dimarts, 14 de febrer del 2012

La Floresta

Nom del castell: La Floresta
Data de construcció: segle XII
Municipi: La Floresta
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 315 m
Coordenades: E 0.919112 N 41.511504 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de la Floresta.

La llarga etapa de més de quatre segles de duració durant la qual les terres meridionals del que avui és Catalunya acolliren una societat i unes formacions estatals musulmanes constitueixen la veritable prehistòria de La Floresta i el seu avantpassat més immediat, el lloc de Castellots.
Des d’un punt de vista de població, aquesta àrea era caracteritzada en els fonts àrabs com un territori fronterer, especialment exposat als atacs de l’enemic feudal, i necessitat de protecció per part del poder públic andalusí, el qual, per tal d’assegurar una mínima infrastructura defensiva, hauria acordat mesures fiscals adients per tal promoure la construcció de petites torres.

Gràcies a les campanyes dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona, es va trencar el sistema de protecció islàmic amb la conquesta de Lleida (1149). Seguint els pactes duts a terme l’any 1118 entre els dos cabdills cristians, el repartiment de les terres guanyades als sarraïns era a terceres parts, una reservada al comte d’Urgell branca feudal i dues parts pel comte de Barcelona.
Durant la segona meitat del segle XII coexistien en el sector meridional de l’actual comarca de les Garrigues, tres grans blocs senyorials netament diferenciats: per una banda, les importants possessions de la família dels Cervera organitzades al voltant de l’antiga fortalesa andalusina de Castelldans, per una altra el senyoriu que Berenguer de Torroja, conseller del comte Ramon Berenguer IV, obtingué sobre Arbeca l’any 1156, i, en darrera instància, el bloc de les Borges Blanques, que romangué en mans de la corona fins l’any 1206, moment en el qual Pere I el concedí al cavaller Esteve de Marimon per tal que procedís a repoblar-lo, tasca que més tard durà a terme la nissaga dels Sanaüja.
A començaments del segle XVIII, assistim a dos esdeveniments importants per a la història local. Per una banda s’extingeix el nucli de població de Castellots, destruït l’any 1707 arran de la Guerra de Successió, i per una altra es produeix el desmembrament de la baronia d’Arbeca i l’aparició d’una nova família com a senyors de La Floresta. La propietat del castell passarà de mans del Sr. Antoni Potau a qui el rei Felip V otorgarà el títol de marquès de La Floresta als Sobies, pel fet de morir aquell sense descendència. Durant la dècada de 1760 la família, que desestimarà la possibilitat de residir ni que fos temporalment al castell, dividirà aquest immoble en quatre cases que vendrà o concedirà a canvi d’un cens anual.
Des de l’any 1997 l’Ajuntament va adquirir pel municipi una part important del conjunt i junt amb l’Associació d’Amics del Castell de la Floresta es realitzen periòdicament actuacions de restauració per rehabilitar-lo per a tota la població.

Extret del web: www.castellfloresta.cat/web/ct/historia.php
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Floresta
+ informació en PDF: castell de La Floresta
Vídeo Castell de La Floresta
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat

L’Espluga Calba

Nom del castell: L’Espluga Calba
Data de construcció: segle XII
Municipi: L’Espluga Calba
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 435 m
Coordenades: E 1.004861 N 41.494854 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de l’Espluga Calba.

L’indret de l’Espluga Calba havia pertangut al valiat de Siurana i es troba a l’antiga calçada romana que comunicava les seus romanes de Lleida i Tarragona. La carta de població d’illa Spelunca Calva data del 22 de desembre de 1148, moment en què el comte de Barcelona feia donació del lloc a un grup de cinc famílies perquè conreessin el seu territori en l’extensió més gran que poguessin, tot i satisfent un cànon parciari.
El convent de Vallbona el va posseir un segle fins que en arribar l’any 1350 obtingué la llicència reial per vendre el lloc i el castell. Aleshores fou venut a Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, per 115.000 sous barcelonesos. Nou anys més tard aquest noble el comprà al rei lloc i castell. Pocs anys després, el 1368, Pere de Carcassona i la seva muller Constança, senyors d’Almenar, ho vengueren a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial.
El 1379 el castell i la seva jurisdicció passà a mans de Berenguer Gallart , el 1381 era venut a Pere Aicart  i el 1396 consta com a senyor de l’Espluga Calba, Nicolau de Maçanet. El 1400 era propietat de la família Montsuar i el 1405 Antoni de Montsuar la venia per 140.000 sous barcelonesos a l’orde de Sant Joan de l’Hospital.
A partir d’aquesta venda s’instal·là a l’Espluga Calba una comanda hospitalera autoritzada pel papa Benet XIII que comprenia també els municipis de Sidamon, Palau d’Anglesola, el Portell i Torrelavid, la qual es mantingué fins als darrers temps de l’orde.
Quan tingué lloc la desamortització de 1835 castell i vila de l’Espluga Calba encara estaven sota jurisdicció del Gran Prior de Catalunya, i els Hospitalers l’abandonaren el 29 de febrer de 1836, essent adquirit posteriorment per l’apotecari espluguenc Joan Cendra.
Cap a finals de l’any 1860, Joan Cendra, efectuà una permuta amb unes religioses Mercedàries que regentaven un col·legi ubicat a la casa coneguda actualment per Ca l’Agna. Amb aquella permuta, les esmentades Mercedàries adquirien el castell i el senyor Cendra entrà en possessió de Ca l’Agna. L’any 1963, les religioses deixen la seva residència i s’absenten de l’Espluga Calba, i el 17 d’abril de 1966, l’Ajuntament adquireix el castell per 200.000 ptes.
Cal destacar que el 22 de juny de 1996 té lloc en aquest castell, el capítol General de l’Orde Santjoanista (o de Malta) i fixen l’Espluga Calba com a nova capital de l’antic Priorat de Catalunya.


Informació elaborada a partir de l’obra Els Castells Catalans d’Editorial Rafael Dalmau. Volum VI (1a.part), edició de 1979, pàgs. 167-171. 
També s’ha consultat el web: esplugacalba.ddl.net/index.php?
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012

+ informació en PDF: castell de L' Espluga Calva
Vídeo del Castell de L'Espluga Calva
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat

L' Albi

Nom del castell: L’Albi
Data de construcció: segle XII
Municipi: L’Albi
Comarca: Les Garrigues
Altitud: 531 m
Coordenades: E 0.935034 N 41.423859 (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: castell situat dins del nucli urbà de l’Albi.

El castell de l’Albi es troba situat estratègicament a l’entrada de la comarca de les Garrigues, just després d’haver abandonat la Conca de Barberà, i gairebé al peu de la serra de la Llena. Es tractava d’una defensa sarraïna —junt amb els propers castells de Cervià i Vilosell— que defensava el valiat de Siurana contra el comtat de Barcelona, en una zona força despoblada durant el segle XII per ser terra de frontera.
El castell fou reedificat per Alfons I vers l’any 1178, precisament per colonitzar aquesta regió després d’haver caigut el darrer reducte sarraí de Siurana (1153), i fou lliurat —com els anteriors castells— a mans dels cavallers de la casa dels Cervera.
L’any 1444, per matrimoni, la baronia de l’Albi passà a mans dels Cardona a través d’Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig seguint després en poder dels Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.
Aquest castell no havia estat un castell gaire destacable, construït en estil romànic tardà i majorment gòtic, fou ampliat i transformat a partir del segle XVI en un castellpalau d’estil renaixentista. Aquest castell fou malmès a partir de 1936 i recentment ha estat restaurat després d’haver estat cedit a l’Ajuntament pel darrer baró de l’Albi.

Informació elaborada a partir de l’obra Els Castells Catalans d’Editorial Rafael Dalmau. Volum VI (1a. part), edició de 1979, pàgs. 129-140 
i també del web: http://www.castellsdelleida.com
Jordi Gironès Vilardebò / Febrer de 2012



+ fotografies: CastellsCatalans/Albi
+ informació en PDF: castell de L'Albi
  Video del Castell de L'Albi
Tota la informació al web : www.castellscatalans.cat