Les Bons

Nom del castell: Les Bons 

Data de construcció: XIII

Municipi: Encamp

País: Andorra

Altitud: 1,202 m

Coordenades: E 1.493611 N 42.49583 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat prop del nucli d’Encamp, i en la seva part nord, a l’altra riba de la Valira.

El Castell de les Bons, també conegut com Torre dels Moros, és una torre defensiva situada al sector de Les Bons, a la parròquia d’Encamp, a Andorra. Actualment és considerat com un Bé d’Interès Cultural per part del Govern d’Andorra.

És considerat com el segon edifici més important del conjunt de Les Bons. Probablement era una torre annexada a una casa forta, de la que només queden les runes. És molt possible que el castell sigui posterior al segle XIII, tot i que no n’hi ha cap constància a la documentació relativa. 

L’edifici existent era l’antiga torre de defensa del castell. La resta de la construcció es troba al costat de l’església de Sant Romà de les Bons, que domina el turó i el pas de la vall cap al nord. A la torre s’hi podia accedir gràcies a un pont, situat al costat de ponent, del qual només es conserva l’arrencada del primer arc. Com que la construcció es troba en un sortint de la roca, per poder edificar-la es va haver de fer un gran treball de buidatge i posterior aplanament de la roca, assentant així els fonaments a les parets o per arreglar el que havia de ser el paviment interior. No es té constància de com era la tipologia de la coberta, tot i que es creu que era de fusta.

L’edifici mostra una planta quadrangular amb un total de quatre pisos d’alçada. La resta de l’estructura estava composta per un entrelligat de grans bigues de fusta, que probablement suportaven

uns solers també del mateix material, igual que les escales entre els diferents nivells. Els murs són arrebossats a l’exterior amb calç. També hi ha finestres d’espitllera als pisos superiors. A més, presenta dues finestres més o menys de forma quadrada al primer i el segon pis.

Pel que fa a la planta baixa, estava tallada a la roca, amb l’excepció de l’angle sud-oest, i pavimentada amb lloses de llicorella. Al primer pis hi ha les restes d’una aigüera tallada en un bloc de

pedra calcària, refosa dins la paret. Finalment, a la tercera i última planta, es concentren els elements

més característics d’aquest edifici defensiu: 1) Renglera d’espitlleres, molt més nombroses que a la resta de plantes 2) Dos matacans que sobresurten de la paret, un d’ells doble també amb espitlleres. 3) Un altre cos volat, identificat com a comuna o desguàs.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_les_Bons

Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Juny de 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Les Bons

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Les Bons

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre Solsona

Nom del castell: Torre Solsona

Data de construcció: XII-XVII

Municipi: la Seu d’Urgell

Comarca: Alt Urgell

Altitud: 755 m

Coordenades: E 1.449729 N 42.361412 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situada molt a prop de Castellciutat i la mateixa Seu d’Urgell.

La Torre de Solsona és una torre de defensa aïllada que constitueix l’avançada del castell de Ciutat, que fou construïda damunt d’un turó entre Castellciutat i la Seu d’Urgell i hi ha estat sempre  íntimament lligada, igual com la Ciutadella o Torre Blanca. El turó domina la totalitat de la Seu d’Urgell i totes tres fortaleses formaven un sistema defensiu de primer ordre, gràcies a la seva excepcional situació: en tres turons separats per uns 500 m cadascun dominant perfectament l’entradaal pla de la Seu per la vall del Segre i per la Valira. Va exercir un paper destacat en la defensa de la ciutat el 1714.

La construcció de la torre segurament fou deguda a la iniciativa dels vescomtes de Castellbò i no sembla difícil relacionar-la amb els impulsos fortificadors de Ramon o d’Arnau de Castellbò, cosa que situaria la data aproximada de la seva construcció cap a la segona meitat del segle XII. 

La torre, a uns 500 metres del castell, s’edificà en posició avançada. És més ampla que alta, de forma rectangular i amb volta interior. El conjunt està format per l’esmentada torre quadrangular, un dipòsit, un edifici annexat a la torre, un altre annexat a la muralla i una gran sala amb volta de canó. Tot el conjunt està envoltat per un llenç de muralla en diferents estats de conservació. La major part sembla obra d’inici del segle XVII, com si s’hagués bastit una petita fortificació sobre les restes de la primitiva torre, paral·lelament a la reconstrucció del castell de Castellciutat. També la utilització del reducte fins a la darrera guerra carlina de segur que ha deformat considerablement l’aspecte original del conjunt.

De l’edificació més antiga resten unes filades de còdols que no fan més d’un metre d’alçada a la part més alta i que suporten les parets de la torre. La muralla és també del XVII, si bé probablement fou feta sobre una d’anterior i ha estat enderrocada en diversos indrets. L’espai està arranjat per l’Escola Taller de la Seu d’Urgell i la presideix una estelada que es renovada cada cop que és fa malbé. Plenament vinculades amb el castell, trobem properes les torres de Solsona, el fortí de la Paella i la Ciutadella, caserna militar bastida a principis del segle XVIII damunt la Torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal. L’any 2014 es van iniciar les obres de rehabilitació i de senyalització de la Torre de Solsona (Castellciutat) i el seu entorn, amb l’objectiu que pugui rebre visites públiques amb seguretat i comoditat.

Les actuacions de rehabilitació es fan a la zona d’accés, a l’edific del polvorí, a l’exterior del mateix polvorí, al mirador de la muralla, a l’exterior de la torre, a l’edifici del dipòsit, a l’edifici de la torre i a la mateixa muralla. Aquestes obres de consolidació i adequació de la torre de Solsona s’emmarquen en la ‘Ruta 1714’ que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins dels actes commemoratius del Tricentenari de la Guerra de Successió (1714-2014).

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Solsona

Elena Fàbregas i Jordi Gironès/ Juny de 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/TorreSolsona

+ informació en PDF: CastellsCatalans/TorreSolsona

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellciutat

Nom del castell: Castellciutat
Data de construcció: XII-XVII
Municipi: la Seu d’Urgell
Comarca: Alt Urgell
Altitud: 764 m

Coordenades: E 1.441700 N 42.352417 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al nucli de Castellciutat on actualment hi ha un hotel.

Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d’Urgell. És conegut a més per trobar-s’hi un hotel situat al peu del castell.

El castell es troba a un turó de la vall de l’Urgellet, al puig d’Urgell (764 m). Modernament conservat

en una fortalesa del tipus Vauban té cinc baluards: de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre (refet el 1751). Amb l’avantguarda de la torre de Solsona.

Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII encara que pot tractar-se del «pujo Urgelli» que apareix en documentació del segle XI. Els comtes d’Urgell, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el «palacio Civitatis» que apareix en un document del 1099. Amb la instal·lació definitiva dels comtes fora de Ciutat, el lloc fou cobejat de seguida pels vescomtes de Castellbó.

El 1135 esclatà un conflicte entre el vescomte Pere Ramon de Castellbó, que realitzà obres de fortificació damunt l’antiga residència comtal, i el bisbe Pere Berenguer, que al·legà que el bisbat hi posseïa drets senyorials des del segle X. Ermengol VI, que feia d’àrbitre en el conflicte, resolgué a favor del vescomte tot cedint-li la vila, inclòs el dret d’alçar-hi un castell, amb la condició que el retornés al comte sempre que aquest li ho demanés. Malgrat aquesta resolució, Ermengol VI en el seu testament datat el 1154, establí que el castell passaria a mans de l’església, sense tenir en compte l’acord de 1135. El mateix any, en aplicació de les clàusules del testament, Ramon de Castellbó i Bernat Sanç, bisbe d’Urgell, signaren una concòrdia: el vescomte reconeixia els drets de l’església sobre el castell i prometia no utilitzar-lo mai contra ella, que era el gran temor dels bisbes i el motiu primer de les seves reticències envers la fortificació de Ciutat. La qüestió del castell va reaparèixer el 1167, durant el govern del comte d’Urgell Ermengol VII, quan l’església va rebre el castell en franc alou. Aquest fet coincidí amb l’inici del pontificat d’Arnau de Preixens.

Malgrat els pactes, esclatà una guerra que es resolgué amb un tractat de pau signat el 1194. Una nova guerra d’Ermengol d’Urgell contra Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix originà la signatura d’un nou tractat de pau, el 1206, pel qual es reconeixia, un cop més, la sobirania del comte sobre el castell de Ciutat i altres fortaleses. La situació del castell de Ciutat, punt de fricció entre els interessos comtals, episcopals i vescomtals, es modificaria considerablement amb la incorporació del vescomtat de Castellbò al comtat de Foix el 1226, a la mort del vescomte Arnau.

El 1256, el comte d’Urgell cedí en franc alou el castell de Ciutat a Roger IV de Foix. Ciutat esdevingué el entre estratègic de les aspiracions territorials del comtes de Foix. El castell fou totalment reconstruït durant el segle XVII. 

Durant la Guerra de Successió Espanyola el general Josep Moragues i Mas fou governador del Castell. Pel Tractat d’Utrecht de 1713 les tropes aliades es comprometen a evacuar Catalunya, fet que es du a terme a partir del 30 de juny de 1713, i el 28 de setembre el general Moragues rendeix Castellciutat als borbònics. Després d’un breu retir a Sort, Josep Moragues i Mas va decidir tornar al combatre aixecà l’Urgell bloquejant Castellciutat l’11 de febrer, sent rebutjat pel general Vallejo quan rebé una columna francesa de socors.

Fou refet el 1751 i en època carlina. Abandonat durant anys, el 1970 fou adquirit per la família Tàpies per a restaurar la part històrica i convertir-lo en un complex turístic. S’hi construí als peus del castell l’anomenat Castell Motel que més tard va ser reanomenat Hotel El Castell.

Fins a l’any 2011 el Restaurant Tàpies de l’hotel ostentava una estrella Michelin. Actualment no hi ha cap element que pugui atribuir-se amb certesa a la construcció medieval. Probablement algun fragment del mur nord-oest de l’estructura superior, al capdamunt del qual sembla dibuixar-se l’arrencada d’una torre, pugui ser anterior a l’obra moderna. Es distingeix per una fonamentació ben diferent i per l’ús de còdols de granit sense treballar, units amb un morter molt sòlid. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ciutat

Elena Fàbregas i Jordi Gironès / juny 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellciutat

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellciutat

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat