Os

Nom del castell: Os
Data de construcció: IX-XIII
Municipi: Os de Balaguer
Comarca: Noguera
Altitud: 490 m

Coordenades: E 0.717639 N 41.871736 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al capdamunt de la mateixa vila d’Os de Balaguer, al cim d’un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.

D’origen àrab, es documenta l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d’Ermengol VI d’Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s’esmenten diversos llocs que havien d’ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d’Os, una de les és importants de l’Alta Noguera.

El castell d’Os fou conquerit vers l’any 1116 pel comte Ermengol VI d’Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d’Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d’Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger i el comtes d’Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d’Os amb intervenció, a vegades de la corona.

El 1553, era senyora d’Os Montserrat de Siscar i a l’inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d’Os continuà sota el domini d’aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.

En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nordest. Finalment, en època moderna, s’amplià el casal i s’hi féu una capella. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 m de llarg (est i oest) 75 m el costat nord i 50 el costat sud. En alguns llocs el mur té una alçada de 9m. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb rconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s’endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N’hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 m i un gruix de paret de només 85cm. Al costat est s’endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l’angle nord-est al costat de la porta.

Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de N. a S del qual en veiem actualment uns 15m, d’un gruix de 120 cm. era una fortalesa important que es pot relacionar amb d’altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Os

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Os

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Os

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat