dimarts, 13 de desembre del 2011

Castellnou de Llinars

Nom del castell: Castellnou de Llinars
Data de construcció: segle XVI
Municipi: Llinars
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 193 m
Coordenades: Geogràfica - ETRS89 E 2.403385 N 41.640320.
Com arribar-hi: emplaçat dins del mateix nucli urbà de Llinars.
El Castellnou, fou construït per encàrrec de Riambau de Corbera-Sant Clement entre el 1.548-58, després de l’ensorrament del Castellvell (el Far) pel terratrèmol de 1.448.
És una casa forta de planta quadrada, d’uns 27 m. de costat. A cada angle hi havia un petit baluard i un torricó de planta triangular, dels quals només queden els dos de la part nord. Durant les guerres civils del segle XVIII els van desmuntar per evitar l’aspecte militar del castell.
Encara que es diu que és un dels millors palaus renaixentistes conservats del país, no es pot comprovar perquè es de propietat particular, no es pot  visitar, ni tant sols veure’l de prop, doncs una gran tanca i la vegetació que l´envolta ho impedeix .

Extret del web: http://www.llinarsdelvalles.cat
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Castellnou de Llinars
document PDF: Castellnou de Llinars
video de Castellnou de Llinars

El Far

Nom del castell: El Far o Castellvell de Llinars
Data de construcció: segle X
Municipi: Llinars del Vallès
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 389 m
Coordenades: N 41º37’36" / E 02º24’26".
Com arribar-hi: procedents de Llinars del Vallès, prenem la carretera B-510, en sentit Dosrius. Passat el PK 8 trobarem una desviació a l’esquerra, indicant per anar al Parc del Montnegre i Santuari del Corredor. Continuem en aquesta direcció i molt aviat, a la dreta, veurem un petit indicador: castell de Llinars. Tot seguit, i ara a l’esquerra, veurem un trencall, barrat l’accés per una cadena. De manera una mica precària, hem aparcat aquí mateix. Distància des de la cruïlla anteriorment citada, fins aquí, 500 metres. A continuació, en un plàcid passeig a peu, d’uns 5 minuts de durada, arribem a la restes de l’edificació. 

El castell del Far, fou un castell que es va edificar als voltants del poblat ibèric del Far. Tot i no aparèixer documentat fins al segle X, s’han pogut identificar construccions del segle VI, període en què es va construir el fossar excavat a la roca i algunes sitges. Quan  s’adreçava  a Girona, durant  la campanya contra Catalunya del 982, Almansor va conquerir el castell de Munt Fariq, que s’ha identificat amb el castell del Far. Aquesta és la primera referència documental del castell. 
El 24 de maig de 1448 el castell es va ensorrar a causa d’un terratrèmol, arrel d’aquest fet, els seus propietaris la família Corbera van decidir la construcció del Castellnou de Llinars on s’hi traslladaren, perdent el castell del Far qualsevol valor defensiu i residencial.
El castell està situat dins el Parc del Montnegre, mal indicat i al costat d’una casa de colònies. Els seus restes avui estan consolidats, encara que emprant uns materials que considerem poc adients.   

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Far
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/El Far
document PDF : castell  El Far
vídeo Castell El Far

La Roca

Nom del castell: La Roca
Data de construcció: segle XI
Municipi: La Roca
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 174 m
Coordenades: Geogràfica - ETRS89 E 2.328398 N 41.591529
Com arribar-hi: es troba situat al mateix del nucli urbà de La Roca.
Les primeres referències sobre el mot Roca les trobem en l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de la Roca, als entorns de l’any 932, sota la denominació de Rocha, i tot seguit com a «in villa Rocha». És citat per primera vegada a la documentació conservada l’any 1030.
El darrer senyor de la Roca fou Ramon Àngel de Torrelles (finals del segle XVI), començant la seva decadència física, tot i que fou ocupat per tropes franceses durant la Guerra de Separació (o dels Segadors) que sotragà la contrada entre 1640 i 1652.
Notícia del ruïnós castell ens la dóna Carreras Candi el 1895, i a partir d’aquí ja ens hem de situar en el darrer segle XX quan el seu propietari, Antoni Rivière Manén, el reconstrueix totalment fins a donar-li l’aspecte actual. Avui, es un castell que no té possibilitat de visita, només es pot observar des de lluny, doncs l'accés al seu voltant es troba tancat per un ballat de la propietat actual.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum II de l’obra Els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/La Roca
document PDF : castell de La Roca
vídeo castell de La Roca

Montornés o de Sant Miquel

Nom del castell: castell de Sant Miquel
Data de construcció: segle XII
Municipi: Vallromanes
Comarca: Vallès Oriental
Altitud: 436 m
Coordenades: N 41º31’39" / E 02º16’19".
Com arribar-hi: S’hi pot anar seguint un itinerari recomanat per l’Ajuntament de Montornès en un temps d’una hora de camí efectiu. Cal, però, documentar-se bé a través del web d’aquest ajuntament i d’un mapa adequat. L’altra manera d’anar-hi és des de la urbanització situada al  costat del golf de Vallromanes. S’hi accedeix a través del coll de Can Corbera. En ambdós casos cal fer una pujada forta mitjançant corriols.

