El castell de Súria, dins del casc antic de la vila del seu nom, es troba a les coordenades N 41 54' 52'' E 1 41' 08'' .La història
Tot i ser documentat ja al final del s. X, del castell no es conserva cap resta anterior al s.XII. Defensava el territori corresponent a l’actual terme de Súria. Durant segles ha estat transformat reiteradament adaptant-lo als diversos usos que se n’han fet. Era sota domini comtal i formava part del dot de la comtessa Ermessenda, la qual el 1023 l’empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, juntament amb altres castells.
Al s.XIV passà als vescomtes de Cardona, els quals volien també tota la jurisdicció del castell, cosa que aconseguiren el 1376, després d’anys d’oposició de la ciutat de Manresa. En endavant, el castell i la seva jurisdicció seguiren la sort del vescomtat de Cardona.
Al s.XIV passà als vescomtes de Cardona, els quals volien també tota la jurisdicció del castell, cosa que aconseguiren el 1376, després d’anys d’oposició de la ciutat de Manresa. En endavant, el castell i la seva jurisdicció seguiren la sort del vescomtat de Cardona.
L’edifici
De l’obra romànica del castell només es conserva la torre. Aquest element es pot veure únicament des de l’interior de la fortalesa, que té forma de gran casalot i ha inclòs dins els paraments la torre romànica, que es pot datar, amb força probabilitat, com una refecció del s. XIII.
La torre té forma prismàtica, i consta de dues estances i un terrat. Encara que la planta és lleugeríssimament trapezial, a simple vista es veu quadrada. Sense comptar els fonaments, que són visibles en tres de les seves cares, l’alçada arriba fins als 13,3 m. Una volta de pedra, feta amb lloses disposades a plec de llibre i recolzada als murs est i oest, separa les dues estances.
Les obres de restauració del castell, es van acabar a l’agost del 1983 .
La torre té forma prismàtica, i consta de dues estances i un terrat. Encara que la planta és lleugeríssimament trapezial, a simple vista es veu quadrada. Sense comptar els fonaments, que són visibles en tres de les seves cares, l’alçada arriba fins als 13,3 m. Una volta de pedra, feta amb lloses disposades a plec de llibre i recolzada als murs est i oest, separa les dues estances.
Les obres de restauració del castell, es van acabar a l’agost del 1983 .
L’església
De l’obra romànica, erigida al s. XII, només es conserven una petita part de la nau, l’absis i el campanar, encara que modificats per sobrealçaments.
L’absis és semicircular i va ser sobreaixecat per tal de fortificar-lo. Les dues etapes constructives són molt evidents per l’aparell i per la qualitat de l’edificació. Al centre s’hi obre una finestra, amb una obertura àmplia que acull un reixat. Originàriament devia ser de doble esqueixada. A la part sud de l’absis hi ha una altra finestra romànica, ara paredada, que consta de dos blocs de pedra, a manera de muntants, coronats per un bloc monolític en forma d’arc de mig punt. Aquest arc ha estat decorat amb motius geomètrics i ressalts a manera d’arquivoltes.
El campanar de torre consta d’una socolada i tres pisos, mancats d’ornamentació i només indicats per les finestres. La socolada té un petit finestral. Al primer pis hi ha quatre finestres senzilles, una a cada cara, d’arcs de mig punt adovellats. A cadascuna de les cares del segon pis s’obre una finestra geminada que consta de dos arquets de mig punt adovellats i una columna amb capitell en forma de mènsula. Aquest esquema es repeteix al tercer pis, però les finestres són més grans.
L’obra romànica queda separada de la moderna per una cornisa.
L’absis és semicircular i va ser sobreaixecat per tal de fortificar-lo. Les dues etapes constructives són molt evidents per l’aparell i per la qualitat de l’edificació. Al centre s’hi obre una finestra, amb una obertura àmplia que acull un reixat. Originàriament devia ser de doble esqueixada. A la part sud de l’absis hi ha una altra finestra romànica, ara paredada, que consta de dos blocs de pedra, a manera de muntants, coronats per un bloc monolític en forma d’arc de mig punt. Aquest arc ha estat decorat amb motius geomètrics i ressalts a manera d’arquivoltes.
El campanar de torre consta d’una socolada i tres pisos, mancats d’ornamentació i només indicats per les finestres. La socolada té un petit finestral. Al primer pis hi ha quatre finestres senzilles, una a cada cara, d’arcs de mig punt adovellats. A cadascuna de les cares del segon pis s’obre una finestra geminada que consta de dos arquets de mig punt adovellats i una columna amb capitell en forma de mènsula. Aquest esquema es repeteix al tercer pis, però les finestres són més grans.
L’obra romànica queda separada de la moderna per una cornisa.
Jordi Gironès Vilardebò
abril de 2008
més fotografies a : CastellsCatalans/Suria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada