Data de construcció: XI
Municipi: Sant Ramon
Comarca: Segarra
Altitud: 663 m
Coordenades: E 1.356870 N 41.724394 (Geogràfi ca - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a l’extrem oest del nucli urbà de Sant Ramon.
La primera notícia del “castrum de Manresana” data del 1067, quan tenia el seu domini indrets el comte Guillem Ramon de Cerdanya, tot i que ben probablement aquest territori fou ocupat inicialment pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell que el degué cedir al de Cerdanya.
Durant aquest període de conquesta de terres lleidatanes —aleshores en poder dels musulmans— es construïren diverses torres manresanes com és el cas de les de Linyola (davant Balaguer), Juneda, Vallferosa i la Manresana (Prats de Rei) entre d’altres. El castell de la Manresana no esdevingué solament una torre sinó que prengué una estructura castellera i fou propietat dels senyors de Ribelles i dels Alta-riba en diversos moments del segle XII.
Entre finals del segle XII i principis del XIII probablement el monestir de Poblet degué tenir algun tipus de senyoriu sobre aquest castell segons referències documentals sobre una torre “que era de Poblet”. Amb tot, la plena jurisdicció del castell pertanyia als comtes-reis.
A l’any 1247 consta la compra d’aquest castell a Arnau i Bernat de Ribelles. Des d’aleshores consta la continuïtat dels Messina en el senyoriu de la Manresana.
Durant la guerra de la Generalitat contra Joan II regia la senyoria de la Manresana Hug de Copons i Calders qui casà (1462) amb Beneta de Gualbes i de Casanova i prengué partit contrari al monarca; aquest acabà confiscant-li els béns incloent castell, poble i terme de la Manresana i en la capitulació de Barcelona del 16 d’octubre de 1472 consta el lliurament del “castell i lloc de la Manresana” a Joan de Cardona (conegut també com el Bastard de Cardona), fet ratificat per Ferran II el Catòlic el 1479.
Les següents evidències documentals les trobem en el segle XVI com a possessió dels Copons (Carles de Copons senyor de la Manresana), i l’any 1767el rei Carles III d’Espanya concedí el títol marquesal de la Manresana a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana, el qual també era vescomte de Mont-ros.
L’any 1867 Ramon de Sarriera de Copons i de Pinós era el cinquè marquès de la Manresana i successor de la casa de Copons, constant documentalment que el senyoriu d’aquest terme no era reversible a la corona i era de clara propietat particular.
El trobem ubicat al turó situat a l’extrem oest del nucli, tot i que l’antic castell actualment es troba en ruïnes, conservant la nova residència que es va edificar pels marquesos, situada al mateix emplaçament.
Està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions a la part inferior de la façana sud i paredat a la resta dels murs, coberta a dues aigües i estructurada amb planta baixa, dues plantes superiors i golfes.
A la planta baixa, únicament visible des de la façana sud, apareix una porta d’accés de mitjanes dimensions amb llinda superior d’una sola peça sense cap tipus de decoració, per sobre de la qual trobem un arc de descàrrega. Totes les plantes superiors presenten diferents obertures al llarg de les diferents façanes de l’habitatge.
Ja a la façana est, trobem una sèrie de quatre espitlleres situades a la planta baixa. Tant a la primera com a la segona planta, trobem dues obertures de diferents dimensions, algunes d’elles obertes posteriorment.Per fer aquest escrit he consultat el Volum VI de 1979 dels Castells Catalans de l’editor Rafael Dalmau i en el cas de l’edifici el text pertany íntegrament al web: www.catalunyamedieval.es/castell-de-la-manresana-sant-ramonsegarra/
Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2013
+ informació en PDF: CastellsCatalans/LaManresana
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada