dimarts, 11 de desembre del 2018

Torre de Ca n’Altimira


Nom del castell: Torre de Ca N’Altimira
Data de construcció: XII
Municipi: Barberà del Vallès
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 102 m
Coordenades: E 2.139012 N 41.524637 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat a Barberà del Vallès i al costat del cementiri.
La Torre de Ca n’Altimira és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat del cementiri i propera al castell de Barberà, al marge de la vall del riu Ripoll en un lloc estratègic des del qual es domina bona part del curs del riu Ripoll.
No es coneix cap referència documental d’aquesta antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola. Segurament seria un enclavament auxiliar en la defensa del castell de Barberà. La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.
La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n’Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta. Aparegué una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l’edifici, sobretot pels materials que els constituïen. 
La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d’alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d’elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L’interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra. A la planta superior hi ha dues obertures. L’una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l’accés original de la torre. Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l’intradós, és més alt a l’interior que a l’exterior. La segona, amb arc escarser, s’obre al mur de ponent. A l’interior de la cambra superior s’hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l’exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada. A la planta inferior trobem una porta d’ingrés amb forma d’arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Ca_n%27Altimira
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / esembre 2018

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ca n’Altimira
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Santiga


Nom del castell: Santiga
Data de construcció: XII
Municipi: Santa Perpètua de Mogoda
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 102 m
Coordenades: E 2.154144 N 41.533008 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: està situat prop del Km. 4 de la carretera B-140 que va de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda.
Castell de Santiga és un castell del poble de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), declarat Bé cultural d’interès nacional.
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics. Cal tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria d’Antiga. Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la «domus de Santiga» és del 1121, quan Arnau Geribert d’Antiga va cedir, en fer testament, a la seva esposa Guilla, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins del seu terme. Arnau Geribert era, doncs, el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps. Entre les signatures d’una donació que feu el comte Ramon Berenguer III al monestir de Sant Cugat del Vallès l’any 1098 hi apareix un tal Arnau Geribert d’Antiga que és molt possible que correspongui a l’esmentat senyor d’Antiga. La relació d’Arnau Geribert amb el cenobi de Sant Cugat era estreta. En una cessió de terres que Arnau Geribert i la seva dona li van fer l’any 1121, es reconeix que tenien una sèrie de feus a Cerdanyola, Mollet i Parets en nom de l’esmentat monestir vallesà.
En els fogatges del segle XIV s’al·ludeix a la quadra de Santiga la qual, l’any 1389, el rei Joan I erigí en castell termenat i Joan Ça Font va ser el primer senyor feudal del castell per gràcia del rei. Al llarg del temps aquest castell va passar per diverses mans com els Salbà, els Vallgornera, els Vallseca o els Sentmenat. La quadra de Santiga no va ser agregada a Santa Perpètua fins al segle XIX. Actualment el casal anomenat «el castell» recorda l’emplaçament d’aquesta fortificació. En aquest lloc s’havia aixecat l’antic castell de Santiga. 
Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d’alçada, coberta a quatre vessants, de teula àrab i envoltada d’un mur amb un portal adovellat d’accés. Les parets de càrrega són de còdols i sorra, té voltes en planta baixa i bigues de fusta en planta i pis. La façana principal té una composició simètrica amb el portal adovellat d’accés a planta baixa, finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Els finestrals de la planta noble conserven la llinda i els brancals de pedra. Un altre portal adovellat, amb l’escut d’armes amb les ensenyes de les cases nobiliàries dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat, dóna accés al pati des de l’exterior. Al voltant de la masia s’aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santiga
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Santiga
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Santiga
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castellarnau

Nom del castell: Castellarnau
Data de construcció: XIV
Municipi: Sabadell
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 252 m
Coordenades: E 2.072700 N 41.559379 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de la urbanització Castellarnau que es troba a l’oest del nucli principal de Sabadell.
Castellarnau és una mansió senyorial del segle XIV situada al terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. La masia de Castellarnau, també coneguda com a Torre Berardo, fou edificada probablement entre els segles XIII i XIV. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1949. Actualment és un restaurant.
Entre les masies adscrites a la parròquia de Sant Julià d’Altura, una de les més destacades i antigues era la que pertanyia a Simó d’Arnau, la qual, encara que en els documents de l’any 1310 es denomina “castell”, poc tenia a veure amb les característiques d’aquesta classe d’edificacions, ni per la seva situació ni per la seva estructura. Durant més d’un segle va pertànyer a la família Borrell, per compra feta l’any 1325. Un fill d’aquesta família, Narcís, es va casar el 1462 amb l’hereva de la masia coneguda com a can Maduixer, de la vila i terme de Terrassa. Després, per qüestions de dots i dominis de terres, les relacions entre totes dues famílies no van ser gaire cordials. De les discussions entre els dos propietaris de can Maduixer (avui can Viver de la Torre Bonica) i can Borrell (avui torre de Berardo), sorgí una pugna consistent a veure quina de les dues cases construïa una torre més esvelta en la seva propietat. L’aposta fou guanyada pel primogènit de cal Maduixer, que, anys després, vengué la finca a la família Viver, finca que des de llavors es coneix com a can Viver de la Torre Bonica.
La construcció de la torre de Castellarnau arruïnà els Borrell de tal manera que un fill de l’amo acabà
treballant de forner a can Viver. Tot per haver intentat construir una torre més sumptuosa que la del seu parent. La veu popular ha transmès de generació en generació aquesta curiosa història. A la segona finestra de la torre hi apareix un escut amb les lletres J.H.S., la inscripció «Montserrat Borrell», i l’any 1575, que correspon a la seva construcció i a l’època del millorament de la finca. El 1622 es va vendre la propietat pel preu de 4.500 lliures barcelonines al genovès Francesc Berardo. Aquest només la va posseir per espai de 26 anys, però sigui pel fet que es tractava d’un estranger, sigui per haver-se fet pública la singular història de la torre, el nom de Berardo ha perdurat al llarg dels anys. El 1648 l’adquireix, per compra, Joan Martí, de Barcelona, i res no canvia de la seva estructura fins ara.
Conjunt format per la masia de planta baixa i pis, una torre de defensa adossada a la cara est i una capella, construïdes als s. XIII, XVI (1570) i XVII respectivament. El mas té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L’accés es fa per un portal d’arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestrals de tradició gòtica amb caps humans esculpits. A la cuina hi ha un portal d’estil renaixentista i el celler té arcs de sustentació.
La torre és de planta quadrada i té una alçada de 16,91 metres. Consta de planta baixa i quatre pisos i està rematada per un terrat. La torre es feta amb cantells de carreus, excepte els darrers metres que foren aixecats posteriorment amb obra de terrisser. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellarnau
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellarnau
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Ribatallada

