Va ser construït a l’any 886 per Guifré el Pilós. D’estil romànic i gòtic, inclou l’anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresols, on l’any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l’abat de Sant Vicenç. Durant el s. XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la corona catalanoaragonesa tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, doncs disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicilia i Nàpols. L'any 1714, després d’una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V. La torre de la Minyona (del s.XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre.
L'església romànica de Sant Vicenç (s.X), una de les joies de romànic català i una de les més notables del romànic llombard de l'occident d'Europa. La col·legiata fou construïda entre el 1090 i 1040. És una església de tipus basilical amb tres naus separades per columnes de secció cruciforme. Exteriorment té uns absis llombards ornamentats amb arcuacions, lesenes i finestres cegues.
Actualment el castell alberga el parador de turisme Ducs de Cardona.més fotografies a l' àlbum Web: CastellsCatalans/Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada