pertany a Maria Teresa de Capmany de Hartmann, mare del director del Festival. El castell està actualment habitat i és d’ús privat, i durant els mesos de juliol i agost alberga un Festival de Música Clàssica des del 1999.

Per fer aquest escrit he extret la informació dels webs: www.santaflorentina.com/  i  ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santa_Florentina
Jordi Gironès Vilardebò / abril 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/SantaFlorentina
+ informació en PDF: CastellsCatalans/SantaFlorentina
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Vilassar

Nom del castell: Vilassar
Data de construcció: X
Municipi: Vilassar de Dalt
Comarca: Maresme
Altitud: 150 m
Coordenades: E 2.356291 N 41.517680 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de la població de Vilassar de Dalt.
Els orígens del castell es remunten al segle X, quan va néixer com una torre de guaita. Al segle XII s’afegí un recinte emmurallat. Propietat dels senyors de Burriac, l’any 1262, Berenguer de Sant Vicenç, el cedeix juntament amb el castell de Burriac al seu fi ll Guillem. Al quedar la família Sant Vicenç sense descendència, els castells de Vilassar i Burriac van ser venuts al burgès barceloní Pere des Bosc l’any 1352 per 190.000 sous.
Al segle XV va ser integrat a les possessions reials, tot i que els des Bosc van seguir ocupantlo durant els segles XVI i XVII. L’any 1704, quan s’extingí la família des Bosc, per enllaços matrimonials passà als Oms, als Copons (marquesos de Moià i de la Torre) i als Sarriera, (marquesos de Santa Maria de Barberà i de la Manresana), que encara en mantenen la propietat.
L’edifici va anar adquirint la seva actual forma durant els segles XIV i XV i a partir del XVI va començar a entrar en decadència encara que s’hi feu una important reforma al segle XVIII. Consta de dos recintes articulats al voltant de dos patis, en el primer hi ha com a element destacat la capella i en el segon la torre de l’homenatge. Cal destacar la torre de l’homenatge, cilíndrica, probablement del segle XI, que és la part més antiga del castell i una torre quadrada, gòtica, al costat de la portalada. Les finestres gòtiques són del segle XV.
En entrar al primer pati trobem, a mà esquerra, la capella de la Santíssima Trinitat adossada a la muralla i a una torre circular que s’habilità com a sagristia. Està documentada en aquest indret des de l’any 1402 encara que la decoració que podem veure i el retaule actual són del 1680 quan es restaurà tota la capella. El retaule és obra del pintor barceloní Joan Arnau.
L’any 1931 va ser declarat monument històrico-artístic, sent restaurat l’any 1950. Actualment acull l’arxiu històric dels marquesos de Barberà amb més de 8000 pergamins i 70 manuscrits, que és un dels arxius privats medievals més importants del nostre país.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vilassar
Jordi Gironès Vilardebò / abril 2013


+ fotografies: CastellsCatalans/Vilassar
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vilassar
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

dimarts, 9 d’abril del 2013

La Manresana

Nom del castell: La Manresana
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Ramon
Comarca: Segarra
Altitud: 663 m
Coordenades: E 1.356870 N 41.724394 (Geogràfi ca - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a l’extrem oest del nucli urbà de Sant Ramon.
La primera notícia del “castrum de Manresana” data del 1067, quan tenia el seu domini indrets el comte Guillem Ramon de Cerdanya, tot i que ben probablement aquest territori fou ocupat inicialment pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell que el degué cedir al de Cerdanya.
Durant aquest període de conquesta de terres lleidatanes —aleshores en poder dels musulmans— es construïren diverses torres manresanes com és el cas de les de Linyola (davant Balaguer), Juneda, Vallferosa i la Manresana (Prats de Rei) entre d’altres. El castell de la Manresana no esdevingué solament una torre sinó que prengué una estructura castellera i fou propietat dels senyors de Ribelles i dels Alta-riba en diversos moments del segle XII.
Entre finals del segle XII i principis del XIII probablement el monestir de Poblet degué tenir algun tipus de senyoriu sobre aquest castell segons referències documentals sobre una torre “que era de Poblet”. Amb tot, la plena jurisdicció del castell pertanyia als comtes-reis.
A l’any 1247 consta la compra d’aquest castell a Arnau i Bernat de Ribelles. Des d’aleshores consta la continuïtat dels Messina en el senyoriu de la Manresana.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II regia la senyoria de la Manresana Hug de Copons i Calders qui casà (1462) amb Beneta de Gualbes i de Casanova i prengué partit contrari al monarca; aquest acabà confiscant-li els béns incloent castell, poble i terme de la Manresana i en la capitulació de Barcelona del 16 d’octubre de 1472 consta el lliurament del “castell i lloc de la Manresana” a Joan de Cardona (conegut també com el Bastard de Cardona), fet ratificat per Ferran II el Catòlic el 1479.
Les següents evidències documentals les trobem en el segle XVI com a possessió dels Copons (Carles de Copons senyor de la Manresana), i l’any 1767el rei Carles III d’Espanya concedí el títol marquesal de la Manresana a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana, el qual també era vescomte de Mont-ros.
L’any 1867 Ramon de Sarriera de Copons i de Pinós era el cinquè marquès de la Manresana i successor de la casa de Copons, constant documentalment que el senyoriu d’aquest terme no era reversible a la corona i era de clara propietat particular.
El trobem ubicat al turó situat a l’extrem oest del nucli, tot i que l’antic castell actualment es troba en ruïnes, conservant la nova residència que es va edificar pels marquesos, situada al mateix emplaçament.
Està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions a la part inferior de la façana sud i paredat a la resta dels murs, coberta a dues aigües i estructurada amb planta baixa, dues plantes superiors i golfes.
A la planta baixa, únicament visible des de la façana sud, apareix una porta d’accés de mitjanes dimensions amb llinda superior d’una sola peça sense cap tipus de decoració, per sobre de la qual trobem un arc de descàrrega. Totes les plantes superiors presenten diferents obertures al llarg de les diferents façanes de l’habitatge.
Ja a la façana est, trobem una sèrie de quatre espitlleres situades a la planta baixa. Tant a la primera com a la segona planta, trobem dues obertures de diferents dimensions, algunes d’elles obertes posteriorment.

Per fer aquest escrit he consultat el Volum VI de 1979  dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau i en el cas de l’edifici el text pertany íntegrament al web: www.catalunyamedieval.es/castell-de-la-manresana-sant-ramonsegarra/
Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/LaManresana
+ informació en PDF: CastellsCatalans/LaManresana
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Alta-riba

Nom del castell: Alta-riba
Data de construcció: XI
Municipi: Estaràs
Comarca: Segarra
Altitud: 663 m
Coordenades: E 1.365222 N 41.712296 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: aquest castell està situat al lloc d’Alta-riba, a 2 Km de Sant Ramon seguint la carretera LV-1005 que du a Estaràs.
El Castell Sant Miquel d’Alta-riba (Bé Cultural d’Interès Nacional) té, com tots els castells d’aquest sector els seus orígens al segle XI. En la documentació de l’època apareix citat com castrum d’Altarriba.  
El Castell d’Alta-riba formà part del comtat de Berga. Cap a la meitat de l’onzena centúria el comte de Barcelona Ramon Berenguer I féu una convinença amb Bonfill, potser senyor de Llobera, sobre Alta-riba. El comte cedí a Bonfill  el castell d’Alta-riba, amb la torre i les cases de l’entorn. En el mateix moment, o poc després, va prometre al comte Ramon Berenguer I i a Pere Mir i a Bernat Pere que donaria potestat del castell d’Alta-riba. El 1079 era senyor o castlà del lloc Ramon Miró, que el llegà a les seves filles.
Al segle XII també apareix el llinatge dels Altariba, inicialment castlans del terme i posteriorment senyors. És esmentat l’any 1110 on es documenta Arnau d’Alta-riba. Poc després consten com a senyors de Cervera. El 1208 Arnau d’Alta-riba, que tenia el castell per Guillem de Cervera, el llegà a la seva fi
lla Berenguera, la qual el va vendre al monestir de Santes Creus, amb el vistiplau de Guillem de Cervera el 1238.
Segons el fogatjament del segle XIV, Santes Creus tenia a Altariba quatre focs. Aquest monestir fou senyor del lloc fins a l’abolició de les senyories al segle XIX i la desamortització.
Aquesta fortificació estava formada bàsicament per una torre de planta circular, amb un diàmetre exterior d’uns 5 m. Actualment es conserva només amb una alçada de 6 m, a la banda nord, alçada que correspon al nivell del pis principal. Com la major part d’aquestes torres, fou construïda directament sobre la roca.
L’interior de la part baixa de la torre tenia una planta quadrada. A partir del pis principal, l’espai intern era també circular i el gruix de la paret era de 140 cm. La cambra rectangular inferior de la torre, anomenada forat del càstig, era coberta per una volta que separava aquest espai del primer pis, on hi devia haver la porta d’accés. En aquesta falsa volta s’obria  l’accés: una obertura rectangular, amb menys d’1m d’amplada, construïda a base de fer sobresortir més les dues filades superiors de les parets laterals.
Els murs són edificats amb uns carreus treballats i units amb morter. Els carreus són força allargats i amb unes alçades irregulars. Si bé predominen les filades de 20 cm, n’hi ha, de tant en tant, d’altres que fan 40 cm d’alt. No solament hi ha tots els pisos superiors enderrocats, sinó també la part meridional del nivell inferior. En aquesta cara sud, al nivell del primer pis, com s’ha dit, cal pensar que hi havia la porta d’entrada.
Hom pot assenyalar una semblança entre aquesta torre i la torre del castell de Gàver, situada en aquest mateix municipi. En tots dos casos hi ha una cambra inferior, sense cap obertura lateral i amb una planta quadrada. Aquesta construcció segurament es remunta a la segona meitat del segle XI, quan la frontera s’establí a la vall del riu Sió.
Als segles XIV-XV s’hi afegiren construccions adossades al castell que encara es mantenen.
Actualment el castell es troba en procés de restauració per l’Associació d’Amics del Castell de Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA)

Text extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Alta-riba_(Estaràs)
Jordi Gironès / Abril de 2013


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Alta-riba
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Gospí


Nom del castell: Gospí
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Ramon
Comarca: Segarra
Altitud: 617 m
Coordenades: E 1.349589 N 41.738290 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de la població de Gospí que forma part del municipi de Sant Ramon.
El poble fou construït sota l’antic castell del qual les primeres referències són de l’any 1005 que apareix amb el nom d’Albispino, topònim que prové de la planta anomenada «albespí» (mena d’arç). 
La primera documentació escrita data de l’any 1035, i l’any 1091 apareixen documentats els nobles Ramon i Arnau d’Albespí (del qual deriva Gospí) com a capitans que acompanyaven els comtes d’Urgell.
El castell té adossada una torre de guaita cilíndrica que destaca pel damunt de totes les cases, amb una escalonada interior de pedra, i una sèrie de passadissos subterranis amb diverses cases del poble. Antigament a dalt de tot de la torre del castell hi havia 4 pilastres que servien per quan el senyor del castell que era qui manava en aquella època posava un càstig a algú del poble, el podia deixar allà dalt uns quants dies lligat pel peu o pel coll en una de les pilastres.

Informació procedent del web: http://www.lasegarra.org
Jordi Gironès Vilardebò /Abril 2013


+ fotografies: CastellsCatalans/Gospí
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Gospí
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Mejanell

Nom del castell: Mejanell
Data de construcció: XI
Municipi: Estaràs
Comarca: Segarra
Altitud: 663 m
Coordenades: E 1.382265 N 41.725790 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: per accedir-hi cal prendre la carretera LV-1005 que va de Sant Ramon a Estaràs i entre els Km. 12 i 11 prendre una pista forestal que surt a mà esquerra, la qual ressegueix l’eix transversal C-25 en direcció NE. S’hi arriba al cap de dos quilòmetres, essent ja visible abans.
El castell de Mejanell conegut també com Torre de Mejanell doncs del primitiu castell tan sols ens ha restat part de l’estructura de la torre de defensa, actualment adossada a un habitatge. Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, situat a l’oest. S’aixeca a l’extrem d’un petit turó delimitat per dos modestos barrancs i prop de l’església romànica de Sant Pere de Mejanell.
El primer esment segur del castell de Mejanell, anomenat en aquell moment Meià, és de l’any 1098 en què Guillem Guitard, la seva esposa Guilla, vídua d’Eribau de Llobera, i el seu fi ll Carbonell, feren donació de l’església de Sant Cugat de Portell a la canònica de Solsona. Entre les afrontacions del terme parroquial s’esmenta el castell de Meià, que es correspon a aquest indret, sense cap mena de dubte. L’any 1280 ja es consigna el nom de castell de «Meianel». 
El terme de Mejanell va estar vinculat als senyors de la Manresana. L’any 1710 Joan de Copons, senyorejava la Manresana, Mont-ros i Mejanell.
La torre, únic element del castell de Mejanell que ha perviscut, és de planta circular. Està recentment restaurada i es conserven els tres pisos que en origen formaven part de la seva estructura i una alçada de més de 14m. Està assentada directament a la roca calcària.
Al sud, al pis principal, s’obre la porta d’entrada a uns 7 m del sòl. Presenta un arc adovellat de mig punt. Es pot accedir a l’interior de la cambra inferior de la torre, a partir d’una porta oberta modernament a peu pla, ja que aquest espai fou habilitat com a celler de la casa .
Al costat de la torre del castell de Mejanell i del mas del mateix nom es troba una petita església  Es tracta d’un edifici del segle XII format per una nau coberta amb volta de canó. La nau acaba a llevant amb un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera i s’obre a la nau mitjançant un arc triomfal d’ample inferior a la de l’absis. L’aparell constructiu és de carreus i carreuons irregulars, no gaire ben escairats i disposats en fileres desordenades. Adossat hi ha un cobert que fa de magatzem. 
La torre i el mas son avui una casa rural anomenada Torre de Mejanell

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Mejanell
Jordi Gironès / Abril de 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Mejanell
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Mejanell
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat