SARROCA DE LLEIDA

Nom del castell: Sarroca de Lleida

Data de construcció: XIII-XIV-XVII

Municipi: Sarroca de Lleida

Comarca: Segrià

Altitud: 224 m

Coordenades: E 0.562744 N 41.458458 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat en un turó damunt de la vila de Sarroca de Lleida.

El castell de Sarroca és un castell en ruïnes al municipi Sarroca de Lleida (Segrià) declarat bé cultural d’interès nacional. El topònim Sarroca denota l’assentament damunt la roca. Després dels castells de la ciutat de Lleida, és el més important del Segrià per la seva situació estratègica en el camí de Lleida a Tortosa.

És un castell termenat documentat el 1280. Consignada l’antiguitat romana i àrab, la repoblació de Sarroca ve establerta al segle XIV. La senyoria, llavors, recau al llinatge Santcliment. El 10 d’abril del 1357 el rei, que tenia la propietat d’aquest castell, va vendre’n tota la jurisdicció (mer i mixt imperi) a Francesc de Santcliment.

Aquesta família, i en concret Comtessina de Barutell i de Botella, vídua de Climent de Barutell, Santcliment i de Prunera, vengué en el 1618 la Baronia de Sarroca i de Llardecans a Josep Castellbell, senyor de Maials i des de la darreria del segle XVIII fins a la desamortització (1831) i l’extinció de les senyories fou de la família barcelonina dels Matas. La fortalesa encara tingué un paper important durant la guerra del Francès i fou ocupada pels carlins el 1836.

 Està construït sobre una roca de gres tallada per l’est per fer un fossat que seria l’accés al castell. En aquest punt s’endevinen restes d’una estructura rectangular que es podria associar a una torre porta. Del castell s’aprecien diversos recintes: el superior, molt allargassat i en posició central, conserva les filades de baix del mur perimetral, fetes de carreus rectangulars de mida gran. És de planta rectangular, amb restes de dos contraforts propers al mig del mur meridional. Aquest primer recinte sembla que es podria datar als primers temps de la conquesta cristiana. A la banda nord del recinte sobirà es construí una cisterna quadrangular (4,7 m x 4 ), feta de carreus i amb volta de mig canó. El mur oriental, trencat, ara comunica amb una sala de planta rectangular coberta per volta de canó de mig punt de 4,7 m d’ample per 14,5 de llarg. Parets i volta estan fetes d’encofrat amb dues capes d’arrebossat. Tota la sala fou bastida al mateix temps però posteriorment a la cisterna. Al costat immediat hi ha una cambra més petita i a la banda nord, tres espitlleres d’una esqueixada buidades en l’encofrat.

La construcció que actualment més destaca del castell és una torre, de base atalussada, sobre la qual hi ha un pis de parets rectes que tenia dues grans finestres al nord-est i a l’est, d’arc apuntat amb intradós decorat per una senzilla traceria gòtica. A l’oest, una altra finestra més petita que conserva la decoració gòtica quasi intacta. Té dues petites espitlleres, al nord i a l’oest. La planta principal fa 3,8 m x 2,9 m i el gruix del mur és de 110 cm. Tota l’estructura està feta de carreus rectangulars, amb marques de picapedrer i algun grafit. És coberta amb volta apuntada. Per la part nord-oest, per sobre de la roca, hi ha la muralla corresponent a la sala inferior, la qual mostra un tram amb una mena de bestorre que fou folrada més tard per una segona construcció o mur d’aparell semblant i que podria lligar amb el moment de la construcció de la nau superior, moment al qual correspon la construcció d’una nova cisterna, rectangular i amb volta semicircular que es troba a l’oest del recinte interior. Finalment, des del nord-oest, seguint per la banda de ponent i el costat sud, hi ha el mur del recinte jussà, de pedra calcària que contrasta amb el gres de les fases anteriors de la fortalesa. Per sota la roca de gres s’han excavat túnels que serviren de refugi durant la Guerra Civil Espanyola.

L’any 1910, Ceferí Rocafort descrivia així el castell de Sarroca: «sols en resten algunes quadres amb massisses voltes i l’esvelta torre quadrada, ornada per gòtics finestrals; el talús, en forma esglaonada s’enfonsa en el ribàs que mira a la vall provinent de Torrebesses»

La datació seria almenys del segle XIII, modificada i ampliada al XIV i novament al segle XVII. Probablement a partir del segle XIX el castell restà abandonat i abocat a l’espoli. La presència de ceràmica grisa confirma la datació sense oblidar el precedent islàmic sustentat per molts autors.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sarroca

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril 2017

+ fotografies: CastellsCatalans/Sarroca

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sarroca
+ video : Sarroca de Lleida

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

FLIX

Nom del castell: Flix

Data de construcció: XII-XVIII-XIX

Municipi: Flix

Comarca: Ribera d’Ebre

Altitud: 120 m

Coordenades: E 0.555444 N 41.237917 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat en un turó prop de la vila de Flix i damunt de l’Ebre.

El castell de Flix és un edifici de Flix (Ribera d’Ebre) declarat bé cultural d’interès nacional. És una fortificació emmurallada situada al nordest del nucli urbà de la població de Flix, dalt d’un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.

Els orígens del castell de Flix són incerts, i alguns autors suggereixen que sota l’estructura del castell s’hi troben vestigis d’època romana i fins i tot hom diu que fou bastit sobre les restes d’un far o talaia ibèrica. Les últimes excavacions arqueològiques semblen desmentir aquest fet. 

Algunes fonts apunten que fou documentat el 1154 a través d’una donació del comte Ramon Berenguer IV a Bonifaci de Volta. El 1276 el rei Jaume I el va vendre a Arnau de Bosc. Encara apreciem restes del castell original per dins del que es va construir al segle XVIII. El 1837, durant la primera guerra carlina, es va construir l’actual castell, i el 1874, durant la tercera guerra carlina, uns murs i una gran torre rodona hi foren afegits. La seva situació geogràfica el convertí en un dels més importants de la comarca, junt amb el castell de Mequinensa i el castell de Miravet. Va tenir importància tant a la guerra civil del segle XV, com a la dels segadors del segle XVII i la de Successió del segle XVIII.

Després de la destrucció del castell d’origen sarraí, l’anomenat Castell Nou fou bastit el 1837, en un lloc diferent que el sarraí. Aquest fou construït a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l’utilitzà durant la primera guerra Carlina per protegir la dreta de l’Ebre. Per això els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada, camí de l’exili el 2 de juny de 1840. Vers el 1872 i 1873, durant la tercera guerra, el castell fou restaurat. El 19 de juny de 1875 va ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, i s’hi instal·là una guarnició liberal fins al 28 de juny de 1876. A partir d’aquest moment va ser abandonat i el castell va patir un gran deteriorament. 

Es una fortificació emmurallada de planta irregular formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l’extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Presenta un ample diàmetre, poca alçada, els paraments atalussats i una única espitllera orientada al camí d’accés des del poble. La part superior està rematada per una cornisa damunt la que s’assenta el coronament, actualment mig enrunat. A l’interior, la torre està coberta per una volta esfèrica bastida en maons i s’hi accedeix mitjançant tres obertures rectangulars, situades a l’interior del recinte de la fortificació. Les altres dues torres, de guaita i situades al nord i nord-est del recinte, no són tant grans com la primera i no presenten els paraments atalussats. Tot i així presenten filades d’espitlleres a diferent nivell bastides en pedra, i conserven bona part del revestiment original exterior. Els murs exteriors que delimiten el recinte i uneixen les torres presenten filades d’espitlleres a la part superior del parament, majoritàriament bastides en maons. El llenç de ponent, orientat al riu, presenta el basament atalussat, de la mateixa manera que la torre més gran. A l’interior del recinte del castell, el pati està delimitat per murs espitllerats. Hi ha altres paraments que conserven part dels enlluïts originals i també els arrencaments d’algunes de les voltes que cobrien les estances, sobretot al sector sud-est. La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida similar, disposada en filades força regulars i lligada amb abundant morter.
Al 2009, el castell va esser objecte d’una gran restauració finalitzada l’estiu del 2010, que al 2012, va rebre el Premi Qualitat Ebrenca al millor edifici restaurat.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Flix

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril 2017

+ fotografies: CastellsCatalans/Flix

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Flix

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

ASCÓ

Nom del castell: Ascó

Data de construcció: XII-XIV

Municipi: Ascó

Comarca: Ribera d’Ebre

Altitud: 146 m

Coordenades: E 0.565877 N 41.179742 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat en un turó damunt mateix de la vila d’Ascó.

El Castell d’Ascó està situat al cim d’un turó sobre la població d’Ascó, a la riba dreta de l’Ebre. El castell, que fou seu d’una comanda templera, gaudia d’una situació estratègica per al control del pas sobre del riu i en el centre del quadrilàter que formen Reus, Tortosa, Casp i Lleida.

En els segles d’ocupació musulmana (segles VIII a XII), la fortalesa fou la residència del valí de Siurana, i els seus dominis s’estenien fins als peus del Montsant. Documentat el 1148 en el conveni que signaren el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el d’Urgell, Ermengol VI. Per aquest conveni, el comte barceloní donava a l’urgellenc en feu el castell d’Ascó.

Ascó passà a domini del l’Orde del Temple com a resultat de diferents manlleus realitzats per Ramon Berenguer IV que necessitava ajut econòmic en part per la campanya en terres valencianes. Préstecs documentats els anys 1167, 1169, 1174... Per fer encara més complex el règim de senyoriu, l’any 1174, el rei Alfons el Cast lliurà Ascó com a esponsalici a la seva esposa Sança de Castella. El rei, l’any 1182, cedia a l’orde els castells i les viles de Riba-roja i Ascó a canvi d’un empenyorament de 5.000 morabatins. Sembla que la comanda del Temple d’Ascó s’establí de manera definitiva l’any 1182 si bé en aquest moment, el domini era del monarca (Pere el Catòlic), de la reina Sança i de l’orde del Temple. La majoria de notícies sobre la comanda en aquest període es refereixen principalment a les intenses relacions mantingudes amb el sarraïns que gaudien de notables prerrogatives: conservació de les propietats, llibertat de romandre en el territori i de circular-hi, etc. 

Els templers van ocupar el castell fins a la seva dissolució el 1312. Com el de Miravet, el castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318 va donar-lo a l’orde dels cavallers hospitalers.
Aquesta orde va tenir presència a Ascó fins al segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la Guerra dels Segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Més endavant, a la Guerra de Successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat. En la tercera guerra carlina (1872-1876) la fortalesa encara va jugar va jugar un paper militar i al solar s’hi va construir una torre del telègraf òptic.

La fortificació està formada per una torre construïda al cim del turó i un gran recinte al sud-est de la torre. A més, a llevant hi ha diverses restes d’uns murs molt desfets, difícils d’identificació, possiblement construïts als darrers segles de l’edat mitjana. La torre mestra, força transformada al llarg dels segles, encara servia com habitatge en època moderna. Es conserven en força bon estat els murs nord-est i sud-est que eren mes llargs del que són en l’actualitat. L’alçada actual de la torre és d’uns 14 m. La porta, situada a la façana nord-est, és a 2,5 m del sòl exterior i té una amplada de 160 cm. Uns 3,5 m més amunt de la porta hi ha un regruix de 30 cm. Uns 4 m per damunt d’aquest relleix n’hi ha un altre i el mur continua uns 4 m més. Cada relleix deuria correspondre a un trespol. L’aparell constructiu de la torre correspon a etapes diverses. Els pisos inferiors fets amb carreus lleugerament allargats units amb morter de calç. El pis superior, afegit posteriorment, està fet en bona part amb tàpia. A l’interior hi ha la part més antiga, feta amb carreus molt quadrats encastats amb morter. El recinte que hi ha al sud-est de la torre té una longitud d’uns 60 m i una amplada d’uns 20 m. Al sector meridional hi ha restes de diverses construccions fetes amb carreus molt ben escairats. La més notable -al sudest de la torre- seria de planta poligonal, ara es veuen tres angles.

En època andalusina, s’hi construiria un hisn (castell andalusí) del qual encara no s’ha trobat res, si bé és possible que siguin d’aquesta època alguns fragments dels murs perimetrals fets amb una mena d’«opus spicatum». En el moment de la reconquesta cristiana, probablement es reconstruïren alguns dels panys de mur més antics de la torre i alguns dels trams de muralla del recinte interior. Al final de l’edat mitjana es degueren bastir altres construccions com ara l’edifici de planta poligonal.

El castell d’Ascó és ja de titularitat pública des de la primavera de 2013. El mes de març de 2014 es va iniciar la intervenció arqueològica prèvia a les obres de consolidació, que al voltant de la torre descobreix restes molt destacades de la fortalesa templera. En concret, es tracta d’edificacions concèntriques a la torre del castell de fins a dos metres d’alçària. Aquestes edificacions, de les quals encara es conserven carreus de grans dimensions i alguns treballats amb guarniments, conformaven el cos principal del castell d’Ascó i inclouen una cisterna d’aigua i un cup de vi.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Asc%C3%B3
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril 2017

+ fotografies: CastellsCatalans/Ascó

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ascó
Video: Ascó

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat