Data de construcció: segle X
Municipi: Moià
Comarca: Bages
Altitud: 816 m
Coordenades: E 423706, N 4630426.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 02° 04' 48.8" Latitud: 41°49' 12.7" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de la vila de Moià cal prendre la carretera N-141C en direcció a Calders i Manresa i just al final de les darreres cases de la vila surt una pista forestal que duu a la masia Coromines, situada sota el vessant nord del castell i des d'on s’hi pot pujar mitjançant un corriol.
Les primeres notícies documentals, del 912, es refereixen al castell anomenant-lo de Moià, però poc temps després apareixia com de Clarà. Tenia la funció de defensa del terme de Moià, si bé els senyors no tenien el domini de la ciutat, ja que era un alou comtal.
Juntament amb altres castells, formà part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona. El domini eminent era del comte de Barcelona, i el primer feudatari conegut fou el senescal Amat Elderic, que va jurar fidelitat a la comtessa Almondis entre el 1057 i el 1058. El 1136 apareix com a feudatari el senescal Guillem Ramon de Montcada i, entrat el s. XIII, el rei Jaume I el va permutar al bisbe de Vic. La castlania va passar per dues famílies, primer els Gallifa i després els Rocafort. El seu estat actual és totalment ruïnós.
L’element més remarcable de les nombroses restes d'aquest castell del s. XI és la torre mestra, que domina tot el conjunt. Es tracta d'una torre cilíndrica, amb 6,8 m de diàmetre exterior, un gruix de parets de 2,05 m i una alçada actual de 4,9 m. La corona una cúpula de pedra, mig esfondrada, com la resta de la construcció. L’aparell és de carreus de mida mitjana escantonats a cops de martell i disposats a trencajunts en filades horitzontals força regulars. L’aparell de la cúpula és més barroer, amb pedres sense treballar, posades de forma irregular, si bé es poden veure una sèrie de filades concèntriques que es van empetitint fins a tancar-se.
Les altres construccions que formaven el castell s’estenen al voltant de la torre mestra. Cap a l’oest hi ha una cisterna de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre, construïda amb blocs de pedra més petits que els de la torre, però més ben escairats, disposats en filades horitzontals. Als altres costats de la torre hi ha un conjunt d'estances que formaven la resta de dependències del castell. Cap a l’oest, es poden distingir dues estances de planta trapezoïdal. Les situades a la banda sud consten de dos habitacles.
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2012
+ fotografies: CastellsCatalans/Clarà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Clarà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat