dimarts, 13 de novembre del 2012

Clarà

Nom del castell: Clarà
Data de construcció: segle X
Municipi: Moià
Comarca: Bages
Altitud: 816 m
Coordenades: E 423706, N 4630426.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 02° 04' 48.8" Latitud: 41°49' 12.7" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: des de la vila de Moià cal prendre la carretera N-141C en direcció a Calders i Manresa i just al final de les darreres cases de la vila surt una pista forestal que duu a la masia Coromines, situada sota el vessant nord del castell i des d'on s’hi pot pujar mitjançant un corriol.

Les primeres notícies documentals, del 912, es refereixen al castell anomenant-lo de Moià, però poc temps després apareixia com de Clarà. Tenia la funció de defensa del terme de Moià, si bé els senyors no tenien el domini de la ciutat, ja que era un alou comtal.
Juntament amb altres castells, formà part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona. El domini eminent era del comte de Barcelona, i el primer feudatari conegut fou el senescal Amat Elderic, que va jurar fidelitat a la comtessa Almondis entre el 1057 i el 1058. El 1136 apareix com a feudatari el senescal Guillem Ramon de Montcada i, entrat el s. XIII, el rei Jaume I el va permutar al bisbe de Vic. La castlania va passar per dues famílies, primer els Gallifa i després els Rocafort. El seu estat actual és totalment ruïnós.

L’element més remarcable de les nombroses restes d'aquest castell del s. XI és la torre mestra, que domina tot el conjunt. Es tracta d'una torre cilíndrica, amb 6,8 m de diàmetre exterior, un gruix de parets de 2,05 m i una alçada actual de 4,9 m. La corona una cúpula de pedra, mig esfondrada, com la resta de la construcció. L’aparell és de carreus de mida mitjana escantonats a cops de martell i disposats a trencajunts en filades horitzontals força regulars. L’aparell de la cúpula és més barroer, amb pedres sense treballar, posades de forma irregular, si bé es poden veure una sèrie de filades concèntriques que es van empetitint fins a tancar-se. 
Les altres construccions que formaven el castell s’estenen al voltant de la torre mestra. Cap a l’oest hi ha una cisterna de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre, construïda amb blocs de pedra més petits que els de la torre, però més ben escairats, disposats en filades horitzontals. Als altres costats de la torre hi ha un conjunt d'estances que formaven la resta de dependències del castell. Cap a l’oest, es poden distingir dues estances de planta trapezoïdal. Les situades a la banda sud consten de dos habitacles. 

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d'Editorial Pòrtic - 2002
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Clarà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Clarà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Talamanca


Nom del castell: Talamanca
Data de construcció: X
Municipi: Talamanca
Comarca: Bages
Altitud: 560 m
Coordenades: E 1.975909 N 41.739389 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat dins del nucli urbà de Talamanca

Tot i que s’han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l’any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca.
Amb les invasions sarraïnes (711-715), el Bages s’havia despoblat quasi totalment, i no fou fins a les repoblacions fetes pels comtes Borrell d'Osona (799-820) i Guifré el Pelós (878-897) que camperols provinents del nord s'instal·laren al voltant de castells i esglésies buscant la doble protecció militar i espiritual.
Aquesta devia ser també la funció del castell de Talamanca, el qual és esmentat per primera vegada l’any 967, i de l’església de Santa Maria de Talamanca, que és esmentada ja el 1038. Entre l’església i el castell s’edificaren cases que passarien a formar el poble de Talamanca.
A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l’edat mitjana i que s’inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça (1186-1209). Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme.
A partir de mitjan segle XIV, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls que causà la pesta negra i els mals usos al camp.  Els Talamanca s’entroncaren llavors amb d'altres famílies, com els Planella (1675), els Eimeric o Aymerich i, finalment, al segle XVIII, el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.
A l’àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d’agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès del Poal, i els borbònics, dirigits pel Conde de Montemar.
Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l’últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre següent.

Del castell  primitiu actualment en resta un tros de torre rodona amb merlets restaurada i modificada, i restes de murs de defensa que envolten l’edifici principal. L’edifici fou pràcticament refet després de ser destruït el segle XVIII, al llarg de les represàlies de Felip V contra els que participaren a la guerra de Successió. Aleshores va ser desmantellat i convertit en un casal fortificat.
El 1976 la família Yoldi va comprar el castell i  avui, segueix sent la propietària. Gràcies a l’acord entre aquesta família, l’Ajuntament i l’Associació d'Amics pel Desenvolupament de Talamanca el castell ja es pot visitar i conèixer a través del Centre d'interpretació la Batalla de Talamanca.

Informació extreta dels webs:
  • ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
  • ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Talamanca
  • Més informació al web: www.castelldetalamanca.cat/web/guest/el-castell
Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Talamanca
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Talamanca
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellnou de Bages


Nom del castell: Castellnou
Data de construcció: XI
Municipi: Castellnou de Bages
Comarca: Bages
Altitud: 624 m
Coordenades: E 1.830034 N 41.851020 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: després d'accedir al nucli habitat de Castellnou de Bages cal seguir la carretera vers el nord i passar la Figuerola, i abans d'arribar al Serrat dels Cellers (on acaba l’asfaltat) s’ha de prendre una pista que es desvia a l’esquerra que s’ha de seguir fins a situar-se sota el Serrat de la Torre on hi ha la torre del Castellnou. S’hi puja per la pista de la dreta.

El nom de Castell Nou prové del fet que no fou construït fi ns al s.XI. Més que un castell, era una zona de guaita que prevenia dels atacs enemics.
Comprenia el terme de Castellnou i el del Buc. Aquest últim terme apareix documentat ja al 952 i no hi tenia castell, ja que prop seu s’erigia el d'Or. Aquest, però, fou destruït per Almansor el 999 i no es va reedificar.
El 1001 ja apareix el Castell Nou dins el terme de Buc. 
Va ser domini feudal dels Balsareny i passà per testament a la neboda del comte, Guisla, casada amb el vescomte de Barcelona Udalard II. Quedava, així, lligat al vescomtat de Barcelona.
El 1246 apareix ja com a possessió del rei Jaume I, que el permutà al bisbe de Vic per diverses propietats a València. Els bisbes el van unir en una sola baronia juntament amb el d'Artés i el de Sallent, mantenint, però, la separació dels termes.
Es tracta d'una construcció defensiva del s.XI, l’única resta significativa de la qual és la torre de defensa. Té forma cilíndrica i s’enlaira fins als 12 metres, malgrat que ara es troba mig esberlada a partir del segon nivell.
Aquesta construcció era força robusta, i les parets inferiors tenien un gruix de 2,45 m. L’interior de la torre era molt reduït i quedava dividit en tres nivells per mitjà de desgruixaments dels murs.  No queda cap vestigi de la porta d'accés, que es devia obrir a l’est, a l’altura del segon nivell.
Al voltant de la torre es conserven vestigis d'una construcció rectangular i de murs, probablement de contenció.

Informació extreta del volum El Bages de la Catalunya Romànic de l’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / maig de 2012

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellnou
+ informació en PDF: CastellsCatalans/CastellnouBages
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat