La primera referència del castell de Guimerà data de l’any 1077, quan surt esmentat entre els límits del terme del castell de l’Ametlla. Possessió de la nissaga del Cervelló des del s. XII, i poc després d’una branca secundària dels Alemany, el lloc i la fortalesa passaven a mans del llinatge dels Castre a mitjan s. XIV, per raó de l’enllaç matrimonial de Francesca Alemany amb Felip de Castre. Dels Castre passava als Pinós el 1371 i, més de dos segles més tard, el 1599, Felip II va concedir el títol de comte de Guimerà a Gaspar Galceran de Castre-Pinós, el qual, en morir sense descendència, deixava el senyoriu de Guimerà a la seva germana Francesca de Pinós i de Fenollet, casada amb el duc d’Híxar.
A partir d’aquest moment, els Híxar van esdevenir senyors de l’indret fins la desamortització del s. XIX.
La fortalesa es compon d’una torre de planta circular, un gran recinte amb vestigis de nombroses edificacions i les ruïnes d’una fortificació de base poligonal situada al nordest de la torre, probablement l’element més antic del conjunt.
Tanmateix, l’element més destacable del castell és la torre mestra. Bastida entre els segles XI i XII i avui en part esberlada, ateny uns 20 m d’alçada i a l’interior es divideix en tres pisos o cambres; la porta d’accés, situada a nivell del primer pis, és a uns 6,5 m del sòl exterior.
El seu parament, tant a l’interior com a l’exterior, fet amb carreus de mida mitjana, forma filades regulars, i a mig aire, a la cara externa, hi podem veure diverses mènsules i alguns traus, els quals devien servir en algun moment per a suportar una galeria de fusta volada.
Darrerament s’estan duent a terme noves excavacions arqueològiques dins el recinte del castell.
Jordi Gironès Vilardebò / abril de 2008
Més fotografies a : Castells Catalans - Guimerà