dimecres, 8 de juny del 2016

Sant Gervàs

Nom del castell: Sant Gervàs
Data de construcció: XI
Municipi: Gavet de la Conca
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 999 m
Coordenades: E 0.969115 N 42.071987 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: des de Llimiana cal prendre la carretera que condueix al nucli de Sant Martí de Barcedana-Sant Miquel de la Vall, situat a 5 km Des d’aquest nucli cal enfilar-se fins a les cases més enlairades i continuar per una pista sense asfaltar, però transitable sense problemes, fins al castell situat a la part més alta del poblament.
El Castell de Sant Miquel de la Vall, també conegut com a Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervàs, és un castell de l’antic terme d’Aransís, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall, actualment englobat en el terme municipal de Gavet de la Conca, prop del curs del Noguera Pallaresa i el seu afluent Barcedana, al nord del massís del Montsec de Rúbies. Aquesta serralada fou la frontera amb els musulmans de Lleida fins a mitjan segle XI.
El vilatge de Sant Miquel fou construït als segles XI i XII, a la banda nord del Montsec pensant en la situació fronterera i en el possible enemic islàmic. Els perills venien del migdia islàmic i la situació de Sant Miquel era immillorable. La vila degué tenir una vintena de cases habitades.
Però des que Arnau Mir de Tost reconquerí la vall d’Àger s’havia fet avançar la frontera. Les lluites feudals havien desplaçat els possibles assaltants als dos flancs i al nord i la situació ja no era tan favorable tot i disposar d’una torre de vigilància al cim de la carena. Dues famílies nobiliàries es discutiren la superioritat a la zona des de començament segle XIV, els Llordà i els comtes de Pallars, enfront del priorat de Meià al qual pertanyien d’antic el castell i la vila de Sant Miquel de la Vall, i fins al 1319 es llançaren greuges mútuament. Sembla que l’any 1319 a la vila i al castell, quan Bord de Pallars els compra al priorat per 6.000 sous jaquesos, hi vivien ja només cinc famílies i el rector. A part del despoblament produït per les pestes, a finals del segle XIV les tropes del comte de Foix i vescomte de Castellbó assaltaren violentament la vall Barcedana (1399), i aquesta destrossa, de la qual no s’escapa ni tan sols el temple de Santa Maria, pogué influir en l’abandonament ja definitiu del vilatge. El fet és que hom no hi troba els materials propis del segle XV. 
Es tracta d’un castell medieval que incloïa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Està situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d’entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l’edat mitjana tingué una importància cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s’hi han fet.
Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d’arqueòlegs dirigits pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El jaciment arqueològic trobat és format per un castell del segle XI, amb una torre mestra i un recinte amb bestorres, i un vilatge abandonat, clos rere una muralla, dins la qual hi havia diversos habitatges de planta rectangular, formats per dues o tres cambres. A l’extrem del jaciment hi ha les restes de l’església romànica de Santa Maria del Castelló Sobirà.
A l’extrem de llevant de la plataforma que acull tot el jaciment, hi ha les ruïnes del castell, la planta del qual recorda la del castell de Mur. Es conserven bastants trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars. Destaca al mig del mur de llevant la torre mestra, o de l’homenatge, així com tres bestorres.  Al centre i a l’extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual només es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, però que han permès unes prospeccions arqueològiques que han desvetllat una part de la composició del vilatge: restes de la plaça, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l’anomenada casa rectoral.
La superfície del castell, construït amb pedra ben treballada i una bona argamassa de calç i sorra, és de 1.269 m2 i la superfície total del poblet és de 8.158,57 m2, 130 metres de llargada i 70 metres d’amplada.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Miquel_de_la_Vall
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

