dimecres, 10 de novembre del 2010

Florejacs

Nom del castell: Florejacs
Data de construcció: segle X
Municipi: Torrefeta i Florejacs
Comarca: Segarra
Altitud: 487 m
Coordenades: E 351640.4, N 4629405.2 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 12' 47.01'' Latitud: 41º 48' 2.832'' (GPS)
Com arribar-hi: al castell s’hi accedeix sortint de Guissona per la carretera L-313 en direcció a Ponts. Passats 6 km es pren a l’esquerra la carretera LV-3133, que en 4 Km en durà al castell, on acaba aquesta carretera local.

«Se fa esment de Florejacs, Morana, Sant Martí i Grada —comunica C. Rocafort— en I’acta de consagració de I’església de Guissona, de I’any 1099. 
Florejacs ve del nom propi Floriacus, i així s’anomena en I’escriptura de donació atorgada I’any 1083 per Arnau Company. Pere Ponç, en la donació a la canònica d’Urgell feta el 1100, parla de la «villa que vulgo dicitur floriag», i un document de 1131 ens dóna a conèixer el «castrum Floriaci», que segurament es referirà al mateix. En la concòrdia de 1307, el rei concedí al comte d’Urgell íntegra jurisdicció de la Morana, Siges i Florejacs». A les notícies precedents, Monreal-De Riquer afegeixen que el 1099, en un document publicat a la «Marca Hispanica» de P. de Marca, es fa referència als «terminos de Floreiachs» .
A començaments del segle XIV el castell de Florejacs pertanyia als Alamany de Cervelló, car l’any 1304 testà Guerau Alamany, disposant la venda de Vallverd i Cogull — castells, com sabem, propers a Montbrió de la Marca— i concedint franquesa de quistia i de tota altra servitud, pel terme de deu anys a partir de la seva mort, als pobladors de Florejacs i les Sitges; elegia, a més, sepultura al monestir de Vallsanta, d’on era abadessa la seva germana Eliardis de Guimerà.
La baronia de Florejacs, jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que pertangué als Josa, passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als AguIló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella. De Francesc de Ribera i de Bartomeu, baró de Florejacs, i muller (Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la baronia de Rivert i del castell de Claramunt), nasqué, el 1688, a Barcelona, Josep Antoni de Ribera, qui, juntament amb el seu germà Carles (ferit en la defensa de Barcelona el 1714), fou un decidit austricista en la lluita contra Felip V. El rei dels catalans Carles III premià el baró de Florejacs amb el títol de comte de Claramunt.
Després d’endurar privacions, el 1725 Josep Antoni de Ribera va recobrar els seus castells i baronies de Claramunt, Florejacs i Rivert. Una seva sextanéta, la marquesa de Villa-Palma de Encalada, ha reclamat, en els nostres dies, la rehabilitació del títol comtal de Claramunt.

Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010


+ Informació en PDF : Florejacs
   Video: castell de Florejacs

Les Sitges

Nom del castell: Les Sitges
Data de construcció: segle XI
Municipi: Torrefeta i Florejacs
Comarca: Segarra
Altitud: 528 m
Coordenades: E 352921.3, N 4631088.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 13' 40.99'' Latitud: 41º 48' 58.25'' (GPS)
Com arribar-hi: retornant des del castell de Florejacs a la carretera L-313 (que va de Guissona a Ponts), i només a mig quilòmetre, surt una una pista que ens acosta al de les Sitges. També s’hi pot anar des de la LV-3133 just quan deixa la L-313 camí de Florejacs.

Situat al punt on es troben les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera, s’alça el Castell de Les Sitges. La seva situació estratègica, dominant la vall del Llobregós, el féu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana i li deixà una aparença batalladora que encara conserva.
Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI, quan Arnau Mir de Tost ensenyoreix el lloc en nom del seu senyor, el comte Ermengol d’ Urgell. Des d’aleshores, el castell s’ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, en una història mil·lenària que ha transcorregut en paral·lel al seu veí de Florejacs.
Tot i que l'origen de l'edifici es situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d'un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.
Exteriorment, tots els seus elements ens diuen que estem davant d’una fortalesa de l’època de conquesta. La seva magnífica torre mestra, feta de carreus rectangulars i polits, rematada per merlets i encara amb unes grans mènsules que sostenien el cadafal que l’envoltava. La muralla atalussada tanca el recinte interior i conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d’ un matacà sobre la porta principal. Els seus finestrals, seguint models renaixentistes dels segles XIV i XV, no varen ocultat del tot els arquets apuntats d’uns de gòtics que foren substituïts pel canvi de modes de fa més de cinc segles.

Un cop a l’ interior, descobrim com front l’aparença bel·licosa de l’exterior, un seguit d’àmbits senyorials el converteixen en una residència aristocràtica, conformant en una dualitat típica dels castell-palaus del gòtic català.
La organització gira en torn un pati central, el qual ha anat empetitint-se al llarg dels segles concedint espais a les diferents cambres adaptades a les noves necessitats de les èpoques.
A la planta baixa hi trobem els cellers i el rebost, cercant la frescor al costat nord, així com les cavallerisses i el forn. Menció especial mereix la tàvega, o masmorra, emplaçada la base de la torre, en un espai claustrofòbic que rememora la prerrogativa de maltractar que tenien els senyors feudals sobre els seus súbdits des del segle XII.
Al primer pis hi ha la sala noble, amb tots els elements que ens parlen del prestigi del senyor: la gran llar de foc amb el blasó familiar, els finestrals amb festejadors i les portes motllurades.
Al segon pis de la torre mestra, eix de tota la distribució, trobem encara la porta primitiva d’accés, de factura romànica. Conserva una estructura de doble porta i els golfos originals per les tres contraportes de fusta successives.
Sobre la muralla, on hi havia l’antic pas de ronda, s’hi emplaça una terrassa oberta a migdia, des d’on podem examinar detalladament els merlets i el matacà del mur exterior.

El castell de les Sitges és visitable al públic el primer diumenge de mes i s’obre a grups prèvia concertació.
Contacte: 600 53 79 70 / 973.552.416 - Sr. Jaume Moya

Nota: escrit extret de l'informació facilitada pel propi castell i documentació del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010

+ informació : www.castelldelessitges.com
+ Informacio en PDF : 1) Les Sitges i 2) Les sitges 
   Video: castell les Sitges

Sanaüja

Nom del castell: Sanaüja
Data de construcció: segle X
Municipi: Sanaüja
Comarca: Segarra
Altitud: 478 m
Coordenades: E 359847.0, N 4637804.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 18' 35.32''  Latitud: 41º 52' 0.43'' (GPS)
Com arribar-hi: les restes del castell estan situades en el turó situat al nord de la seva població.La vila de Sanaüja, a la dreta del riu Llobregós, està situada al peu del serrat on hi hagué el castell, del qual subsisteixen ruïnes.

Llegim que Sanaüja va ésser presa pel comte d’Urgell l’any 951. Una referència primerenca al·ludeix que el «castrum quoque Sanaugia cum finibus suis» va ésser confirmat, el maig del 1001, pel papa Silvestre II en favor del bisbat d’Urgell. Trobem, en efecte, consignat el nom de «Sanauia» entre els llegats que apareixen en el testament de (sant) Eriball, bisbe d’Urgell, finat, a parer de l’historiador Serra i Vilaró, l’any 1042.

Poc temps després, s’establí un conveni entre «Guilielmum episcopum» d’Urgell i «Raimundum Fulconis vicecomitem (et) Willa mater et vicecomitissa» després de la mort violenta del vescomte Folc I. En aquest conveni es fa esment a les possessions de «Reimundum » sobre el «kastrum de Sanauga» i els seus termes.

L’historiador Corredera manifesta que Sanaüja, a l’igual de Guissona, fou pres després de la caiguda de Balaguer.
L’any 1116, el bisbe d’Urgell (sant) Ot va dirimir un plet en el pla de Santa Maria, davant del castell de Sanaüja.
Quan, l’1 de febrer del 1571, testà el bisbe d’Urgell Pere de Castellet, declarà que, entre les diverses reparacions i reedificacions que havia ordenat durant el seu mandat, hi havia les del castell de Sanaüja; en el testament, disposà una deixa de 12 ducats per a la reparació de les muralles de la vila de Torredembarra.
L’any 1580, el bisbe urgellenc, Hug Ambròs de Montcada, celebrà sínode a Sanaüja.
Durant el segle XVII, «Sanahuja», «del Bisbe d’Urgell», constituïa «una ballia» amb «Granolles» i «Salvanera».
Encara el 1831, el senyoriu del bisbe dela Seu constava per a Sanaüja. Fora de la vila hi havia hagut un palau temporalment habitat pel bisbe i al castell hi havia estat venerada una imatge de la Verge; una llegenda recollida per Joan Amades, refereix un miracle atribuït a la Mare de Déu del Castell i que té com a motiu principal la innocència de la dama calumniada pel germà del senyor del castell.

Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.
Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010


+ Informacio en PDF : Sanaüja
   Video: castell de Sanaüja