Aquest monestir-fortí benedictí, situat a l’antic comtat de Peralada, apareix documentat des de l’any 968, quan el rei Lotari va concedir a l’abat Sunter el permís per a regir al mateix temps el monestir de Sant Feliu de Guíxols i el de Sant Pol de Mar.
El 1016 els comtes Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda van confirmar les possessions d'un alou que havien donat anteriorment el comte Sunyer i Riquilda. Aquesta notícia és important si tenim en compte que Sunyer va morir l’any 947 i, per tant, abans d'aquesta data ja hi devia haver el monestir.
Per tal d'afavorir l’arribada de nous habitants, entre els anys 1181 i 1203 els abats van concedir privilegis als qui s’establissin al voltant del monestir, alhora que la comunitat obtenia del rei Pere I el dret d'erigir una fortificació.
Les seves possessions s’estenien no sols pel Baix Empordà i la Selva, sinó també per l’illa de Mallorca, que el cenobi havia ajudat a conquerir amb l’aportació de 179 homes. L’any 1515, a fi d'evitar la provisió de càrrecs per comanda, es va reunir al monestir benedictí de Valladolid fins a la seva extinció el 1835 a causa de les desamortitzacions eclesiàstiques promogudes pel govern de Mendizábal.
L’any 1931, els Amics de l’Art Vell, dirigits pels arquitectes Jeroni Martorell i Joan Bordàs, iniciaren un procés de restauració que va deixar al descobert alguns elements importantíssims del conjunt monàstic, com ara la Porta Ferrada, que havien quedat tapats per edificacions adossades a les antigues estructures al llarg del temps.
Es tracta d'un conjunt monàstic molt reformat i restaurat; així, hi ha des de restes arquitectòniques del s. V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca.
Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre de Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada.
La façana romànica queda flanquejada per dues torres que tenen les bases romanes i, per tant, són preexistents a l’edificació del monestir romànic.
La torre del Corn, al sud, és de planta rectangular i té la base, fins a uns 4 m, feta de pedra granítica seguint una disposició típicament romana, mentre que a la part superior l’aparell és de petits carreus poc treballats, col·locats d'una manera uniforme; al nivell del segon pis destaca una porta amb dos grans blocs de pedres disposades en triangle.
La torre del Fum, al nord, presenta una planta que forma un semicercle molt irregular, i internament, al sector de la base, amaga estructures d'un edifici baix-imperial cobert amb cúpula; els merlets que coronaven la part alta van quedar anul·lats en sobrealçar l’edifici en època gòtica.
L’element més remarcable de tot el conjunt és la porta coneguda popularment amb el nom de Porta Ferrada, situada davant de l’església i separada d'aquesta uns 3 m. La seva cronologia és incerta, ja que els especialistes polemitzen amb dates que van del s. X al s. XII. Sembla que formava part d'una construcció anterior i que va ser reutilitzada a manera de pòrtic.
Consisteix en una paret de dos pisos, feta amb pedra granítica tallada irregularment però disposada d'una manera bastant uniforme, que corre paral·lela a la façana de l’església. Al pis inferior presenta tres grans arcs de ferradura que descansen damunt quatre columnes, cilíndriques i baixes, gairebé totes monolítiques i amb base i capitells tronco-piramidals molt simples.
El conjunt queda coronat per un fris de dinou arcuacions cegues monolítiques, les quals neixen de mènsules decorades també amb motius geomètrics. Aquest fris queda separat de les finestres per una sanefa feta amb maons romans de color vermellós que contribueixen a crear un bonic efecte de policromia.
Jordi Gironès /Gener de 2013
+ fotografies. CastellsCatalans/S.Feliu Guixols
+ informació en PDF: CastellsCatalans/S.Feliu Guixols
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat