Gallifa

Nom del castell: Gallifa
Data de construcció: segle X
Municipi: Gallifa
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 633 m

Coordenades: E 426139.0, N 4615727.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 6' 40.84'' Latitud: 41º 41' 16.98'' (GPS)

Com arribar-hi: després de passar el nucli habitat de Gallifa cal seguir la carretera BP-1241 que du a Sant Llorenç Savall i ultrapassat el Km 6 es pren una pista que condueix al castell, ben visible de lluny estant.

El primer esment del castell apareix en un document del 999, data en què el comte de Barcelona tramet una venda al vicari Bonfill. Fou possessió comtal i l’origen del llinatge Gallifa, que es mantingué fins que després del 1115, quan Bernat Ramon de Gallifa féu testament, es va establir un condomini entre les famílies Gallifa-Maçanet i els Rocafort.

Al s. XIV el senyorejava la família Gassius, que en tenia el domini útil, però no el jurisdiccional, en poder del rei. L’any 1357, el rei Pere III va transferir la jurisdicció dels castells de Gallifa, Montmany i el Figueró a Ramon de Centelles. De la família Centelles va passar el 1551 a la família Girbau, que el va mantenir fins el 1596. Des d’aquest moment i durant tot el s. XVII va estar en mans de la família Taiadella; va tornar als Girbau al s. XVIII.

L’església apareix esmentada l’any 1060, però no és fins al 1078 en què ho fa com a parròquia. Hi ha notícies documentals de l’any 1670 d’obres de restauració o reconstrucció. L’any 1868, amb la  reorganització parroquial, perd la funció de parròquia i passa a dependre de Sant Sebastià de Montmajor.  L’any 1985 va ser consolidada i restaurada, i es va dedicar a la Mare de Déu de l’Ecologia.

L’església és un edifici senzill d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. L’alçada de l’edifici fa el doble del que és habitual, com correspon a una fortificació. Tan soIs té tres finestres obertes als murs oest i sud i a l’absis, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d’entrada és al mur sud, i també en aquest mur s’alça el campanar, de paret i de dos ulls. En conjunt, aquesta construcció es pot situar entre els segles XI i XII.

De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó. Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions: la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials. Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa. Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior del recinte: l’inferior és cobert per una volta de mig punt feta amb pedres disposades a plec de llibre. Els panys de la muralla són oberts per diverses espitlleres, distribuïdes regularment. L’aparell s’ha fet amb pedra de paredar de cares aplanades.

Nota: extret del volum El Vallès de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, octubre de 1999.

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011


+ fotografies : CastellsCatalans/Gallifa
+ documentació en PDF : Gallifa

Plegamans

Nom del castell: Plegamans
Data de construcció: segle X
Municipi: Palau-solità i Plegamans
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 171m

Coordenades: E 431968.0, N 4604071.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 10' 57.74'' Latitud: 41º 35' 0.942'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba a llevant de la població i ben a prop del nucli habitat.

En un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, del dia 29 de juny de l’any 965, trobem esmentat per primera vegada el nom de Plegamans. Es tracta d’una donació de terres al monestir feta per Deudat, Adulf, Oriola i Martí, successors de Silici.

La notícia més aclaridora sobre Plegamans i els seus límits la trobem en un document de l’any 990: al nord amb Coscolla (probable vil·la propera a can Falguera), fins el camí públic que va a Caldes; a orient amb Palaudàries per mitjà de la serra que passa per sobre la vil·la Rodal (avui, Vilarosal), a migdia amb Gallecs; i a occident amb el camí públic que trancorre pel pla cap a Caldes i prové de Ruvira (Boada).

Aquest és, doncs, el dibuix del primer Plegamans: un escampall de cases de pagès per la serra i les valls adjacents, segurament una primitiva església de la qual malauradament no tenim notícies i una torre, germen d’un castell incipient.

Les terres eren originàriament del comte, i la seva propietat dominical seria més tard, en temps del rei Jaume I, del monestir de Sant Cugat. La jurisdicció o senyoriu jurisdiccional seria lliurada a successius senyors o castlans que també disposarien d’unes terres directament de la seva propietat al voltant del castell. El primer senyor del que tenim constància amb seguretat, per jurisdicció del comte, és Guadall Gilabert de Plegamans (l’any 1122).

Entrat el segle XIV, concretament l’any 1371, consta que un tal Pere de Citrà compra la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-Solità. Al cap d’uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim incorpora a la Corona aquesta jurisdicció. A partir d’aquests esdeveniments ja no tornem a trobar als Plegamans com a posseïdors del castell.

L’any 1441, hi ha un canvi significatiu. Es produeix la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, un important mercader, que fou conseller de Barcelona. El rei Alfons V autoritzà al senyor de Plegamans a refer el castell i elevà la seva categoria convertint-lo en Castell Termenat.

En el cas de Plegamans, no sembla que es pugui parlar d’un feudalisme molt dur. El fet de dependre del monestir de Sant Cugat segurament va contribuir-hi. A més, a partir del segle XV, es van anar fent per part del monestir els establiments dels masos a favor dels seus cultivadors, cosa que comportava a la pràctica la seva propietat a canvi d’uns pagaments anyals, generalment en espècies.

Tornant als senyors, observem com a finals del segle XVI el castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes i, a través d’una sèrie de successius emparentaments, al Marquès de Sentmenat, que té registrada la Quadra a partir de segle XVII. Els anys trenta del segle XX, els Sentmenat es desprenen de les possessions a Plegamans.

L’edifici del castell i les seves terres van ser adquirits l’any 1931 pel senyor Joan Casajoana. Posteriorment va ser adquirit pel «Patronato Central de Nuestra Señora de la Merced para la redención de las Penas por el Trabajo» que finalment en passà la titularitat al Departament de Justícia de la Generalitat.

Nota: text de Tomàs Castells i Manent extret de la web: ww.fundaciofolchitorres.org/castell/historia.html

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Plegamans

+ Documentació en PDF : Plegamans

Sentmenat

Nom del castell: Sentmenat
Data de construcció: segle XI
Municipi: Sentmenat
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 243 m

Coordenades: E 427833.0, N 4607828.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 7' 57.55'' Latitud: 41º 37' 1.421'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba al nord de la població de Sentmenat i ben a prop del nucli habitat.

Edifici, en origen, defensiu de planta irregular, que ha estat transformat al llarg del temps en un edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central. Actualment la planta baixa s’utilitza com a magatzem, la primera com a residencial i la segona com annexes.

La primera menció del castell és de l’any 1056, quan el tenia un tal Ramon Miró, però el 1083 ja figurava vinculat a la casa dels Montcada, amb tot, el llinatge dels Sentmenat com a castlants del castell no apareix fins a l’any 1173, quan Pere de Sentmenat deixa en herència al seu fill, Pere, la castlania de Sentmenat.

El 1243, els Sentmenat tenien plena potestat sobre el castell, però, sotmesos, encara, al domini dels Montcada. L’any 1237, els Montcada permuten uns masos de Sentmenat a canvi dels drets que el comanador de Sant Joan de Jerusalem tenia sobre el castell.

Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc i el 1691, en Joan de Sentmenat i de Toralla va obtenir el títol de marquès.

El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII quan pren l’aspecte senyorial. Al segle XIX va ser transformat en pagesia perdent tota referència defensiva.

Nota: extret de la web de l’Ajuntament de Sentmenat: www.sentmenat.cat/

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011

+ Fotografies: CastellsCatalans/Sentmenat
+ documentació en PDF: Sentmenat

Clasquerí

Nom del castell: Clasquerí o Castellar

Data de construcció: segle XI

Municipi: Castellar del Vallès

Comarca: Vallès Occidental

Altitud: 286 m

Coordenades: E 423018.5, N 4606680.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 4' 30.07'' Latitud: 41º 36' 22.59'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba a ponent de la població de Castellar del Vallès i a prop del nucli habitat.

El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.

El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar.

El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.

El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX.

Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).

Nota: extret de la web www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2879

Jordi Gironès Vilardebò /Abril de 2011


+ fotografies: CastellCatalans/Clasquerí
+ informació en PDF: Clasquerí

Rajadell

Nom del castell: Rajadell
Data de construcció: segle XI
Municipi: Rajadell
Comarca: Bages
Altitud: 376 m

Coordenades: E 392435.0, N 4620666.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 42' 19.96'' Latitud: 41º 43' 43.25'' (GPS)

Com arribar-hi: dins del mateix nucli urbà de Rajadell. 

La primera documentació escrita que en trobem data de l’any 1063, quan es fa esment del castell de Rajadell en un document de compra del castell de Grevalosa per part del comte Ramon Berenguer I. Aquest darrer castell limitava amb el de «Rigadel».

A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l’any 1471) quan el castell i l’església tingueren molts desperfectes.

El domini del lloc va canviar de cognom al segle XVI, quan l’any 1515 Bernat Joan de Cruïlles va comprar el senyoriu de Rajadell. Més tard, l’any 1576, es casen Guiomar de Cruïlles, senyora de Rajadell, i Bernat d’Eimeric, senyor de Monistrol de Rajadell, Vallformosa i Vallhonesta, unificant així sota la jurisdicció d’una mateixa família tots aquests territoris, que més tard van donar lloc al municipi de Rajadell.

En aquest període, i fins a la primera meitat del segle XVII, és quan es produeix l’enfortiment dels grans masos disseminats pel terme i es refan el castell i l’església. A finals del segle XVII, Anna d’Eimeric i de Cruïlles es va casar amb Domenico Pignatelli, noble italià, i des d’aleshores fins al segle XIX aquesta família va tenir el domini del castell. 

Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius podrien ser dels segles XIII o XIV) és del segle XVII. És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l’església, fou l’origen del poble de Rajadell.

És format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, etc.

És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable.

Extret de les webs:
http://www.rajadell.org/ca/index.php/turisme-i-oci/llocsdinteres/castell-de-rajadell.html
http://www.castellsdelleida.com/index.php?module=pnHome&nav=article&pid=109

Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011

+ fotografies : CastellsCatalans/Rajadell
+ informació en PDF : Rajadell

Fals

Nom del castell: Fals
Data de construcció: segle X
Municipi: Fonollosa
Comarca: Bages
Altitud: 363 m

Coordenades: E 394980.5, N 4623750.7 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 44' 8.157'' Latitud: 41º 45' 24.46'' (GPS)

Com arribar-hi: s’hi accedeix prenent la carretera BV-3008 en direcció a Calaf fins al Km. 8 on cal prendre la BV-3012 que du a Rajadell. Entre  el Km. 4 i el 3 cal prendre una pista a l’esquerra la qual, en poc més d’un quilòmetre, ens durà a les torres de Fals, situades damunt la riera de Fonollosa. També s’hi pot accedir a peu amb 15 minuts seguint el GR-3 des del Km.7 de la BV-3008.

El castell era situat a I’antic terme de Fals, que corresponia gairebé a l’actual de la Fonollosa.

La primera notícia documental és del 995, amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. En tenien el domini els vescomtes de Barcelona com a alou del comtat de Barcelona, i n’eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals.

Sempre va restar lligat al vescomtat de Cardona i, per tant, en va seguir la mateixa evolució i les mateixes vicissituds.

De l’antic castell altmedieval, només es conserva la torre romànica, de començament del S. XI, situada dalt d’un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base. L’alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats. Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s’observen pegats de l’arrebossat que els cobria. La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades.

Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats.

La porta original s’obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nordoest. Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L’arc de la porta, que sembla força primitiu, s’ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús. Sota l’arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l’obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l’interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, és lògic pensar que hi havia un o dos pisos més.

La segona torre cilíndrica, situada al sud de la torre romànica, correspon a una ampliació del castell del final del s. XIII o del XIV. El mur atalussat que la circumda és una construcció moderna.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.
Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011.

+ fotografies: CastellsCatalans/Fals
+ informació en PDF : Fals

Castellet (Bàges)

Nom del castell: Castellet
Data de construcció: segle X
Municipi: Sant Vicenç de Castellet
Comarca: Bages
Altitud: 279 m

Coordenades: E 404424.0, N 4613306.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 51' 3.051'' Latitud: 41º 39' 50.15'' (GPS)

Com arribar-hi: s’hi accedeix des de la carretera C-55 prenent l’accés al polígon de les Vives, situat a ponent de Sant Vicenç de Castellet sense travessar el Llobregat. Una pista asfaltada s’enfila fins dalt mateix.

Els orígens del lloc estan lligats al castell de Castellet, situat en un turó a ponent de la població. La primera notícia documental del castell és del 1001. En un principi depenia del domini feudal dels bisbes d’Urgell, i el 1179 passàper venda al rei Alfons I el Trobador. En tenien el domini feudal els Castellet.

El 1277 el senyor del castell, Guillem de Castellet, fou assassinat, i el castell, cremat. Va ser reconstruït i el domini dels Castellet continuà fins al s. XVI, que passà per matrimoni als Segalers i després als Muntanyars. Quan al s. XIX s’aboliren les dependències senyorials, el castell era de la família Amat de Terrassa.

L’únic element del castell que encara es conserva dempeus és la torre, construïda al final del s. XII. També queden algunes restes, molt difícils de datar, de part de les muralles i d’unes estances. Els fragments de les muralles arriben als 3 m d’alçària en alguns punts, mentre que en altres es troben gairebé al nivell del terra. Al sud es poden observar els basaments d’una estança rectangular i una altra de trapezoïdal.

La torre del castell és de planta quadrada i s’aixeca fins a arribar als 9 metres.Al nivell inferior, els murs són de 90 cm de gruix. Aquesta torre es va bastir amb blocs de pedra força grans. Als quatre angles del terrat es veuen els merlets. La porta d’entrada es troba al mur nord; és força gran i acaba en un arc de mig punt fet amb dovelles. Dos finestrals s’obren al nivell del primer pis, l’un a l’est i l’altre a l’oest, tots dos acabats en un arc de mig punt monolític.

L’església de Santa Maria de Castellet se situa dins el recinte casteller. Era la capella del castell, i amb el temps esdevingué santuari marià.  L’edifici original era d’època preromànica, però ja en època romànica se’n construí un altre conservant part de l’anterior.Quan es va refer l’edifici al s. XIX, es va enderrocar l’absis i en el seu lloc es va construir, aprofitant-ne una part dels carreus, una escalinata que segueix l’hemicicle de la capçalera. Així, es capgirà l’orientació primitiva, ja que ara s’accedeix al santuari per l’antiga capçalera, mentre que el presbiteri actual, amb l’altar, es troba al lloc que correspondria al frontis.

Nota: extret del volum del Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002.

Jordi Gironès Vilardebò / Març de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellet (Bàges)

 + informació en PDF : Castell de Castellet (Bàges)