dimarts, 14 de juny de 2022

Sant Llorenç

Nom del castell: Sant Llorenç
Data de construcció: IX-XI
Municipi: Sant Julià de Vilatorta
Comarca: Osona
Altitud: 817 m
Coordenades: 446834.4,4641486.6 UTM31N - ETRS89
Com arribar-hi: està situat a l’est de Sant Julià de Vilatorta, a la carena que uneix el coll de Romegats amb els cingles de Vilanova de Sau, i s’hi accedeix a través d’una pista que surt de la carretera N-141d que va de Folgueroles a Vilanova de Sau, just en sortir del túnel de la Mina.

El Castell de Sant Llorenç és un castell del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona) declarada bé cultural d’interès nacional. Queden restes de fortificació al monestir i la base d’una torre quadrada al cim de la muntanya. Fou castell termenat, després monestir. Documentat el 884. A inicis del segle XI fou suplantat pel castell de Meda i aviat es convertí en residència de canonges agustinians. El castell de Sant Llorenç estenia el seu terme inicial pels termes municipals de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Calldetenes.
Les primeres notícies d’aquest castell es remunten al principi de la repoblació del comtat d’Osona, ja que és l’any 881 quan Ansebert i la seva muller Emoïga, juntament amb Ranemir i la seva muller Númia, vengueren a Todulf i a la seva muller Traselinda dos camps, situats al comtat d’Osona, al terme del castell de Sant Llorenç.
Els senyors eminents del terme del castell foren els comtes de Barcelona, que tingueren propietats en el terme concedides pel rei Carles el Ximple, com la que l’any 926 vengué la comtessa Garsenda, vídua del comte Guifré Borrell, a Mirable, composta d’una terra situada a la vila de Folgueroles, que li havia pervingut pel precepte que el rei Carles havia fet a Guifré Borrell. Els drets comtals, però, foren venuts abans de finalitzar el segle X; així desaparegueren els vincles feudals entre els comtes de Barcelona i el castell de Sant Llorenç. El primer feudatari conegut és Ansulf de la família Gurb-Queralt, el qual l’any 956 féu una compra de béns, situats al castell de Sant Llorenç, i el 956 ho feia amb terres i molins situats al mateix terme, a la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort; en tots dos casos Ansulf és anomenat vicari. Aquest castell passà a un fill segon d’Ansulf, anomenat Bonfill, levita, el qual l’any 992 comprà al comte Ramon Borrell la roca anomenada Meda juntament amb Sant Llorenç amb el seu feu, pel preu de tres-cents sous. 
Aquest castell passà a la canònica de Vic, ja que en el testament sagramental del dit Bonfill, levita, jurat el 1007, una de les disposicions que hi deixava era la de donar el castell de Meda, que havia comprat al comte Ramon Borrell, a Sant Pere de Vic. En aquest procés, que va des de les primeres notícies a la donació de la canònica vigatana, hem vist com el castell de Sant Llorenç, de figurar com a cap del terme, passava a ésser suplantat pel castell de Meda, el qual apareix per primera vegada en la compra del 992 en un mateix nivell, per predominar totalment en la donació del 1007. Aquest canvi no és un canvi de nom d’un mateix castell, sinó, com consta en la venda del comte Ramon Borrell, la substitució d’un castell per un altre en la defensa del territori. Així, el castell de Sant Llorenç perdé la seva antiga importància i r està inclòs en el terme de Planeses com a propietat de la família Vilagelans. Aquesta, juntament amb la família Meda, intentaren fundar, a la segona meitat del segle XI, un monestir benedictí dedicat a Sant Llorenç. Si bé, la iniciativa no reeixí fins al segon quart del segle XII amb l’erecció de la canònica de Sant Llorenç del Munt, que s’establí al mateix lloc, una part del castell es convertí en residència dels canonges, mentre la resta es conservava com a casal o domus, situada dins el terme del castell de Meda, el domini superior del qual pertanyia a la família Gurb-Queralt, senyors del castell de Meda pels bisbes de Vic.
Un membre d’aquesta família, Berenguer IV de Queralt, l’any 1247 hagué de reconèixer que les fortaleses que es trobaven en el terme del castell de Meda, les tenia en feu del bisbe i no en propi alou, com pretenia. Entre les fortaleses esmentades en el plet figura la de Sant Llorenç. Al cap de pocs anys, el 1253, aquest Berenguer IV de Queralt cedí el castell de Meda al seu fill Galceran de Queralt, el qual, al cap de dos dies, el donava a la canònica vigatana, a la qual havia entrat com a canonge.
Ja no es tornen a tenir notícies del castell o força de Sant Llorenç, no coneixem res dels seus possibles castlans ni de les vicissituds del seu edifici que hagin deixat empremta en la documentació. El castell i priorat canonical se situarien en una zona encinglada, al vessant oest d’un turó, al límit nord-est del terme. El castell es documenta al segle IX, si bé perd la seva funcionalitat administrativa i defensiva del territori a inicis del segle XI. En fundar en el mateix lloc el monestir benedictí dedicat a Sant Llorenç (fundació iniciada el segle XI però no reeixida fins al segon quart del segle XII), una part del castell passarà a dependències monacals i l’altra es mantindrà com a domus. Possiblement el monestir aprofitaria murs i estructures del castell, tant pel que fa a zona residencial, com els seus elements defensius.
D’aquesta manera, formen part del castell i les estructures defensives de la canònica, les muralles, torres i altres estructures defensives. El conjunt va ser reconstruït al segle XX. Aquesta nova construcció podria aprofitar a assentar-se al damunt de les restes del castell i el monestir. La resta de murs i estructures se situarien al subsòl, juntament amb les restes de l’evolució i ús de tot el conjunt.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Lloren%C3%A7
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Novembre 2019

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Sant Llorenç
+ imatges : Sant Llorenç

dimarts, 5 d’abril de 2022

Torre del Baró

Nom del castell: Torre del Baró
Data de construcció: s. XI  
Municipi: Viladecans
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 12 m
Coordenades: E 2.020361 N 41.316211 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr. Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent. 
Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà. El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal. El 1148, per sufragar les despeses ocasionades per la conquesta de Tortosa, Ramon Berenguer IV va hipotecar la senyoria de Viladecans al bisbe de Barcelona Guillem de Torroja, tot i que retornà més tard al domini reial.
L’any 1265 el rei Jaume I va concedir el terme de Viladecans a Guillem Burgués. Aquesta família va mantenir la jurisdicció del terme al segle següent —tot i els conflictes termenals haguts amb els March, senyors d’Eramprunyà, el 1324— ja que segons els fogatges de 1365-70 eren senyors de Viladecans els hereus de Francesc Burgués. A partir de mitjan segle XVI la quadra de Viladecans va pertànyer als Agullana, als Fiveller, i més tard, des del 1625, als barons de Sant Vicenç, als Torrelles i als marquesos de la Manresana. La casa fou habitada fins que els anys setanta esdevingué propietat municipal. Des d’aleshores patí un estat de semiabandó que va fer que l’estructura perdés la consolidació que la mantingué durant tants segles. 
Aquesta casa senyorial havia estat un enclau de la línia defensiva del marge sud del Llobregat. Posteriorment, es transformà en mansió. La primera construcció (dues torres, planta baixa i pis) data del segle XV. S’hi realitzà una excavació per recollir dades de cara a la seva restauració. S’ha descobert que el pati original fou recobert cap al segle XVIII. En el reompliment s’ha trobat fins i tot alguna resta de sigil•lada africana A i comuna romana. En el moment de fer el nou pati es construeix un altre pis. Els fonaments de la façana apareixien 1,90 m per sota del nivell de terra actual. Són de morter i pedres amb una banqueta de 10 cm, fets sobre graves. La paret era de llicorella a manera de sòcol fins als fonaments, segurament d’obra vista.
Actualment, està formada per dos cossos ben diferenciats: la Torre o edifici principal, que correspon a la construcció antiga, i un cos annex adossat a la façana nord. L’edifici principal és un prisma de planta quadrangular format per quatre ales de tres plantes d’alçada que s’organitzen al voltant d’un pati interior. A les cantonades sud-est i sud-oest es diferencien dos cossos que tenen l’aspecte de torres angulars coronades amb merlets. L’edifici annex és un cos prismàtic, massís, cobert per una claraboia. Les façanes reflecteixen les diferents transformacions que ha experimentat l’edifici al llarg dels segles.

El caràcter municipal de l’edifici va ser determinant perquè les institucions comencessin el procés de consolidació i restauració. Entre el 1980 i el 1981 el Ministeri de Cultura endegà la reparació dels paraments interiors del pati, i entre el 1983 i el 1984 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona practicà obres de consolidació a la coberta i la façana septentrional de l’edifici. La restauració sistemàtica de la resta de l’edifici s’inicià el 1985 amb una fase d’excavació arqueològica que finalitzà el 1987, dirigida per V. Niño. Des d’aleshores es porten a terme les obres sota la direcció dels arquitectes Antoni González i Moreno-Navarro i Francesc Balañà.

Bibliografia sobre la torre:. Els castells catalans, vol. I, 1967, pàg. 485
Extret de: Enciclopèdia Catalana/Catalunya Romànica (https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2041901.xml)
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2022

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre del Baró
+imatges : Torre del Baró

Torre Roja

Nom del castell: Torre Roja
Data de construcció: s. XII
Municipi: Viladecans
Comarca: Baix Llobregat
Altitud: 22 m
Coordenades: E 2.022219 N 41.320296(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situada al costat del Parc de la Torre Roja del nucli urbà de Viladecans.
La Torre Roja és una fortificació medieval situada a Viladecans i que originàriament s’anomenava Torre Burguesa perquè era on es controlava la Quadra Burguesa, que era al territori sota la jurisdicció del castell d’Eramprunyà.
Deu el seu nom al color roig característic de les roques del territori de l’Eramprunyà amb les que està construïda. Aquesta fortificació tenia una doble funció: talaia i torre de defensa. La torre fortificada de planta quadrada amb quatre pisos és del segle XIII. Els pisos són coberts amb volta de canó rebaixada, amb l’eix igual al dels seus arcs. La porta principal, del mateix tipus que el d’un recinte emmurallat, és d’arc de mig punt i dovelles de pedra, amb pas cobert i arc també a l’interior. Les edificacions annexes laterals són de començament del segle XIX, fetes per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot per encàrrec de Mercè Pratsmarsó, propietària de l’edifici a l’època.
L’edifici és documentat des del 1148. L’any 1265 la família dels Burguès, ciutadans de Barcelona, adquiriren unes possessions al municipi, a les quals integrarien la Quadra Burguesa, centrada en l’antiga torre d’aquest nom i avui anomenada Torre-roja. El 1327 es documenten dues jurisdiccions diferents a Viladecans, però dins els termes del castell d’Eramprunyà, arrel d’un litigi de límits entre Pere Marc (senyor d’Eramprunyà) d’una banda, i Francesc Burguès (senyor de Viladecans), Guillem de la Torre (del mateix lloc) i Antiga (vídua de Pere Burguès) de l’altra. Sembla que és Guillem de la Torre qui s’hauria d’identificar amb el senyor de la quadra de la Torre Roja o Torre Burguesa, com també és anomenada.
El 1562 Enric d’Agullana vengué el lloc de Viladecans i la torre Burguesa als Fiveller, que aleshores posseïen la baronia d’Eramprunyà, a la qual els llocs esmentats restaren integrats fins al 1625 que pervingueren als barons de Sant Vicenç. Al segle XVIII n’era senyor Miquel de Torrelles, que hi tenia a l’indret una casa i un fortí amb dues peces d’artilleria. 
L’edifici fou molt restaurat el primer quart del segle XX. A finals de la dècada dels 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col·legi públic Doctor Trueta al costat. Va servir també com a seu de la Policia Nacional. L’edifici i el jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80. Actualment presideix una plaça a la qual dona nom, i a l’interior està ubicada la seu de l’Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l’Ajuntament de Viladecans.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Roja_de_Viladecans
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Abril de 2022

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Roja
+Imatges: Torre Roja