Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

El nom de Torroella villa Torrocella apareix per primera vegada l’any 879 quan el bisbe de Girona, Teotari, guanyà la disputa d’un terreny que li qüestionava Adisclus. Va resoldre-ho el fet que el terreny corresponia a villa Oliano i Ullà era el bisbe.

La primera referència escrita del castro Torredella data del maig de 1085 en relació a una concòrdia entre els comtes d’Empúries i Rosselló. A partir de 1121 hi ha constància de la dependència de Torruella amb els vescomtes d’Empúries, els quals ben probablement van promoure la constitució de la casa de Torroella. Eren temps de Pere Ponç de Torroella i més endavant de Ponç Guillem qui fou present a la fundació de la canonja agustina de Santa Maria d’Ullà.
L’any 1138 trobem una nova referència a un noble dels Torroella quan Pere de Torroella hagué de pactar, igual com feren altres nobles, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV arran de la derrota soferta pel comte d’Empúries amb qui l’unien els lligams nobiliars abans esmentats.
També cal fer esment que en l’anomenat Cartulari de Carlemany (segle XIII) hi consta el jurament de fidelitat de Ponç Guillem, el fill Guillem i l’esposa Guilla al bisbe de Girona comprometent-se a no fer cap dany als homes i béns que hi hagi a Torrocella de Montegrino o els seus termes.
Tal com s’esmenta en l’escrit dedicat al castell de Montgrí, la vila de Torroella veié edificar- se aquell castell (1294) destinat a la defensa de la pròpia vila enfront els bel·licosos comtes d’Empúries que assaltaren en diverses ocasions la vila tant per terra com per mar (aleshores no era tant distant de la vila com ho és ara).
El 1285 tingueren lloc importants obres sota la direcció de Gilabert de Cruïlles encarregat també de les que es feien a Girona, Pontós i Besalú. Castell, palau i presó esdevingueren la mansió de Torroella. La torre —de planta circular— és la que avui es coneix com a Torre de les Bruixes.
Pere III el Cerimoniós (1336-1386) va completar i millorar les muralles que encerclaven la població, on destaquen el portal de Santa Caterina, el castell-palau — situat a prop de l’església parroquial dedicada a Sant Genís— i la torre de les Bruixes, si bé hi havia hagut fins a sis portes d’entrada a la vila. L’any 1397 les muralles van haver de ser reconstruïdes en part.
La guerra de la Generalitat contra el rei Joan II motivà que la ciutat de Barcelona confiés Torruella al comte de Pallars. Aquest pogué defensar la vila en combat amb els reialistes que s’havien apoderat del Montgrí (1462). Després s’encarregà la custòdia de la vila al baró de Cruïlles, i l’any 1463 Joan II adjudicà castell i vila, amb el fort d’Albons, a Joan Gombau. Finalment, el rei va haver d’assetjar la vila fins a la seva rendició (1471).
La família Llevià s’encarregà d’administrar i governar Torroella en nom de la corona, passant després als senyors de Biure per enllaç matrimonial i més tard als senyors d’Oms en plena decadència, la qual cosa motivà, l’any 1642, la intervenció de l’Ajuntament de Torroella que aconseguí l’adjudicació dels béns de la vila.
Tot i això, a principis del segle XIX era en poder de la família dels Carles i posteriorment passà a mans del marquès de Robert com a comte de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya. Joaquim Robert i de Carles i la seva esposa Mercè Rocamora, procedent d’una opulenta família barcelonina, van fer importants millores en el casal a través de l’arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí.
Actualment, palau, portals i muralla formen part integral de la vila.

Jordi Gironès i Vilardebò - Maig de 2008

Nota: per fer aquest escrit he extret la informació històrica del Volum II de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1991.

més fotografies a: Castells Catalans /Torroella