Clarà

Nom del castell: Clarà
Data de construcció: segle X
Municipi: Moià
Comarca: Bages
Altitud: 816 m
Coordenades: E 423706, N 4630426.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 02° 04' 48.8" Latitud: 41°49' 12.7" (ETRS89 Geodèsiques)

Com arribar-hi: des de la vila de Moià cal prendre la carretera N-141C en direcció a Calders i Manresa i just al final de les darreres cases de la vila surt una pista forestal que duu a la masia Coromines, situada sota el vessant nord del castell i des d'on s’hi pot pujar mitjançant un corriol.

Les primeres notícies documentals, del 912, es refereixen al castell anomenant-lo de Moià, però poc temps després apareixia com de Clarà. Tenia la funció de defensa del terme de Moià, si bé els senyors no tenien el domini de la ciutat, ja que era un alou comtal.

Juntament amb altres castells, formà part del dot de la comtessa Ermessenda de Carcassona. El domini eminent era del comte de Barcelona, i el primer feudatari conegut fou el senescal Amat Elderic, que va jurar fidelitat a la comtessa Almondis entre el 1057 i el 1058. El 1136 apareix com a feudatari el senescal Guillem Ramon de Montcada i, entrat el s. XIII, el rei Jaume I el va permutar al bisbe de Vic. La castlania va passar per dues famílies, primer els Gallifa i després els Rocafort. El seu estat actual és totalment ruïnós.

L’element més remarcable de les nombroses restes d'aquest castell del s. XI és la torre mestra, que domina tot el conjunt. Es tracta d'una torre cilíndrica, amb 6,8 m de diàmetre exterior, un gruix de parets de 2,05 m i una alçada actual de 4,9 m. La corona una cúpula de pedra, mig esfondrada, com la resta de la construcció. L’aparell és de carreus de mida mitjana escantonats a cops de martell i disposats a trencajunts en filades horitzontals força regulars. L’aparell de la cúpula és més barroer, amb pedres sense treballar, posades de forma irregular, si bé es poden veure una sèrie de filades concèntriques que es van empetitint fins a tancar-se. 

Les altres construccions que formaven el castell s’estenen al voltant de la torre mestra. Cap a l’oest hi ha una cisterna de planta circular, d'uns 3 m de diàmetre, construïda amb blocs de pedra més petits que els de la torre, però més ben escairats, disposats en filades horitzontals. Als altres costats de la torre hi ha un conjunt d'estances que formaven la resta de dependències del castell. Cap a l’oest, es poden distingir dues estances de planta trapezoïdal. Les situades a la banda sud consten de dos habitacles. 

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d'Editorial Pòrtic - 2002
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2012


+ fotografies: CastellsCatalans/Clarà
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Clarà
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellterçol (Vallés Oriental)

El castell de Castellterçol està situat a 711 metres d’altitud a ben poca distància de la població i enmig d’un paisatge ben humanitzat voltat de conreus.

Malgrat això, potser hem de trobar la seva importància en el fet d’estar situat a peu del camí que connectava la ciutat comtal amb la vila de Moià i el monestir de Santa Maria de l’Estany. Cal tenir present que Pere el Cerimoniós va atorgar el títol de carrer de Barcelona Les primeres informacions sobre l’existència d’aquest castell daten del 925 citat com a «Castro Terciolo». El seu nom deriva d’un nom personal tal com testimonia una menció del 1019 en què un tal «Terciolus» disposava de terres al Vallès. Cal tenir en compte, però, que Ramon d’Abadal ja ens dóna fe, l’any 898, de l’existència d’un personatge anomenat Terciol o Terçol com a vicari del comte Guifré.

L’any 1105 hi ha un testament fet per Guillem a favor de la seva esposa —filla d’Ermessendis vescomtessa de Cardona— en què es parla de la parròquia de Castellterçol a més d’altres castells i termes. A partir del 1111 el nom Xetmar (convertit després en Xemmar, Tedmar o Xatmar) apareix vinculat al Castell Terçol com a propietari del «Kastrum terciol» indicant en un testament que si es perdia la descendència legítima la propietat del castell  passaria al cenobi de Santa Maria de l’Estany.

L’any 1186, Ramon Xetmar fou nomenat bisbe de Vic i usava el nom de Ramon de Castellterçol. El 1194 arribà ser arquebisbe de Tarragona. Aquest personatge també consta nomenat com a «Xmar de Chastelterciol».

Posteriorment alguns Xatmar continuaren utilitzant el nom de Castellterçol si bé ja no habitaren ni al castell ni al poble que acabà prenent el nom del castell.

El 1420, el rei Alfons IV va fer reconstruir el castell, i l’any 1574 el batlle general i patrimonial de Catalunya, en nom del rei Felip I, reintegrà a l’abat de l’Estany els 20.000 sous (import de la compra feta dos segles i mig abans) permetent que els habitants del poble i les masies de l’entorn retornessin al desitjat fur reial.

En temps de Felip V va ordenar malmetre aquest castell (1715) tot i la ben poca importància estratègica.

L’edifici que avui podem veure és un conjunt de castell, masia i capella, quedant restes medievals a la part baixa on hi veiem espitlleres i un tros de paret antiga. La capella, molt reformada durant el segle XIX, formava part del clos jussà del castell i està dedicada a Sant Miquel Arcàngel.

La torre actual no té res a veure amb el castell original tractant-se del caprici d’un dels darrers amos del castell.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica de l’escrit sobre Castellterçol aparegut al volum II de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1969 (segona edició del 1991).

Jordi Gironès i Vilardebò /abril de 2006

+ fotografies : CastellsCatalans/Castellterçol

+ informació PDF: Castellterçol

Informació de Viquipedia; castell de Castellterçol