dimarts, 13 d’octubre del 2015

Àger

Nom del castell: Àger
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 630 m
Coordenades: E 0.762319 N 41.999836 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins d’Àger i formant part de la canònica de Sant Pere. Les restes del castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, es troben dalt del turó que domina la vila. 
Els barris de Sant Pere, Sant Martí, Solsdevila i el carrer del Pedró, distribuïts esglaonadament sota el castell, eren dins el recinte murallat. Fora muralles se situaven els ravals de Sant Martí i del Pedró.afrontacions que representen l’àmbit de la vall i es repeteixen l’any 1042 per l’enfranquiment d’alous concedits a Exabel i Garoca i en altres documents de 1060 i 1068.
No hi ha cap eviddència física o documental d’un origen romà del castell però hi ha la possibilitat de considerar un origen islàmic. A la crònica d’«al-’Udhrï» s’esmenta la fortificació de diverses fortaleses entre les quals «Ayira». El castell d’Àger s’hauria fortificat des dels primers moments de l’organització de la Frontera Superior en època califal. Degut a la privilegiada situació i la magnífica construcció, Arnau Mir de Tost convertí la fortalesa en el seu centre polític i residencial preferent i veié reconeguts per part del comte drets jurisdiccionals i una autonomia gairebé absoluta en aquesta zona de frontera.
L’any 1061 s’esmenta la «camera» o sala noble, element essencial d’un castell residencial de l’època. L’any 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda cediren el castell a l’abadia de Sant Pere d’Àger que n’esdevingué propietària i el seu abat senyor alodial. El castell, però, romandrà en mans dels Cabrera, vescomtes d’Àger i més endavant comtes d’Urgell, descendents d’Arnau Mir de Tost, com a feudataris de Sant Pere d’Àger, circumstància que comportà nombrosos conflictes al llarg dels segles.
La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI. La documentació fa referència a la fortalesa i el seu terme castral. El castell és documentat des de l’any 1034, en poder d’Arnau Mir de Tost. El 1046 fou conquerit de nou pels musulmans i el 1048 reconquerit definitivament per Arnau Mir. En una donació de certs alous per part d’Arnau Mir a Ollemar i Xeno l’any 1038 es precisa que són «in kastrum de Ager» i es donen les afrontacions de terme del castell: «de parte orientis in Nogera, de meridie in sera de Nor, de occiduo in Nogerola, a parte vero circii in sera de Ares», Les restes conservades són escasses si es té present la importància que devia tenir aquesta construcció, situada dins el recinte sobirà de les muralles d’Àger, al costat de la canònica. 
L’element essencial del castell devia ser una gran sala o castell palau residencial dels vescomtes. Del castell resta una part de la planta baixa d’un gran edifici rectangular distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al terra de l’església. Per entendre aquesta construcció cal situar-la en relació amb les muralles del recinte sobirà que protegien tot el cim del turó i amb les construccions religioses construïdes a l’interior. Els campanars i els absis podien tenir un important paper defensiu. Aquestes construccions, relacionades amb la canònica s’ampliaren en detriment de l’espai ocupat pel castell. Així, tocant al claustre hi ha vestigis de possibles construccions relacionades amb la fortalesa, potser fins i tot anteriors a les restes del castell palau.
Al nord de l’església hi ha fragments de dues naus orientades d’est a oest d’una amplada d’uns 3 m, una llargada de més de 16 m i una alçada que arriba als 5 m, que devien ésser cobertes amb volta de canó. A l’est de les naus hi trobem la muralla. Molt probablement hi havia un altre pis al damunt, com s’esdevé al castell de Llordà, fet potser una mica abans per ordre del mateix Arnau Mir de Tost. La datació es pot establir a mitjan segle XI.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Àger
Elena Fàbregas & Jordi Gironès/Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Ager
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ager
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Cas

Nom del castell: Cas o Torres de Cas
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 901 m
Coordenades: E 0.792952 N 41.969865 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: el castell està situat a 4 km del port d’Àger seguint la pista que surt del mateix coll en direcció a llevant.
El castell de Cas (o torres de Cas) és un edifici d’Àger (Noguera) declarat bé cultural d’interès nacional. És situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús, que limita la vall d’Àger per la banda meridional. És una fortalesa documentada el 1047 amb una torre sencera i circular i l’altra derruïda.
La primera notícia documental que fa referència a l’indret de Cas la trobem en l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, església situada al castell de Montmagastre, atorgada el 1054 per Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem Arnau on apareix la quadra de «villa de Garoca» dins del terme de Cas. L’existència d’una quadra implica el caràcter fronterer del lloc, conquerit pels dits consorts. Ho cerciora un document de 1063 on consta que la possessió d’aquestes terres els provenia per aprisió. Altres donacions per part dels expressats consorts a l’abadia de Sant Pere d’Àger documenten Cas. L’any 1057 lliuren terres amb el delme situades «in Kassi». El 1060 es fa donació a Sant Pere del castell de Cas amb les seves dominicatures, delmes, primícies i oblacions. Vers 1066 el condomini pel castell és per l’abat d’Àger. El 1094, el feu de Cas era posseït per Galceran Erimany. N’eren castlans Bernat Erall i Pere Exabel. Al llarg del segle XII, Cas continua estant sota els dominis de l’abadiat de Sant Pere d’Àger, com es comprova en les butlles dels anys 1062 i 1179 del papa Alexandre III.
La torre mestra del castell fou restaurada el 1982 per la Generalitat de Catalunya.
Una torre, un recinte reduït que envolta la torre, en especial a la part oriental i un recinte molt ampli que s’estén cap a l’est, són les tres estructures que es conserven del castell. La torre, de planta circular, té un diàmetre interior de 3,4 m, i uns murs amb un gruix de 195 cm que decreix uns 30 cm a nivell del primer pis. Se’n conserven dos nivells: l’inferior i el pis principal. La porta, d’arc de mig punt adovellat, es situa a una 6 m d’alçada i es relaciona amb el nivell del primer pis. A més del portal d’accés hi havia tres espitlleres d’un sol biaix per la cara interior, destinades a la guaita. L’alçada total de l’edifici és d’uns 9,5 m però cal suposar que era més alta. L’aparell és fet amb carreus allargats de mida mitjana, ben arrenglerats en filades. A uns 4 m. a l’est de la torre hi ha els vestigis del clos exterior de planta arrodonida que envoltava la torre per aquesta part. El mur té un gruix de 100 cm. Sembla que tenia una porta d’una amplada de 140 cm. És fet amb carreus no gaire grans (12 cm per 25 cm) units amb morter. Possiblement actuava com a reforç de la base del mur de la torre, funció semblant a la «chemise » dels «donjons » romànics francesos. Un arc comunicava la torre amb aquest recinte, les restes del qual van ser eliminades en el decurs de la restauració de la torre.
A ponent de la torre i del primer clos s’estenia un recinte que feia uns 35 m. de llarg i 17 d’ample, orientat d’est a oest. S’intueix per on passava la muralla. En l’extrem oposat de la torre, hi ha restes d’una bestorre circular, d’una alçada actual d’uns 3 m i una amplada de 4 m. Es feta amb carreus semblants als de la torre, arrenglerats en filades i units amb morter de calç.
La datació del castell s’ha de situar al segle XI, en un moment proper al que es construí la torre de Fondepou amb la que té moltes semblances. Els recintes exterior del castell de Cas poden ser una mica posteriors. A redós del castell, i en la seva part meridional, es construí el vilatge que perdurà fins a l’època moderna.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cas
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015


+ fotografies: CastellsCatalans/Cas
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Cas
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Fontdepou

Nom del castell: Torre de Fontdepou
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 829 m
Coordenades: E 0.757562 N 41.961012 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: torre situada al petit nucli de Fontdepou, situat entre els kms 192 i 193 de la C-12 abans d’arribar a Àger.
La torre de Fontdepou és un edifici d’Àger (Noguera) declarat bé cultural d’interès nacional.
Torre de guaita o defensa de planta circular de tres plantes d’alçada que formava part del castell de Fontdepou. Hi ha una obertura per accedir-hi al segon nivell. Formava part de la xarxa de torres de guaita que es comunicaven entre elles controlant l’accés de les valls.
Actualment només es conserva la part inferior de la torre i l’arrencada del primer pis. Tots els nivells superiors i potser també alguna altra construcció propera es degueren enderrocar. S’hi entra per una porta tancada per una reixa, la qual dona pas a una escala que permet accedir actualment al  terrat.
La torre és de planta circular amb un diàmetre intern de 3,4 m i gruix del mur de 140 cm. A l’interior és coberta amb una falsa cúpula. Fins a l’arrencada d’aquesta coberta fa 3,4 m. L’alçada total de l’edifici conservat és d’uns 6 m. Una obertura lateral triangular permetia passar al nivell principal, on hi devia haver la porta d’entrada La torre quan fou construïda devia tenir almenys 10 m d’alçada. Els murs són fets amb carreus de mida mitjana allargats (20 cm d’alt i 30 cm de llarg) ben arrenglerats i units amb morter. 
La construcció s’ha de datar en principi cap al segle XI, potser a la primera meitat. Es pot comparar a altres edificis semblants com ara la torre del proper castell de Cas.
Encara que la torre no es documenti directament, hi ha força referències sobre l’indret, integrat dins la jurisdicció del castell d’Àger. El 1048 són esmentats l’església romànica de Sant Macari i el castell de Fontdepou. Una referència que ens arriba sobre aquest lloc data del 1066 i apareix en les afrontacions de la quadra de Montesquiu en el terme del castell de Cas, quan aquesta és atorgada per el vescomte Arnau Mir de Tost al seu home de confiança Galceran Erimany, senyor i cavaller, feudatari de diversos castells i veguer d’Àger. L’any 1072 o 1073, una tal Gerberga donà una peça de terra a Sant Pere d’Àger, situada a Fontdepou. El 1196 Joan Bret lliurà trambé a l’abadia d’Àger, certes cartes de compra i penyores de béns que posseïa en aquest lloc.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Fontdepou
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Fontdepou
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Os

Nom del castell: Os
Data de construcció: IX-XIII
Municipi: Os de Balaguer
Comarca: Noguera
Altitud: 490 m
Coordenades: E 0.717639 N 41.871736 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat al capdamunt de la mateixa vila d’Os de Balaguer, al cim d’un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
D’origen àrab, es documenta l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d’Ermengol VI d’Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s’esmenten diversos llocs que havien d’ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d’Os, una de les és importants de l’Alta Noguera.
El castell d’Os fou conquerit vers l’any 1116 pel comte Ermengol VI d’Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d’Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d’Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger i el comtes d’Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d’Os amb intervenció, a vegades de la corona.
El 1553, era senyora d’Os Montserrat de Siscar i a l’inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d’Os continuà sota el domini d’aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.
En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nordest. Finalment, en època moderna, s’amplià el casal i s’hi féu una capella. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 m de llarg (est i oest) 75 m el costat nord i 50 el costat sud. En alguns llocs el mur té una alçada de 9m. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb rconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s’endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N’hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 m i un gruix de paret de només 85cm. Al costat est s’endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l’angle nord-est al costat de la porta.
Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de N. a S del qual en veiem actualment uns 15m, d’un gruix de 120 cm. era una fortalesa important que es pot relacionar amb d’altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Os
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Os
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Os
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat