dimarts, 13 de desembre del 2016

Vacarisses

Nom del castell: Vacarisses
Data de construcció: XI-XIV
Municipi: Vacarisses
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 439 m
Coordenades: E 1.918050 N 41.607708 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del poble i localitzat al carrer Major, davant del núm. 6. Actualment acull la Biblioteca Municipal, i està declarat bé cultural d’interès nacional.
Està situat en lloc dominant, l’edifici actual té caràcter de masia noble dels segles XVII o XVIII. A partir d’una planta rectangular s’aixeca l’estructura de la casa. La teulada és a dues aigües amb teules àrabs i carener horitzontal a la façana. Una part de la façana principal presenta una situació sobresortida on s’hi veu la porta d’entrada amb grans dovelles i tres finestres rectangulars, al pis, amb protecció de barana de ferro. Els murs estan arrebossats exteriorment deixant a la vista les pedres cantoneres i les llindes de les finestres. Per sota la teulada hi ha un incipient ràfec que disposa una decoració de dues fileres de caps de teules.
El casal està situat sobre construccions que es remunten al segle XI. Els actuals murs de contenció de pedra vermella són del segle XIII o XIV; queden alguns panys de muralles i rampes d’accés. El lloc destinat a presó és relativament modern (es va construir una paret en una volta més antiga). També es conserva el poltre on es ferraven les cavalleries. Presenta diferents construccions annexionades tals com graners, cellers, cups de vi i era de batre.
La primera menció específica del castell de Vacarisses correspon a l’any 1001, dins la donació de la propietat i el domini sobre els comtats d’Osona i Manresa que el comte Borrell fa a la seva muller Ermessenda de Carcassona. 
El 1023, la mateixa Ermessenda empenyora al seu fill Berenguer Ramon I diversos castells, entre els quals hi ha el de Vacarisses. El 1072 el castell ja és de la família Montcada. Hi resideixen per ells diversos lloctinents o castlans. Ja en el segle XIII (1291), el castell de Vacarisses figura en la donació «propter nupcias» de Guilleuma de Montcada amb l’infant Pere i  es la darrera possessora, que morí el 1309. El 30 d’agost de 1358, Pere el Cerimoniós va vendre, per 4.000 sous, el castell amb Rellinars i altres parròquies de l’entorn a Jaume Desfar. El 1396 es realitza la fortificació del castell en la guerra enfront el Comte de Foix. 
Al llarg de tot el segle XV es manifesta la vida de la parròquia de Vacarisses junt amb el seu castell.  Des de 1596, Isabel Desfar figura com a Senyora de Vacarisses, Rellinars i Castellbell. Després, amb el seu casament amb Francesc Amat, dona origen a la introducció a la família Amat. El 1702 s’atorga el títol de Marquès de Castellbell a Josep Amat. L’any 1707 va néixer Manuel Amat i Junyent, que fou Governador de Xile, i de 1761 a 1776 fou nomenat Virrei del Perú pel rei Ferran VI d’Espanya. Més endavant, pel 1773, el castell es destina a tasques de pagesia i recol·lecció de censos.
El 1939 el Marquesat passa a una tal Dolors, Gran d’Espanya, esposa de Lluís Villalonga. El 1948, Joaquim Villalonga ven el castell a Antoni Roure i Jofre, actual propietari (anys vuitanta). 
L’any 2003 es portà a terme una intervenció arqueològica i un estudi històric com a pas previ a a rehabilitació de l’edifici. Els sondejos arqueològics realitzats no van permetre documentar cap element associable clarament a cronologies entorn el segle XI, fet que sembla donar pes a la teoria que l’emplaçament primerenc del castell era la propera «Torrota», des d’on s’haurien traslladat al segle XIV-XV a l’emplaçament actual. Tot i així, no es pot descartar que l’antic castell estigués situat en el mateix lloc que l’actual i que fos totalment destruït en construir-se el nou edifici als segles XIV-XV, del qual s’han identificat tot un seguit de murs amb un aparell molt uniforme format per carreus quadrangulars de pedra sorrenca disposats en filades regulars.
Durant els segles XVI-XVII l’edifici anirà canviant a poc a poc la seva funció i es construirà una sèrie d’edificis que comportaran un canvi important en la fisonomia del conjunt. La transformació del castell en una gran explotació agrícola acabarà al segle XVIII, amb un important canvi en la seva fisonomia amb la construcció de tota l’actual ala occidental i l’edifici adossat a l’oest,a més de tres cups. Al segle XIX, a algunes de les sales del castell s’hi ubica l’escola per a nens i l’Ajuntament, per tant, es porten a terme diverses reformes a l’interior de l’edifici per habilitar-lo a la seva nova funcionalitat. A partir de 1974, amb el trasllat de les escoles i l’Ajuntament a nous edificis, el castell quedarà pràcticament sense ús i començaran les gestions per a la seva restauració.
L’any 1985 fou adquirit per l’Ajuntament i ha estat rehabilitat recentment. Durant els anys 2005-2006 es realitzà un seguiment arqueològic dels treballs d’adequació, gràcies al qual es pogué fixar la cronologia d’alguns elements que no havien estat suficientment datats durant la intervenció arqueològica anterior a causa de la dificultat d’accés a determinats espais del castell. En general, els resultats del seguiment de les obres ratificaren les conclusions a què s’havia arribat durant l’estudi efectuat l’any 2003.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vacarisses
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre 2016


tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
.

Torrota de Vacarisses

Nom del castell: Torrota de Vacarisses
Data de construcció: X-XI
Municipi: Vacarisses
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 439 m
Coordenades: E 1.907712 N 41.610051 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: se surt dins de Vacarisses, a la intersecció de la carretera BV-1212 amb el carrer de Dalt on hi ha una residència de gent gran. Al final d’aquest carrer s’inicia el carrer del Serrat, on al final, hi aparquem còmodament el cotxe i ens disposem a continuar a peu, per un ampli camí de terra. Al cap d’uns 250 m. abandonem aquest camí, seguint un corriol que apareix a l’esquerra  en direcció a la torre. El proper recorregut, ben evident, no presenta cap dificultat, i en qüestió d’uns 15 minuts ens condueix sense problemes als peus de la torre.
La Torrota és una torre de guaita del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarada bé cultural d’interès nacional. Situada sobre un pujol al nord-oest del poble. És una torre de planta circular amb aparell de pedra sense treballar. Tan sols se’n conserven 12 metres d’alçada, corresponents a la planta baixa, el primer pis i l’inici del segon. L’absència d’arrencaments de volta fa pensar que probablement la separació interna dels pisos es fes amb embigats de fusta. L’accés a la torre es feia mitjançant una porta situada a la banda de migdia, al segon pis de la torre, d’arc de mig punt adovellat. Adossades a la torre, a les bandes oest, nord i sud, hi ha restes de diferents estructures.
Es coneixen poques dades de la Torrota, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses. Aquest podria haver estat situat al centre del poble, al turó on hi ha l’actual castell, tot i que alguns autors el vinculen amb la Torrota.
Amb motiu del projecte de restauració de la torre endegat per l’Ajuntament, l’any 1999, es va portar a terme una intervenció arqueològica centrada a l’interior d’aquesta. Les dades estretes de l’excavació no van permetre situar la torre en un moment cronològic concret, tot i que per les seves característiques es pot situar als segles X-XI, datació que coincidiria amb les primeres mencions al castell de Vacarisses. Les intervencions portades a terme tant a la Torrota com al castell situat al poble, però, no han pogut determinar quin era el primitiu emplaçament del castell de Vacarisses al qual es refereix la documentació.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Torrota_(Vacarisses)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre 2016



tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Collbató

Nom del castell: Collbató
Data de construcció: XII
Municipi: Collbató
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 423 m
Coordenades: E 1.830127 N 41.569426 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: dins de la localitat de Collbató, cal localitzar el carrer Amadeu Vives. Al final d’aquest vial passarem per sota d’un arc. A l’esquerra arrenca un petit corriol que de seguida arriba a un lloc on hi ha unes alzines, per l’esquerra i cap amunt ens hem d’enfilar dalt d’un turó cònic, per un costerut camí, fins al cim on hi ha el castell sobre el poble de Collbató, amb vistes molt belles de la muntanya de Montserrat.
La vila és documentada ja l’any 931 quan el prevere Guadamir i els seus germans venen al comte Sunyer els alous que tenen al terme del castell de la Guàrdia, a Collbató i a Almedòvar que havien obtingut en part per aprisió. L’any 945, el mateix comte Sunyer els compra alous i terres als mateixos llocs de Collbató i Almedòvar.
El castell de Collbató és documentat per primer cop l’any 1113 quan el vescomte Guislabert Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda, casada amb Bartomeu. Els límits del terme especificats en el document són el Llobregat i Esparreguera a llevant, Pierola a migdia, Santa Maria del Bruc a ponent i amb el torrent de Santa Maria a tramuntana.
El 1201, Guillem de Montserrat, successor dels vescomtes era senyor de la Guàrdia i de Collbató. El 1205, aquest mateix Guillem de Montserrat, amb la seva esposa Beatriu i la seva mare Guilla, donà terres del terme de Collbató a Santa Maria de Montserrat. El 1215, donen al seu fill Berenguer el castell de Collbató del qual tenien el domini vitalici. Berenguer senyorejà Collbató fins al 1260, data en què el succeí el seu fill Berenguer. L’any 1292 el fill d’aquest, Guillem, vengué la fortalesa i les cases que hi havia, en franc i lliure alou, al seu nebot Guillem Durfort, amb tots els honors, possessions, pertinences, homes i dones per 27.000 sous de moneda de Barcelona de tern. Finalment, el 1375, Guillem Durfort el deixà en el seu testament a Santa Maria de Montserrat.
Les restes anteriors al 1113 són escasses, però permeten deduir quina era la seva estructura. Una torre envoltada d’una muralla rectangular. La torre era semicircular i estava situada al punt més alt del turó. Se’n conserva només la meitat, però té la base sencera. El diàmetre exterior és de 5,20 m, l’interior és de 2,20 m i els murs fan 1,50 m de gruix. La base té una alçària Base de la torre del castell. d’un metre i el fragment de mur uns 2,50 m. No s’hi veu l’arrencament de cap volta. Era revestida de carreus i el reomplert de l’interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A l’exterior els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça.
Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs quasi paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants 1,5 m i 3 m, respectivament, els quals devien delimitar unes cambres, essent un dels murs la mateixa muralla, tancava un recinte rectangular d’uns 228 m2.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Collbató
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre 2016


tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Voltrera

Nom del castell: Voltrera
Data de construcció: XI
Municipi: Abrera
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 189 m
Coordenades: E 1.925855  N 41.524247 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: des del nucli urbà d’Olesa cal prendre la carretera BV-1201 en direcció a Martorell i entre els km 3 i 4 prendre un trencall a l’esquerra que ens durà a la urbanització can Vilalba, dins de la qual hi ha el turó del castell de Voltrera on s’hi puja fàcilment mitjançant un corriol.
El Castell de Voltrera és  una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Són unes restes de murs, encara notables, amb la capella romànica de Sant Pere molt a prop, també en ruïnes. Aquesta és la part més antiga del castell, datada vers el segle XI. La resta ha estat molt modificada i reconstruïda en època moderna, quan n’eren senyors els Despalau i Amat. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, amb les parets bastides amb petits còdols i reble a les parts baixes i tàpia a les altes. La capella és a la banda occidental, fora del recinte però adossada a aquest, fent muralla. És una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau amb un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l’absis, hi ha excavades a la paret dues absidioles. Al parament exterior té ornamentació llombarda però només a la façana de tramuntana. Tocant a la capella hi ha un arc de pas força colgat que podria ser del segle XVI.
Aquest castell va pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes. El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins al 1027; llavors n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. En fer testament el 1058, Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert. Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue. A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el senyor de Castellví, Guillem Ramon III, en testar el 1176 el deixà al seu fill Gombau.
El llinatge posseïdor de la baronia s’esgota per línia masculina i passa per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s’anomena castell de Vilalba. Acabada la guerra de Successió els senyors que hi havien viscut per motius de seguretat, abandonen el castell per viure a la casa Vilalba, al peu d’aquest.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Voltrera
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Desembre de 2016


+ fotografies: CastellsCatalans/Voltrera
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat