Data de construcció: segle X
Municipi: Torrefeta i Florejacs
Comarca: Segarra
Altitud: 487 m
Coordenades: E 351640.4, N 4629405.2 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 12' 47.01'' Latitud: 41º 48' 2.832'' (GPS)
Com arribar-hi: al castell s’hi accedeix sortint de Guissona per la carretera L-313 en direcció a Ponts. Passats 6 km es pren a l’esquerra la carretera LV-3133, que en 4 Km en durà al castell, on acaba aquesta carretera local.
«Se fa esment de Florejacs, Morana, Sant Martí i Grada —comunica C. Rocafort— en I’acta de consagració de I’església de Guissona, de I’any 1099.
Florejacs ve del nom propi Floriacus, i així s’anomena en I’escriptura de donació atorgada I’any 1083 per Arnau Company. Pere Ponç, en la donació a la canònica d’Urgell feta el 1100, parla de la «villa que vulgo dicitur floriag», i un document de 1131 ens dóna a conèixer el «castrum Floriaci», que segurament es referirà al mateix. En la concòrdia de 1307, el rei concedí al comte d’Urgell íntegra jurisdicció de la Morana, Siges i Florejacs». A les notícies precedents, Monreal-De Riquer afegeixen que el 1099, en un document publicat a la «Marca Hispanica» de P. de Marca, es fa referència als «terminos de Floreiachs» .
A començaments del segle XIV el castell de Florejacs pertanyia als Alamany de Cervelló, car l’any 1304 testà Guerau Alamany, disposant la venda de Vallverd i Cogull — castells, com sabem, propers a Montbrió de la Marca— i concedint franquesa de quistia i de tota altra servitud, pel terme de deu anys a partir de la seva mort, als pobladors de Florejacs i les Sitges; elegia, a més, sepultura al monestir de Vallsanta, d’on era abadessa la seva germana Eliardis de Guimerà.
La baronia de Florejacs, jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que pertangué als Josa, passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als AguIló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella. De Francesc de Ribera i de Bartomeu, baró de Florejacs, i muller (Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la baronia de Rivert i del castell de Claramunt), nasqué, el 1688, a Barcelona, Josep Antoni de Ribera, qui, juntament amb el seu germà Carles (ferit en la defensa de Barcelona el 1714), fou un decidit austricista en la lluita contra Felip V. El rei dels catalans Carles III premià el baró de Florejacs amb el títol de comte de Claramunt.
Després d’endurar privacions, el 1725 Josep Antoni de Ribera va recobrar els seus castells i baronies de Claramunt, Florejacs i Rivert. Una seva sextanéta, la marquesa de Villa-Palma de Encalada, ha reclamat, en els nostres dies, la rehabilitació del títol comtal de Claramunt.
Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010
+ fotografies: CastellsCatalans/Florejacs