dijous, 10 de març del 2011

Rajadell

Nom del castell: Rajadell
Data de construcció: segle XI
Municipi: Rajadell
Comarca: Bages
Altitud: 376 m
Coordenades: E 392435.0, N 4620666.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 42' 19.96'' Latitud: 41º 43' 43.25'' (GPS)
Com arribar-hi: dins del mateix nucli urbà de Rajadell. 
La primera documentació escrita que en trobem data de l’any 1063, quan es fa esment del castell de Rajadell en un document de compra del castell de Grevalosa per part del comte Ramon Berenguer I. Aquest darrer castell limitava amb el de «Rigadel».
A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l’any 1471) quan el castell i l’església tingueren molts desperfectes.
El domini del lloc va canviar de cognom al segle XVI, quan l’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles va comprar el senyoriu de Rajadell. Més tard, l’any 1576, es casen Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta, unificant així sota la jurisdicció d’una mateixa família tots aquests territoris, que més tard van donar lloc al municipi de Rajadell.
En aquest període, i fins a la primera meitat del segle XVII, és quan es produeix l’enfortiment dels grans masos disseminats pel terme i es refan el castell i l’església. A finals del segle XVII, Anna d’Eimeric i de Cruïlles es va casar amb Domenico Pignatelli, noble italià, i des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell. 
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.
Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius podrien ser dels segles XIII o XIV) és del segle XVII. És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l’església, fou l’origen del poble de Rajadell.
És format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, etc.
És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable.

Extret de les webs:
http://www.rajadell.org/ca/index.php/turisme-i-oci/llocsdinteres/castell-de-rajadell.html
http://www.castellsdelleida.com/index.php?module=pnHome&nav=article&pid=109

Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011

+ fotografies : CastellsCatalans/Rajadell
+ informació en PDF : Rajadell

Fals

Nom del castell: Fals
Data de construcció: segle X
Municipi: Fonollosa
Comarca: Bages
Altitud: 363 m
Coordenades: E 394980.5, N 4623750.7 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 44' 8.157'' Latitud: 41º 45' 24.46'' (GPS)
Com arribar-hi: s’hi accedeix prenent la carretera BV-3008 en direcció a Calaf fins al Km. 8 on cal prendre la BV-3012 que du a Rajadell. Entre  el Km. 4 i el 3 cal prendre una pista a l’esquerra la qual, en poc més d’un quilòmetre, ens durà a les torres de Fals, situades damunt la riera de Fonollosa. També s’hi pot accedir a peu amb 15 minuts seguint el GR-3 des del Km.7 de la BV-3008.

El castell era situat a I’antic terme de Fals, que corresponia gairebé a l’actual de la Fonollosa.
La primera notícia documental és del 995, amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. En tenien el domini els vescomtes de Barcelona com a alou del comtat de Barcelona, i n’eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.
Sempre va restar lligat al vescomtat de Cardona i, per tant, en va seguir la mateixa evolució i les mateixes vicissituds.

De l’antic castell altmedieval, només es conserva la torre romànica, de començament del S. XI, situada dalt d’un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base. L’alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats. Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s’observen pegats de l’arrebossat que els cobria. La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades.
Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats.
La porta original s’obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nordoest. Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L’arc de la porta, que sembla força primitiu, s’ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús. Sota l’arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l’obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l’interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, és lògic pensar que hi havia un o dos pisos més.
La segona torre cilíndrica, situada al sud de la torre romànica, correspon a una ampliació del castell del final del s. XIII o del XIV. El mur atalussat que la circumda és una construcció moderna.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011.

+ fotografies: CastellsCatalans/Fals
+ informació en PDF : Fals

Castellet

Nom del castell: Castellet
Data de construcció: segle X
Municipi: Sant Vicenç de Castellet
Comarca: Bages
Altitud: 279 m
Coordenades: E 404424.0, N 4613306.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 51' 3.051'' Latitud: 41º 39' 50.15'' (GPS)
Com arribar-hi: s’hi accedeix des de la carretera C-55 prenent l’accés al polígon de les Vives, situat a ponent de Sant Vicenç de Castellet sense travessar el Llobregat. Una pista asfaltada s’enfila fins dalt mateix.

Els orígens del lloc estan lligats al castell de Castellet, situat en un turó a ponent de la població. La primera notícia documental del castell és del 1001. En un principi depenia del domini feudal dels bisbes d’Urgell, i el 1179 passàper venda al rei Alfons I el Trobador. En tenien el domini feudal els Castellet.
El 1277 el senyor del castell, Guillem de Castellet, fou assassinat, i el castell, cremat. Va ser reconstruït i el domini dels Castellet continuà fins al s. XVI, que passà per matrimoni als Segalers i després als Muntanyars. Quan al s. XIX s’aboliren les dependències senyorials, el castell era de la família Amat de Terrassa.
L’únic element del castell que encara es conserva dempeus és la torre, construïda al final del s. XII. També queden algunes restes, molt difícils de datar, de part de les muralles i d’unes estances. Els fragments de les muralles arriben als 3 m d’alçària en alguns punts, mentre que en altres es troben gairebé al nivell del terra. Al sud es poden observar els basaments d’una estança rectangular i una altra de trapezoïdal.
La torre del castell és de planta quadrada i s’aixeca fins a arribar als 9 metres.Al nivell inferior, els murs són de 90 cm de gruix. Aquesta torre es va bastir amb blocs de pedra força grans. Als quatre angles del terrat es veuen els merlets. La porta d’entrada es troba al mur nord; és força gran i acaba en un arc de mig punt fet amb dovelles. Dos finestrals s’obren al nivell del primer pis, l’un a l’est i l’altre a l’oest, tots dos acabats en un arc de mig punt monolític.

L’església de Santa Maria de Castellet se situa dins el recinte casteller. Era la capella del castell, i amb el temps esdevingué santuari marià.  L’edifici original era d’època preromànica, però ja en època romànica se’n construí un altre conservant part de l’anterior.Quan es va refer l’edifici al s. XIX, es va enderrocar l’absis i en el seu lloc es va construir, aprofitant-ne una part dels carreus, una escalinata que segueix l’hemicicle de la capçalera. Així, es capgirà l’orientació primitiva, ja que ara s’accedeix al santuari per l’antiga capçalera, mentre que el presbiteri actual, amb l’altar, es troba al lloc que correspondria al frontis.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011


 + informació en PDF : Castell de Castellet