dimarts, 8 de gener del 2013

monestir fortificat de Sant Feliu Guixols

Aquest monestir-fortí benedictí, situat a l’antic comtat de Peralada, apareix documentat des de l’any 968, quan el rei Lotari va concedir a l’abat Sunter el permís per a regir al mateix temps el monestir de Sant Feliu de Guíxols i el de Sant Pol de Mar.
El 1016 els comtes Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda van confirmar les possessions d'un alou que havien donat anteriorment el comte Sunyer i Riquilda. Aquesta notícia és important si tenim en compte que Sunyer va morir l’any 947 i, per tant, abans d'aquesta data ja hi devia haver el monestir.
Per tal d'afavorir l’arribada de nous habitants, entre els anys 1181 i 1203 els abats van concedir privilegis als qui s’establissin al voltant del monestir, alhora que la comunitat obtenia del rei Pere I el dret d'erigir una fortificació.
Les seves possessions s’estenien no sols pel Baix Empordà i la Selva, sinó també per l’illa de Mallorca, que el cenobi havia ajudat a conquerir amb l’aportació de 179 homes. L’any 1515, a fi d'evitar la provisió de càrrecs per comanda, es va reunir al monestir benedictí de Valladolid fins a la seva extinció el 1835 a causa de les desamortitzacions eclesiàstiques promogudes pel govern de Mendizábal.
L’any 1931, els Amics de l’Art Vell, dirigits pels arquitectes Jeroni Martorell i Joan Bordàs, iniciaren un procés de restauració que va deixar al descobert alguns elements importantíssims del conjunt monàstic, com ara la Porta Ferrada, que havien quedat tapats per edificacions adossades a les antigues estructures al llarg del temps.
Es tracta d'un conjunt monàstic molt reformat i restaurat; així, hi ha des de restes arquitectòniques del s. V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca.
Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre de Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada.
La façana romànica queda flanquejada per dues torres que tenen les bases romanes i, per tant, són preexistents a l’edificació del monestir romànic.
La torre del Corn, al sud, és de planta rectangular i té la base, fins a uns 4 m, feta de pedra granítica seguint una disposició típicament romana, mentre que a la part superior l’aparell és de petits carreus poc treballats, col·locats d'una manera uniforme; al nivell del segon pis destaca una porta amb dos grans blocs de pedres disposades en triangle. 
La torre del Fum, al nord, presenta una planta que forma un semicercle molt irregular, i internament, al sector de la base, amaga estructures d'un edifici baix-imperial cobert amb cúpula; els merlets que coronaven la part alta van quedar anul·lats en sobrealçar l’edifici en època gòtica.
L’element més remarcable de tot el conjunt és la porta coneguda popularment amb el nom de Porta Ferrada, situada davant de l’església i separada d'aquesta uns 3 m. La seva cronologia és incerta, ja que els especialistes polemitzen amb dates que van del s. X al s. XII. Sembla que formava part d'una construcció anterior i que va ser reutilitzada a manera de pòrtic.
Consisteix en una paret de dos pisos, feta amb pedra granítica tallada irregularment però disposada d'una manera bastant uniforme, que corre paral·lela a la façana de l’església. Al pis inferior presenta tres grans arcs de ferradura que descansen damunt quatre columnes, cilíndriques i baixes, gairebé totes monolítiques i amb base i capitells tronco-piramidals molt simples. 
El conjunt queda coronat per un fris de dinou arcuacions cegues monolítiques, les quals neixen de mènsules decorades també amb motius geomètrics. Aquest fris queda separat de les finestres per una sanefa feta amb maons romans de color vermellós que contribueixen a crear un bonic efecte de policromia.

Extret del Volum 10 de la Catalunya Romànica d'Editorial Pòrtic, setembre de 2000.
Jordi Gironès /Gener de 2013


+ fotografies. CastellsCatalans/S.Feliu Guixols
+ informació en PDF: CastellsCatalans/S.Feliu Guixols
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Castell d’Aro

Nom del castell: Castell d’Aro o Benedormiens
Data de construcció: XI
Municipi: Castell-Platja d’Aro
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 29 m
Coordenades: E 3.030781 N 41.814866 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà.

El primer document en el qual s’esmenta el castell anomenat de Benedormiens data de l’any 1041 i fa referència a una reunió celebrada per tal de decidir el futur de dit castell acabat de construir amb la finalitat de protegir el territori de la vall d'Aro del perill d'invasions sarraïnes.
L’any 1462, durant la guerra dels Remences, el castell fou incendiat, patint importants destrosses i entrant en franca decadència. Durant el segle XVII, Castell d'Aro ja no pertany al monestir de Sant Feliu de Guíxols i passa a dependre de la Corona, formant la batllia reial de la Vall d'Aro  i l’any 1691, l’església apareix esmentada com a parròquia, encara que depenent de la de Santa Maria de Fenals d'Aro. 
L’any 1879 el castell patí un segon incendi accidental amb una forta explosió que afectà seriosament les estructures primitives. Amb posterioritat a aquest incendi, l’edifici, de propietat municipal, fou reconstruït i allotjà durant un cert temps diverses dependències i serveis, entre els quals les escoles nacionals, fins l’any 1970 en que, un cop desallotjats aquests serveis, s’inicià la seva restauració.
L’edifici del castell, malmès per dos incendis, un el 1462, provocat pels remences i l’altre el 1879, fortuït, conserva escasses restes d'època medieval. 
L’actual castell és una construcció de notables dimensions resultat de la restauració iniciada el 1970. Es tracta d'un edifici amb planta en forma de “U” amb el pati interior obert cap al nord, mirant a la façana sud de l’església, format per una juxtaposició de quatre cossos.
L’església de Santa Maria del Castell, d'estil gòtic tardà amb façana barroca, és d'una sola nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. La portada, emmarcada per pilastres amb falsos capitells, té sobre la llinda la data 1784 i, més amunt, una fornícula amb relleus a banda i banda. 

Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_ d'Aro
Jordi Gironès / Gener de 2013


+ fotografies: CastellsCatalans/Castell d'Aro
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castell d'Aro
tota la informació a: www.castellscatalans.cat

Calonge

Nom del castell: Calonge
Data de construcció: XII
Municipi: Calonge
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 32 m
Coordenades: E 3.073389 N 41.863019 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del mateix nucli urbà.

Al final del s. XII el castell era propietat dels comtes reis, que el tenien infeudat a Ramon de Solius, si bé és molt probable que inicialment el lloc estigués sota el domini de l’abadia de Sant Feliu de Guíxols. És difícil datar amb precisió aquesta mena d'edificis. És clar, però, que la part més antiga sigui la torre, gairebé quadrada, que es conserva al sud-oest del recinte i que podria situar-se cap el segle XII, o potser més tard.
A partir del s. XIII la vila i el castell van passar a formar part del patrimoni dels Cruïlles, que l’incorporaren, juntament amb la vila, a la seva baronia i el van tenir fins al s.XV.
El 1477 el castell fou incendiat pel conflicte dels remences, que també van atacar la vila. Poc més endavant va tornar a ser incendiat (1485), però va ser restaurat amb rapidesa. Pere Galceran el va vendre a Galceran de Requesens (1439-1505), passant llavors dels Cruïlles a mans de la casa dels Requesens, i després va passar als Cardona i d'aquests al ducat de Sessa.
Al segle XIV s’hi va afegir un recinte trapezoïdal més ampli, amb espitlleres i coronat amb merlets. Al segle XV, possiblement després de l’incendi, s’hi va afegir un palau tardo-gòtic, adossat a la part sud i est del recinte. Posteriorment encara s’hi van afegir unes torres rodones als tres cantons del recinte (el quart ja estava ocupat per la torre quadrada) i una quarta, semicircular, a la façana de llevant. Entre els segles XVI i XVII s’hi va afegir un cos renaixentista, que porta l’escut dels Sessa.
A mitjan s. XVIII esdevenia propietat dels Osorio de Moscoso, els quals el van tenir fins a la fi del s. XIX, essent aleshores utilitzat com a casino i teatre. Actualment pertany a la Generalitat de Catalunya, que hi ha fet obres de restauració, i acull la casa de la vila.

Informació extreta del Volum 10 de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, setembre de 2000  i del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Calonge
Jordi Gironès / Gener de 2013


+ fotografies. CastellsCatalans/Calonge
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Calonge
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat



Torre Lloreta

Nom del castell: Torre Lloreta
Data de construcció: XIII
Municipi: Calonge
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 36 m
Coordenades: E 3.079839 N 41.869332 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a un quilòmetre al nord-est del del nucli urbà de Calonge. en una masia vora la riera del Tinar.

Era un petit castell convertit en masia amb una torre al costat nord. La torre és de planta quadrada (4,5 metres per cara), té tres plantes i terrat, fa una alçada d’uns 12 metres i està bastida amb pedra llicorella i carreus de granit als angles. A la part baixa hi ha la porta que la comunica amb la casa i la coberta és de volta de canó amb una trapa. El nivell superior, de gran alçada, té al costat de migdia la poterna d’arc de mig punt adovellada i més amunt una sagetera, i la coberta, també de volta, té una trapa que comunica amb el tercer, que és de sostre pla. L’últim tram ha estat reconstruït. La masia es va fer aprofitant el mur fortificat com a façana on encara es conserven les espitlleres en nombre de 18. Algunes rajoles del ràfec de la teulada tenen dibuixos pintats.
Per les característiques de la construcció es pot datar al segle XIII però manca documentació que ho confirmi. Una teoria és que fos una fortalesa subsidiària del castell de Calonge. Més tard sofrí transformacions i fou adaptat als usos camperols. Al segle XIX fou propietària la família Reixac i era coneguda com a Torren d’en Reixac. Després va pertànyer al Sr. Joanola que hi tenia un masover de nom Sixte Palet i avui és coneguda popularment per Can Sixt de la Torre.
Actualment, gener de 2013, l’edifici està essent restaurat.

Extret del web:  patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId = HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC668
Jordi Gironès / Gener de 2013


+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Lloreta
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat