dimarts, 8 d’octubre del 2019

Sant Andreu

Nom del castell: Sant Andreu
Data de construcció: IX
Municipi: Ullastret
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 54 m
Coordenades: E 3.079809 N 42.005888 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins de l’actual jaciment ibèric d’Ullastret.
Castell de Sant Andreu és una obra del municipi d’Ullastret (Baix Empordà) declarada bé cultural d’interès nacional. És situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic. El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències; en el mateix punt hi ha els vestigis del castell.
El «Castellum Uellosos» és un dels pocs testimonis de l’arquitectura militar d’època carolíngia ben documentats a Catalunya. Les ruïnes del castell, però, passen desapercebudes entre els visitants del jaciment, perquè estan integrades entre els vestigis d’època ibèrica i l’edifici on hi ha el museu monogràfic.
Pel que fa al moment precís en què fou creat Vellosos hi ha diverses possibilitats, entre el 761 i el 785. El vilar i el «Castellum Uellosos» amb el seu castellar apareixen documentats en diferents preceptes carolingis des de la primera meitat fins al final del segle IX. L’any 834 s’esmenten juntament amb el vilar de Celsà, que hom considerava antic, mentre que Vellosos es qualifica de petita vila nova. En aquest, i en els altres diplomes reials dels anys 844, 881, 886 i 899, Vellosos amb
el seu castell i el castellar són confirmats a la seu de Girona, mentre que en un altre diploma de l’any 899 apareixen relacionats amb propietats d’uns particulars. Pierre Bonnassie, (historiador, universitat de Tolosa) «destaca que la recuperació dels emplaçaments preromans fou una de les constants de la història del poblament català en els segles IX-X».
La construcció de «Castellum Uellosos» es pot deure a la reocupació, durant la consolidació del domini franc, d’antics establiments i «oppida» ibèrics, abandonats des de feia molts segles, disposats,
sempre, en llocs alterosos, fàcils de defensar, amb excel·lent domini visual. Aquest castell era punt avançat de vigilància i control d’un territori determinat i, sobretot, d’una via antiga i molt important, el camí d’Empúries, que posava en contacte una part considerable de l’actual comarca del Baix Empordà, la Selva i els territoris immediats de Girona, amb Empúries i l’Alt Empordà. Descompost l’imperi carolingi, després d’haver fet arribar la frontera a la Tordera i fins a Hostalric, un «castellum» d’aquestes característiques tenia una funció molt secundària que acabà perdent del tot quan, després de la conquesta de Barcelona, la frontera s’aturà al Llobregat. El castell es va desmantellar i fou abandonat al segle XI. Al segle XV les restes del castell es van convertir en el santuari de Sant Andreu de l’Estany fent referència a l’antic estany d’Ullastret Les restes visibles al cim del puig evidencien, malgrat que no són gaire importants, que el petit castell —poc més de 500 metres quadrats—, tenia una planta trapezoïdal amb quatre torres als angles. Les torres, unides per llenços espitllerats, eren cilíndriques o bé de planta semicircular.
L’actual museu, al sector que havia estat capella de Sant Andreu, presenta restes incorporades del costat septentrional del castell, amb el llenç més important que s’ha conservat de la fortalesa. El seu parament és visible des de l’exterior, en una alçada d’uns 5 m i una llargada de 12 m. És, però, més llarg, ja que al seu extrem de ponent no es pot veure perquè té afegides unes dependències de la nova construcció. Hi ha una rastellera de cinc espitlleres, emmarcades amb lloses estretes, bastament tallades. Per aquest motiu, no totes les sageteres són visibles a l’exterior. A l’interior de la sala del museu, antiga capella, hom les hi ha deixades remarcades, mentre que la resta del parament és remolinada. També a l’interior, sota el nivell de les espitlleres, hi havia una marcada banqueta longitudinal de sosteniment d’un trespol que fou eliminada rebaixant el mur en fer les obres del museu.
Han quedat testimonis de les quatre torres angulars; els vestigis de les dues de tramuntana formen part de l’edifici esmentat; les altres dues torres són fora, vers migdia. Les restes de la torre del nord-oest són les més minses. Es troben encastades a la façana de migdia de la casa del guarda —afegida a ponent del museu dins el conjunt de l’edificació—. Hi sobresurten uns rastres, pocs, del seu basament. El mur, corbat, té 1 m d’alçada. El castell tenia una porta i una portella. L’obertura principal se situava sobre el mur occidental, protegida per la gran torre de l’angle sud-oest. es pot veure encara unes poques filades del basament.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Andreu
Elena Fàbregas i Jordi Gironès / Octubre 2019

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)