El castell de Sant Miquel es una fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi de Montornès del Vallès a 436 metres d’altitud. La primera notícia escrita del castell de Montornès data del 1108 amb motiu d’un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l’altar de sant Sadurní màrtir(patró de la parròquia de Montornès).
El 1718 el comte de Darnius reedificà l’antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell (vessant est), que es convertiria en residència dels senyors del castell de Montornès. Posteriorment la propietat era dels Fiveller, que van heretar el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho era dels Martorell. Finalment, al final del segle XX la propietat del castell i de la Torre Tavernera va passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d’Alba de Liste.
Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge i trossos de murs.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum II de l’obra Els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.
Jordi Gironès Vilardebò / desembre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Montornès
* document PDF : castell de Montornès
Video del castell de Montornès

Podeu consultar tota aquesta informació i la d'altres castells al web de   castellscatalans.cat

dimarts, 8 de novembre del 2011

Millars

Nom del castell: Millars
Data de construcció: segle XIV
Municipi: Madremanya - Millas
Comarca: Gironès
Altitud: 110 m
Coordenades: N 41 59 24.01073/ E 2 5818.30308
Com arribar-hi: sortim de Madremanya per la carretera GIV-6702 en direcció a Corça, i entre els Km 9 i 10 prenem un trencall a l’esquerra que en ben poca estona ens du al castell de Millars.

El castell de Millars i la població de Madremanya tenen una història comuna durant l’època medieval, si bé el lloc i poblament de Madremanya té més antiguitat.
El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: Villa Miliasa (881), Milars (1065), Mias i Milliare (1279).
L’antiguitat del castell, l’hem de situar en el segle XIV i conserva el pati d’armes, amplis salons i finestrals gòtics del segle XV, es tracta d'un edifici que fa molt goig pel seu excel·lent estat de conservació, tot i les modificacions que s'hi han anat fent en el transcurs dels anys per tal de fer-lo habitable. Va ser propietat de Carles de Gomar, qui es va encarregar de la seva restauració fins a l’estat actual. Fet que ha comportat que no es pugui visitar, per tractar-se d'un castell particular.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1992.
Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Millars
Document PDF: Castell de Millars

Torre Desvern

Nom del castell: Torre Desvern
Data de construcció: segle XII
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 107 m
Coordenades: N 42.02323 / E 2.88397
Com arribar-hi: està situat als afores de la població de Celrà, al final del carrer anomenat dels Germans Sabat i al costat mateix del castell de Celrà.
La Torre Desvern, la Torre Desbach o, simplement, la Torre, es troba situada en un lloc proper al castell dels Escala (o de Celrà), encara que més enlairada. Malgrat això, no hi hagué històricament cap relació entre les dues fortificacions.
Del segle XII es l’esvelta i consistent torre romànica amb finestral trifori del mateix estil , i almenys una de les peces annexes de la planta baixa, que fan en conjunt una antiga i sòlida masoveria.
Des de començament del XV fins a finals del XVI l’heretat restà en mans de la nissaga ennoblida i gironina dels Vern.. En aquells temps deixà de complir funcions merament defensives per a servir de residència dels senyors en les seves estades celranenques. Daten d’aquells anys les obres d’ampliació i embelliment del primitiu edifici.
El 1735 fou adquirida pel celranenc Josep Guinart de Reixach, el qual la reconvertí en masoveria. Des d’aleshores, restà propietat dels successius hereus i pubilles Cors-Guinart, fins que passà a ser patrimoni municipal en la dècada dels noranta del passat segle XX. De fet en aquests dies té tan o més interès aquest mas, que el propi castell de Celrà, avui convertit en estranya residència.

Informació extreta del web:
w w w. t a l l e r h i s t o r i a c e l r a . c a t /coneixpoble_torredesvern.htm
Jordi Gironès / Novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Desvern
document PDF: Torre Desvern
video de Torre Desvern

Celrà

Nom del castell: Celrà
Data de construcció: segle X
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 101 m
Coordenades: N 42.02013 / E 2.88161
Com arribar-hi: està situat als afores de la població de Celrà, al final del carrer anomenat del Germans Sabat.
Les primeres referències al castell de Celrà daten del 922 quan era denominat com a Celeranus passant després a dir-se Celrano (1064) i Cilrano (1088). Actualment es troba integrat en un barri de la població de Celrà i és conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell. El cas és que aquesta fortificació ha estat coneguda històricament pel cognom de les diverses famílies que l’han posseït al llarg dels segles: castell d’Aguiló, castell o casa dels Escala, casa o força dels Foixà i, finalment, l’esmentada com a can Serra del castell.
Quan morí en la segona meitat del XVI Caterina d’Escales, muller de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i senyor del castell de Foixà, l’honor passà a mans del seu fill Gaspar. Els Foixà conservaren la propietat fins el segle XIX.
El castell avui situat al limit urbà de Celrà,  és el veritable exemple de com s'ha de fer una restauració, i com no s'ha de fer una adequació a nous usos. Els actuals propietaris han convertit l'antiga torre-masia. en una casa unifamiliar, en la que fins i tot la torre ha estat disfressada. La visita al lloc, per altre banda, ens permet veure al costa mateix, la Torre Desvern, que manté viva la història i evolució del que hauria haver estat el castell de Celrà.


Informació extreta del web:
w w w. t a l l e r h i s t o r i a c e l r a . c a t /coneixpoble_castellscelra.htm

Jordi Gironès /Novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Celrà
Document PDF: Castell de Celrà

Montagut

Nom del castell: Montagut
Data de construcció: segle XIII
Municipi: Sant Julià de Ramis
Comarca: Gironès
Altitud: 170 m
Coordenades: N 42,03110  /  E 2,81572
Com arribar-hi: dins la població de Sarrià de Ter, ens cal localitzar el carrer Isidre Macau i Teixidor. A la cruïlla d’aquest carrer amb el carrer d’Autopista, arrenca una carretera, anomenada Camí de les Comes, que passant per un túnel salva l’autopista AP-7, per on continuarem, enfilantnos, fins arribar a una propera planura on avui dia a la dreta, en una placeta, hi ha un munt de contenidors d’escombraries. Davant nostre, enmig de l’arbreda, són ben visibles les restes del castell. Aparcarem còmodament en aquesta placeta.

El castell de Montagut va ser edificat prop de l’actual població de Sant Julià de Ramis l’any 1288.
Actualment només queden unes muralles. També conserva una torre almenada. El castell fou propietat de Pere II al segle XIII, i després a Jofre de Foixà, passant per últim a Sant Pere de Galligans.
La torre i les restes de fortificacions del Castell de Montagut es troben dins el terme de Sant Julià de Ramis, al cim d’un turó, al costat del Golf Girona venint de la carretera de Banyoles. Encara que hi pot haver restes més antigues, el seu aixecament pot datar-se entre els segles IX-X, amb afegits i reformes posteriors fins al segle XIV.
El lloc on es troba el castell té un gran valor estratègic ja que domina tota l’entrada a Girona per la vessant nord, així com la vall de Banyoles i les muntanyes de la Garrotxa. Durant la guerra de la Independència va ser útil com a punt de guaita per vigilar els moviments de les tropes franceses, però durant el tercer setge (1809) des del primer moment va ser ocupat per les forces invasores.
Possiblement la seva destrucció principal va tenir lloc al llarg de les invasions del segle XVIII i durant la guerra de la Independència ja estava arruïnat. El castell de Montagut és una de les millors mostres de castell medieval per la quantitat de restes originàries que es conserven i per no haver estat modificat en època moderna.
Avui es un castell del segle XII que es troba en molt mal estat de conservació, al costat d'una moderna urbanització amb runes voltades de vegetació que poc a poc s'està apoderant del recinte. Un castell important, la conservació del qual demana una urgent restauració, almenys per evitar una degradació que pot acabar essent irreversible.

Informació extreta del web:
www.motorclubgirona.com/castells/monuments/montagut.htm

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Montagut
Document PDF: Montagut
informació a Viquipèdia: Castell de Montagut

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Montsonís

Nom del castell: Montsonís
Data de construcció: segle XI
Municipi: La Foradada (Montsonís)
Comarca: Noguera
Altitud: 360 m
Coordenades: E 336069.9, N 4639326.4 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 1' 22.77'' Latitud: 41º 53' 13.29'' (GPS)
Com arribar-hi: està situat dins del nucli habitat de Montsonís pertanyent al municipi de la Foradada, separat d’ell només en 1 Km. A la Foradada s’hi accedeix des de la carretera C-26 que va d’Artesa a Balaguer i en un trencall a la dreta situat entre els Km.45 i 46.

Hom creu que els castells de Montsonís i Foradada degueren ésser construïts per Arnau Mir de Tost, per tal de defensar les terres repoblades de la vall de Mig Segre, després deIs convenis establerts amb els comtes de Barcelona i d’Urgell, arran de les conquestes de Cubells, Camarasa i Artesa.
De tota manera, llegim en un text escrit pel P. Sanahuja que l’al·ludit Arnau Mir, obrant conjuntament amb la seva muller Arsendis, el 4 d’abril de 1067 dóna a l’església de Sant Pere d’Àger, diversos castells, entre els quals el de Foradada, amb els seus termes; castells que declara haver pres als sarraïns. Cristians provinents de la “Vella Catalunya”, especialment de la Serra del Cadí, repoblen aquestes terres.
El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona per altres comtes, va defensar la frontera entra la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Nova’ durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l’any 1149. 
El Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (2.a ed.; Barcelona, 1964), situa Montsonís a 407 metres d’altitud, en un turó a l’esquerra del riu Segre, i hi assenyala castell «del baró de l’Albi». Aquesta propietat podem remuntar-la en observar que també a Rubió conjecturem la mateixa traça possessòria.

Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010

+ informació en PDF: Montsonís
+ informació a la Viquipedia: Montsonís
Video del castell de Montsonís

Visites: telf. 973.402.045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontsonis.com

Montclar

Nom del castell: Montclar
Data de construcció: segle XVII
Municipi: Agramunt (Montclar)
Comarca: Urgell
Altitud: 465 m
Coordenades geogràfiques: E 1 2 35.7677, N 41 50 55.85888
Com arribar-hi: el castell està situat dins del mateix nucli urbà.
L’actual castell-palau fou edificat el 1635 (tal com resta exposat en la façana), segurament pels Guimerà, sobre les restes d’una torre romana  anterior i restaurat últimament l’any 1970.
La primera notícia de la qual es té constància es remunta a 1194 quan Gombau de Ribelles sol·licita confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera dels drets reservats en la donació que fa Ponç Ramon de Cervera dels castells de la Foradada, d’Artesa, Montsonís i Montclar.
De la història de Montclar destaca que en el període comprès des del 1200 fins a avui tan sol cinc famílies han estat els seus propietaris: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des de 1986 els Miguel, el llinatge dels quals prové del Baix Empordà (castells de Palau-sator, Palau-sacosta i Púbol).
Com en la majoria dels castells, alguna cosa els caracteritza els uns dels altres. En el cas de Montclar es pot observar un gran menjador on es van celebrar sopars medievals (encara avui es pot llogar per a reunions), la presó (estaven un temps fins a realitzar el judici i se’ls donava als reus menjar) i les masmorres (no se’ls donava menjar i no sortien mai) i unes ròtules de pedra des d’on podien ser observats. És també interessant la tribuna oberta al costat de la capella des d’on els senyors de la casa podien seguir els oficis sense sortir de casa i barrejar-se amb el poble.
Aquest castell va ser declarat monument històric artístic al 1979. 
Jordi Gironès / Octubre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Montclar
+ informació en PDF: Montclar
+ Informació a Viquipedia: Castell de Montclar
Video del castell de Montclar

Visites: telf. 973.402045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontclar.com

Almenara

Nom del castell: Almenara
Data de construcció: segle XI
Municipi: Agramunt
Comarca: Urgell
Altitud: 459 m
Coordenades geogràfiques: E 1 4 5.15832,N 41 45 16.53563
Com arribar-hi: a la sortida d’Agramunt, agafeu la carretera local que va cap a Tornabous. Al cap d’uns cinc quilòmetres arribareu al Pilar d’Almenara. Podeu deixar el cotxe vora el cartell indicador situat poc abans d’arribar al coll de la serra i per un caminet pujareu, en cinc minuts, al peu de la torre.
La dicció aràbiga almenara equival a «talaia o torre de senyals», cosa que s’adiu perfectament en la funció d’alta torre de senyals o de guaita, que fou Lo Pilar d’Almenara. Es tracta d’una edificació d’origen àrab, si bé va ser construïda damunt les ruïnes d’un poblat anterior tardoromà o visigòtic, el qual probablement també tindria una torre de guaita.
Segons l’historiador Josep Lladonosa, en un document del 12 d’octubre de 1038, el comte Ermengol II d’Urgell emet una escriptura de venda d’aquest castell a Arnau Mir de Tost. En data de 1078 podem dir que ja estava ben organitzada la comarca del Sió.
Aquesta torre està situada al damunt del turó Lo Pilar d' Almenara a 459 m d’altitud a l’anomenada serra d’Almenara, amb una gran panoràmica de l’Urgell i de tots els castells del seu entorn. És de planta circular amb una alçària de 14,8 metres i 7 metres de diàmetre en la base.
Actualment es troba dins d’una finca propietat del metge d’Agramunt  Josep Maria Ball i Casades, arqueòleg que junt amb el seu fill, el seu gendre i altres col·laboradors han estudiat el jaciment.
A l’est de la torre, i en el mateix tossal, hi ha les restes d’una església medieval romànica dedicada a Sant Vicenç i d’un poblat medieval del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.
Jordi Gironès / Octubre de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Almenara
+ informació en PDF: Almenara
+ informació a Viquipedia: Pilar d'Almenara
Video de lo Pilar d'Almenara

dimarts, 21 de juny del 2011

Torre Sobirana

Nom del castell: Torre Sobirana
Data de construcció: segle XI
Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Altitud: 172 m
Coordenades: E 428709.8, N 4588204.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 8' 43.81'' Latitud: 41º 26' 25.45'' (GPS)
Com arribar-hi: situada dins dels jardins del parc del Laberint d’Horta de la ciutat de Barcelona.

La primera construcció d’aquesta torre data del segle XI, si bé el nucli de l’edifici actual és del segle XII, moment en què l’espai habitat del castell va ser engrandit. Actualment només en resta: la torre, part del recinte que l’envoltava i una sala amb absis, coberta amb bòveda de canó.
La torre es troba actualmente envoltada per la casa senyorial dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVIII, tot i que es destaca clarament del cos de l’edifici.
La seva planta és circular, amb un diámetre de 4,45 metres, i parets de 1,30 metres de gruix. Se’n desconeix l’alçada original i la ubicació de la porta primitiva, si bé probablement hauria estat elevada, como en la major part de torres de defensa del seu temps.

Jordi Gironès / Juny de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Sobirana
fitxa en PDF de la Torre Sobirana

dilluns, 9 de maig del 2011

Les Escaules

Nom del castell: Les Escaules
Data de construcció: segle XI
Municipi: Boadella i les Escaules
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m
Coordenades: E 490266.5, N 4685396.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 52' 50.68'' Latitud: 42º 19' 8.060'' (GPS)
Com arribar-hi: Abans d’arribar al llogarret de Les Escaules, sense entrar-hi, cal prendre una desviació a l’esquerra per on ens cal continuar, aparcarem el vehicle aquí mateix. Ens enfilarem a peu per una carrer asfaltat, amb cases a banda i banda primer i després solament a l’esquerra, fins a arribar a un lloc on una cadena ens barra el pas, continuarem el camí  per una ampla pista de muntanya, sense asfaltar. Trobarem un trencall i continuarem per la dreta, passant pel costat d’una edificació/diposit pintada de color verd. Al cap d’uns 10 minuts de passejada, ja serà visible a la dreta, enmig dels arbres, la gegantina torre i després d’un altre petit trencall arribarem on hi ha les restes del castell.

El castell ocupa un cim rocós d’un turó de 235 metres que s’enlaira al sud-oest del poble. Des d’allí es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons.
Les primeres referències al topònim Les Escales daten de l’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II a favor de la Seu de Girona, on surt esmentada l’església de Sant Martí de les Escaules, al comtat de Besalú. Tot i que d’aquest castell no hi ha gaire informació, tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1123 quan Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà diversos castells en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries, entre ells també els de Molins, Terrades i Boadella.
La funció d’aquest castell era la de vigilar la línia fronterera entre els comtats d’Empúries i Besalú, però les restes actuals són d’una obra medieval dels segles XIV-XV.
La fortalesa presenta una planta esquemàtica en què la torre cilíndrica és envoltada per un recinte murat. Aquesta torre, d’uns 10 metres d’alçada, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia també quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte emmurallat presenta alguna sagetera. En el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Escaules
* Documentació en PDF: Les Escaules

Hortal

Nom del castell: Hortal o Ordal
Data de construcció: segle XI
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 167 m
Coordenades: E 491652.5, N 4683555.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 53' 51.33'' Latitud: 42º 18' 8.412'' (GPS)
Com arribar-hi: seguir la carretera GI-510 de Llers a Terrades. Passat el Km.1 surt a la dreta una pista que ens acosta a aquest castell, situat una mica abans del torrent del Mas Carreres. La pista no és transitable per cotxes poc alts.

També conegut com castell d’Ordal, en el segle XI depenia dels senyors de Quermançó. Pel fet que Hortal es trobava al comtat de Besalú i Quermançó al comtat de Peralada, es va crear una convinença, on aquest castell estava infeudat als senyors empordanesos pels comtes de Besalú, a canvi de 100 unces d’or. Això queda demostrat en el fet que l’any 1099, Dalmau Berenguer de Quermançó lliurà aquest castell al comte Bernat II de Besalú; el mateix dia, el comte l’encomanà a Dalmau Berenguer de Quermançó.
En el segle XII aquest castell fou pres pel comte Ponç Hug I d’Empúries a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer. Al segle XIII, surten anomenats els Hortal com a senyors d’aquest lloc. Tenen el cognom d’una família empordanesa, alguns membres de la qual foren enterrats a Peralada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ informació en PDF: Hortal

Llers

Nom del castell: Llers
Data de construcció: segle XII
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m
Coordenades: E 492817.0, N 4682815.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 54' 42.23'' Latitud: 42º 17' 44.47'' (GPS)
Com arribar-hi: el castell es troba situat dins del nucli del poble

Llers, plaça fronterera del comtat de Besalú enfront del d’Empúries, ha estat des de temps antics un lloc estratègic; a l’entorn del seu castell medieval, els altres onze castells que en depenien formaven una important xarxa defensiva.
Les primeres notícies documentals del lloc són del segle X (epístola de Benet VI confirmant les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, del 974, i les que són confirmades el 982, villa Lertio i villa Lercio); la parròquia de Sant Julià fou llegada pel comte Bernat Tallaferro el 1020 al monestir de Sant Pere de Besalú.
Des del segle XII, en documents relacionats amb la casa comtal de Besalú i després amb la de Barcelona, apareix el llinatge dels Llers.
Des de mitjan segle XV compartien la senyoria els vescomtes de Rocabertí i els Perellós-Fenollet-Torrelles-Lanuza, però el 1625 el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí recuperà el domini total de la baronia, que mantingueren els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim.
Els Rocabertí cediren al segle XVIII una bona part de les terres ermes a la gent del poble; hom les artigà i es plantaren vinyes i oliveres; amb les pedres dels erms es feren les tanques i les característiques barraques amb
pedra seca i volta cupular i portes d’arc de mig punt, interessant mostra d’un tipus d’arquitectura popular d’arrel molt antiga. És conegut a tot l’Empordà el mite de les bruixes de Llers.

Extret de la web de l’Enciclopèdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/
Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Llers
+ informació en PDF: Llers

dimecres, 13 d’abril del 2011

Gallifa

Nom del castell: Gallifa
Data de construcció: segle X
Municipi: Gallifa
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 633 m
Coordenades: E 426139.0, N 4615727.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 6' 40.84'' Latitud: 41º 41' 16.98'' (GPS)
Com arribar-hi: després de passar el nucli habitat de Gallifa cal seguir la carretera BP-1241 que du a Sant Llorenç Savall i ultrapassat el Km 6 es pren una pista que condueix al castell, ben visible de lluny estant.

El primer esment del castell apareix en un document del 999, data en què el comte de Barcelona tramet una venda al vicari Bonfill. Fou possessió comtal i l’origen del llinatge Gallifa, que es mantingué fins que després del 1115, quan Bernat Ramon de Gallifa féu testament, es va establir un condomini entre les famílies Gallifa-Maçanet i els Rocafort.
Al s. XIV el senyorejava la família Gassius, que en tenia el domini útil, però no el jurisdiccional, en poder del rei. L’any 1357, el rei Pere III va transferir la jurisdicció dels castells de Gallifa, Montmany i el Figueró a Ramon de Centelles. De la família Centelles va passar el 1551 a la família Girbau, que el va mantenir fins el 1596. Des d’aquest moment i durant tot el s. XVII va estar en mans de la família Taiadella; va tornar als Girbau al s. XVIII.
L’església apareix esmentada l’any 1060, però no és fins al 1078 en què ho fa com a parròquia. Hi ha notícies documentals de l’any 1670 d’obres de restauració o reconstrucció. L’any 1868, amb la  reorganització parroquial, perd la funció de parròquia i passa a dependre de Sant Sebastià de Montmajor.  L’any 1985 va ser consolidada i restaurada, i es va dedicar a la Mare de Déu de l’Ecologia.
L’església és un edifici senzill d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. L’alçada de l’edifici fa el doble del que és habitual, com correspon a una fortificació. Tan soIs té tres finestres obertes als murs oest i sud i a l’absis, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d’entrada és al mur sud, i també en aquest mur s’alça el campanar, de paret i de dos ulls. En conjunt, aquesta construcció es pot situar entre els segles XI i XII.
De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó. Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions: la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials. Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa. Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior del recinte: l’inferior és cobert per una volta de mig punt feta amb pedres disposades a plec de llibre. Els panys de la muralla són oberts per diverses espitlleres, distribuïdes regularment. L’aparell s’ha fet amb pedra de paredar de cares aplanades.

Nota: extret del volum El Vallès de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, octubre de 1999.
Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011


+ fotografies : CastellsCatalans/Gallifa
+ documentació en PDF : Gallifa



dilluns, 11 d’abril del 2011

Plegamans

Nom del castell: Plegamans
Data de construcció: segle X
Municipi: Palau-solità i Plegamans
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 171m
Coordenades: E 431968.0, N 4604071.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 10' 57.74'' Latitud: 41º 35' 0.942'' (GPS)
Com arribar-hi: es troba a llevant de la població i ben a prop del nucli habitat.

En un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, del dia 29 de juny de l’any 965, trobem esmentat per primera vegada el nom de Plegamans. Es tracta d’una donació de terres al monestir feta per Deudat, Adulf, Oriola i Martí, successors de Silici.
La notícia més aclaridora sobre Plegamans i els seus límits la trobem en un document de l’any 990: al nord amb Coscolla (probable vil·la propera a can Falguera), fins el camí públic que va a Caldes; a orient amb Palaudàries per mitjà de la serra que passa per sobre la vil·la Rodal (avui, Vilarosal), a migdia amb Gallecs; i a occident amb el camí públic que trancorre pel pla cap a Caldes i prové de Ruvira (Boada).
Aquest és, doncs, el dibuix del primer Plegamans: un escampall de cases de pagès per la serra i les valls adjacents, segurament una primitiva església de la qual malauradament no tenim notícies i una torre, germen d’un castell incipient.
Les terres eren originàriament del comte, i la seva propietat dominical seria més tard, en temps del rei Jaume I, del monestir de Sant Cugat. La jurisdicció o senyoriu jurisdiccional seria lliurada a successius senyors o castlans que també disposarien d’unes terres directament de la seva propietat al voltant del castell. El primer senyor del que tenim constància amb seguretat, per jurisdicció del comte, és Guadall Gilabert de Plegamans (l’any 1122).
Entrat el segle XIV, concretament l’any 1371, consta que un tal Pere de Citrà compra la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-Solità. Al cap d’uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim incorpora a la Corona aquesta jurisdicció. A partir d’aquests esdeveniments ja no tornem a trobar als Plegamans com a posseïdors del castell.
L’any 1441, hi ha un canvi significatiu. Es produeix la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, un important mercader, que fou conseller de Barcelona. El rei Alfons V autoritzà al senyor de Plegamans a refer el castell i elevà la seva categoria convertint-lo en Castell Termenat.
En el cas de Plegamans, no sembla que es pugui parlar d’un feudalisme molt dur. El fet de dependre del monestir de Sant Cugat segurament va contribuir-hi. A més, a partir del segle XV, es van anar fent per part del monestir els establiments dels masos a favor dels seus cultivadors, cosa que comportava a la pràctica la seva propietat a canvi d’uns pagaments anyals, generalment en espècies.
Tornant als senyors, observem com a finals del segle XVI el castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes i, a través d’una sèrie de successius emparentaments, al Marquès de Sentmenat, que té registrada la Quadra a partir de segle XVII. Els anys trenta del segle XX, els Sentmenat es desprenen de les possessions a Plegamans.
L’edifici del castell i les seves terres van ser adquirits l’any 1931 pel senyor Joan Casajoana. Posteriorment va ser adquirit pel «Patronato Central de Nuestra Señora de la Merced para la redención de las Penas por el Trabajo» que finalment en passà la titularitat al Departament de Justícia de la Generalitat.

Nota: text de Tomàs Castells i Manent extret de la web: ww.fundaciofolchitorres.org/castell/historia.html
Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011


+ Documentació en PDF : Plegamans



Sentmenat

Nom del castell: Sentmenat
Data de construcció: segle XI
Municipi: Sentmenat
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 243 m
Coordenades: E 427833.0, N 4607828.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 7' 57.55'' Latitud: 41º 37' 1.421'' (GPS)
Com arribar-hi: es troba al nord de la població de Sentmenat i ben a prop del nucli habitat.

Edifici, en origen, defensiu de planta irregular, que ha estat transformat al llarg del temps en un edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central. Actualment la planta baixa s’utilitza com a magatzem, la primera com a residencial i la segona com annexes.
La primera menció del castell és de l’any 1056, quan el tenia un tal Ramon Miró, però el 1083 ja figurava vinculat a la casa dels Montcada, amb tot, el llinatge dels Sentmenat com a castlants del castell no apareix fins a l’any 1173, quan Pere de Sentmenat deixa en herència al seu fill, Pere, la castlania de Sentmenat.
El 1243, els Sentmenat tenien plena potestat sobre el castell, però, sotmesos, encara, al domini dels Montcada. L’any 1237, els Montcada permuten uns masos de Sentmenat a canvi dels drets que el comanador de Sant Joan de Jerusalem tenia sobre el castell.
Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc i el 1691, en Joan de Sentmenat i de Toralla va obtenir el títol de marquès.
El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII quan pren l’aspecte senyorial. Al segle XIX va ser transformat en pagesia perdent tota referència defensiva.

Nota: extret de la web de l’Ajuntament de Sentmenat: www.sentmenat.cat/
Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011

+ Fotografies: CastellsCatalans/Sentmenat
+ documentació en PDF: Sentmenat

Clasquerí

Nom del castell: Clasquerí o Castellar
Data de construcció: segle XI
Municipi: Castellar del Vallès
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 286 m
Coordenades: E 423018.5, N 4606680.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 4' 30.07'' Latitud: 41º 36' 22.59'' (GPS)
Com arribar-hi: es troba a ponent de la població de Castellar del Vallès i a prop del nucli habitat.

El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.
El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar.
El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.
El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX.
Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).

Nota: extret de la web www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2879
Jordi Gironès Vilardebò /Abril de 2011


+ fotografies: CastellCatalans/Clasquerí
+ informació en PDF: Clasquerí

dijous, 10 de març del 2011

Rajadell

Nom del castell: Rajadell
Data de construcció: segle XI
Municipi: Rajadell
Comarca: Bages
Altitud: 376 m
Coordenades: E 392435.0, N 4620666.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 42' 19.96'' Latitud: 41º 43' 43.25'' (GPS)
Com arribar-hi: dins del mateix nucli urbà de Rajadell. 
La primera documentació escrita que en trobem data de l’any 1063, quan es fa esment del castell de Rajadell en un document de compra del castell de Grevalosa per part del comte Ramon Berenguer I. Aquest darrer castell limitava amb el de «Rigadel».
A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l’any 1471) quan el castell i l’església tingueren molts desperfectes.
El domini del lloc va canviar de cognom al segle XVI, quan l’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles va comprar el senyoriu de Rajadell. Més tard, l’any 1576, es casen Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta, unificant així sota la jurisdicció d’una mateixa família tots aquests territoris, que més tard van donar lloc al municipi de Rajadell.
En aquest període, i fins a la primera meitat del segle XVII, és quan es produeix l’enfortiment dels grans masos disseminats pel terme i es refan el castell i l’església. A finals del segle XVII, Anna d’Eimeric i de Cruïlles es va casar amb Domenico Pignatelli, noble italià, i des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell. 
Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.
Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius podrien ser dels segles XIII o XIV) és del segle XVII. És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l’església, fou l’origen del poble de Rajadell.
És format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, etc.
És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable.

Extret de les webs:
http://www.rajadell.org/ca/index.php/turisme-i-oci/llocsdinteres/castell-de-rajadell.html
http://www.castellsdelleida.com/index.php?module=pnHome&nav=article&pid=109

Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011

+ fotografies : CastellsCatalans/Rajadell
+ informació en PDF : Rajadell

Fals

Nom del castell: Fals
Data de construcció: segle X
Municipi: Fonollosa
Comarca: Bages
Altitud: 363 m
Coordenades: E 394980.5, N 4623750.7 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 44' 8.157'' Latitud: 41º 45' 24.46'' (GPS)
Com arribar-hi: s’hi accedeix prenent la carretera BV-3008 en direcció a Calaf fins al Km. 8 on cal prendre la BV-3012 que du a Rajadell. Entre  el Km. 4 i el 3 cal prendre una pista a l’esquerra la qual, en poc més d’un quilòmetre, ens durà a les torres de Fals, situades damunt la riera de Fonollosa. També s’hi pot accedir a peu amb 15 minuts seguint el GR-3 des del Km.7 de la BV-3008.

El castell era situat a I’antic terme de Fals, que corresponia gairebé a l’actual de la Fonollosa.
La primera notícia documental és del 995, amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. En tenien el domini els vescomtes de Barcelona com a alou del comtat de Barcelona, i n’eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.
Sempre va restar lligat al vescomtat de Cardona i, per tant, en va seguir la mateixa evolució i les mateixes vicissituds.

De l’antic castell altmedieval, només es conserva la torre romànica, de començament del S. XI, situada dalt d’un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base. L’alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats. Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s’observen pegats de l’arrebossat que els cobria. La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades.
Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats.
La porta original s’obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nordoest. Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L’arc de la porta, que sembla força primitiu, s’ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús. Sota l’arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l’obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l’interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, és lògic pensar que hi havia un o dos pisos més.
La segona torre cilíndrica, situada al sud de la torre romànica, correspon a una ampliació del castell del final del s. XIII o del XIV. El mur atalussat que la circumda és una construcció moderna.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011.

+ fotografies: CastellsCatalans/Fals
+ informació en PDF : Fals

Castellet

Nom del castell: Castellet
Data de construcció: segle X
Municipi: Sant Vicenç de Castellet
Comarca: Bages
Altitud: 279 m
Coordenades: E 404424.0, N 4613306.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 51' 3.051'' Latitud: 41º 39' 50.15'' (GPS)
Com arribar-hi: s’hi accedeix des de la carretera C-55 prenent l’accés al polígon de les Vives, situat a ponent de Sant Vicenç de Castellet sense travessar el Llobregat. Una pista asfaltada s’enfila fins dalt mateix.

Els orígens del lloc estan lligats al castell de Castellet, situat en un turó a ponent de la població. La primera notícia documental del castell és del 1001. En un principi depenia del domini feudal dels bisbes d’Urgell, i el 1179 passàper venda al rei Alfons I el Trobador. En tenien el domini feudal els Castellet.
El 1277 el senyor del castell, Guillem de Castellet, fou assassinat, i el castell, cremat. Va ser reconstruït i el domini dels Castellet continuà fins al s. XVI, que passà per matrimoni als Segalers i després als Muntanyars. Quan al s. XIX s’aboliren les dependències senyorials, el castell era de la família Amat de Terrassa.
L’únic element del castell que encara es conserva dempeus és la torre, construïda al final del s. XII. També queden algunes restes, molt difícils de datar, de part de les muralles i d’unes estances. Els fragments de les muralles arriben als 3 m d’alçària en alguns punts, mentre que en altres es troben gairebé al nivell del terra. Al sud es poden observar els basaments d’una estança rectangular i una altra de trapezoïdal.
La torre del castell és de planta quadrada i s’aixeca fins a arribar als 9 metres.Al nivell inferior, els murs són de 90 cm de gruix. Aquesta torre es va bastir amb blocs de pedra força grans. Als quatre angles del terrat es veuen els merlets. La porta d’entrada es troba al mur nord; és força gran i acaba en un arc de mig punt fet amb dovelles. Dos finestrals s’obren al nivell del primer pis, l’un a l’est i l’altre a l’oest, tots dos acabats en un arc de mig punt monolític.

L’església de Santa Maria de Castellet se situa dins el recinte casteller. Era la capella del castell, i amb el temps esdevingué santuari marià.  L’edifici original era d’època preromànica, però ja en època romànica se’n construí un altre conservant part de l’anterior.Quan es va refer l’edifici al s. XIX, es va enderrocar l’absis i en el seu lloc es va construir, aprofitant-ne una part dels carreus, una escalinata que segueix l’hemicicle de la capçalera. Així, es capgirà l’orientació primitiva, ja que ara s’accedeix al santuari per l’antiga capçalera, mentre que el presbiteri actual, amb l’altar, es troba al lloc que correspondria al frontis.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011


 + informació en PDF : Castell de Castellet


dilluns, 14 de febrer del 2011

Vulpellac

Nom del castell: Vulpellac
Data de construcció: segle XIII
Municipi: Forallac
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 48 m
Coordenades: E 504670.0, N 4645599.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 3' 18.81'' Latitud: 41º 57' 37.88'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de Vulpellac.

El castell de Vulpellac és un notable exemplar de l’arquitectura civil gòticorenaixentista al nucli de la població de Vulpellac, al Baix Empordà.
Documentat el 1269, quan se signa un conveni entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac sobre la construcció de la fortalesa. 
El 1287 el senyor de Vulpellac era Guillem de Palol, feudatari dels Peratallada, i el 1319 hi ha documentació dels drets que el bisbe de Girona tenia sobre la parròquia. El 1322 el domini del castell pertanyia als Sant Sadurní i passà a Guillem Sarriera pel seu matrimoni amb Sibil·la de Sant Sadurní. L’any 1358 Guillem comprà les jurisdiccions del lloc al comte d’Empúries.
Està documentat que Antoni Sarriera era el senyor de Vulpellac el 1523. Amb el seu fill, Miquel Sarriera, senyor de Vulpellac a la primera meitat del segle XVI, arriba l’època daurada d’aquesta fortalesa, transformant el castell en un magnífic palau senyorial. 
Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, efectuades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.
És un edifici de dues plantes, que junt amb l’església, emmarquen un petit pati interior central de planta trapezial. Al centre hi ha un pou de pedra i l’accés a la part alta de l’edifici es fa mitjançant una escala adossada als murs.
La torre mestra, a ponent, és del segle XIV, de planta rectangular amb poques obertures gòtiques, espitlleres, merlets i pisos de fusta, però va ser aixecada sobre les restes d’una torre més antiga, amb aparell d’espiga a la seva base.
A l’entorn del palau hi ha restes del recinte emmurallat amb obertures de defensa en forma d’espitllera, encara que alguns vestigis han quedat enmig de les cases del poble que s’hi han adossat. La torre de planta quadrada amb el portal adovellat al nord-est, és l’element més ben conservat. S’alça una altra torre, cilíndrica, al sud-oest del poble, també encaixada entre les cases.
A l’interior destaca la sala major, amb arcs de diafragma apuntats, les dependències baixes amb voltes i les diverses estances de la planta principal. Després d’enderrocar una construcció rural posterior, ha aparegut un
emmerlat superior ben conservat. També es conserven algunes rajoles decorades.

Informació extreta de Wikipèdia:   
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Vulpellac
+ informació en PDF: Vulpellac

La Bisbal

Nom del castell: La Bisbal
Data de construcció: segle XII
Municipi: La Bisbal d’Empordà
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 36 m
Coordenades: E 503244.5, N 4645481.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 3º 2' 16.88'' Latitud: 41º 57' 34.06'' (GPS)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà de la Bisbal.
L’edifici apareix documentat des de l’any 1180. Era possessió, fins i tot lloc de residència, dels 9 bisbes de Girona, els quals gràcies a Jaume I tenien la jurisdicció civil i criminal de la població de la Bisbal; per això al castell també hi van aixecar forques. Servia, així mateix, de presó per als condemnats a perpetuïtat, segons documents de l’època, era gairebé impossible sobreviure-hi.
Va ser reformat en època moderna, tal com podem llegir a la llinda de la porta principal, on figura la data de 1604 i l’escut d’armes del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo, que la va fer construir. 

El castell palau, una important mostra de l’arquitectura romànica civil empordanesa, és de planta lleugerament rectangular, amb dos nivells organitzats entorn d’un pati central de dimensions petites, el pati d’armes, on hi ha l’escala que comunica la planta baixa i el primer pis. Damunt del primer pis s’alça el que externament sembla una torre però que, en realitat, és la capella, coronada per una torreta.
Al s. XVI s’hi va afegir una estructura nnexa al costat sud-oest, que l’allargà de més de 4 m. També es feren modificacions a la façana principal, on es van reformar la porta principal i els quatre finestrals del primer pis. En aquesta façana destaquen un matacà, amb rc de mig punt i sostingut per dues mènsules volades, i una finestra romànica de doble esqueixada que pertany a l’absis de la capella.
L’acabament dels murs i de la torreta consisteix en merlets sota els quals hi ha espitlleres. La façana nord-est conserva les finestres romàniques, mentre que a la nord-oest hi ha un basament amb algunes lloses inclinades, que formen una mena d’opus spicatum o parament en espina de peix, i dues finestres romàniques situades al nivell inferior.
A la planta baixa, el pati central queda envoltat per tres sales rectangulars, paral·leles a les façanes de l’edifici, excepte pel costat de la façana principal, on, passada la porta d’entrada, hi ha el corredor, cobert amb volta
de quart de cercle, i l’arrencament de l’escala; sota I’arc d’aquesta s’inicia una altra escala que porta a la presó del castell, un espai rectangular cobert amb volta de mig punt. Les sales d’aquesta planta es comuniquen mitjançant portes rectangulars, amb llindes pentagonals i descarregades, gairebé en tots els casos, per un arc de mig punt. Totes les estances s’han cobert amb voltes apuntades.
A la sala oest, destaquen tres finestres de punt rodó i doble esqueixada, que abans donaven a l’exterior, però que van quedar a l’interior amb l’afegitó del cos d’edifici del s. XVI.
Al primer pis hi ha cinc sales: tres coincideixen amb les tres finestres de la façana principal i dues es troben a la part posterior.
Veiem la capella, que com la resta de l’edifici és del s. XII, coronada per una terrassa on hi ha una torreta emmerletada de planta quadrada i coberta amb volta de canó. El temple és una construcció de planta rectangular que amaga a l’interior un absis semicircular amb dues finestres de doble esqueixada. Al costat sud-oest té la porta d’entrada, amb dos arcs en gradació, per damunt de la qual passa l’escala que porta al terrat i a la torreta superior.
A l’interior, una volta de canó una mica apuntada cobreix la nau, mentre que l’absis en té una de quart d’esfera. Dues columnes, amb capitells esculpits molt mal conservats, sostenen l’arc triomfal de l’absis.

Nota: extret del volum Baix Empordà de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2000.
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/LaBisbal
+ informació en PDF: La Bisbal
+ informació de la història de la vila: La Bisbal