dimarts, 7 de juny del 2016

Tremp

 Nom del castell: Muralles de Tremp
Data de construcció: XIV
Municipi: Tremp
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 463 m
Coordenades: E 0.892908 N 42.165579 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situades dins del propi nucli urbà Les muralles de Tremp són un monument del municipi de Tremp (Pallars Jussà) declarat bé cultural d’interès nacional.
Tot i que el primer esment documental que fa referència a les muralles de Tremp és del 1381, Mir i Amat dedueix la seva existència almenydes del 1109, tancant el nucli de població format a l’entorn de la col·legiata de Santa Maria, i no fóra estrany que tampoc aquestes no fossin les primeres.
Després d’incorporada la vila a la Corona el 1370, Pere III concedí, l’any 1381, a la municipalitat la potestat d’imposar tributs a fi de reparar les muralles i obrir-hi valls, és a dir el fossat. Reforçades durant la guerra dels Segadors, aquestes fortificacions foren alterades en temps de les guerres carlines fins que, a finals del segle XIX, per un acord municipal del 1876, foren tapats els valls i anaren desapareixent progressivament els panys de mur.
El recinte que envoltava l’actual ciutat vella, constava de muralles, torres de defensa i portals, a més d’altres construccions fora muralla. Els successius enderrocs han reduït els vestigis a tres torres de defensa, de les sis que hi hagué. Són les anomenades dels «Padres», de la Sagristia i de Mingo. Totes són construccions de planta circular i estructura cilíndrica, edificades amb petits carreus irregulars. El seu estat de conservació és, però, ben diferent: la dels «Padres» (dita així perquè té annex el col·legi-convent dels Pares de la Sagrada Família) ha estat molt restaurada amb l’obertura de finestrals d’un revivalisme poc afortunat i l’afegit d’uns merlets esglaonats amb espitlleres. La de la Sagristia, que es troba rere l’absis de l’església, conserva millor la seva sòlida aparença i manté les mènsules que sostenien les corseres, mentre que, la torre de Mingo, la més mal conservada, és utilitzada com a habitatge entre mitgeres i té coberta de teules. 
L’antic perímetre de la muralla i el fossat és avui resseguit per un passeig de ronda que significativament hom anomena del Vall.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Muralles_de_Tremp
Elena Fàbregas $ Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Tremp
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Talarn

Nom del castell: Talarn
Data de construcció: XI
Municipi: Talarn
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 581 m
Coordenades: E 0.900890 N 42.185630 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: dins del nucli urbà. El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l’actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.
Malgrat no haver deixat mai de ser una important vila en la vida de la comarca, els continus canvis no han impedit que es conservessin molts elements de la vila medieval, des del mateix traçat urbanístic de la vila closa.
El terme del castell és documentat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana. L’any 1064, el comte Ramon V de Pallars Jussà cedí al seu cosí Artau I de Pallars Sobirà el castell en penyora. El 1079, Ramon V l’ infeudà al seu castlà Ginaman Hug i en els propers anys s’establí una complicada jerarquia feudo-vassallàtica que pot ésser interpretada com a indici de la importància del castell dins el conjunt del comtat, derivada de la situació estratègica i de l’amplitud del terme jurisdiccional. A partir del segle XIII coneixem alguns castlans del castell de Talarn, entre els quals trobem membres de les famílies Mur i Vilamur. Arcard de Talarn, consta en retre homenatge l’any 1338 a Pere III pel castell de Talarn. Al llarg de la primera meitat del segle XIV, els monarques, necessitats de grans sumes de numerari, empenyoraren en diverses ocasions els castells de Talarn i Orrit. L’any 1357 el rei va vendre en franc alou els castells i llocs de Talarn i Orrit a Arnau Roger, comte de Pallars, per la quantitat de 71.000 sous. Per privilegi reial de l’any 1455 Talarn fou constituïda en capital de la sotsvegueria del Pallars i residència dels sotsveguer, càrrec que en endavant només podrien exercir els fills de la vila. Per la seva importància estratègica i centralitat política, l’any 1476 fou presa per les companyies mercenàries de Lluís de Mudarra i l’any 1562 pels hugonots comandats pel comte de Foix. L’any 1716 Felip V convertí Talarn en cap de corregiment, capitalitat que perdé el 1834 a favor de Tremp.
El castell termenat de Talarn era situat en el lloc més elevat i oriental de la vila closa, on encara avui dia hi ha algunes restes. S’hi conserva la Torre de la Presó i el Pla del Castell, antic pati d’armes. En el que es conserva es pot observar un diàmetre de 2,7 m. a la torre, una alçada de 6 m, amb dos relleixos a 2,9 i 3,9 m. del terra, i amb uns gruixos, en els murs adjacents, de 180 cm. Aquesta part es pot datar al segle XI. Prop de les restes de la Torre de la Presó hi ha també d’altres restes del castell, entre les quals les de la primitiva església, molt emmascarades entre les cases que ocupen el lloc on hi hagué el castell. 
Als peus del castell es va anar generant la vila de Talarn. Probablement començà com un poble castral nascut a redós del castell, que es convertí en vila closa molt aviat, en estendre’s les muralles del castell en un segon recinte que abraçava la vila medieval. Amb el pas del temps es van anar modernitzant les velles cases medievals, sobretot en l’època esplendorosa de la història de la vila, quan Talarn esdevingué una vila cortesana, a nivell comarcal, ja que va acollir les principals famílies pallareses, que s’hi construïren la casa pairal.
A la banda oriental de la vila hi ha el Portal i la Torre de Soldevila, atalussada i feta de carreus grossos ben arrenglerats. A l’altre extrem de la vila, a ponent, hi ha la Torre de Caps, feta amb pedra menys regular, més petita i irregularment col·locada A prop d’aquesta torre, més al nord, hi ha les traces d’una bestorre o torre d’angle, quasi del tot desapareguda. Encara, rere l’esglé-Portal interior, entre la plaça i el castell. sia de sant Martí, hi ha les restes d’una altra torre, visible per les formes arrodonides del fragment que se’n conserva (veg. Sant Martí de Talarn).
Aquestes torres són més tardanes que el castell, i es podrien datar entre el segle XIII i el XIV. Constituïen la vila closa pocs carrers, encara conservats, que consisteix en un carrer principal, el del Mig o del Forn, que arrenca del costat nord de l’església, i, paral·lel a ell, el carrer Nou, o de Pau Coll, que de fet esdevé carrer principal, ja que enllaça el Portal de Soldevila, al sud-est, amb el Portal de la Torre dels Caps, al costat de la torre d’aquest nom, al nord-oest de la vila. Més al nord discorre un tercer carrer, que passa pel castell i la plaça de Vilanova, o del Gall, a occident de la vila. Com a carrers, dins del clos de la vila només hi ha aquests tres; ara bé, relligant-los i completen la trama urbana de Talarn, tot de carrerons els van entrelligant. Carrerons com el del Forn o el del castell, per exemple. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_i_vila_de_Talarn
Elena Fàbregas $ Jordi Gironès / Juny de 2016

Torre d’Estorm

Nom del castell: Torre d’Estorm
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Esteve de la Sarga
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 857 m
Coordenades: E 0.841031 N 42.086580 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: entre els km 79 i 78 de la carretera C-13 entre Tremp i el pas de Terradets surt la carretera LV-9124 que arriba a Moror havent passat abans per Guàrdia de Tremp. Abans d’arribar a Moror hi ha un trencall a la dreta que mena fins a Estorm.
La Torre d’Estorm és una torre medieval semicircular, en part derruïda, datable al segle XI i que formava part d’un castell. Està situada al capdamunt del poble d’Estorm, dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, coronant el poble, la part superior del qual presenta les característiques de poble clos. Forma part de la línia defensiva del vessant nord del Montsec d’Ares 
El 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Mur amb el terme d’Estorm. En el fogatge de 1365-70 Estorm, al costat de Vilamunera, consta com a propietat de Guillem de Berga, i el 1381, de F. de Perves. Des de la darreria del s. XVII i fins principis s. XIX, pertanyé als Portolà, barons de Castellnou de Montsec. 
Era un castell format per una torre i un recinte que s’estenia pel planell que hi ha al cim del turó. Torre de planta circular d’una alçada actual de 12 m, amb un diàmetre extern al nivell inferior de 4,8 m i un gruix de mur de 140 cm. El primer trespol, on hi devia haver la porta, és a uns 5 m del sòl exterior. Uns 4,5 m més amunt hi ha un engruiximent del mur que deu correspondre a un altre sostre de fusta. Per damunt d’aquest, la torre s’alça uns 3 m més i es probable que hi hagués encara un altre pis. Al primer nivell es conserven dues espitlleres, interiorment acabades amb arcs adovellats i a l’exterior rectangulars, tancades amb llinda. Al segon pis es veu una altra espitllera, d’arc encara major que les dues anterior i, al costat seu se n’endevina una altra. Al costat meridional de la torre hi havia un petit recinte, un clos murallat que ocupava tot l’espai del cim del turó del castell no ocupat per la torre. Tenia una llargada de entre 9,5 i 7 m de nord a sud i una amplada d’uns 7 m d’est a oest. El mur perimetral, que s’endevina en algun lloc, té un gruix de 80 cm. Al costat nord-oest de la torre hi ha un vall artificial que probablement es va construir per dificultar l’accés a l’enemic.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d’Estorm
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Estorm
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Moror

Nom del castell: Moror
Data de construcció: XI
Municipi: Sant Esteve de la Sarga
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 853 m
Coordenades: E 0.834502 N 42.078680 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: entre els km 79 i 78 de la carretera C-13 entre Tremp i el pas de Terradets surt la  arretera LV-9124 que arriba a Moror havent passat abans per Guàrdia de Tremp. Des de la C-13 fins a aquest nucli i castell hi ha 7 km.
El castell i vila closa de Moror foren edificats damunt d’un penyal en un dels punts més dominants de la vall de Sant Esteve. Pertany al nucli de Moror, entitat de població del municipi de Sant Esteve de la Sarga, situat a la part del Montsec d’Ares coneguda com l’Obaga del Montsec. Al costat de l’església, a la banda septentrional, hi ha restes de diversos fragments d’una torre, de la muralla i d’una torre d’angle.
El lloc de Moror s’originà a partir del castell homònim. El terme del castell, documentat des del 1092 com a «castro Moror», fou donat l’any 1099 pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà a la canònica de Mur. L’any 1272, el paborde Arnau de Mur definí els drets que tenia sobre el castell de Moror, que Berenguer de Moror havia donat a la pabordia en favor de Guillem de Castissent
a canvi de 1.000 sous jaquesos. L’any 1632 Moror continuava pertanyent a la pabordia de Mur i l’any 1831 figura en mans de la família Oliver.
El poble de Moror, en un moment primerenc sembla que tenia una planta bàsicament quadrada, d’un costat de 45 m, planta de poble clos amb un únic accés principal, atesa la seva situació damunt d’un penyal. No se sap si s’organitzava al voltant d’una plaça central, tal com s’esdevé actualment. Al nord-est hi ha l’església i al seu costat hi havia una torre, segurament circular, que resta molt malmesa. Les cases de hi ha a l’est del poble, al vessant del turó, segurament foren afegides modernament. A l’oest de l’església hi ha una torre de planta en forma de mitja circumferència.
Si l’església restava dins dels murs del poble, deuria ser una torre en principi circular, anterior fins i tot a les muralles. Si l’església era fora muralla, pot ser que en fos una bestorre. Té un diàmetre aproximat de 4,7 m. Per sobre els 40 cm de fonaments hi ha uns 65 cm de pedres collocades verticalment (30 cm d’alt x 20 cm d’ample), després uns 125 cm de carreus de 25 cm x 35 cm i seguidament, una pedra cada vegada menys treballada. L’edifici arriba a un 8 m d’alt.
A l’oest d’aquesta bestorre començava un llenç de muralles d’una longitud d’uns 21 m. Els primers metres es degueren enderrocar en fer-se una entrada al poble. Els 6 m següents són molt refets, amb un talús de reforç. Els 8,3 m següents corresponen a les muralles originals. El llenç s’acaba amb una torre d’angle, amb un fragment de circumferència visible de 5,5 m. Cap al sud hi ha encara uns 3 m més de muralla original. Aquesta muralla i la torre tenien una alçada d’uns 6 m. Els murs són formats per carreus de mida mitjana, col·locats en filades horitzontals.
En principi es podria datar les muralles cap al segle XI, amb algun afegit posterior o algun precedent
anterior, per exemple, la part inferior de la torre més propera a l’església. La situació del poble en un indret dominant i damunt d’una penya que li fa de defensa natural permet pensar que fou poblat des d’una època molt reculada.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_i_vila_de_Moror
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016


+ fotografies: CastellsCatalans/Moror
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat


Orcau

Nom del castell: Orcau
Data de construcció: XI
Municipi: Isona i Conca Dellà
Comarca: Pallars Jussà
Altitud: 887 m
Coordenades: E 0.982658 N 42.165861 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: per arribar-hi cal situar-se a la carretera C-1412, que uneix Isona amb Tremp. Molt a prop del desviament cap a Figuerola d’Orcau hi ha el desviament cap a Orcau, que cal seguir fins a arribar al mateix poble i anar cap a la part alta del nucli, des d’on surt un corriol que es va enfilant en ziga-zaga pel vessant sud-oest del turó, per salvar el desnivell de 154 metres que hi ha. El castell és inaccessible pel sud i per ponent.
El Castell d’Orcau és un dels castells més ben documentats de tota la Conca Dellà, com els d’Abella i de Llordà. Igual que aquests dos altres castells, la seva situació li permetia un extens d omini del territori, ja que controla tant la Conca de Tremp com la Conca Dellà. El castell està situat dalt d’un turó de 887 m, dins de l’antic terme homònim i actual d’Isona i Conca Dellà i, a nivell estatègic, permetia enllaçar visualment els castells de Mur i de Llordà.
El castell d’Orcau es construeix al voltant del canvi de mil·lenni, quan la frontera separava els comtats catalans dels sarraïns. No només és important pels elements arquitectònics que conté, sinó també per la seva història jurídica i administrativa, ja que és un dels primers dominis documentats on s’observa el pas del règim comtal al feudal.
Fou origen i seu de la baronia d’Orcau, una de les més importants de tot el Pallars Jussà. El primer document que ens en parla és del 1010, i l’esmenta com a castro Orcall. Ramon V, comte de Pallars Jussà el vengué a Arnau Mir de Tost, i aquest el cedí al cap d’un any a la seva filla Valença,
que es casà amb el comte, amb la qual cosa el castell d’Orcau tornà de seguida a mans dl comte de Pallars. El 1055 un pacte entre els comtes i Ramon Miró d’Orcau, castlà del castell, deixà  de per vida seva el castell del tot en les mans del d’Orcau. Els pactes de renovació s’anaren succeint, i subsistí en el fill del d’Orcau, Tedbald Ramon, i a partir d’ell el senyoriu esdevingué hereditari.  El fill de Ramon V de Pallars Jussà, Pere Ramon I, renovà els pactes, incloent-hi la vila de Figuerola d’Orcau. Ja per sempre més aquest castell romangué unit a la baronia d’Orcau, fins a l’extinció dels senyorius amb les desamortitzacions del segle XIX.
Al llarg del segle XI, quan l’amenaça sarraïna s’allunya d’aquest territori, el castell passa a ser un important centre logístic i militar: d’una banda facilita que s’ocupin les terres de les conques que el voregen i, al mateix temps, és també un castell fronterer entre els dominis del comtat de Pallars i els dominis d’Arnau Mir de Tost. Fins i tot durant la guerra civil catalana del segle XV, malgrat que el rei desposseí Joan d’Orcau durant un temps dels seus béns, cedint-los a Miquel Llordà, fou restituït tot el llegat a Arnau d’Orcau, fill de l’anterior. Al llarg d’aquest període, així com durant la Guerra del Pallars, el castell pren gran protagonisme a causa de l’enfrontament amb el comtat de Pallars.
El castell presenta un caràcter defensiu que s’observa fàcilment. De planta quadrada, amb una bestorre a cada angle, conserva tres de les bestorres, que fan mig cercle o tres quarts de cercle,  amb un diàmetre interior entre quasi tres i quasi cinc metres. El gruix de les parets sobrepassa sempre el metre. Tres registres d’espitlleres es poden veure tant a les torres com a les parets. Són espitlleres molt ben traçades, algunes d’elles adaptades a les armes de foc, acabades, a la part interior, amb un arc rebaixat. A l’entorn del recinte quadrat del castell es troba un segon recinte, que engloba tot l’espai del pla superior del turó, incloent-hi l’església de la Mare de Déu de la Pietat.
Encara, en tot el vessant de migdia i de llevant del turó, entre el castell i el poble actual, hi ha restes d’hàbitats medievals, disposats en terrasses. A les seves restes diverses prospeccions arqueològiques han trobat material des de la prehistòria fins a l’època alt medieval, passant per mostres romanes tardanes.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi han fet treballs de consolidació i restauració, en algun cas no prou ben reeixides. Juntament amb l’església, tot el conjunt rebé molt el 1938, en haver-s’hi instal·lat una fortificació militar de l’exèrcit franquista.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Orcau
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Juny de 2016

+ fotografies: CastellsCatalans/Orcau
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat