El castell de Vila-rodona està ubicat a la part més alta de la vila a 259 m. d'altitud, la qual estructura la seva xarxa urbana des de la mateixa riba esquerra del Gaià fins a peu de castell.
El castell de Vila-rodona exemplifica l’abast evolutiu d’algunes de les fortificacions bastides entre els segles X i XII al Gaià. Les seves restes, que només arribar al poble se us faran ja ben evidents, són el resultat final d’una llarga evolució que s’inicia segurament al segle XI i que es clou als anys 70 del segle XX.
De la primitiva fortificació altmedieval no se’n conserven restes visibles, més enllà del propi emplaçament dalt del petit turó i de part del traçat perimetral de la muralla de planta rectangular, en concret, el sector sud-est. Tanmateix, fins i tot aquest mur ha estat refet successives vegades des de l’època baixmedieval, tal com ho demostra la sobreposició de trams de tàpia i un parament de lloses.
Tot i que el recinte ha conservat un bon nombre d’estructures dempeus, cal que tingueu present que la seva majoria corresponen a reformes del segle XIX.
Pel que fa a la torre de majors dimensions i situada a l’extrem nordest del castell, fora ja de l’antic perímetre medieval, us sobtaran els grans finestrals que presenta: es tracta d’una reforma dels anys 70 del segle XX, quan el castell fou recuperat com a residència.
El castell de Vila-rodona, junt a altres terres del Gaià mitjà, deu la seva repoblació a la seu episcopal de Barcelona. En un inici i fins a les primeries del segle XIII, les terres de l’actual municipi de Vila-rodona depenen del castell del Montmell, ubicat en un indret estratègic, idoni per a la defensa del territori. Tot i que amb la carta de poblament del bisbe Vives (977) hom pensa que aquestes terres són habitades, no es disposa de notícies documentals fins a la segona meitat del segle XII.
La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona. L’any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona.
De la primitiva fortificació altmedieval no se’n conserven restes visibles, més enllà del propi emplaçament dalt del petit turó i de part del traçat perimetral de la muralla de planta rectangular, en concret, el sector sud-est. Tanmateix, fins i tot aquest mur ha estat refet successives vegades des de l’època baixmedieval, tal com ho demostra la sobreposició de trams de tàpia i un parament de lloses.
Tot i que el recinte ha conservat un bon nombre d’estructures dempeus, cal que tingueu present que la seva majoria corresponen a reformes del segle XIX.
Pel que fa a la torre de majors dimensions i situada a l’extrem nordest del castell, fora ja de l’antic perímetre medieval, us sobtaran els grans finestrals que presenta: es tracta d’una reforma dels anys 70 del segle XX, quan el castell fou recuperat com a residència.
El castell de Vila-rodona, junt a altres terres del Gaià mitjà, deu la seva repoblació a la seu episcopal de Barcelona. En un inici i fins a les primeries del segle XIII, les terres de l’actual municipi de Vila-rodona depenen del castell del Montmell, ubicat en un indret estratègic, idoni per a la defensa del territori. Tot i que amb la carta de poblament del bisbe Vives (977) hom pensa que aquestes terres són habitades, no es disposa de notícies documentals fins a la segona meitat del segle XII.
La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Pons de Gualba, tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona. L’any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona.
+ fotografíes