Nom del castell: Ribatallada
Data de construcció: XII
Municipi: Sabadell
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 274 m
Coordenades: E 2.065835 N 41.587109 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: just passat el Km 4 de la carretera BV-1248 que va de Sabadell a Matadepera es pren un accés al lloc de Sant Julià d’Altura on hi ha un parc des del qual un corriol hi du en direcció nord després de travessar el torrent de Ribatallada.
El castell de Ribatallada és ubicat al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental. A la base del turó costerut, on es dreça, hi ha la confluència dels torrents de Gotells i el Gran de Can Font, que formen just aquí l’anomenat torrent de Ribatallada, afluent pel marge dret del riu Ripoll.
El castell de Ribatallada apareix documentat per primera vegada l’any 1136, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, donà en feu al senescal Guillem Ramon diversos castells, entre els quals hi havia aquest. En fer testament, el 1173, Guillem Ramon deixà aquest castell al seu fill. El 1202 el rei Pere I concedeix a Guillem Ramon fill totes les fortaleses que el seu pare, com a feudatari seu, tenia al Vallès, una de les quals era Ribatallada. Els Montcada van ser els propietaris de la fortalesa fins al 1310, després passà als Clasqueri. Al segle XIV n’eren propietaris la família Togores els quals l’aconseguiren segurament el 1349 quan, mitjançant una carta de gràcia, el rei Joan els transferí diversos drets jurisdiccionals sobre Castellar del Vallès. A finals del segle XV, el llinatge dels Togores s’extingí. 
L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó proper a Sant Julià d’Altura. L’actual mas de Ribatallada mostra poques estructures que l’identifiquin amb l’antic «castrum  de Ripa incisa». La seva planta irregular, resultat de la seva adaptació al petit terreny més o menys pla del cim i a successives ampliacions, mostra un seguit d’estructures que van des del segle XVI al XIX. Només a la part nord-oest queden restes d’un mur atalussat que recobreix el marge del turó per aquest costat i que podrien ser d’un pany de muralla de l’antic castell. Aquest mur té un aparell de pedres rodades, de mida mitjana i amb la cara desbastada, que han estat col·locades en filades regulars força uniformes. Tanmateix s’ha de tenir en compte que aquest tipus d’aparell pot comprendre una cronologia bastant dilatada, la qual pot anar des dels segles IX o X fins al segle XV.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Ribatallada
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018

+ fotografies: CastellsCatalans/Ribatallada
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ribatallada
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Ca N’Ustrell

Nom del castell: Ca n’Ustrell
Data de construcció: XIV
Municipi: Sabadell
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 295 m
Coordenades: E 2.068419 N 41.580876 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: aquesta masia fortificada està situada al Km 4 de la carretera BV-1248 que va de Sabadell a Matadepera.
Ca n’Ustrell és una masia de Sabadell del segle XIII. És de propietat privada i està situada a la carretera de Matadepera. La masia, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital. Als segles XIV i XV apareix com a Mas Prat de la Bassanta. Al tombant del segle XIX-XX, n’era propietari Miquel Ustrell i Serrabogunyà.Esmentada al segle XIV, quan era propietari Guillem d’Uyastrel, que per voluntat del rei Pere II el Gran, fou ordenat lloctinent del batlle reial de Terrassa. Al segle XV es parla d’Uyestrel, al XVI d’Ullestrell i al XVIII d’Ullastrell. Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici, és a dir, servidor laic de la Inquisició.
En el terme d’aquesta masia hi havia la font Rosella, situada en el torrent de la part superior del pla de Joncós, les aigües de la qual foren cedides a Sabadell pel rei Pere III, el Ceremoniós. En una de les vinyes de Ca n’Ustrell es van descobrir restes d’una necròpolis i d’un poblat romans, que van anar al Museu d’Història de Terrassa, d’on depenia Sant Julià d’Altura en aquella època. Masia, o casa forta, d’un pis amb vessants que donen aigües a les façanes laterals. Destaquen la porta adovellada i, damunt, una finestra gòtica i una renaixentista. El conjunt està dominat per una torre gòtica de defensa de 14,9 m d’alçada, amb quatre finestres per banda, menys per sol ixent, on només n’hi ha dues. El portal antic devia ésser per sol ixent, ja que és el lloc on hi ha la tronera, obrada amb pedra roja. A l’interior hi ha la llar de foc rodó, amb volta de pedra tosca i el “colguer” circular. A la planta pis cal destacar la sala de portes amb relleus barroquitzants fets de guix. El conjunt fou rehabilitat l’any 2007.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ca_n%27Ustrell
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Desembre 2018
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ca n’Ustrell
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat